Vés al contingut

Vil·la Farnese

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Vil·la Farnese
Imatge
Dades
TipusPalazzo, palazzo museum (en) Tradueix, historical park museum (en) Tradueix, museu nacional d'Itàlia, museu religiós i museu del Ministeri de Cultura italià Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJacopo Vignola Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Superfícieexposició: 190.000 m²
exposició: 180.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCaprarola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPiazzale Farnese 1, 01032 Caprarola Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 19′ 43″ N, 12° 14′ 13″ E / 42.328632°N,12.23701°E / 42.328632; 12.23701
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deStato italiano Modifica el valor a Wikidata
Empleats12 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals42.427 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpolomusealelazio.beniculturali.it… Modifica el valor a Wikidata

La Vil·la Farnese, o, més exactament el Palau Farnese de Caprarola,[1][2][3][4] és considerada com un dels millors exemples de vil·la « Renaixement. » Va ser construïda per a la família romana dels Farnese a Caprarola, a la Província de Viterbo al Laci. Pertany avui a l'Estat italià i és gestionada pel Pol museístic del Laci.

No cal confondre-la amb el Palau Farnese o la Villa Farnesina, tots dos situats a Roma.

Descripció[modifica]

El palau va ser una de les nombroses estades senyorials construïdes pels Farnese en els seus propis dominis. El projecte inicial és el d'una fortalesa defensiva confiada pel primer cardenal Alessandro Farnese a Antonio da Sangallo el Jove i a Peruzzi,[5] ajudats de Serlio primer i de Vignole al final.[6]

L'any 1559 el segon cardenal Alexandre Farnese (net del primer, convertit en papa Pau III) modifica el projecte inicial, mantenint tanmateix el pla pentagonal i la direcció dels treballs passada a Vignola. La construcció és transforma en un imponent palau que es converteix a continuació en la residència estival dels germans Farnese.

En comptes dels baluards en angle, l'arquitecte insereix vastes terrasses obertes sobre el camp circumdant i talla el turó amb escalinates com una manera d'aïllar el palau i al mateix temps, d'inserir-la harmoniosament amb el territori circumdant, obrint un camí rectilini cap al centre del poble situat a sota, manera de connectar el palau amb la ciutat, fent-lo esdevenir el centre dominant. Al centre de la residència s'obre una cort circular de dos pisos connectats per una escala monumental, la Scala Regia.

Els Jardins Farnese (Orti Farnesiani), porten el mateix nom que el jardí de la família al Palatí a Roma, i són un esplèndid exemple de jardí a la italiana del Renaixement tardà, realitzat a través d'un sistema de terrasses fixades als murs de la vil·la, al terra d'on emergeix la construcció. Els treballs per al jardí, començats l'any 1565 per Giacomo de la Duca, utilitzant per a les terrasses la terra de l'excavació dels fonaments de l'Església del Gesù a Roma, s'acaben l'any 1630, sota la direcció de Girolamo Rainaldi.

Taddeo Zuccaro, assistit de Giovanni De Vecchi, hi pinta frescos sobre els fets de la vida dels Farnese, els Fastos Farnese, que han estat famosos en la carrera d'armes, o que han pogut merèixer altres glòries. S'ha d'assenyalar també la decoració de la Sala del Mapamundi, degut a Giovanni Antonio da Varese, anomenat el Venosino.

Notorietat[modifica]

El palau vist pels pintors[modifica]

El palau per Vignole[modifica]

Cinema[modifica]

  • Diversos episodis de la sèrie Els Médicis: Mestres de Florence.[7]

Referències[modifica]

  1. «Palazzo Farnese a Caprarola - gioiello unico». [Consulta: 29 gener 2020].
  2. Graziella Frezza & Fausto Benedetti: Il palazzo Farnese a Caprarola, Rom: Edizioni de Luca, 2001, ISBN 88-8016-280-2.
  3. Arcangelo Gentilucci: Il Gran Palazzo Farnese di Caprarola, Ronciglione 2003.
  4. Daniel Arasse & Andreas Tönnesmann: Der europäische Manierismus 1520–1610, München: C. H. Beck, 1997, S. 148 und S. 173.
  5. Coffin David, The Villa in the Life of Renaissance Rome, Princeton University Press, 1979: 281-5
  6. Partridge, Loren W. "Vignola and the Villa Farnese at Caprarola", Part I The Art Bulletin 52.1 (March 1970:81-87), Part II
  7. «Palazzo Farnese a Caprarola: le location della serie tv i Medici Masters of Florence» (en anglès), 06-03-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-30. [Consulta: 29 gener 2020].