Vil·la dels Quintilis

Infotaula de geografia físicaVil·la dels Quintilis
Imatge
TipusVil·la romana, museu nacional, jaciment arqueològic, estructura romana, parc arqueològic, museu nacional d'Itàlia i museu Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRoma Capitale (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióvia Appia nuova, 1092 Modifica el valor a Wikidata
 41° 49′ 53″ N, 12° 33′ 09″ E / 41.8314288°N,12.552482°E / 41.8314288; 12.552482
Dades i xifres
Superfícieexposició: 280.000 m²
exposició: 270.500 m² Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Visitants anuals16.370 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Instal·lacions i serveisFeature parking.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webparcoarcheologicoappiaantica.it Modifica el valor a Wikidata
Ruïnes de la Villa dels Quintilis
La Venus de Braschi, de la Villa dels Quintilis (Gliptoteca de Munic

La Vil·la dels Quintilis (italià: 'Villa dei Quintili') és una antiga villa romana a la Via Àpia fora de les fronteres tradicionals de Roma.[1] Va ser construïda pels germans Sext Quintili Màxim i Sext Quintili Condià (cònsols l'any 151).[2]

Quan va ser descoberta, donada la seua extensió, la vil·la fou anomenada Roma Vecchia ('Roma Vella') pels habitants locals, doncs ocupava una gran àrea i semblava haver estat més que una petita ciutat.[3]

Història[modifica]

El centre de la vil·la es construí en temps d'Adrià i incloïa unes extenses termes alimentades pel seu propi aqüeducte i, menys usual, un hipòdrom, datat del segle IV quan la vil·la pertanyia a l'imperi: l'emperador Còmmode va cobejar la vil·la de tal forma que va manar executar els seus propietaris al 182 i la va confiscar per a ell.

Al 1776, Gavin Hamilton, pintor i col·leccionista d'antiguitats romanes, va excavar en alguns llocs de la Villa dels Quintilis, encara designada "Roma Vecchia", i les escultures que en descobrí van revelar la naturalesa imperial de l'indret.[4] Allí, Hamilton trobà cinc escultures de marbre, incloent-hi "Un Adonis dorment", que va vendre a Charles Townley i que acabà al Museu Britànic, i "Una Bacant amb un tigre", inclosa en una llista de vendes a Charles Francis Greville.[5][6] El major relleu de marbre d'Asclepi trobat a l'indret li'l donà Hamilton al comte de Shelburne, més tard marqués de Lansdowne, a la Lansdowne House, Londres.[7] La "Venus de Braschi" fou adquirida pel nebot del papa Pio VI, Luigi Braschi Onesti.

Actualment (2011), la vil·la té un museu amb escultures i altres objectes de marbre. El nimfeu, el tepidari i els banys també estan oberts al públic.

Vista de la vil·la per Luigi Rossini, Viaggio pittoresco de Roma la Napoli, 1839

Referències[modifica]

  1. La vil·la és al Parc Regional de l'Àpia Antiga.
  2. Monografia de A. Ricci, Le villa dei Quintilii (Rome 1998).
  3. Robert Piperno, "Villa dos Quintilii"; Touring Club Italiano, Roma e dintorni 1965:401. Os guias de Charlotte Eaton informaram-na que estes eram "os restos de uma pequena cidade romana, cujo nome era desconhecido" embora ela tivesse conhecimento de que "não tinham sido descobertos ruínas de templos ou teatros". (Eaton, Rome in the Nineteenth Century,vol. II London, 1820, pp 211ff.).
  4. Citação de Cornelius Vermeule em Graeco-Roman Statues: Purpose and Setting - II: Literary and Archaeological Evidence for the Display and Grouping of Graeco-Roman Sculpture, Burlington Magazine 110 Nº 788 (novembre 1968:607-613) p. 612.
  5. "Endimió adormit al Mont Latmos, segons Vermeule.
  6. L'"Adonis" i la "Bacant" apareixen en una lista de "Marbres antics descoberts pel Sr. Gavin Hamilton en unes ruïnes prop de Roma des de 1769", annexa a un volum de transcripcions de correspondència, publicat per G. J. Hamilton i A. H. Smith, "Gavin Hamilton's Letters to Charles Townley" The Journal of Hellenic Studies 21 (1901:306-321); la "Bacant" de Townley al Museu Britànic és "sols una dona vestida, amb uns raïms a la mà esquerra i una pantera sota els membres inferiors", segons Vermeule; s'anomenà "Libera" i "descoberta pel Sr. Gavin Hamilton, a Roma Vecchia", en Charles Knight, Guide cards to the antiquities in the British Museum 1840.
  7. Vermeule 1968:612, citando A.H. Smith, no Journal of Hellenic Studies 21' (1901:316). Smith identificou o local como a Domus Quintiliana em The Lansdowne Marbles 1889. (Vermeule, ibid., nota 14).