Can Sent-romà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia i vil·la romana  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 155 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tiana (Maresme) | |||
| Localització | Carrer Riera de Montalegre, 2 | |||
| ||||
| Format per | Vil·la romana de Can Sent-romà | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 2001-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0004176 | |||
| Id. IPAC | 238 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Vil·la romana de Can Sent-romà | ||||
Can Sent-romà és un conjunt situat al peu del turó de Montalegre, a ponent del terme municipal de Tiana (Maresme), declarat bé cultural d'interès nacional. Està format per diversos edificis, entre els quals destaquen una vil·la romana en ruïnes i una masia medieval d'aire gòtic i ermita.
Descripció[modifica]
La masia de Can Sent-romà, bastida sobre una antiga vil·la romana, constitueix un bon exemple de pervivència d'un assentament humà des d'època romana fins a l'actualitat.[1]
Vil·la romana[modifica]
La vil·la romana, localitzada casualment i excavada des del 1934 gràcies a l'afany de l'historiador i arqueòleg Epifani de Fortuny i Salazar (1898-1989), baró d'Esponellà,[2][3] s'estén al voltant i per sota de l'actual casa. S'organitzava entorn d'un pati central, al voltant del qual es distribuïen diverses dependències, col·locades a alçades diverses, sobre terrasses, per tal d'adaptar-se al desnivell del terreny. Al nord hi ha una renglera de 9 habitacions, amb paviments d'opus signinum (picadís de morter i ceràmica) i terra batuda. A sobre es feren dues cambres més.[1]
Al costat est del pati hi havia un dipòsit, i un espai buit que potser era una entrada. En conjunt, donat el caire de la part excavada, sembla que devia pertànyer a l'àrea industrial i agrícola de la vil·la.[1]
Casa[modifica]
L'edifici actual, gòtic, consta de planta baixa i un pis, a més d'una petita golfa i les dependències auxiliars. És flanquejada al seu cantó esquerre per una torre, amb finestrals gòtics i matacà, coronada per merlets fets el segle passat, que continuen per tota la façana. El segle xix, hom hi afegí elements -finestrals, una porta adovellada- procedents d'altres llocs. A la dreta de la casa hi ha la capella gòtica, edificada sobre una anterior capella romànica esmentada el 1068, de la qual s'han trobat el basament i restes de pintures murals.[1]
La casa, de línia senyorívola, està formada per dos cossos diferenciats: una esvelta torre de planta quadrada situada a l'esquerra del conjunt, i la façana pròpiament dita. Destaca la porta dovellada i els finestrals gòtics de diferents tipus: conopials i carpanells decorats amb motllures i escultures, geminats suportats per columnetes altes i primes, etc., així com elements típics de l'arquitectura medieval, com les barbacanes i els merlets, que donen un aire de castell-fortificació i que foren realitzats durant el període historicista del segle xix.[1] L'interior ha estat molt modificat també al segle xix. Els sostres són embigats amb fusta.[1]
Porta[modifica]
Porta que condueix directament des de l'exterior a l'actual celler. Formada per una llinda i brancals de pedra, sobre la qual hi ha inscrita la data de 1350. Sembla que aquesta porta havia estat sobreposada a una altra anterior de mig punt i de la qual en resten les dovelles de la part superior.[1] El celler reflecteix la gran activitat en la producció de vins que s'ha anat exercint fins a l'actualitat. Conserva una gran quantitat de bótes antigues, així com premses i altres útils de llarga tradició i considerable antiguitat.[1]
Capella[modifica]
Edifici religiós de petites dimensions, de planta rectangular i coberta per una teulada a doble vessant. Està coronada per una espadanya de factura recent.[1] Malgrat estar molt restaurada, conserva elements primitius d'una època preromànica, anterior a la construcció que avui es conserva: és el cas de la llinda de pedra amb el Crismó i una mà beneint i que prové d'una capella situada en estrats inferiors.[1] L'interior no té cap interès i l'interior està decorat amb pintures de l'any 1929.[1]
Restes capella romànica[modifica]
Tan sols resta l'absis amb restes de pintures murals amb escenes de la crucifixió de Crist. Aquestes pintures, considerades de finals del segle xi o principis del XII, són úniques al Maresme.[1]
Existeix una escriptura de l'any 1068 que ja esmenta la capella de Sant Romà. Posteriorment, una butlla papal d'Urbà II (1088-1099), la cita al confirmar els drets del Monestir de Sant Cugat del Vallès.[1] Els elements preromànics se situen al segle vi.[1]
Torre romànica[modifica]
Torre cilíndrica, de la qual exteriorment només se'n pot veure la meitat, suportada per una rafa o contrafort. Tota ella està feta amb maçoneria i actualment està coberta per una petita teulada. S'hi accedeix a través del celler. A meitat d'alçada es poden veure petites espitlleres, i a la part superior hi ha dues finestres tapiades.[1] Possiblement en origen fou una torre de defensa.[1]
Jardí[modifica]
Tot l'edifici queda envoltat per un jardí realitza amb elements neoclàssics i de concepció romàntica. Destaca especialment l'escalinata al davant i a la dreta de l'edifici, avui quasi del tot coberta de vegetació, la fornícula d'arc de mig punt coronada amb l'escut de la família, escultures neoclàssiques, hídries, etc.[1]
Hi ha un reixat que tanca el segon pati situat davant de la façana, que prové d'un antic edifici situat on és ara l'Hotel Ritz de Barcelona i que havia estat propietat de la família de Can Sentromà.[1]
Història[modifica]
La vil·la trobada al subsòl de Can Sent-romà va sorgir segurament a finals del segle segle i aC. El segle i dC es va construir la paret que tancà el pati de la vil·la pel cantó Sud. Durant la primera meitat del segle ii s'hi varen adossar diverses habitacions, que contenien sitges per a l'emmagatzement del gra, les quals posteriorment foren substituïdes per dolia. Durant la segona meitat d'aquest segle es reestructurà la zona, construint una gran nau pavimentada amb pedres, possiblement destinada a l'emmagatzematge, i diverses habitacions.[1]
A mitjan segle iii, aproximadament, s'abandonà aquesta àrea, restant només en ús la gran nau citada abans. Cap a finals d'aquest segle es revifa el nou sector, es reaprofita la nau magatzem i es construeixen al seu voltant noves habitacions, d'una de les quals, al costat E, se sap que tenia una premsa d'oli, amb un dipòsit a l'extrem. Sembla que aquesta àrea es desocupà a la segona meitat del segle iv, però de tota manera la vil·la continuà existint durant els segles vii i vi, com ho palesen les ceràmiques que hi foren trobades, enllaçant segurament amb la masia medieval.[1]
L'edifici actual correspon, tanmateix, a un mas d'època gòtica (segles xv-xvi), ampliat el segle xix i convertit en un casal neogòtic.[1] El nom de Sent-romà prové de l'antiga capella ja dedicada a Sant Romà des del segle xi.[1] Hi ha un interessant arxiu històric i una bona col·lecció de peces trobades a les excavacions, dirigides des del primer moment pel seu propietari.[1] La documentació familiar des del segle xiv és consultable prèvia sol·licitud.[1]
L'últim membre de la nissaga Sent-romà fou Teresa de Sent-romà i de Guàrdia (1797-1848), senyora d'Almacelles, Marmellar i la Saira, casada amb el militar Epifani de Fortuny i Van Oosterom (1794-1860).[4][5]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Sent-romà |
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 «Can Sent-romà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Epifani de Fortuny i Salazar. Baró d'Esponellà (Barcelona, 1898 - 1989)». 20 tianences del segle XX. Tiana OnLine. Arxivat de l'original el 13-2-2007.
- ↑ «Can Sent-romà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Epifanio de Fortuny Van Oesterom». geneanet. Historia familiar de Marta Díaz del Río de Fortuny.
- ↑ «Can Sent-romà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- «Can Sent-romà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «El Maresme: El món romà». Arxivat de l'original el 2016-03-03.
- «Padrós i Cuyàs, Josep Maria, director de les excavacions de Sent-romà (Tiana) del 1954 al 1957». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBA).
- «Can Sent-romà (fotografies)». Grup Paradís. Arxivat de l'original el 2010-10-26.