Vil·la romana del Collet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaVil·la romana del Collet
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Localització Sant Antoni de Calonge
Característiques
Cronologia Des del segle II aC fins al s. V
La necròpolis des del segle VII
Intervencions
Excavacions Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona
Arqueòlegs Josep Maria Nolla i Brifau, Josep Casasi Genover, P. Santamaria, C. Oliart (entre altres)
Troballes port marítim, bòbila, forn de calç, ceràmica, aqüeducte, camí, necròpolis,

41° 51′ 41″ N, 3° 07′ 11″ E / 41.86144444°N,3.119775°E / 41.86144444; 3.119775
Modifica dades a Wikidata

La vil·la romana del Collet és una vil·la en un turó de la vila de Sant Antoni de Calonge (Calonge). L'assentament data del segle II aC[1] i fou habitat fins al segle V o l'inici del segle VI. Uns cent anys després de l'abandonament s'hi creà una necròpoli a l'indret d'una terrisseria romana, a l'est de la vil·la.[2]

Les primes traces van trobar-se al segle XIX quan va construir-se la carretera de Palamòs a Sant Feliu. Els arqueòlegs sempre van presumir que la vil·la que avui es troba a uns 150 m de la línia de la costa tenia una zona portuària. El 2002 van desenterrar-se dos amarradors excavats a la roca a la segona meitat del segle II ac tal com les restes d'un aqüeducte, l'únic a la província de Girona i els habitatges dels treballadors de la bòbila.[3] Des del 2002 la direcció general de Patrimoni de la Generalitat va declarar El Collet com a Espai de Protecció Arqueològica (EPA), per tal de protegir-la contra la fort pressió d'urbanització del barri costaner.[4]

L'activitat de la vil·la queda registrada a través de la troballa de paviments, murs, mosaics, restes d'habitatges i diversos estris quotidians. Els romans van excavar el Rec Madral per tal de permetre el desguàs dels aiguamolls del pla de Calonge.[5] En destaca la presència de bòbiles de grans dimensions que serviren per a la cocció de ceràmica i altres estris dedicats a la fabricació de calç. Les restes inservibles abocades han permès identificar que la major producció era destinada a la manufactura d'àmfores per al transport de vi.[6] El jaciment arqueològic és excepcional com que l'indret no hagi estat densament urbanitzat i gairebé no ha estat destruït. L'emplaçament de la vil·la del Collet, a prop del mar i amb un teló de fons de vinyes, el van fer especialment indicat per a l'exportació de vi a través de tot el mar mediterrani.[7]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Albert Vilar, Calonge, El Collet de Sant Antoni al Portal Gironí d'Història i Genealogia, citat del Punt del 23 d'octubre de 2002
  2. Josep Maria Nolla i Brifau, Josep Casasi Genover, P. Santamaria, C. Oliart, "La necròpoli oriental de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni" a la Revista de la Facultat de Lletres de 1a Universitat de Girona, Estudi General tom 25, Girona, 2005, pàgina 11-103, ISSN 0211-6030
  3. Albert Vilar,ibídem
  4. Joan Badia i Homs, El Collet, un parc arqueològic irrenunciable en el seu conjunt al diari El Punt, 17 de desembre del 2002
  5. Pere Caner i Estrany, La vall de Calonge, Calonge, Ajuntament de Calonge, 1983, pàgina 27 ISBN 9788450084467
  6. El Collet, Puigsesforques i el pla de Calonge, "Entre la història i la natura“, Ajuntament de Calonge, 2a edició, sine dato
  7. Joan Badia i Homs, ibídem

Coord.: 41° 51′ 41.2″ N, 3° 7′ 11.19″ E / 41.861444°N,3.1197750°E / 41.861444; 3.1197750