Vil·la romana del Collet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaVil·la romana del Collet
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Localització Sant Antoni de Calonge
41° 51′ 41″ N, 3° 07′ 11″ E / 41.86144444°N,3.119775°E / 41.86144444; 3.119775
Història
Cronologia Des del segle II aC fins al s. V
La necròpolis des del segle VII
Excavacions Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona
Arqueòlegs Josep Maria Nolla i Brifau, Josep Casasi Genover, P. Santamaria, C. Oliart (entre altres)
Troballes port marítim, bòbila, forn de calç, ceràmica, aqüeducte, camí, necròpolis,
Modifica les dades a Wikidata

La vil·la romana del Collet és una vil·la en un turó de la vila de Sant Antoni de Calonge (Calonge). L'assentament data del segle II aC[1] i fou habitat fins al segle V o l'inici del segle VI. Uns cent anys després de l'abandonament s'hi creà una necròpoli a l'indret d'una terrisseria romana, a l'est de la vil·la.[2]

Les primes traces van trobar-se al segle XIX quan va construir-se la carretera de Palamòs a Sant Feliu. Els arqueòlegs sempre van presumir que la vil·la que avui es troba a uns 150 m de la línia de la costa tenia una zona portuària. El 2002 van desenterrar-se dos amarradors excavats a la roca a la segona meitat del segle II ac tal com les restes d'un aqüeducte, l'únic a la província de Girona i els habitatges dels treballadors de la bòbila.[3] Des del 2002 la direcció general de Patrimoni de la Generalitat va declarar El Collet com a Espai de Protecció Arqueològica (EPA), per tal de protegir-la contra la fort pressió d'urbanització del barri costaner.[4]

L'activitat de la vil·la queda registrada a través de la troballa de paviments, murs, mosaics, restes d'habitatges i diversos estris quotidians. Els romans van excavar el Rec Madral per tal de permetre el desguàs dels aiguamolls del pla de Calonge.[5] En destaca la presència de bòbiles de grans dimensions que serviren per a la cocció de ceràmica i altres estris dedicats a la fabricació de calç. Les restes inservibles abocades han permès identificar que la major producció era destinada a la manufactura d'àmfores per al transport de vi.[6] El jaciment arqueològic és excepcional com que l'indret no hagi estat densament urbanitzat i gairebé no ha estat destruït. L'emplaçament de la vil·la del Collet, a prop del mar i amb un teló de fons de vinyes, el van fer especialment indicat per a l'exportació de vi a través de tot el mar mediterrani.[7]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Albert Vilar, Calonge, El Collet de Sant Antoni al Portal Gironí d'Història i Genealogia, citat del Punt del 23 d'octubre de 2002
  2. Josep Maria Nolla i Brifau, Josep Casasi Genover, P. Santamaria, C. Oliart, "La necròpoli oriental de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni" a la Revista de la Facultat de Lletres de 1a Universitat de Girona, Estudi General tom 25, Girona, 2005, pàgina 11-103, ISSN 0211-6030
  3. Albert Vilar,ibídem
  4. Joan Badia i Homs, El Collet, un parc arqueològic irrenunciable en el seu conjunt al diari El Punt, 17 de desembre del 2002
  5. Pere Caner i Estrany, La vall de Calonge, Calonge, Ajuntament de Calonge, 1983, pàgina 27 ISBN 9788450084467
  6. El Collet, Puigsesforques i el pla de Calonge, "Entre la història i la natura“, Ajuntament de Calonge, 2a edició, sine dato
  7. Joan Badia i Homs, ibídem

Coord.: 41° 51′ 41.2″ N, 3° 7′ 11.19″ E / 41.861444°N,3.1197750°E / 41.861444; 3.1197750