Vila closa
Una vila closa és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs. És un tipus de població típic de l'edat antiga i de l'edat medieval. Algunes viles, ciutats o barris que eren fortificats es coneixien amb el nom de La Força. A Catalunya, el millor exemple de vila closa que ha romàs intacta, sense creixement modern, són els pobles de Montfalcó Murallat (Segarra), Peratallada (Baix Empordà) o Peramea (Pallars Sobirà) entre altres. Les poblacions de Batea (Terra Alta), de Valls (Alt Camp) i de la Selva del Camp (Baix Camp) també tenen part del seu nucli dins l'antiga vila closa, i actualment es pot percebre la diferència entre l'interior i l'exterior de les antigues muralles. A la fotografia es pot veure el cas de Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, on és perfectament recognoscible el nucli de la vila closa, a partir del qual ha anat creixent la vila, més modernament. Aquest creixement se solia donar a partir de l'edificació de cases fora murs al llarg dels camins de sortida del poble; aquests nous nuclis o barris solien rebre el nom de raval. La majoria de les viles closes de la Catalunya Nova corresponen a pobles castrals, nascuts arran d'un procés d'encastellament.
També esdevingueren viles closes alguns pobles eclesials, fortificats a la darreria de l'edat mitjana, o bé alguns pobles de muntanya (com Santa Creu de Llagunes o algunes forces pallareses[1] com la de Vilella, del terme municipal de Sarroca de Bellera).
Estructura[modifica]

Les viles closes tenen normalment un tot i que de vegades dos o més portals i es poden contraposar aquestes viles closes amb els pobles oberts. A l'interior tenen un o dos carrers que es connecten a partir d'una plaça. A l'interior tenen una torre o castell i una església, tot i que també es poden trobar casos en els que les esglésies estan fora de la vila. Els carrers són estrets i molt sovint passen per sota de les cases, permetent un major aprofitament de l'espai. Les cases amb façana exterior del poble tenien la primera planta tancada.
Creació[modifica]
Normalment les viles es formaven al voltant de torres de vigilància per a major seguretat en front a atacs d'àrabs o delinqüents. Les torres de vigilància es feien dalt de turons o a llocs estratègics per a respondre millor als atacs. És per això que una gran part dels pobles medievals estan situats als turons, al costat o al voltant d'una torre o castell. Depenent de la topografia o altres factors la vila s'anava distribuint radial o longitudinalment tancant poc a poc el perímetre.
Llista de viles closes[modifica]
Poble | Fundació | Estat | Altres | |
---|---|---|---|---|
Montfalcó Murallat | Segle XI | Mig abandonat
Ben conservat |
BCIN | |
Peratallada | Segle X | Habitat
Ben conservat |
BCIN | |
Massoteres | Segle XI | ![]() | ||
Guardiola | Segle XII | |||
Sant Climenç | Segle XII | Habitat
Ben conservat |
![]() | |
Escaló | XIII | Habitat
Ben conservat |
![]() | |
Su | X | Habitat
Ben conservat |
![]() | |
Sant Just d'Ardèvol | XI | |||
El Canós | XII | Habitat
Mal conservat |
||
Ratera | XIII | ![]() | ||
Pelagalls | - | |||
Sant Pere dels Arquells | XI | Habitat
Ben conservat |
![]() | |
Granyanella | - | ![]() | ||
Figuerola d'Orcau | XII | Habitat
Ben conservat |
||
Les Pallargues | - | ![]() |
Referències[modifica]
- ↑ BOLÒS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV), pàg. 262. Barcelona: Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284). ISBN 84-297-4706-0