Vila de Vilafranca de Conflent

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Vila de Vilafranca de Conflent
Villefranche-de-Conflent Fortifications Tour-du-Diable.jpg
Dades
Tipus muralla urbana i vila fortificada
Característica
Estil arquitectònic Romànic
Altitud 435,2 msnm
Ubicació geogràfica
Localització Vilafranca de Conflent (Conflent)
Monument històric catalogat
Data 21 desembre 1938
Identificador PA00104152
Monument històric catalogat
Data 28 febrer 1933
Identificador PA00104152
Monument històric catalogat
Data 10 desembre 1920
Identificador PA00104152
Modifica les dades a Wikidata

La Vila de Vilafranca de Conflent és la vila medieval d'aquest nom, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Envoltava la totalitat del nucli[1] de població. El recinte medieval fou substituït en bona part el segle XVII pel mariscal enginyer militar Sébastien Le Prestre de Vauban, autor de les més importants fortificacions d'aquell segle. Tanmateix, es conserven alguns trams del recinte medieval.

Història[modifica]

Vilafranca de Conflent, Villae liberae o Ville Franche, fou fundada el 1090/91 pel comte de Cerdanya Guillem Ramon I; en la carta de població, conservada una còpia en el Liber feodurom Ceritaniae, dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El seu emplaçament fou minuciosament calculat i triat per la seva qualitat defensiva: el camí del Conflent a la Cerdanya havia de passar forçosament per l'interior de la vila. Per tal de crear la població es redactà una carta pobla, o carta de poblament, en la qual es concedien exempcions d'impostos durant uns anys i altres privilegis. Amb això s'atreia població suficient per a la nova vila, anomenada lliure o franca a causa d'aquestes exempcions. Al començament era vila comtal, però aviat passà a ser vila reial. La cronologia de les concessions fetes a la Vila Franca de Conflent fou la següent:

  • del 1207 al 1242, abolició de tots els mals usos
  • del 1210 al 1270, instauració del dret dels vilafranquins de no ser jutjats enlloc més que a la seva vila
  • 1242: instauració d'una fira anual d'una setmana de durada, per Sant Martí (11 de novembre)
  • 1243: compilació en un sol document de tots els drets adquirits anteriorment
  • 1263: construcció de tres ponts damunt la Tet (malmesos en els aiguats del 1421)
  • 1264: abolició del dret de foriscapi
  • 1303: ampliació a quinze dies de la fira anual, que començava el dia de Sant Lluc.
La Porta Comtal, del segle XII

Des de l'any 1126 fou la capital de la vegueria del Conflent, o de Vilafranca de Conflent, i des d'aquells mateixos anys, Vilafranca de Conflent envià sempre representats a Corts. Aquesta capitalitat es mantingué fins al 1773, moment en què es traslladà a Prada. La vila estigué emmurallada des de la seva fundació; les muralles foren refetes o arranjades diverses vegades entre el segle XIII i el XV. Aquestes muralles sofriren diversos episodis bèl·lics en els segles successius: diversos episodis de la guerra de Pere el Cerimoniós contra els monarques del Regne de Mallorques, Guerra dels Segadors, Conspiració de Vilafranca de Conflent, Guerra Gran... El 1669 Sébastien Le Prestre de Vauban, enginyer militar creador de les construccions defensives militars més importants de l'Edat Moderna, dugué a terme una profunda remodelació de les muralles, que culminà amb la construcció del Fort Libèria. La vila mantingué la guarnició militar fins a l'any 1925, i al llarg dels segles XIX i XX es van anar reforçant els elements defensius vilafranquins.

Poc després començà la decadència econòmica de la vila: si bé Vilafranca de Conflent mantingué sempre un rellevant paper militar, l'administració fou traslladada a Prada, que anà adquirint el paper de capitalitat que manté avui dia.

El recinte fortificat[modifica]

Muralla est, ran del Cadí, del segle XVII

La primera vila murallada fou construïda a partir de la mateixa fundació de la vila. Ocupava pràcticament el mateix espai que es pot veure actualment, tot i que els espais van ser lleugerament afectats en la renovació del recinte dut a terme per Vauban. El recinte inicial, allargassat de ponent a llevant en una planta de caràcter poligonal, tenia quatre baluards: el del Rei, al nord-oest, el de la Reina, al sud-oest, el del Delfí, al nord-est, i el de Cornellà, al sud-est. De les portes inicials resten actualment la de l'extrem de llevant del carrer de Sant Joan, anomenada Porta Comtal, i un parell de portelles. Pel que fa a les torres cilíndriques que hi havia en el recinte inicial, només es conserven la del Diable, en el terç occidental de la muralla sud, i la del baluard del Rei. A més, a prop de la torre del Diable encara resta una bestorre. Encastada a la torre del Diable hi ha la làpida sepulcral de Ponç Duran de l'any 1286. El seu emplaçament original era la primitiva església de Sant Francesc de Vilafranca de Conflent, actualment pràcticament del tot desapareguda.

Porta del segle XVIII, porta del XII, Baluard del Delfí i, dalt, el Fort Libèria

Hi ha també alguns panys de muralles no alterats el segle XVII: bona part de la zona sud del recinte, a banda i banda de l'església parroquial de Sant Jaume, els extrems oest i nord-oest, fragments de les muralles septentrionals, trossos importants de l'extrem oriental i sud-oriental del recinte i bastants elements constructius al llarg del carrer de Sant Joan, com les torres de l'Antic Hospital, anomenada Torre d'en Solanell, i de la Casa de la Vila, dita també la Talaia.

Nivell superior del camí de ronda

En el desenvolupament del projecte de Vauban, s'incorporaren a les muralles dos baluards més, de caràcter i planta diferents un de l'altre: el de la Carnisseria al mig de la muralla del nord i el de la Muntanya, a prop del mig de la del sud, es referen els altres quatre baluards adaptant-los al concepte de baluard del prestigiós enginyer militar i, ja en el segle XVIII es van construir les dues portes extremes del recinte: la d'Espanya a ponent i la de França a llevant, substituint les antigues portes medievals, massa estretes per a les noves necessitats del moment. La porta medieval oriental, anomenada Porta Comtal, encara subsisteix a prop de la Porta de França. Cal destacar que la Via Conflentana, després Camí ral de Cerdanya, travessava la població mitjançant el carrer de Sant Joan, entrant-hi i sortint-ne per aquestes dues portes.

L'interior de la vila[modifica]

Dins d'una petita xarxa de carrers de traçat clarament medieval, es conserven força elements de les cases que constituïen el nucli urbà medieval. Garrigou Grandchamp[2] fa una relació de fins a 49 edificis construïts entre el segle XIII i el XV (si bé la majoria estan afectats per reformes posteriors). El carrer de Sant Joan és el que en concentra més, però també se'n troben en d'altres carrers de la vila.


Referències[modifica]

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Badia i Homs, Joan; Catafau, Aymat. «Vinçà: Vila de Vinçà». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
  • Becat, Joan. «195 - Vinçà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Garrigou Grandchamp, Pierre. «Inventaire des édifices domestiques des XIIe, XIIIe et XIVe siècles à Villefranche de Conflent». A: La maison au Moyen Age. Toulouse: Société archéologique du Midi, 2002. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Vinçà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs[modifica]