Vilanova d'Alcolea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaVilanova d'Alcolea
Vilanova d'Alcolea (ca) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Vilanova d'Alcolea Escut de Vilanova d'Alcolea
Bandera de Vilanova d'Alcolea Escut de Vilanova d'Alcolea
Vilanova dalcolea901.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Vilanova d'Alcolea respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 13′ 54″ N, 0° 04′ 25″ E / 40.231666666667°N,0.073611111111111°E / 40.231666666667; 0.073611111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de Castelló
ComarcaPlana Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total584 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat8,54 hab/km²
GentiliciVilanoví, vilanovina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície68,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud344 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCastelló de la Plana
Dades històriques
PatrociniBartomeu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDimarts
Festa majorDel 18 al 30 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrancisco José Oller Capdevila Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12183 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12132 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12132 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webvilanovadalcolea.es Modifica el valor a Wikidata

Vilanova d'Alcolea és un municipi del País Valencià, que es troba al sud de la comarca històrica del Maestrat, encara que administrativament pertany a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb les Coves de Vinromà, la Torre d'en Doménec, Alcalà de Xivert, Benlloc i la Serra d'en Galceran.

Geografia[modifica]

Situada en un altell en el corredor interior de la província i en un entorn de suaus ondulacions envoltada de camps d'ametlers, oliveres i vinyes.

Nuclis de població[modifica]

  • Vista panoràmica de Vilanova d'Alcolea
    Vilanova d'Alcolea
  • Mas de Calaf
  • Els Pasqualets
  • Hostal de Carlos

Història[modifica]

Històricament va formar part de la batlia de Coves de Vinromà, a l'Encomana Major de Montesa, dins de la Setena de les Coves (agrupació de set viles del Maestrat amb les quals es compartien serveis dels quals es retien a l'Encomanador). Anomenada Alcolea en època de la conquesta, va pertànyer al senyoriu de Balasc d'Alagó i al de l'orde de Calatrava, del qual va rebre la seua carta pobla el 13 de febrer del 1245. L'any 1275 passà al senyoriu d'Artal d'Alagó, i el 1294, el rei Jaume el Just va canviar-la a l'orde del Temple. Després de la desaparició dels templers, el 1319 va passar a mans de l'orde de Montesa fins a la seua dissolució en el segle xix. L'any 1324 va canviar el seu fur al de València.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
804 717 697 669 632 639 655 637 637 700 702

Economia[modifica]

Vinya

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà, amb predomini dels cultius d'ametlers i oliveres i vinyes. Quant a la ramaderia, compta amb explotacions avícoles i porcines, però la més significativa i operativa actualment és l'equina, situada a Les Llacunes.

Aeroport de Castelló
Aeroport de Castelló

L'Aeroport de Castelló esta construït al terme de Vilanova.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manuel Solsona Bellés UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Manuel Solsona Bellés AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Manuel Casbas Ebrí PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Joaquín Centelles Borràs PP 15/06/1991 --
1995–1999 Victor Saura Maimó PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 José Manuel Rambla Saura PP 03/07/1999 --
2003–2007 José Manuel Rambla Saura PP 14/06/2003 --
2007–2011 Pedro Bort Vidal AVI 16/06/2007 --
2011–2015 Francesc Oller Capdevila AVI 11/06/2011 --
2015–2019 Francesc Oller Capdevila AVI 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • El Calvari. Segle XIX
Ermita del Calvari de Vilanova d'Alcolea
Cúpula de l'Ermita del Calvari (Vilanova d'Alcolea)
Recinte del Calvari de Vilanova d'Alcolea

En la vessant del pujol on s'assenta la població s'alça l'ermita del Calvari, amb capella a planta central que té pintures murals en l'absis, petxines en la cúpula i llunetes, obra del pintor Joaquim Oliet. En algunes fornícules de les estacions es conserva ceràmica d'Onda i l'Alcora del segle XVIII.

  • Església de Sant Bertomeu.
Església de Sant Bartomeu (Vilanova d'Alcolea)

Església amb altar barroc del segle XVII, obra dels Germans Capuz. És de tres naus sense creuer ni cúpula, d'escassa ornamentació, però de proporcions cuidades, com ho és també la bella portada de tipus clàssic de 1700. La capella té cúpula i bona decoració barroca. Harmònic de proporcions i de bona presència és el campanar, en particular el seu cos superior de les campanes. Conserva algunes peces d'orfebreria, entre elles un calze del segle xvi amb punxó valencià.

Monuments civils[modifica]

  • L'Hostalot. En 1992 va ser descobert en la partida de l'Hostalot, el jaciment d'Ildum, estació romana de la província, on s'han trobat importants restes arqueològiques, entre altres un mil·liari en bon estat de conservació. Actualment restaurat i visitable.
  • Muralles de Vilanova d'Alcolea
    Muralla. Restes de les muralles d'època medieval de la vila.

Llocs d'interés[modifica]

Via Augusta (Vilanova d'Alcolea)
Xop negre de l’Assut, Arbre Monumental de la Comunitat Valenciana (Vilanova d’Alcolea)

El pas de la Via Augusta marca molts dels llocs d'interés de Vilanova d'Alcolea, ja que el seu recorregut s'ajusta a l'existència de brolladors, fonts i pous al llarg del seu recorregut. Així, des de L'Hostalot (l'antiga Ildum), on s'han trobat unes importants restes arqueològiques d'època romana, cap al sud trobem el paratge de la Font Roja (on naix la font homònima), la Font dels Terrers i dos pous amb els seus corresponents aljubs (el Pou Ample i el Pou Nou). Es poden localitzar sénies de tradició àrab disseminades al llarg del terme municipal.

Altres llocs d'interés són la font del Mas de Calaf, la Font de la Carrasqueta, la Font de la Vila i la Font de Puig Pedró.

Aeropuerto Castellón-Costa Azahar

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni. Tenen lloc a mitjan gener i se celebren en dissabte i diumenge. Es remunten al segle xiv i destaquen, per la seua bellesa i singularitat, la processó, el "tropell" i la "coca". Tot s'inicia amb la crema de la foguera, que posteriorment donarà pas a la benedicció de les cavalleries i processó pels carrers del poble. En la processó les cavalleries es veuen obligades a travessar les espectaculars barreres de foc amatents al llarg del recorregut. Igualment espectacular resulta el "tropell", carrera on els genets mostren la seua perícia muntant a pèl, i on l'inici es decidix en l'últim moment i no hi ha un itinerari definit, excepte el final, que és la casa on es repartiran "les coquetes".[1][2]
  • Setmana cultural. Se celebra durant la primera setmana d'agost. Es realitza la popular Marxa a la Lluna (una excursió al Mas de Calaf), concursos de fotografia, frontó, guinyot, ping-pong i de curtmetratges gravats amb telèfon mòbil.
  • Festes patronals. En honor de Sant Bertomeu, del 18 al 30 d'agost. Hi destaquen el "ball de plaça" i la celebració de balls, revetles, almorzars monumentals i espectacles taurins. A més, pels carrers se celebren la Volta a peu, les carreres de patinets i també "els autos bojos".
  • Festes de la joventut. Les organitza la gent jove a mitjan mes d'abril.

Agrupacions musicals[modifica]

La Societat Musical Santa Cecília de Vilanova d'Alcolea és la banda del poble, refundada l'any 1982. Fins al 2013, la va dirigir Enrique Martínez Fuertes (compositor d'obres de renom com "El sueño de Boabdil" o "Al-Andalus"), actualment és el seu net, Kike Martinez Saura, qui ho fa.

La banda destacava per la seua qualitat musical i pel seu nombre de components. Va arribar a tenir 64 músics, però actualment només té entre 35 i 40. S'ha de dir que esta agrupació s'ha enfrontat a reptes de primera categoria, com ara la interpretació d'obres com l'obertura "1812" de Txaikovski o "Pórtico" de Antón Alcalde, juntament amb un trobador que va descendir pel campanar durant el transcurs de la peça.

El poble també compta amb banda juvenil, amb una primera generació de músics del 2008 al 2011 dirigida per Kike Martínez Saura (actual director de la banda), i des del 2014 amb la segona generació de músics i amb Àngel Monfort Guimerà de director. Destaquem les actuacions "Arrock A Banda" (banda més, cantants, grup de rock, ballarins i cinema videoprojectat), "Les marxes a Vilanova" junt amb l'orfeó universitari de la Universitat Jaume I de Castelló i "The mant on the neck".

El grup de ball La Murà i el grup de dolçaina i tabal completen el conjunt d'agrupacions musicals del poble.

El 2014 es va crear l'orquesta "Plátano", que amb escassament mes i mig de preparació, va debutar amb gran acollida el 28 d'agost a les festes del poble.

Gastronomia[modifica]

Gastronomia: Plat d'arròs en paella

Plats: "Corder rostit al forn", paella, olla, carns i embotits a la brasa, conill torrat, costelles de corder a la brasa, rostit, tombet ....

Rebosteria: Coques dolces i salades, rosegons, figues albardades, pastissets, ...

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanova d'Alcolea
  1. Hernàndez, Gil-Manuel. «La festa valenciana de Sant Antoni». metode.cat. [Consulta: 7 gener 2017].
  2. «Ajuntament de Vilanova d'Alcolea». www.vilanovadalcolea.es. [Consulta: 7 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]