Vilanova d'Alcolea

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVilanova d'Alcolea
Villanueva de Alcolea
Bandera de Vilanova d'Alcolea Escut de Vilanova d'Alcolea
Bandera de Vilanova d'Alcolea Escut de Vilanova d'Alcolea
Vilanova dalcolea901.JPG
Vista de Vilanova d'Alcolea

Localització
Localització de Vilanova d'Alcolea respecte del País Valencià.png
40° 13′ 54″ N, 0° 04′ 25″ E / 40.231666666667°N,0.073611111111111°E / 40.231666666667; 0.073611111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Alta
Municipis 3
Població
Total 595 (2016)
• Densitat 8,7 hab/km²
Gentilici Vilanoví, vilanovina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 68,4 km²
Altitud 400 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Festa major Del 18 al 30 d'agost
Patró Sant Bertomeu
Dia de mercat Dimarts
Organització i govern
• Alcalde Francisco José Oller Capdevila
Indicatius
Codi postal 12183
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12132
Codi ARGOS 12132
Altres dades

Web www.vilanovadalcolea.es
Modifica dades a Wikidata

Vilanova d'Alcolea és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta, però que històricament i culturalment pertany al Maestrat.

Limita amb les Coves de Vinromà, la Torre d'en Doménec, Alcalà de Xivert, Bell-lloc i la Serra d'en Galceran.

Geografia[modifica]

Situada en un altell en el corredor interior de la província i en un entorn de suaus ondulacions envoltada de camps d'ametllers, oliveres i vinyes.

Nuclis de població[modifica]

  • Vista panorámica de Vilanova d'Alcolea
    Vilanova d'Alcolea
  • Mas de Calaf
  • Els Pasqualets

Història[modifica]

Històricament va formar part de la batlia de Coves de Vinromà. Anomenada Alcolea quan la conquesta, va pertànyer al senyoriu de Balasc d'Alagó i al de l'orde de Calatrava, de la qual va rebre la seua carta pobla el 13 de febrer del 1245. El 1275 passà al senyoriu d'Artal d'Alagó, i el 1294, el rei Jaume el Just va canviar-la a l'orde del Temple. Després de la desaparició d'aquesta, el 1319 va passar a mans de l'orde de Montesa fins a la seua dissolució en el segle XIX. El 1324 va canviar el seu fur al de València.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
804 717 697 669 632 639 655 637 637 700 702

Economia[modifica]

Vinya

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà, amb predomini dels cultius d'ametllers i oliveres i vinyers. Quant a la ramaderia, compta amb explotacions avícoles i porcines, però sent la més significativa i operativa actualment l'equina situada a Les Llacunes.

Aeroport de Castelló
Aeropuerto de Castellón-Costa Azahar

Pel que fa a l'Aeroport de Castelló, esta construït al terme de Vilanova.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel Solsona Bellés UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Manuel Solsona Bellés AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Manuel Casbas Ebrí PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Joaquín Centelles Borràs PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Victor Saura Maimó PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Manuel Rambla Saura PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Manuel Rambla Saura PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Pedro Bort Vidal AVI 16/06/2007 --
2011 - 2015 Francesc Oller Capdevila AVI 11/06/2011 --
Des de 2015 Francesc Oller Capdevila AVI 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • El Calvari. Segle XIX
Ermita del Calvari de Vilanova d'Alcolea
Cúpula de l'Ermita del Calvari (Vilanova d'Alcolea)
Recinte del Calvari de Vilanova d'Alcolea

En la vessant del pujol on s'assenta la població s'aixeca l'ermita del Calvari, amb capella a planta central que duu pintures murals en l'absis, petxines en la cúpula i llunetes, obra del pintor Joaquim Oliet. En algunes fornícules de les estacions es conserva ceràmica d'Onda i l'Alcora del segle XVIII.

  • Església de Sant Bertomeu.
Església de Sant Bartomeu (Vilanova d'Alcolea)

Església amb altar barroc del segle XVII, obra dels Germans Capuz. És de tres naus sense creuer ni cúpula, d'escassa ornamentació, però de cuidades proporcions, com ho és també la bella portada de tipus clàssic de 1700. La capella duu cúpula i bona decoració barroca. Harmònic de proporcions i de bona presència és el campanar, en particular el seu cos superior de les campanes. Conserva algunes peces d'orfebreria, entre elles un calze del segle XVI amb punxó valencià.

Monuments civils[modifica]

  • L'Hostalot. En 1992 va ser descobert en la partida de l'Hostalot, el possible jaciment de Ildum, estació romana de la província, on s'han trobat importants restes arqueològics, entre ells un mil·liari en bon estat de conservació.
  • Muralles de Vilanova d'Alcolea
    Muralla. Restes de les muralles d'època medieval de la vila.


Llocs d'interès[modifica]

Via Augusta (Vilanova d'Alcolea)
Xop negre de l’Assut, Árbre Monumental de la Comunitat Valenciana (Vilanova d’Alcolea)

El pas de la Via Augusta marca molts dels llocs d'interès de Vilanova d'Alcolea doncs el seu recorregut s'ajusta a l'existència de brolladors, fonts i pous al llarg del seu recorregut. Així des de L'Hostalot (l'antiga Ildum), on s'han trobat unes importants restes arqueològics d'època romana, cap al sud trobem la Font Roja en la qual neix la font del mateix nom, la Font dels Terrers i dos pous amb els seus corresponents aljubs (el Pou Ample i el Pou Nou). Es poden localitzar sínies de tradició àrab disseminades al llarg del terme municipal.

Altres llocs d'interès són la font del Mas de Calaf, la Font de la Carrasqueta, la Font de la Vila i la Font de Puig Pedro.

Aeropuerto Castellón-Costa Azahar

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni. Tenen lloc aquestes festes a mitjan gener. Se celebren en dissabte i diumenge. El seu origen està en el segle XIV i destaquen, per la seva bellesa i singularitat, la "provesó", el "tropell" i la "coca". Tot s'inicia amb la "crema" de la foguera, que posteriorment donarà pas a la benedicció de les cavalleries i processó pels carrers del poble. En la processó les cavalleries es veuen obligades a travessar les espectaculars barreres de foc amatents al llarg del recorregut. No menys espectacular resulta el "tropell", carrera on els genets mostren la seva perícia muntant a pèl, i on l'inici es decideix en l'últim moment, i no hi ha un itinerari definit, excepte el final, que és la casa on es repartiran "les coquetes".[1][2]
  • Semana cultural. Se celebren durant la primera setmana d'Agost. Es realitza la popular "marxa a la lluna" (una excursió al mas de calaf), concursos de fotografia, frontó, guinyot, ping-pong i de curts gravats amb mòbil.
  • Festes patronals. En honor de Sant Bertomeu, del 18 al 30 d'agost. Durant les festes, s'ha de destacar el "ball de plaça" i la celebració de balls, revetlles, esmorzars monumentals i espectacles taurins. A més, pels carrers se celebren la "volta a peu", les "curses de patinets" i també "els autos bojos".

Agrupacions musicals[modifica]

La Societat Musical Santa Cecília de Vilanova d'Alcolea és la banda del poble, refundada l'any 1982. Fins al 2013, la va dirigir Enrique Martínez Fuertes (compositor d'obres de renom com "El sueño de Boabdil" o "Al-Andalus"), actualment és el seu nét qui, per votació dels músics, ho fa. Ell és Kike Martínez Saura.

Aquesta banda destaca per la seua qualitat musical i pel seu nombre de components (65 músics), el que suposa aproximadament un 10% de la població total del municipi. S'ha de dir que aquesta agrupació a enfrontant reptes de primera categoria, com ara la interpretació d'obres com l'obertura "1812" de Txaikovski o "Pórtico" de Antón Alcalde, juntament amb un trobador que va descendir pel campanar durant el transcurs de la peça.

El poble també compta amb banda juvenil, amb una primera generació de músics del 2008 al 2011 sota la direcció de Kike Martínez Saura (actual director de la banda), i des del 2014 amb la segona generació de músics i amb Àngel Monfort Guimerà de director. Destaquem les actuacions "Arrock A Banda" (banda més, cantants, grup de rock, ballarins i cinema videoprojectat), "Les marxes a Vilanova" junt amb l'orfeó universitari de la Universitat Jaume I de Castelló i "The mant on the neck".

El grup de ball La Murà i el grup de dolçaina i tabal completen aquest conjunt d'agrupacions musicals del poble.

El 2014 es va crear l'orquesta del poble "Plátano", que amb escassament mes i mig de preparació, va debutar amb gran acollida el 28 d'agost a les festes del mateix poble.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanova d'Alcolea Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hernàndez, Gil-Manuel. «La festa valenciana de Sant Antoni». metode.cat. [Consulta: 7 gener 2017].
  2. «Ajuntament de Vilanova d'Alcolea». www.vilanovadalcolea.es. [Consulta: 7 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]