Villa Esperanza (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Part de | Passatge Isabel | |||
| Arquitecte | Andreu Audet i Puig | |||
| Construcció | 1893 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallcarca i els Penitents (Barcelonès) | |||
| Localització | Passatge Isabel, 8 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41321 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb protecció urbanística | |||
| Id. Barcelona | 2578 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Francesc Ruestes | |||
La Villa Esperanza és un edifici situat al Passatge Isabel, 8 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Projectada el 1893 per l'arquitecte Andreu Audet i Puig, tot recentment titulat, aquesta casa va ser una de les seves primeres obres, i s'integra en el corrent artístic eclecticista d'inspiració romàntica.[2] Actualment és propietat de l'artista Francesc Ruestes.[3]
Descripció[modifica]
És una casa unifamiliar de planta quadrada, de planta baixa i pis i un gran badalot que presideix la coberta. Té l'accés per la façana principal i la planta s'organitza a partir de la caixa d'escala situada al centre de l'edifici.[2] Disposa d'un jardí privat a l'altra banda del passatge amb font, bassa i altres elements arquitectònics d'estètica romàntica.[2]
La façana principal està formada per una planta baixa amb obertures rectangulars que presenten unes llindes lleugerament arquejades amb guardapols superior de pedra profusament decorada amb dentell i elements geomètrics. La planta superior es caracteritza per una llotja formada per un ritme d'arcs de mig punt de maó amb capitells de pedra que per les seves dimensions i volada agafen el protagonisme d'aquesta planta.[2]
La façana té elements horitzontals i verticals com pilastres, cornises, franges ceràmiques i emperlats de pedra. Els paraments estan fets amb fàbrica de maó vermell vist.[2]
Una cornisa de pedra remata la planta superior, sobre la qual es recolzen uns merlets d'inspiració medieval amb perles de pedra adossades. Aquests elements amaguen la càmera de ventilació de la coberta catalana.[2]
La coberta és plana, amb terrat. D'aquest surt un badalot que per les seves dimensions i ornamentació té la voluntat de ser l'element protagonista de l'edifici. Aquest element i la coronació del mòdul central de la façana utilitzen un repertori ampli de materials, decoracions i motllures diferents. El badalot està coronat per una coberta de pavelló, resolta amb escates de zenc i altres elements florals d'aquest material.[2]
Artísticament cal destacar el treball de la pedra que s'utilitza per crear la decoració de les façanes amb motius florals i el nom de la vil·la coronant la façana. També són notables les reixes de ferro de fosa de les finestres i les sanefes de ceràmica de les franges horitzontals.[2]
Història[modifica]
El 1836, l'Ajuntament d'Horta, propietari de l'anomenat Camp dels Albes, va decidir urbanitzar-lo, obrint-hi un carrer dedicat a la reina Isabel II[4] i establint en emfiteusi les parcel·les a diversos particulars, a canvi d'una renda anual o cens. En el cas del núm. 8, l'emfiteuta fou el sabater de Barcelona Francesc Tarragó, que va obtenir una parcel·la de 60 pams (12 metres) d'amplada amb l'obligació d'invertir-hi 500 lliures barcelonines en el termini de dos anys, així com deixar lliure un camí de 20 pams (4 metres) d'amplada al davant.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Vil·la Esperanza». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Villa Esperanza». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestrectures i Mobilitat: Aprovació de l’acta de la sessió de 16 de novembre de 2021. Ajuntament de Barcelona, 14-12-2021.
- ↑ «Isabel, passatge d'». B Nomenclàtor. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Baldiri Xaumar, 6-10-1836.
Enllaços externs[modifica]
- «Villa Esperanza». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villa Esperanza |