Villafranca de Estíbaliz
Billafranka (eu)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | País Basc | |||
| Província | Àlaba | |||
| Quadrilles alabeses | Quadrilla de Vitòria | |||
| Municipi | Vitòria | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 549 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
_01.jpg)
Villafranca /Villafranca de Estíbaliz és un poble (concejo) de la Zona Rural Est de Vitòria, al territori històric d'Àlaba.
Geografia[modifica]
Situat a l'est del municipi, caseriu dispers situat a l'extrem del camí veïnal núm. 26 (A-4120) que surt de la carretera comarcal A-132, a uns 9 km de Vitòria-Gasteiz en direcció al port d'Azaceta, al peu d'una muntanya de 549 msnm.[1]
Etimologia[modifica]
El nom de Villafranca de Estíbaliz s'estructuraria sobre la base de dos fets. En primer lloc, la creació de la localitat per part de pobladors d'origen franc, que formarien una "vila-franca". Aquest fet etimològic es repeteix en altres parts d'Espanya, existint, per exemple, Villafranca del Bierzo en l'antic Regne de Lleó, Vilafranca del Penedès a Catalunya, Villafranca a Navarra, Villafranca de los Barros a Extremadura, Villafranca Montes de Oca a Castella, o Villafranca de Córdoba a Andalusia. En segon lloc, el nom de la localitat es completaria amb el "de Estíbaliz" a causa de la seva situació geogràfica al costat del santuari de Nuestra Señora de Estíbaliz.
Història[modifica]
Vila francorum va ser repoblada per francs en el Camí de Santiago seguint la política del rei de Castella Alfons VI qui va donar fur a la ciutat de Logronyo en 1095. Lope González, tinent d'Àlaba cap a 1010 aprofita el moviment de gents de més enllà dels Pirineus per Via Aquitània.[2]
En 1138 tenim constància documental de l'escriptura de donació al Monestir de Santa María la Real de Nájera atorgada per María López de Estívariz:[3]
| « | "...faig donació á Déu, diu, á Santa María de Náxera i S. Pedro de Clunia d'aquella Villafranca de Estibaliz amb aquell fur amb el qual els seus pares la van provar i em va venir á mi per dret hereditari..." | » |
Cap a l'any 1200 els parroquians de Villafranca es traslladen a Vitòria.[4] Un dels 43 llogarets que s'uniren a Vitòria en diferents temps i ocasions i que en segregar-se en 1840 la Quadrilla d'Añana va romandre en la Quadrilla de Vitoria.[5] Durant l'Antic Règim pertanyia a la diòcesi de Calahorra, vicariat de Vitòria i arxiprestatge d'Armentia.
Demografia[modifica]
Té una població de 182 habitants. L'any 2010 tenia 189 habitants.[6]
| Gràfica d'evolució demogràfica de Villafranca de Estíbaliz[7] entre 2000 i 2014 |
 |
Patrimoni Monumental[modifica]
- Església parroquial catòlica sota l'advocación de Sant Andrés amb portada plateresca de mitjan segle xvi.
- Casa blasonada amb escut dels Salvatierra i Gaona.
- Santuari de Nostra Senyora d'Estíbaliz-
Enllaços externs[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Wikimapia Coordenades: 42° 50′ 13″ N 2° 34′ 9″ W
- ↑ Antonio Rivera Blanco, Historia de Álava
- ↑ El Camí xacobeu des de Gáceta (Elburgo) discorria al peu del turó d'Estibaliz fins a arribar a Argandoña.
- ↑ Diccionario geográfico-histórico de España: Comprehende el reyno de Navarra per la Reial Acadèmia de la Història.]
- ↑ Sebastián Miñano, Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal (1826-1829), volumen 11.
- ↑ INE, Unidad Poblacional, 006200 VILLAFRANCA
- ↑ Instituto Nacional de Estadística. «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional». [Consulta: 5 novembre 2015].