Villalbí (motocicleta)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióVillalbí
Dades base
Sector Motocicleta
Història
Fundació 1903
Fundadors Miquel Villalbí
Dissolució 1905
Activitat
Productes Motocicletes
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

Villalbí fou la marca de la primera motocicleta construïda íntegrament als Països Catalans (i a l'estat espanyol). Fou obra de Miquel Villalbí, qui el 1903 en creà el primer prototipus a Barcelona[1] i, un cop l'hagué sotmès a una sèrie de proves amb resultat positiu, en fabricà cinc unitats més que vengué al preu de 1.200 pessetes.[2]

Se'n conserva una unitat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Terrassa, exposada temporalment al Museu de la Moto de Barcelona.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Miquel Villalbí, mecànic barceloní de motocicletes i bicicletes, construí la seva motocicleta de forma totalment artesanal. A l'hora de fer-ho, s'hagué d'espavilar tot sol, ja que aleshores la indústria auxiliar era totalment inexistent: tant el carburador com el quadre, la instal·lació elèctrica i fins i tot les cobertes de les rodes, els va haver de fabricar del no-res. Fou per això que necessità prop dos anys per a completar la seva obra.[4]

A causa de la dificultat de la fabricació, Villalbí, un perfeccionista, abandonà el projecte i passà a dedicar-se a la distribució de marques estrangeres.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La Villalbí 430cc de 1904, exposada al Museu de la Moto de Barcelona

Els comandaments de la moto anaven repartits entre el dipòsit de combustible i el manillar: a la part superior del dipòsit hi havia tres palanques, una per a regular l'avenç (guspira), una altra per al gas (accelerador) i l'altra per a l'aire. Al manillar hi havia el comandament del descompressor i un sistema de contacte que funcionava en girar el puny, molt semblant als comandaments de gas actuals.[2]

La transmissió era per corretja trapezoïdal, sense canvi de marxes, i disposava també de pedals auxiliars per tal de poder-se'n servir a les pujades costerudes.[4]

Les característiques del motor eren les següents:[4]

  • Motor de quatre temps monocilíndric refrigerat per aire de 429,83 cc
  • Diàmetre x carrera: 78 x 90 mm
  • Vàlvules oposades (la d'admissió, automàtica)
  • Encesa per pila i bobina
  • Carburador amb comandaments separats per al gas i l'aire, sense dispositiu especial d'engegada ni de regulació automàtica de la mescla

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Herreros 1998: «Relación de las principales marcas» p. 318
  2. 2,0 2,1 2,2 «La moto als Països Catalans». Fricandó motarra, 03-10-2008. [Consulta: 7 novembre 2010].
  3. Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Villalbí». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 10. D.L. B 29846-2011. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Herreros 1998: «Los antecedentes más remotos» p. 15-16
Bibliografia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villalbí (motocicleta) Modifica l'enllaç a Wikidata