Villalbí (motocicleta)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióVillalbí
Villalbí 430cc 1904 c.JPG
Dades bàsiques
Sector Motocicleta
Història
Fundació 1903
Fundadors Miquel Villalbí
Dissolució 1905
Activitat
Productes Motocicletes
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

Villalbí fou la marca de la primera motocicleta construïda íntegrament als Països Catalans. Fou obra de Miquel Villalbí, qui el 1903 en creà el primer prototipus a Barcelona[1] i, un cop l'hagué sotmès a una sèrie de proves amb resultat positiu, en fabricà cinc unitats més que vengué al preu de 1.200 pessetes.[2]

Se'n conserva una unitat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Terrassa, exposada temporalment al Museu de la Moto de Barcelona.[3]

Història[modifica]

Miquel Villalbí, mecànic barceloní de motocicletes i bicicletes amb taller al número 27 del Passeig de Colom,[4] construí la seva motocicleta de forma totalment artesanal. A l'hora de fer-ho, s'hagué d'espavilar tot sol, ja que aleshores la indústria auxiliar era totalment inexistent: tant el carburador com el quadre, la instal·lació elèctrica i fins i tot les cobertes de les rodes, els va haver de fabricar del no-res. Fou per això que necessità prop dos anys per a completar la seva obra.[5]

A causa de la dificultat de la fabricació, Villalbí, un perfeccionista, abandonà el projecte i passà a dedicar-se a la distribució de marques estrangeres,[2] especialment les Decauville franceses, i a les reparacions. Miquel Villalbí es va morir el març de 1952. El seu fill Rossend conservà una de les motocicletes fetes pel seu pare[4] i la cedí al mNACTEC, on es pot admirar actualment.

Característiques[modifica]

La Villalbí 430cc de 1904, exposada al Museu de la Moto de Barcelona

Els comandaments de la moto anaven repartits entre el dipòsit de combustible i el manillar: a la part superior del dipòsit hi havia tres palanques, una per a regular l'avenç (guspira), una altra per al gas (accelerador) i l'altra per a l'aire. Al manillar hi havia el comandament del descompressor i un sistema de contacte que funcionava en girar el puny, molt semblant als comandaments de gas actuals.[2]

La transmissió era per corretja trapezoïdal, sense canvi de marxes, i disposava també de pedals auxiliars per tal de poder-se'n servir a les pujades costerudes.[5]

Les característiques del motor eren les següents:[5]

  • Motor de quatre temps monocilíndric refrigerat per aire de 429,83 cc
  • Diàmetre x carrera: 78 x 90 mm
  • Vàlvules oposades (la d'admissió, automàtica)
  • Encesa per pila i bobina
  • Carburador amb comandaments separats per al gas i l'aire, sense dispositiu especial d'engegada ni de regulació automàtica de la mescla

Com a curiositat, a la pipa de la direcció hi havia una placa metàl·lica daurada amb el nom i el símbol de la marca, un griu -símbol que algun cop ha estat interpretat erròniament com a un lleó.[4]

Referències[modifica]

  1. Herreros 1998: «Relación de las principales marcas» p. 318
  2. 2,0 2,1 2,2 «La moto als Països Catalans». Fricandó motarra, 03-10-2008. [Consulta: 7 novembre 2010].
  3. Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Villalbí». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 10. D.L. B 29846-2011. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Herreros, Francisco «Villalbi, o cuando el león intentó echar sus garras» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 66, agost 1988, p. 98-101.
  5. 5,0 5,1 5,2 Herreros 1998: «Los antecedentes más remotos» p. 15-16
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villalbí (motocicleta) Modifica l'enllaç a Wikidata