Villia Annalis
| ||||
| Tipus | llei  | |||
|---|---|---|---|---|
| Jurisdicció | antiga Roma | |||
Villia Annalis va ser una antiga llei romana que establia l'edat mínima en la que determinades magistratures es podrien exercir; això ja havia estat regulat per diverses lleis o reglaments interns que no s'observaven o eren incomplets; no solament es limitava l'edat, sinó que en alguns casos per exercir alguna magistratura calia haver-ne exercit prèviament una altra; regulava també les reeleccions o més concretament els terminis entre cada elecció (dos anys o més). La llei Villia annalis va ser un compendi de totes les normes. La va proposar Luci Vil·li (que després, per aquesta llei, va agafar el cognomen d'Anyal o Annalis), tribú de la plebs, l'any 179 aC, quan eren cònsols Luci Manli Acidí Fulvià i Quint Fulvi Flac.
La llei regulava principalment l'edat mínima per l'exercici de cada magistratura, però el senat podia concedir com a privilegi dispensar aquest fet com en els casos de Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Gai Mari, Gneu Pompeu Magne, Octavi (August) i més tard membres de la família imperial.
Les edats que la llei determinava eren:
- Per la qüestura: 26 anys
- Per l'edilitat: 37 anys
- Per el tribunat de la plebs: 30 anys
- Per la censura: 40 anys
- Per el consolat: 42 anys.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta e Vicente de Lalama, 1840, p. 167-168 [Consulta: 13 abril 2022].