Villiaumita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralVilliaumita
Villiaumite1 - Poudrette quarry, Mont Saint-Hilaire, Quebec, Canada.jpg
Petit cristall de viliaumita, provinent de la pedrera Poudrette quarry, Mont Saint-Hilaire, Québec, Canadà
Fórmula química NaF
Epònim Maxime Villiaume Tradueix
Localitat tipus Illa de Rouma, Los Archipelago, Guinea
Classificació
Categoria halurs
Nickel-Strunz 10a ed. 3.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed. 3.AA.20
Nickel-Strunz 8a ed. III/A.02
Dana 9.1.1.3
Heys 8.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí rarament cristalls cúbics, normalment granular, massiva
Estructura cristal·lina a = 4.63 Å; Z = 4
Simetria isomètrica 4/m 3 2/m
Color carmí, vermell cirera fosc, taronja clar, rosa
Exfoliació perfecta en {100}
Tenacitat fràgil
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca, rosa
Diafanitat transparent
Gravetat específica 2,79
Densitat 2,79
Propietats òptiques isotròpica, uniaxial (-)
Índex de refracció n = 1,327 a 1,328
Fluorescència de color vermell fosc a taronja i groc sota ona curta i ona llarga
Solubilitat en aigua
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1908
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La villiaumita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de l'explorador francès Maxime Villiaume, per la seva tasca obtenint i col·leccionant exemplars de Guinea i Madagascar. Aquesta espècie va ser trobada per primera vegada a la seva col·lecció.

Característiques[modifica]

La villiaumita és un fluorur de sodi, és a dir, està formada per per fluor i sodi. Es pot tornar incolora si s'escalfa per sobre dels 300°C. Cristal·litza en el sistema cúbic, trobant-se normalment de manera granular o massiva, i rarament forma cristalls cúbics. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. Pot ser tallada i emprada en joieria com gemma de gran bellesa.[2] És verinosa, i pot resultar fatal si s'ingereix o s'inhala, causant irritació en mucoses, ulls i aparell respiratori.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la villiaumita pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma en petites cavitats en roques alcalines de sienita amb nefelina o en pegmatites de sienita, en fàcies de jaciments lacustres. Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, sodalita, nefelina, neptunita, lamprofilita, pectolita, serandita, eudialita, ussingita, chkalovita o diferents zeolites.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villiaumita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Villaumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].
  2. «Villiaumite» (en anglès). Gemdat. [Consulta: 11 febrer 2015].
  3. «Toxicidad de los minerales» (en castellà). Milk Science. [Consulta: 11 febrer 2015].