Vimana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Una il·lustració del shakuna vimana que se suposa que volaria com un ocell, amb ales mòbils i cua.[1]

El vimana (en sànscrit विमान vimāna) és un mític vehicle volador hinduista, descrit en l'antiga literatura de l'Índia. Es poden trobar referències sobre aquest artefacte ―fins i tot la seva utilització en la guerra― en textos hinduistes antics. Segons aquests textos, els vimanes, podien volar per l'aire fins a altres planetes.

Relats en textos antics[modifica]

En el Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitjan l'II mil·lenni a. C.) es diu que el déu del Sol viatja en un carruatge vimana lluminós (que és el propi Sol). Altres déus volen en carruatges vimanes amb rodes, tirats per animals, generalment cavalls (encara que el carruatge del déu védico Pushan és tirat per cabres). En el Majabhárata (c. segle III a. C.) no els anomena. En el Ramaiana (c. segle III a. C.), el Kirata aryuníia (c. segle VI d. C.),

el Samarangana-sutradhara (c. segle XI) i el Bhágavata-purana (c. segle XII) es descriuen vimanes de diferents grandàries i formes, com un carro o carrossa dels déus, com un mític automòbil aeri, de vegades funcionant com un mer seient o tron fix, altres vegades movent-se per si mateix i transportant el seu ocupant a través de l'aire. Altres descripcions mostren al vimana més com una casa o palau (alguns textos mencionen un que tenia set pisos d'altura).

L'avió de flors (1916), il·lustració de Bala Sahib per al llibre Chitra Ramaiana. El rei Rama torna a la seva ciutat, Aiodia, muntat en un vimana construït amb flors.

Ramaiana[modifica]

A les pàgines del Ramaiana ―gran poema èpic hinduista del segle III a. C. atribuït el poeta Valmiki― es troben al·lusions a carros voladors que haurien estat utilitzats en el curs de les guerres entre els déus del panteó hinduista. El dimoni Rávana posseïa un pushpaka (vimana de flors) amb el qual podia volar.

Samarangana sutradhara[modifica]

El Samara-angana-sutradhara és una obra enciclopèdica sobre l'arquitectura clàssica hinduista (vastu shastra) escrita per Paramara Bhoja de Dhar, qui va viure entre el 1000 i el 1055 d. C.[2] En 83 capítols es tracten temes com a planejament urbanístic, arquitectura de cases i temples, escultura decorativa i mudras (diferents posicions de les mans i les cames), els cànons de la pintura artística i un capítol (el 31) dedicat a les iantras (‘màquines’). Aquest capítol dels iantras ha atret l'atenció de les pseudociències i la ufologia en particular. L'escriptor suís Erik von Daniken, en el seu llibre Erinnerungen an die Zukunft (Records del futur, de 1968) comenta: «En el Samarangana sutradhara hi ha capítols complets dedicats a descriure aeronaus que escupen foc i mercuri per la cua» (pàg. 72).

Altres esments en textos sànscrits[modifica]

  • El nau-vimana que apareix en el Raghu-vamsa (16.68) podria ser un vimana amb forma de nau.
  • Textos de l'Índia tardans: altres vehicles voladors, i de vegades s'utilitza com una manera poètica d'esmentar vehicles comuns terrestres.
  • En alguns llenguatges moderns de l'Índia ―per exemple en guyaratí― la paraula vimania significa ‘avió’.
  • A principis del segle XX, un médium hinduista va escriure en sánscrito un text suposadament antic (encara que ple d'errors de concepte i anacronismes): el Vaimanika-shastra (escriptura sobre els vimanas).

Referències[modifica]

  1. Mukunda 1974
  2. Dutt, Manatha Nath (translator), Ramayana, Elysium Press, Calcutta, 1892 and New York, 1910.