Vinçà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVinçà
Vinça
Escut de Vinçà
Pantà de vinçà.JPG

Localització
Map commune FR insee code 66230.png
42° 38′ 42″ N, 2° 31′ 43″ E / 42.645°N,2.5286111111111°E / 42.645; 2.5286111111111
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Districte Districte de Prada
Cantó Cantó de Vinçà
És capital de Cantó de Vinçà
Població
Total 1.955 (2013)
• Densitat 252,58 hab/km²
Geografia
Superfície 7,74 km²
Altitud 262 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 66320
Fus horari
Modifica dades a Wikidata
Situació de la comuna de Vinçà en el Conflent

Vinçà ([bin'sa], en francès Vinça, sense accent, sovint pronunciat [viˈsa]) és una vila i comuna catalana de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta i Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir, i els pobles de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, de la comarca del Conflent; la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, de la del Rosselló, i dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montferrer, Montboló, Reiners, Serrallonga i el Tec, de la del Vallespir, forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

La comuna de Vinçà inclou també el poble de Saorla. Hi destaca el Pantà de Vinçà, situat al nord del nucli urbà, construït el 1978.

Etimologia[modifica]

Tal com explica[1] Joan Coromines, Vinçà procedeix del nom propi llatí Vintianu (de Vintiu), o bé Vencianu (de Venciu) per via dels respectius derivats adjectius del nom propi corresponent.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

El terme comunal de Vinçà, de 77.400 hectàrees d'extensió, és situat[2][3] quasi a l'extrem est de la comarca del Conflent, a prop del límit amb la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, i no gaire lluny de la Fenolleda.

És un terme essencialment pla, situat a la part més baixa de la comarca del Conflent. El Pantà de Vinçà ha inundat una part de les terres de la vora de la Tet, la part més plana del terme. El terme comunal comprèn la part final del curs de la Lentillà, del Còrrec de Sant Martí, o del Real, del Còrrec de les Escomes, que en el seu tram final, tocant a la Tet, forma el Llac de les Escomes, i del Còrrec de Conillac, que també forma un llac just abans d'arribar a la Tet.

Vinçà exerceix de capital del Baix Conflent; és la comuna de serveis de la subcomarca del Baix Conflent.

Termes municipals limítrofs:

Arboçols
Marqueixanes Brosen windrose-fr.svg Rodès
Espirà de Conflent Finestret / Jóc / Rigardà

La vila de Vinçà[modifica]

La capella de la Mare de Déu de l'Esperança és una capella particular situada en el primer pis d'un dels portals de les muralles medievals de Vinçà. És al Portal de la Sal, que uneix el carrer dels Baluards (fora vila) amb el carrer de la Sal (dins del recinte murallat). Fora muralles, uns 300 metres al sud de la vila vella, a l'Avinguda de Léon Trabis, hi ha l'antic convent dels Caputxins, més tard dels Carmelites Descalços, amb la capella de Santa Maria.

Saorla[modifica]

El poble de Saorla és[4] al sud del terme, al bell mig de les terres planes d'irrigació. El lloc és esmentat des del 950, com a alou de Sant Miquel de Cuixà, i la seva església, Santa Maria Magdalena, des del 1600. Entre el 1790 i el 1794, Saorla s'incorporà a la comuna de Vinçà; per tant, pràcticament no va arribar a desenvolupar mai una comuna pròpia.

Nossa[modifica]

Actualment desapareguts sota les aigües del Pantà de Vinçà, els molins i els banys de Nossa[5] eren a cavall dels termes d'Arboçols i de Vinçà, en el marge esquerre de la Tet. Els molins són esmentats des del 1265 (molendina qui vocantur de Nossa), i els banys (Aquas Calidas), des del 1268.

Els masos del terme[modifica]

Hidrologia[modifica]

La construcció de l'embassament de Vinçà, entre 1975 i 1978, cobrí les restes de l'antic balneari de Nossa, d'aigües sulfuradosòdiques, que estigué en funcionament comercial entre 1812 i 1932.

Economia[modifica]

Història[modifica]

Administració[modifica]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica:

Any Habitants
1962 1610
1968 1622
1975 1587
1982 1589
1990 1655
1999 1666
2007 1856

Llocs i monuments[modifica]

Personatges lligats a la comuna[modifica]

Vinçà, Canigó

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «195 - Vinçà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Vinçà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VIII Vi-Z). ISBN 84-7256-858-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Vinçà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinçà Modifica l'enllaç a Wikidata