Vincenzo Brunacci

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVincenzo Brunacci
VincenzoBrunacci.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 març 1768 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 1818 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pisa
Activitat
Director de tesiPietro Paoli Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Pavia
Membre de
ProfessorsSebastiano Canovai (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralAntonio Bordoni
Gabrio Piola
Quale tra le pratiche usate in Italia per la dispensa delle acque (1814)

Vincenzo Brunacci (1768-1818) fou un matemàtic italià nascut a Florència.[1]

Vida i Obra[modifica]

Va ser professor de Matematica sublime (càlcul infinitesimal) a Pavia. Va transmetre les idees de Lagrange als seus deixebles, entre els quals cal destacar: Ottaviano Fabrizio Mossotti, Antonio Bordoni i Gabrio Piola.

Va estudiar medicina, astronomia i matemàtiques a la Universitat de Pisa. El 1788 va obtenir el seu doctorat i el mateix any va començar a donar classes de matemàtiques al Institut Naval de Leghorn. El 1796, quan Napoleó va ocupar Itàlia, va donar suport al nou règim i, a conseqüència de la reacció austríaca, va haver de marxar a França entre 1799 i 1800. En retornar, va obtenir la càtedra de la universitat de Pisa i el 1801 es va traslladar a la universitat de Pavia com a professor de càlcul infinitesimal i va arribar a ser degà de la universitat.

Brunacci considerava que l'aproximació de Lagrange al càlcul, desenvolupada en la "Théorie des fonctions analytiques", era la correcte i que el concepte de infinitesimal havia de ser esborrat de l'anàlisi i de la mecànica. Qualsevol altra manera d'ensenyar el càlcul va estar prohibida a Pavia. Brunacci va influir notablement en els seus deixebles.

Va cooperar amb l'administració pública, ja que el 1805 formava part del Comitè pel projecte del Canal de Pavia project i lany següent va ser inspector d'aigües i carreteres.

El 1809 va ser membre del comitè de pesos i mesures i des de 1811 va ser inspector general d'Ensenyament Public Education.

Va morir a Pavia el 1818.

Les seves principals obres són:

  • Opuscolo analitico, (1792).
  • Calcolo integrale delle equazioni lineari, (1798).
  • Corso di matematica sublime, en quatre volums, Florència, (1804–1807).
  • Elementi di algebra e di geometria, en dos volums, Florència, (1809).
  • Trattato dell'ariete idraulico, (1810).

Referències[modifica]

  1. Breu biografia en italià de Vincenzo Brunacci a Edizione Nazionale Mathematica Italiana, en línia.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]