Vincenzo Riccati
 Retrat de Vincenzo Riccati (escola veneciana) conservat al Museo Civico de Castelfranco Veneto  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 gener 1707 Castelfranco Veneto (Itàlia) |
| Mort | 17 gener 1775 (68 anys) Treviso (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Membre de | |
| Alumnes | Girolamo Saladini Gian Francesco Malfatti Jacopo Mariscotti |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
| Família | |
| Pare | Jacopo Francesco Riccati |
| Germans | Giordano Riccati i Francesco Riccati |
Vincenzo Riccati fou un matemàtic i jesuïta italià del segle xviii, conegut pels seus treballs en funcions hiperbòliques.
Biografia[modifica]
Vincenzo Riccati era el quart fill de Jacopo Riccati, noble venecià aficionat a les matemàtiques. A partir dels deu anys va estudiar al col·legi jesuïta de San Francesco Saverio a Bolonya. L'any 1726 ingressa com a novici al centre jesuïta de Piacenza i el 1729 és assignat al col·legi de Pàdua.[1]
A partir de 1739 va ser professor de matemàtiques del col·legi jesuïta de Santa Lucia a Bolonya. El 1741 va pronunciar els vots i va ingressar a la Companyia de Jesús.
El 1773, en ser dissolta l'orde, se'n va anar a viure a Treviso amb els seus germans Giordano i Montino. Morirà dos anys més tard i serà enterrat al panteó familiar de la catedral de Treviso.[2]
Obra[modifica]
L'àmbit principal de recerca de Vincenzo Riccati va ser l'anàlisi matemàtica. En aquest àmbit cal ressenyar el seu tractat De usu motus tractorii in constructione Aequationum Differentialium Commentarius publicat a Bolonya el 1752 on estudia el tractament analític dels problemes mecànics.[3]
També és important en aquest tema el tractat en tres volums Institutiones analyticae (1765-1767) escrit en col·laboració amb el seu deixeble Girolamo Saladini, en el qual s'utilitza per primera vegada l'expressió línies trigonomètriques per a referir-se a les funcions circulars.[4]
Riccati va ser també un hàbil enginyer hidràulic que va dur a terme projectes de control dels desbordaments fluvials a les regions properes a Venècia i Bolonya.[5]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Bagni, Giorgio T. «La storia della scienza: dall'epistemologia alla didattica» (en (italià)). Proggeto Alice, Vol. V, Num. 15, 2004, pàg. 547-579.
- Bos, J.M.Henk «Tractional Motion and the Legitimation of Transcendental Curves» (en (anglès)). Centaurus, Vol. 31, Num. 1, 1988, pàg. 9-62. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1988.tb00714.x. ISSN: 1600-0498.
- Michieli, Adriano Augusto «Una famiglia di matematici e di poligrafi trivigiani: i Riccati, II. Vincenzo Riccati» (en (italià)). Atti dell'Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti, Vol. CIII, Parte 2, 1943-44, pàg. 69-109. ISSN: 0373-2541.
- Pepe, Luigi. «Sulla trattatistica del calcolo infinitesimale in Italia nel secolo XVIII». A: O. Montaldo e L. Grugnetti (eds.). La storia delle Matematiche in Italia (en (italià)). Bolonya: Istituti di matematica delle Facoltà di scienze e ingegneria, 1982.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vincenzo Riccati» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Natucci, A. «Riccati, Vincenzo», 2008., Complete Dictionary of Scientific Biography. <Encyclopedia.com> (Consultat 31 gener 2015)
- Lugaresi, Maria Giulia. «Vincenzo Riccati (1707 - 1775)»., Mathematica Italiana. (Consultat 31 gener 2015)