Vindobona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Vindobona fou una ciutat romana de la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena. Originalment fou una ciutat celta. El 15 aC passà a formar part de l'Imperi Romà, i sota aquest domini romà va esdevenir municipi.[1][2] Va portar un temps el nom de Juliobona (Iouliobona). Era al peu del mont Cetius, i fou una de les principals estacions militars romanes del Danubi, i més tard seu de la flota del Danubi (abans a Carnuntum) i de la Legió X Gèmina. L'emperador Marc Aureli va morir a la ciutat. El 395, Vindobona fou saquejada pels germans, probablement marcomans i encara que fou restaurada, ja fou un establiment militar reduït però incloent una base naval.

Fou destruïda pel foc abans del 410. La ciutat va esdevenir cristiana en aquest temps i els alans i ostrogots s'hi van establir i els soldats de la fortalesa eren reclutats entre aquests pobles. El 433 Teodosi II va permetre la seva ocupació pels huns i és possible que Àtila (Etzel) es casés amb Kriemhilda a Vindobona. Poc després del 500 fou ocupada pels longobards junt amb la resta de Pannònia. El 568 fou ocupada pels àvars que hi van romandre fins que foren derrotats per Carlemany.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vindobona Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 48° 12′ 39″ N, 16° 22′ 13″ E / 48.21083°N,16.37028°E / 48.21083; 16.37028