Vinyamala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vinhamala)
Infotaula de geografia físicaVinyamala
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional dels Pirineus Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaTorla-Ordesa (província d'Osca), Alts Pirineus (França), província d'Osca (Aragó) i Cautarés (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 46′ 26″ N, 0° 08′ 51″ O / 42.7739°N,0.1475°O / 42.7739; -0.1475
SerraladaMassís del Vinyamala i Pirineus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud3.299 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència1.029 m Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
8 octubre 1837 primer ascens Modifica el valor a Wikidata
Esport
Ruta normalDes de la Vall de Gaube, per la Glacera d'Oulettes

El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m[1] d'altitud, amb una prominència de 1.029 m,[2] situat al massís homònim, al Pirineu, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França). És el pic més alt del vessant nord del Pirineu i del massís al qual pertany.

Geografia[modifica]

Al nord s'hi troben les valls de Gaube i Lutour, a l'oest la d'Ossoue, i al sud-est la d'Ara. El massís s'estructura en forma de circ al voltant de la Glacera d'Ossoue, amb un total de 16 tresmils. La Glacera d'Ossoue és el segon en extensió de gel del Pirineu, després del de l'Aneto, si bé conserva la característica forma de llengua que li dona el seu aspecte alpí.

Apunts d'història[modifica]

Possiblement, la primera ascensió fou protagonitzada pels cartògrafs Capdevile i Guicharnaud el 1792, i la segona pels guies Cazaux i Guillemberta el 1837. No obstant això, la primera ascensió documentada és de l'any 1838, per Anne Lister [3]amb els guies Cazaux i Clarles. L'atracció d'aquest pic feu que l'aristòcrata romàntic Henry Russell s'hi construís set grutes a diferents punts de la muntanya, tres d'elles molt properes al cim.

Muntanya i turisme[modifica]

Com a pic emblemàtic del Pirineu, el Vinhamala és molt freqüentat per alpinistes espanyols i francesos. S'hi accedeix des dels refugis propers d'Oulettes i Bayssellance, al nord, des d'on s'inicia la ruta més transitada que travessa la Glacera d'Ossoue. Menys freqüent és atacar el cim des de la vall d'Ara.

Referències[modifica]

  1. ↑ Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340. 
  2. ↑ Ollivier, Robert. Vignemale - Monte Perdido. 1a edició. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1968 (Guies). DL B-14929-1968. 
  3. ↑ Canales, Manel. «Biografies alpines: Lady Lister, o quan la veritat s'acaba imposant», dissabte, 14 març 2009. [Consulta: 11 juny 2019].
Vista panoràmica des del cim del pic Vinyamala.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinyamala
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vinyamala&oldid=33416690»