Vinyamala

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vinhamala)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaVinyamala
Vignemale Sommer.jpg
modifica
TipusMuntanya modifica
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional dels Pirineus modifica
Ubicació
ContinentEuropa modifica
Entitat territorial administrativaTorla-Ordesa (Osca), Alts Pirineus (França), Osca (Aragó) i Cautarés (França) modifica
 42° 46′ 26″ N, 0° 08′ 51″ O / 42.7739°N,0.1475°O / 42.7739; -0.1475
SerraladaMassís del Vinyamala modifica
Dades i xifres
Prominència1.029 m modifica
Altitud3.298 m modifica
CreuaEspanya i França modifica
Història
Cronologia
8 octubre 1837 primer ascens modifica
Wąchock
Ruta normalDes de la Vall de Gaube, per la Glacera d'Oulettes

El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m[1] d'altitud, amb una prominència de 1.029 m,[2] situat al massís homònim, als Pirineus, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França). És el pic més alt del vessant nord del Pirineu i del massís al qual pertany.

Geografia[modifica]

Al nord s'hi troben les valls de Gaube i Lutour, a l'oest la d'Ossoue, i al sud-est la d'Ara. El massís s'estructura en forma de circ al voltant de la Glacera d'Ossoue, amb un total de 16 tresmils. La Glacera d'Ossoue és el segon en extensió de gel del Pirineu, després del de l'Aneto, si bé conserva la característica forma de llengua que li dóna el seu aspecte alpí.

Apunts d'història[modifica]

Possiblement, la primera ascensió fou protagonitzada pels cartògrafs Capdevile i Guicharnaud el 1792, i la segona pels guies Cazaux i Guillemberta el 1837. No obstant això, la primera ascensió documentada és de l'any 1838, per Anne Lister [3]amb els guies Cazaux i Clarles. L'atracció d'aquest pic feu que l'aristòcrata romàntic Henry Russell s'hi construís set grutes a diferents punts de la muntanya, tres d'elles molt properes al cim.

Muntanya i turisme[modifica]

Com a pic emblemàtic dels Pirineus, el Vinhamala és molt freqüentat per alpinistes espanyols i francesos. S'hi accedeix des dels refugis propers d'Oulettes i Bayssellance, al nord, des d'on s'inicia la ruta més transitada que travessa la Glacera d'Ossoue. Menys freqüent és atacar el cim des de la vall d'Ara.

Referències[modifica]

  1. Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340. 
  2. Ollivier, Robert. Vignemale - Monte Perdido. 1a. ed.. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1968 (Guies). DL B-14929-1968. 
  3. Canales, Manel. «Biografies alpines: Lady Lister, o quan la veritat s’acaba imposant», dissabte, 14 març 2009. [Consulta: 11 juny 2019].
Vista panoràmica des del cim del pic Vinyamala.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinyamala