Viquipèdia:Anomenar pàgines/Ús de majúscules

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquesta pàgina té per objecte plasmar com s'haurien d'usar les lletres majúscules en la Viquipèdia en català. No té ni consideració de norma oficial ni directriu ni el que s'hi diu ha estat aprovat com a part del llibre d'estil.

Objecte i abast
Definir una sistemàtica, una manera de fer comuna, a l'hora d'utilitzar les majúscules per denominar els títols de les pàgines en català, especialment pel que fa a articles, categories i pàgines de desambiguació, que formen el gruix de les pàgines de l'espai principal. Tanmateix, pot ser útil també a l'hora d'anomenar altres pàgines com ara les plantilles.

Prenent com a premissa que el català (en qualsevol de les seves varietats dialectals) ha de ser la llengua pròpia i preferent de la Viquipèdia en català, cal tenir en compte que, usualment i per defecte, la primera lletra de totes les pàgines de la Viquipèdia es mostra amb majúscula per la seva funció demarcativa[1], és a dir que remarca l'inici d'un text. Normalment les majúscules es reserven en català per a la primera lletra dels noms propis. (després tenim alguns casos en què el nom sencer pot anar amb majúscules, com ara en les sigles o els acrònims).

En principi, la denominació amb minúscula per a la primera paraula hauria de ser excepcional ja que un títol sempre porta associada la funció demarcativa i l'ús de la minúscula en la primera lletra del títol hauria de considerar-se minoritària i excepcional. Tanmateix hi ha algunes excepcions molt comptades en què convé usar la primera lletra amb minúscula de forma puntual. És el cas, per exemple, dels següents articles:

  • pH, grafia característica d'aquest paràmetre de mesura en química;
  • iTunes, iPhone, iPad... distinció que fa l'empresa Apple per caracteritzar molts dels productes o serveis que comercialitza.

Aquesta visualització s'obté emprant la sintaxi en l'encapçalament de l'article de manera que sigui fàcilment identificable per a un editor:

{{DISPLAYTITLE:títol de l'Article}}

Pel que fa a la funció distintiva, la dificultat de fer servir majúscules es presenta amb major freqüència en aquells articles de la Viquipèdia que estan formats per més d'una paraula. Els podem dividir en quatre classes, que no són mútuament excloents, segons el tipus d'objecte a què fan referència. Per exemple:

En català s'empra, en general, la majúscula distintiva[2] en aquells noms propis concrets per als substantius, adjectius i numerals que en formen part, mentre que els noms comuns i els noms propis genèrics s'escriuen amb minúscula. Per exemple:

Casos particulars[modifica]

En els temes religiosos, un nom passa a actuar com a propi i no comú quan se singularitza: la Passió, l'Anunciació, el Davallament, la Immaculada Concepció, etc.
Pel que fa als sants, aquest nom actua igual que a d'altres càrrecs, com papa, rei, cardenal, conseller, forner...: La conversió de sant Pau, El martiri de santa Àgata, etc.
Ara bé, «La paraula sant s’escriu en majúscula només en els casos següents: quan forma part d’un topònim —Sant Sadurní d’Osormort—, d’un edifici religiós —monestir de Sant Joan—, de la denominació d’una planta —pinya de Sant Joan— o d’expressions com ara cordó de Sant Francesc, creu de Sant Andreu, camí de Sant Jaume, arc de Sant Martí, foc de Sant Elm, mal de Sant Llàtzer o fer Sant Vicenç —en el joc del cau. En la resta de casos, incloent-hi el nom dels ordes religiosos —orde de sant Domènec—, s’escriu en minúscula: anar en el cavall de sant Francesc, les claus de sant Pere, la càtedra de sant Pere, l’Evangeli de sant Joan.».[1] En anglès és costum de posar tots els elements d'un títol amb majúscula, excepte articles i preposicions interiors (i encara segons quines preposicions, si són prou llargues, també les posen amb majúscula), un aspecte a tenir present si fem traduccions d'articles.

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 L’ÚS DE LES MAJÚSCULES I LES MINÚSCULES Institut d'Estudis Catalans (Versió 4, 24.7.2003)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Majúscules i minúscules 3a ed.: juliol 2004, Col·lecció: Criteris lingüístics; Secretaria de Política Lingüística, ISBN 84-393-6544-6