Viquipèdia:Articles de qualitat
Articles de qualitat a la Viquipèdia En aquesta pàgina es destaquen aquells articles complets i d'una gran qualitat. Actualment, a la Viquipèdia treballem en 426.506 articles, dels quals 594 són articles de qualitat: això vol dir que aproximadament 1 de cada 718 articles està enumerat aquí (0,14%). D'aquests 594 articles de qualitat, el 51.35% han estat traduïts d'altres llengües (vegeu-ne la llista). Per la llista completa d'articles de qualitat, vegeu la llista dels articles de qualitat. Per tal que un article esdevingui de qualitat ha d'ésser analitzat i valorat en els apartats de llengua (ortografia, redacció), completesa del contingut, referències i verificabilitat de la informació, estructura i neutralitat (vegeu què és un article de qualitat per comprovar tots els criteris). Primer de tot ha de superar primer una avaluació per part de la comunitat i després es du a terme una votació per obtenir distinció, en la qual els viquipedistes determinen si es mereix la distinció d'article de qualitat, d'article bo o no es mereix distinció. La comunitat d'usuaris considera aquests articles com el millor treball de la Viquipèdia i treballa de manera contínua en la seva millora. Evidentment, la distinció de qualitat no és permanent: si es considera que un dels articles d'aquesta llista no té la qualitat necessària pot iniciar-se una proposta per retirar-la. D'altra banda, els articles bons són articles correctes que no arriben, però, al nivell d'excel·lència dels articles de qualitat (vegeu les diferències entre AdQ i ABo). Finalment, els temes de qualitat consisteixen en una col·lecció d'articles que representa el treball és destacar de la Viquipèdia per cobrir un tema exhaustivament i amb articles d'una qualitat bona i consistent. |
Continguts destacats
|
Com fer un article de qualitat |
|
Vegeu també |
Últims articles de qualitat |
|
.jpg) Christophe Plantin (en neerlandès: Christoffel Plantijn; en castellà: Cristóbal Plantino; en llatí: Christophorus Plantinus) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del segle XVI, i iniciador de l'Officina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al segle XIX. Genial empresari, Plantin fou producte de la situació política amb la qual sempre es mantingué escèptic. En tot moment s'adaptà a les circumstàncies, al mateix temps patint les conseqüències i aprofitant-se d'elles. Des del punt de vista tècnic i estètic fou el màxim representant del renaixement flamenc en l'Art de la impremta, cim dels corrents alemany i francès en tipografia, en el gravat il·lustratiu i en l'acabament artístic del llibre. |
 Doménikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom d'El Greco, fou un pintor, escultor i arquitecte d'origen grec que va treballar principalment al Regne de Castella. Fins als 26 anys va viure a Creta -que en aquella època pertanyent a la República de Venècia- on va ser un apreciat mestre d'icones de l'Escola cretenca o postbizantina, primer a Venècia, assumint plenament l'estil de Ticià i Tintoretto, i després a Roma, estudiant el manierisme de Miquel Àngel. El 1577 es va establir a Toledo (Espanya), on va viure i treballar la resta de la seva vida. La seva formació pictòrica va ser complexa, obtinguda en tres focus culturals molt diferents: la seva primera formació bizantina va ser la causant d'importants aspectes de la seva obra que van florir en la seva maduresa; la segona la va obtenir a Venècia dels pintors de l'alt renaixement, especialment de Ticià, aprenent la pintura a l'oli i la seva gamma de colors -ell sempre es va considerar part de l'escola veneciana-; finalment, la seva estada a Roma li va permetre conèixer l'obra de Miquel Àngel i el manierisme, que es va convertir en el seu estil vital, interpretat d'una forma autònoma. |
 Star Wars episodi II: L'atac dels clons (títol original en anglès Star Wars Episode II: Attack of the Clones) és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 2002 dirigida per George Lucas i escrita per ell mateix i Jonathan Hales. És la cinquena entrega de la saga La guerra de les galàxies i la segona en ordre cronològic. El repartiment principal està format per Ewan McGregor, Hayden Christensen, Natalie Portman, Samuel L. Jackson, Christopher Lee, Ian McDiarmid, Temuera Morrison, Frank Oz, Anthony Daniels i Kenny Baker. El rodatge va començar a mitjans de 2000, en els estudis de 20th Century Fox, a Austràlia. Els exteriors són del Palau Reial de Caserta i els jardins del llac de Como, tots dos a Itàlia, així com del desert de Tunísia i la plaça d'Espanya de Sevilla. Va ser la primera pel·lícula que es va rodar completament amb càmera digital d'alta definició (24 fotogrames per segon). Els efectes especials van ser a càrrec d'Industrial Light & Magic, empresa fundada per Lucas durant la producció del primer lliurement de la saga, Una nova esperança. |
 Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants. Les fonts cristianes, com els llibres del Nou Testament, inclouen històries detallades sobre Jesús de Natzaret, però hi ha qui discuteix la seva historicitat. Els dos únics esdeveniments que reben un assentiment gairebé universal són el baptisme de Jesús per Joan Baptista i la crucifixió de Jesús pel governador romà Ponç Pilat. Entre les fonts no cristianes utilitzades per estudiar i establir la historicitat de Jesús hi ha les fonts jueves, com Flavi Josep, i les romanes, com Tàcit. Aquestes fonts es comparen i contrasten amb les fonts cristianes com les Cartes paulines i els evangelis sinòptics. Són fonts que acostumen a ser independents entre si (per exemple, les fonts jueves no es basen en fonts romanes) i les semblances i diferències entre elles s'utilitzen en el procés d'autenticació. En una revisió de l'estat de la recerca Amy-Jill Levine va declarar que "no hi ha ni una imatge de Jesús que convenci tots o la majoria dels estudiosos" i que tots els retrats de Jesús són objecte de crítiques per part d'algun grup d'erudits. |
