Viquipèdia:Articles seleccionats/juliol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles seleccionats de juliol[modifica]

Localització d'Escòcia

Escòcia (en scots i anglès, Scotland; en gaèlic escocès, Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit. Juntament amb Anglaterra i Gal·les, forma part de l'illa de la Gran Bretanya. Ocupa un terç de la seva superfície total i és format per més de 790 illes. Limita al nord i oest amb l'oceà Atlàntic; a l'est amb el mar del Nord, al sud amb Anglaterra i al sud-oest amb el Canal del Nord i el mar d'Irlanda. El territori escocès abraça 78.772 km2, i la seva població s'estima en 5.116.900 habitants, d'on resulta una densitat de població de 65 habitants per km2. La capital n'és Edimburg, i és un dels grans centres financers europeus. La ciutat més gran és Glasgow, l'àrea metropolitana de la qual agrupa un 20% del total de la població escocesa.

Sorgit al segle xix, l'independentisme escocès ha guanyat influència des de finals del segle xx; representat per l'Scottish National Party (SNP, "Partit Nacional d'Escòcia"), que treballa per la independència d'Escòcia, i va obtenir la majoria simple al Parlament Escocès a les eleccions del maig del 2016.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Catedral de Jaén

La catedral de Jaén, seu de la diòcesi de Jaén, és una catedral que es troba situada a la plaça de Santa Maria de la ciutat de Jaén. Es tracta d'una construcció d'estil renaixentista concebuda, en la forma que hom la pot veure avui en dia, el segle xvi amb l'objectiu de substituir un temple gòtic anterior, i conclosa el 1691, tot i que s'hi feren afegits durant el segle xviii. La seva façana principal, del segle xvii, és una de les principals obres del barroc espanyol, i el seu cor neoclàssic és un dels més grans d'Espanya.

És secularment un lloc de pelegrinatge i custòdia de la relíquia del Sant Rostre o La Verònica, com hom la coneix popularment, que està allotjada a la capella major i s'exposa al públic tots els divendres de l'any. Està dedicada a l'Assumpció de Maria des de la consagració, l'any 1246, de l'antiga Mesquita Mayor de la ciutat musulmana després de la seva conquesta per part de Ferran III de Castella.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Il·lustració de Babakotia radofilai

Babakotia és un gènere extint de lèmur de mida mitjana de Madagascar que només conté una sola espècie, Babakotia radofilai. Juntament amb Palaeopropithecus, Archaeoindris i Mesopropithecus, forma la família dels paleopropitècids, coneguts amb el nom de lèmurs peresosos. El nom Babakotia ve del nom malgaix de l'indri, babakoto, amb el qual estan relacionats aquesta espècie i tots els altres lèmurs peresosos. A causa de la seva mescla de caràcters morfològics que representen etapes intermèdies entre els índrids vivents i els grans lèmurs peresosos, ha contribuït a aclarir la relació entre ambdós grups i els propers lèmurs mico, també extints.

Babakotia radofilai i els altres lèmurs peresosos comparteixen molts caràcters amb els peresosos vivents, un exemple d'evolució convergent. Tenia els avantbraços llargs, dits corbs i les articulacions del maluc i els turmells molt mòbils. El crani era més robust que el dels índrids, però no tant com el dels lèmurs peresosos més grans.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Endurance

L'Expedició Imperial Transantàrtica (1914–1917), més coneguda com a Expedició Endurance, va ser l'última expedició important de l'edat heroica de l'exploració de l'Antàrtida. Dissenyada per Sir Ernest Shackleton, aspirava a ser la primera a travessar per terra el continent antàrtic. Després que el 1911 Roald Amundsen arribés al Pol Sud, Shackleton va dir que la travessia del continent era l'"únic gran objectiu principal dels viatges antàrtics". L'expedició no va aconseguir complir aquest propòsit, però és recordada com una història èpica d'heroisme i supervivència.

L'Endurance va quedar atrapat al gel i, malgrat els esforços per alliberar el vaixell, se'n va anar a la deriva cap al nord en un bloc de gel. Finalment, el gel va esclafar i enfonsar el vaixell, i va deixar sobre el gel els 28 homes de la tripulació, que es van veure sotmesos a una sèrie de dures proves: mesos d'espera en campaments improvisats sobre el gel, un viatge en bots salvavides a l'illa Elephant, una segona travessia de 1.300 km en un bot obert i haver de travessar les muntanyes de Geòrgia del Sud, per, finalment, ser tots rescatats sense ni una sola baixa. Mentrestant, l'equip del mar de Ross va haver de vèncer grans dificultats per acomplir la seva missió.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Museu Diocesà de Barcelona

El Museu Diocesà de Barcelona està situat a la plaça de la Catedral de Barcelona, a l'edifici de la Pia Almoina. Es va inaugurar com a Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona el 1916, instal·lant-se a l'espai de la planta baixa del Seminari Conciliar. El seu primer director va ser Manuel Trens. Es va traslladar i va obrir al públic al nou espai l'any 1991. El museu recull una extensa col·lecció d'obres d'art d'esglésies del Bisbat de Barcelona des del seu inici fins als nostres dies.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Cèl·lula biològica

El nucli cel·lular (del llatí nucleus o nuculeus, o simplement nucli en biologia cel·lular) és un orgànul embolicat en una membrana present en totes les cèl·lules eucariotes. Conté gran part del material genètic de la cèl·lula, organitzat en forma de múltiples llargues molècules lineals d'ADN en combinació amb una gran varietat de proteïnes, com ara les histones, que contribueixen a formar cromosomes. Els gens d'aquests cromosomes són el genoma nuclear de la cèl·lula. La funció del nucli és mantenir la integritat d'aquests gens i controlar les activitats de la cèl·lula per mitjà de la regulació de l'expressió gènica – així doncs, el nucli és el centre de control de la cèl·lula.

Les estructures principals que formen el nucli són l'embolcall nuclear i la làmina nuclear. Com que la membrana nuclear és impermeable a la majoria de molècules, calen porus nuclears per permetre el moviment de molècules a través de l'embolcall. Aquests porus travessen ambdues membranes, oferint un canal que permet el lliure moviment de molècules petites i ions. El moviment de molècules més grans, com ara proteïnes, està ben controlat, i requereix transport actiu regulat per proteïnes portadores.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Jaciment arqueològic a Akrotiri

Akrotiri és un jaciment arqueològic de l'edat del bronze minoica a l'illa grega de Thera (actualment illa de Santorí), part d'un conjunt de petites illes a 100 km de Creta que formen les Cíclades.

El lloc del jaciment correspon al d'un assentament que, tenint en compte els estils dels atuells i pintures murals trobats a les excavacions, s'ha descobert que es remunta a la civilització minoica. El jaciment pren el seu nom del poble grec que es troba en un turó pròxim, mentre que el nom original de l'assentament es desconeix. Les descobertes durant les excavacions, començades l'any 1967 per Spyridon Marinatos, han arribat a formar la conclusió que les pintures murals dels seus edificis reflectien la vida real de la població.

L'excel·lent estat de conservació del lloc —similar al de les ruïnes romanes de Pompeia— es deu al fet que va ser cobert per una erupció volcànica (l'erupció minoica) de la meitat del segon mil·lenni aC.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Epifania de Miquel Àngel

Epifania és un dibuix en carbonet de l'artista del renaixement italià Michelangelo Buonarroti, datat circa 1550-1553. Està realitzat sobre vint-i-sis làmines de paper amb unes dimensions de 232 cm d'altura per 165 cm d'amplada. El dibuix consta de cinc personatges principals amb algunes altres figures menys definides al fons de l'obra. Després d'haver passat per diversos propietaris, el dibuix es conserva actualment a la sala 90 del Museu Britànic. Se l'identifica amb la referència PD 1895-9-15-518.

El tema de l'obra és un enigma: si bé en l'inventari pòstum de les possessions de Miquel Àngel, de 1564, apareix esmentat com Epifania, l'Adoració dels Reis Mags, dits reis no es troben representats en l'obra. La composició mostra com a figures principals: la Mare de Déu amb l'Infant Jesús entre les seves cames, una altra figura adulta, a la seva esquerra, representa Josep de Natzaret, davant d'ell hi ha sant Joan Baptista nen i una altra figura adulta jove a la dreta de Maria que resta sense identificar i amb la qual sosté Maria una conversa. Crida l'atenció el gest realitzat per Maria com si volgués apartar sant Josep.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Autoretrat, Rembrandt (1640)

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador holandès. Generalment està considerat com un dels més grans pintors i gravadors de la història de l'art europeu i el més important de la història holandesa. Les seves contribucions a l'art va formar part d'un període que els historiadors anomenen Edat d'Or Holandesa.

En les seves pintures i gravats mostra un coneixement complet de la iconografia clàssica, que modela per adaptar-se a les exigències de la seva pròpia experiència; per tant, en la representació d'una escena bíblica, Rembrandt tenia un bon coneixement del text específic, l'assimilació de la composició clàssica, i les seves observacions de la població jueva d'Amsterdam. A causa de la seva empatia per la condició humana, que ha estat anomenat "un dels grans profetes de la civilització."

vista en solitari - discussió - edició - historial


Lema de la manifestació

La manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (també anomenada del 10-J) va ser una demostració col·lectiva en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut de Catalunya, realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte pel PPC i C's), així com dels sindicats i prop de 1.600 entitats.

La manifestació, la més multitudinària de la història de Catalunya fins a aquella data, la qual va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural, va ser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Localització d'Alcoi respecte el País Valencià

Alcoi és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial. És la sisena ciutat més poblada de la província, malgrat la seua orografia. Està situada al nord de la província d'Alacant i forma part de les Comarques Centrals.

Fundada el 17 de maig del 1256 per controlar la ruta d'Alacant a Xàtiva i de Villena a Cocentaina, la ciutat va ser pionera en la Revolució Industrial al País Valencià dins els sectors tèxtil, paperer i metal·lúrgic. El nucli antic d'Alcoi és hereu de l'urbanisme que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle xix i principi del segle xx, si bé les seues cases i carrers estan condicionats per actuacions anteriors. Al llarg de les últimes dècades, s'ha anat diversificant vers el sector serveis i un nouvingut turisme d'interior.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Un campament gitano prop d'Arles, de Vincent van Gogh.

La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom, roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia. Hi ha diverses raons que ho expliquen. En primer lloc, la cultura gitana és fonamentalment no escrita, de manera que no han conservat per escrit la seva procedència i les seves vicissituds. La seva història ha estat estudiada sempre pels no romanís, freqüentment a través d'un punt de vista fortament etnocentrista. Els primers moviments migratoris daten del segle x, de manera que molta informació s'ha perdut, si és que alguna vegada va existir. Cal assenyalar també que els primers grups gitanos arribats a Europa occidental fantasiejaven sobre els seus orígens i s'atribuïen una procedència misteriosa i llegendària, en part com a estratègia de protecció enfront d'una població davant la qual eren minoria, en part com a posada en escena dels seus espectacles i activitats.

Les principals fonts d'informació són els testimonis escrits, les anàlisis lingüístiques i la genètica de poblacions.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Frida Kahlo amb el seu marit, Diego Rivera

Frida Kahlo Calderón (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol de 190713 de juliol de 1954) va ser una reconeguda pintora mexicana.

La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, des d'una època molt primerenca, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant a la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es poden trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part durant els anys 1925 i 1929 d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.

Durant tota la seva vida va tenir una salut fràgil, patint poliomielitis als sis anys i un greu accident de trànsit als divuit que va fer que hagués de sotmetre's a multitud d'operacions quirúrgiques. El 1929 es va casar amb Diego Rivera.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Planeta Mart

Mart, anomenat de vegades el Planeta roig, és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el planeta interior més allunyat del Sol. Té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular. El prefix areo- es refereix a Mart igual que el prefix geo- es refereix a la Terra, per exemple, areologia versus geologia.

Tycho Brahe va mesurar amb gran precisió el moviment de Mart en el cel. Les dades sobre el moviment retrògrad aparent ("llaços") van permetre a Kepler trobar la naturalesa el·líptica de la seva òrbita i determinar les lleis del moviment planetari conegudes com lleis de Kepler.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Equidna de musell curt

L'equidna de musell curt (Tachyglossus aculeatus) és una espècie de monotrema de la família dels equidnes. Es tracta de l'única espècie gènere Tachyglossus. És cobert de pèl i espines i té un musell característic i una llengua especialitzada que fa servir per atrapar els insectes que conformen la seva dieta a alta velocitat. Juntament amb els altres monotremes vivents, els equidnes de musell curt són els únics mamífers que ponen ous.

Aquesta espècie viu arreu d'Austràlia, on és el mamífer nadiu més estès, i en regions costaneres i terres altes del sud-oest de Nova Guinea, on se'l coneix com a Mungwe en les llengües dadibi i chimbu. No es troba amenaçat d'extinció, però activitats humanes com ara la caça, la destrucció de l'hàbitat, i la introducció d'espècies depredadores i paràsits estrangers, han reduït la distribució de l'equidna de musell curt a Austràlia.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Manuel Joaquim Raspall i Mayol

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877la Garriga, 15 de setembre de 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista català.

Arquitecte d'un modernisme tardà, no arribà a tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch que havien gaudit de l'interès de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. Tanmateix, Raspall va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra va del modernisme al noucentisme per acabar en un déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. Les obres principals a la Garriga i Cardedeu, avui considerades Bé Cultural d'Interès Nacional, van estar a punt de caure sota les excavadores als anys 70. De fet, quasi un 60% dels més de 760 projectes signats han desaparegut. Raspall, a més, actuà com urbanista, ja que fou arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Caldes de Montbui i Granollers en un període de creixement que forçà aquests municipis a desenvolupar un planejament urbanístic vigent fins als anys 80.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Aquest gel d'agarosa tenyit amb bromur d'etidi mostra diversos productes de PCR obtinguts mitjançant diferents encebadors amb un baix nivell d'especificitat.

La reacció en cadena de la polimerasa (coneguda com a PCR, l'acrònim anglès de polymerase chain reaction) és una tècnica de biologia molecular l'objectiu de la qual és obtenir un gran nombre de còpies d'un fragment d'ADN específic a partir d'una quantitat mínima. Avui en dia, la tecnologia és capaç de fer-ho a partir d'una sola còpia. El procés fou descobert el 1983 per Kary Banks Mullis, guardonat amb el Premi Nobel de Química.

Aquesta tècnica serveix per amplificar un fragment d'ADN. La seva utilitat rau en el fet que després de l'amplificació resulta molt més fàcil d'identificar amb una gran precisió els virus o organismes que causen les malalties. També serveix per identificar cadàvers i per a la investigació científica sobre l'ADN amplificat. Aquests usos derivats de l'amplificació l'han convertit en una tècnica molt estesa, amb el consegüent abaratiment de l'equip necessari per dur-la a terme.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn

La terrissa és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita. La manca d'esmalts i vernissos, el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen després de la cocció els derivats del ferro i, sobretot, la destinació a l'ús domèstic, en fan una categoria especial dins de la ceràmica. La terrissa es distingeix, d'una banda, dels productes artístics com són les ceràmiques, terracotes, porcellanes, i rajoles de València, i de l'altra, de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, o de productes com la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa.

La peça més antiga que es coneix és un atuell del període Jōmon de prehistòria del Japó, peça que actualment s'exposa al Museu Nacional de Tòquio. Existeixen trossos de terrissa trobats al sud de la Xina; amb el mètode del carboni 14 s'han datat, i es creu que és un material elaborat entre els 14000 anys aC i el 9000 anys aC.

vista en solitari - discussió - edició - historial


L'espoli

L'espoli o El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari és un quadre pintat per El Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) per a la sagristia de la catedral de Toledo. És una pintura a l'oli sobre llenç que fa 285 centímetres d'alçada per 173 centímetres d'amplada. Va ser realitzada entre els anys 1577 i 1579 i encara es conserva a la sagristia de la catedral; està col·locada com un retaule al fons de la sala i està emmarcada per dues columnes corínties de marbre.

El resultat de la composició de la pintura no va ser del gust dels comitents, perquè van al·legar que teològicament el cap de Crist hauria d'ocupar la part superior de la pintura, sense que hi hagués cap altre personatge que el sobrepassés i també es va discutir sobre la conveniència que apareguessin les tres Maries en aquesta escena, ja que segons el capítol catedralici en cap relat dels Evangelis hi sortien com a presents.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Psitacosaure

El psitacosaure (Psittacosaurus, "llangardaix lloro", grec ψιττακος/psittakos, "lloro" i σαυρος/sauros, "llangardaix") és un gènere de dinosaure ceratop psitacosàurid que va viure al Cretaci inferior en el que avui en dia és Àsia, fa entre 130 i 100 milions d'anys. És el gènere de dinosaure amb més espècies conegudes. Se'n reconeixen almenys deu espècies diferents a partir de fòssils trobats a diferents regions de la Xina, Mongòlia i Rússia, amb una possible espècie addicional de Tailàndia.

El psitacosaure no és tan familiar per al públic general com el seu parent llunyà, el triceratop, però és un dels gèneres de dinosaure més ben coneguts. Se n'han trobat més de 400 individus fòssils, incloent-hi molts esquelets complets. La majoria d'estadis d'edat estan representats, des de nounats fins a adults, cosa que ha permès nombrosos estudis detallats de les taxes de creixement i de la biologia reproductiva del psitacosaure.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Vista general del cor de la catedral de Toledo

El cor de la catedral de Toledo està situat en la nau central de la catedral, enfront del presbiteri i separat d'aquest per la nau del creuer. Longitudinalment, abasta l'espai de dos trams. El més important dintre d'aquest espai són els seus cadirats, l'alt i el baix. El cadirat baix va ser realitzat entre 1495 i 1498 per Rodrigo Alemán seguint l'estil gòtic. El cadirat alt té més mèrit artístic i va ser elaborat per dos grans escultors, Felipe Bigarny —anomenat també Felipe de Borgonya— i Alonso Berruguete, i va ser realitzat entre 1539 i 1543. Segons la historiadora d'art, Isabel del Río de la Hoz, és «el conjunt d'escultura més important del renaixement espanyol». Dins del cor es troba una imatge de l'anomenada Verge Blanca del segle XIV, uns faristols de bronze del segle XVI i dos orgues del segle XVIII. Està tancat per una reixa realitzada per Domingo de Céspedes el 1548.

vista en solitari - discussió - edició - historial


El planeta Neptú. Imatge del Voyager 2

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte del Sol i el més llunyà del sistema solar. S'anomena així en honor al déu romà del mar, i és el quart planeta en diàmetre i el tercer més gran per massa. La seva massa és 17 vegades la de la Terra i lleugerament més massiu que el seu planeta "bessó" Urà,. De mitjana, Neptú orbita el Sol a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és Símbol astronòmic de Neptú., una versió estilitzada del trident del déu Neptú.

Va ser descobert el 23 de setembre del 1846: canvis inesperats a l'òrbita d'Urà van fer deduir a Alexis Bouvard que la seva òrbita estava sent pertorbada gravitacionalment per un planeta desconegut. Posteriorment Johann Galle el va observar a menys d'un grau de la posició que Urbain Le Verrier havia predit. El seu satèl·lit més gran, Tritó va ser descobert seguidament, tot i que no es van descobrir la resta de 12 llunes fins al segle XX, emprant telescopis. Només una sonda ha visitat Neptú (Voyager 2), que va sobrevolar el planeta el 25 d'agost de 1989.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Monestir de La Rábida

El monestir de Santa Maria de La Rábida, comunament anomenat monestir de La Rábida (en castellà, monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva.

Erigit durant els segles xiv-xv, hi destaquen pel seu interès artístic l'església d'estil gòticmudèjar, així com les estances decorades amb frescos de Daniel Vázquez Díaz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del descobriment d'Amèrica, i una escultura de l'advocació mariana sota la qual es troba el convent, Nostra Senyora dels Miracles (Nuestra Señora de los Milagros) o Santa Maria de La Rábida, imatge d'estil gòtic del segle xiii aproximadament esculpida en alabastre.

Fou declarat Monument Nacional d'Espanya el 1856.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Dickinsonia, un dels fòssils d'Ediacara.

Els organismes ediacarians són antigues formes de vida del període Ediacarià que representen els organismes pluricel·lulars complexos més antics coneguts. Aparegueren poc després que la Terra es desglacés després de l'extensa glaciació del Criogenià, i desaparegueren en gran part poc abans de la ràpida aparició de biodiversitat coneguda com a explosió cambriana, que veié la primera aparició en el registre fòssil dels patrons i morfologies bàsiques que més endavant formarien la base dels animals moderns. Poques coses de la diversitat dels organismes d'Ediacara serien incorporades a aquests patrons, i els distints organismes cambrians aparegueren i desplaçaren les formes de vida que havien dominat el registre fòssil ediacarià.

Els organismes ediacarians aparegueren per primera vegada fa uns 580 milions d'anys, i prosperaren fins l'inici del Cambrià fa 542 milions d'anys, quan desaparegueren les comunitats característiques de fòssils.

vista en solitari - discussió - edició - historial


El príncep

El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas. Pere Coromines va començar a traduir El príncep durant la segona dècada del segle xx, però el va abandonar ràpidament. Va deixar alguns experiments de traducció per part del Tractat de Maquiavel: la dedicatòria i els tres primers capítols.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Carl Gustav Jung

Carl Gustav Jung (Kesswil, cantó de Turgòvia, Suïssa, 26 de juliol del 1875Küsnacht, cantó de Zúric, 6 de juny del 1961) fou un metge, psiquiatre, psicòleg i assagista suís, i una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisi; posteriorment, fundà l'escola de psicologia analítica (també anomenada psicologia dels complexos i psicologia profunda).

A Jung se'l relaciona sovint amb Sigmund Freud, amb qui col·laborà en els seus inicis. Jung fou un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d'aquesta disciplina més llegits al segle xx. El seu estudi teòric i clínic emfasitzà la connexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes (és a dir, les seves manifestacions culturals). Això l'impulsà a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropologia, l'alquímia, els somnis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Hermes amb Dionís infant

Hermes amb Dionís infant és una escultura grega de marbre. Atribuïda a l'escultor Praxíteles del període clàssic final o bé, segons altres autors, a una còpia del segle i d'un original del mateix artista del 350-330 aC. Va ser descoberta el 1877 a les ruïnes del Temple d'Hera i actualment està exposada al Museu Arqueològic d'Olímpia. Els conceptes de perfil grec, nas grec i corba praxitèlica han passat a ser un model de bellesa clàssica.

El grup està tallat en un bloc de la millor qualitat de marbre de Paros. Hermes mesura entre 210 i 212 centímetres, i l'obra completa amb la base fa uns 370 centímetres. El peu dret d'Hermes està unit a un tros de sòcol, que té forats que no encaixen a la corona de la base, la qual cosa reflecteix els canvis realitzats a l'estàtua. Altres parts del grup estan igualment separades. Tanmateix, el tronc de l'arbre s'adossa al maluc d'Hermes per a la col·locació d'un pont.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Johann Sebastian Bach

Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia, Alemanya, 21 de març de 1685Leipzig, Alemanya, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 músics.

La seva fecunda obra es considera com el cim de la música barroca i una de les màximes expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. Bach és la font d'inspiració per als posteriors compositors, des de Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven, passant per Johannes Brahms i Arnold Schönberg fins els nostres temps.

vista en solitari - discussió - edició - historial


El creador d'Star Trek

Els vulcanians són una espècie humanoide pertanyent a l'univers fictici de Star Trek, originaris del planeta Vulcà (situat a 16,5 anys llum de la Terra) i coneguts pel seu estil de vida basat en la racionalitat i la lògica. A simple vista, es distingeixen físicament de l'espècie humana per la forma punxeguda de les seves orelles i celles.

En el passat els vulcanians van ser una espècie apassionada i violenta, molt més que la humana, però amb l'adopció de la lògica, la meditació i la supressió de les emocions, van aconseguir formar una societat pròspera i avançada en tecnologia.

Els vulcanians són una de les quatre espècies fundadores de la Federació Unida de Planetes juntament amb els humans, els andorians i els tellarites el 2161.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Llop marsupial

El llop marsupial (Thylacinus cynocephalus) fou el marsupial carnívor més gran conegut dels temps moderns. Era nadiu d'Austràlia i Nova Guinea i es creu que s'extingí al segle xx. Es tractava de l'últim membre vivent del seu gènere (Thylacinus), els altres membres del qual visqueren en temps prehistòrics; havien aparegut a principis del Miocè.

El llop marsupial s'extingí al continent australià milers d'anys abans de l'arribada dels colons europeus, però sobrevisqué a Tasmània juntament amb altres espècies endèmiques, incloent-hi el diable de Tasmània. Generalment se sol culpar la caça intensiva, motivada per recompenses, de la seva extinció, però hi podrien haver contribuït altres factors, com ara les malalties, la introducció dels gossos o l'ocupació del seu hàbitat pels humans. Tot i que se'l considera oficialment extint, encara hi ha qui diu haver-lo vist.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Gat

El gat o moix (Felis silvestris catus) és un mamífer de la família dels fèlids. És un dels animals domèstics més populars del món, car se'n pot trobar a uns 600 milions de llars arreu del planeta. N'hi ha desenes de races, algunes sense pèl o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i n'hi ha una gran varietat de colors. Els gats són predadors experts i poden caçar més de mil espècies diferents d'animals per alimentar-se. Són capaços d'assimilar determinats conceptes avançats, i alguns poden ser ensinistrats per manipular mecanismes senzills. Es comuniquen amb gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal.

vista en solitari - discussió - edició - historial




Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs