Viquipèdia:Articles seleccionats/març
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles seleccionats del març[modifica]
Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931) fou un arquitecte modernista català. Va desenvolupar la seva activitat principal a Terrassa, on és un referent en l'aplicació de l'estil modernista a l'arquitectura industrial. Entre el 1892 i el 1903 en va ser arquitecte municipal i fou el més prolífic que ha tingut la ciutat, on ha deixat edificis per a usos diversos i va definir noves tipologies d'edificis industrials. La varietat constructiva li va permetre configurar la imatge urbana de la Terrassa modernista, recorrent a la utilització de cobertes amb voltes de maó de pla, lligades amb tirants de ferro, suportades sobre pilars de ferro colat.
vista en solitari - discussió - edició - historial
L'Expedició Discovery és el nom amb què es coneix l'Expedició Britànica Antàrtica realitzada entre 1901 i 1904. Fou la primera expedició oficial britànica a les regions de l'Antàrtida del segle XX, després de les expedicions de James Clark Ross realitzades el segle anterior entre 1839 i 1843. Organitzada per un comitè representatiu de la Royal Society i la Royal Geographical Society, la nova expedició va ser realitzada amb l'objectiu de dur a terme investigacions científiques i exploracions geogràfiques en el que es considerava, durant aquella època, un continent inexplorat. A més, va ser el punt d'inici de la carrera antàrtica de molts que van esdevenir personatges importants durant l'Edat heroica de l'exploració de l'Antàrtida.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Flocke (ˈflɔkə) és una femella d'os polar nascuda en captivitat al Zoo de Nuremberg l'11 de desembre del 2007. Poques setmanes després de néixer, se l'apartà de la seva mare després que es despertés preocupació per la seva seguretat. Tot i que el zoo havia establert una estricta política de no interferència amb els seus animals, l'equip del zoo preferí criar el cadell a mà. Aquesta decisió es produí en un moment en què el zoo rebia una atenció negativa dels mitjans de comunicació després que una altra óssa polar suposadament es mengés els seus cadells nounats.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Pompeia (en llatí Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món». Les ruïnes de Pompeia reberen 2.571.725 visitants el 2007.
vista en solitari - discussió - edició - historial
L'anime (en japonès アニメ) és el terme que agrupa fora del Japó els dibuixos animats de procedència japonesa. Al Japó s'utilitza la paraula anime per referir-se a l'animació en general. Tradicionalment es dibuixava a mà, però actualment s'ha tornat comuna l'animació per ordinador. Els seus guions inclouen gran part dels gèneres de ficció i són transmesos a través de mitjans cinematogràfics (transmissió per televisió, distribució, DVD i pel·lícules amb àudio). Paral·lelament a l'anime, al Japó es desenvolupa el món del manga, que és el còmic de procedència japonesa. Entre el manga i l'anime sol haver-hi molta interacció, ja que els mangues que tenen èxit posteriorment els treuen en format anime.
vista en solitari - discussió - edició - historial
La història de la Terra cobreix els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins el present. Aquest article presenta un vista general que resumeix les teories científiques més acceptades. Per la dificultat de plasmar períodes de temps molt grans, es farà servir una analogia amb un dia terrestre, començant fa exactament 4.567 milions d'anys, amb la formació de la Terra, i acabant ara. Cada segon d'aquest període representa uns 53.000 anys. El Big Bang i l'origen de l'univers, que es calcula que tingueren lloc fa aproximadament 13.700 milions d'anys, passarien quasi dos anys abans que comencés a funcionar aquest rellotge imaginari.
vista en solitari - discussió - edició - historial
L'augment ebullioscòpic és l'augment de la temperatura d'ebullició que experimenta una dissolució respecte de la temperatura d'ebullició del dissolvent pur.
La magnitud de l'ascens ebullioscòpic, ∆Tb, ve donada per la diferència de temperatures d'ebullició de la dissolució i del dissolvent pur, Tb i Tb*, respectivament:
vista en solitari - discussió - edició - historial
Els gasos nobles són un grup d'elements químics amb propietats molt similars: en condicions estàndard, tots són gasos inodors, incolors i monoatòmics, amb una reactivitat molt baixa. Els sis gasos nobles que es donen a la natura són l'heli (He), el neó (Ne), l'argó (Ar), el criptó (Kr), el xenó (Xe), i l'element radioactiu radó (Rn).
Les propietats dels gasos nobles estan ben explicades per les teories modernes de l'estructura atòmica; es considera que la seva capa exterior d'electrons de valència està "plena", fent que tinguin poca tendència a participar en reaccions químiques. Els punts de fusió i d'ebullició dels gasos nobles són propers, i difereixen en menys de 10°C; per consegüent, només són líquids en un rang de temperatures molt reduït.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental, als Pirineus entre Espanya i França. Limita amb la comunitat autònoma de Catalunya al sud i est, i amb els departaments francesos dels Pirineus Orientals i de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², és un dels sis microestats del continent, dels quals és el més gran i el segon més populós, amb una població de 84.082 habitants.
Fins al 1993, durant 715 anys, Andorra ha estat governada per dos senyors feudals, el bisbe d'Urgell i els hereus del títol del comtat de Foix. Està constituït com un estat social i democràtic de dret, el règim polític del qual és el coprincipat parlamentari. El català n'és l'únic idioma oficial.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Earvin "Magic" Johnson Jr. és un jugador de bàsquet professional ja retirat que va jugar a Los Angeles Lakers. Va ser escollit en el primer lloc del draft del 1979 pels Lakers. En la seva temporada com a rookie va guanyar el títol i l'MVP de les Finals de l'NBA, i durant la dècada del 1980 va aconseguir quatre anells de campió més. Johnson es va retirar sobtadament el 1991 després d'anunciar que estava infectat per la sida, tot i que va tornar a les pistes per disputar l'All-Star Game de 1992. Després d'aquest partit es va retirar per 4 anys més i, finalment, el 1996 va tornar als Lakers per disputar 32 partits abans de deixar el bàsquet per tercera i última vegada.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El Colosseu o Coliseu és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle i. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment com Amfiteatre Flavi, passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia el Colós de Neró, un monument ja desaparegut dedicat a l'emperador Neró.
Posseïa un aforament per a 50.000 espectadors asseguts. Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors i, de manera progressiva, s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80 quan governava l'emperador Tit, va ser modificat durant el regnat de Domicià i es va continuar fent servir durant gairebé 500 anys; els últims jocs s'hi celebraren durant el segle vi.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Abraham Lincoln (Kentucky, 1809 – Washington DC, 1865) fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica durant el període 1861-1865 i el primer a ser-ne del Partit Republicà dels Estats Units.
Lincoln es va oposar fermament a l'expansió de l'esclavitud als territoris nord-americans, i la seva victòria a les eleccions presidencials de 1860 va dividir la nació. Abans de la seva presa de possessió, set estats havien proclamat la seva secessió de la federació dels Estats Units, formant els Estats Confederats d'Amèrica: aquests esdeveniments van provocar la Guerra Civil dels Estats Units. Lincoln va ser un hàbil polític i un líder en la guerra; va assolir la victòria de les forces de la Unió sobre les de la Confederació, va proclamar la llibertat dels esclaus als estats confederats i es va comprometre a establir la pau i a reconstruir el país. Només sis dies després de la rendició del General Lee va ser assassinat.
vista en solitari - discussió - edició - historial
En matemàtiques, el nombre 0,999… amb el 9 com un nombre decimal periòdic denota el nombre real u. En altres paraules, les notacions «0,999…» i «1» representen el mateix nombre en el sistema de nombres reals. Les demostracions d'aquesta igualtat s'han formulat amb diversos graus de rigor matemàtic, tot depenent del mètode preferit per definir els nombres reals, les hipòtesis i suposicions de partida, el context històric i l'audiència d'objectiu.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El lèmur de cua anellada (Lemur catta) és un gran primat estrepsirrí; és el lèmur més conegut a causa de la seva llarga cua amb anells blancs i negres. Pertany als lemúrids, una de les quatre famílies de lèmurs. És l'únic membre del gènere Lemur. Com tots els lèmurs, és endèmic de l'illa de Madagascar. És conegut localment com a hira (en malgaix) o maki (en francès i malgaix), i viu en boscos de galeria i matollars de les regions meridionals de l'illa. És omnívor i també és el lèmur més terrestre de tots. És un animal diürn, cosa que significa que només és actiu durant el dia.
Tot i ser catalogat com a espècie «gairebé amenaçada» per la Llista Vermella de la UICN i malgrat que sofreix de destrucció de l'hàbitat, el lèmur de cua anellada es reprodueix fàcilment en captivitat i es troba habitualment en zoològics d'arreu del món, amb més de 2.000 exemplars.
vista en solitari - discussió - edició - historial
La vaga general espanyola de 2010 (també coneguda com del 29-S) estigué convocada per al dimecres dia 29 de setembre pels principals sindicats (CCOO, UGT, USO i Intersindical), menys els del País Basc i Navarra. Aquesta vaga, de 24 hores de durada, anà en contra de la Reforma laboral del 2010, promoguda pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i aprovada en el Congrés dels Diputats el 9 de setembre del 2010 (entrà en vigor el 19 de setembre del 2010), i contra la Reforma del sistema públic de pensions anunciada pel govern espanyol. A la convocatòria també s'hi van unir altres sindicats, com la CGT o la USO; i diverses organitzacions i associacions nacionals i internacionals.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Cristòfor Colom (1436/1451-Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels Reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana.
Les terres descobertes per Colom foren anomenades inicialment Índies Occidentals o Nou Món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica en honor a Amerigo Vespucci.
Tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica, Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història, en ser el primer navegant capaç de traçar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlàntic, obrint d'aquesta manera un Nou Món per a explorar, i explotar, als vells regnes europeus.
vista en solitari - discussió - edició - historial
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, consta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
Les seves funcions hospitalàries van ser traslladades, a partir del 2009, a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista acull, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS.
Per la gran quantitat d'edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Els bronzes de Benín són una col·lecció formada per més de 1.000 peces commemoratives que provenen del palau reial del regne de Benín. Van ser creades pels pobles Edo des del segle xiii, i els britànics es van apoderar de la majoria el 1897. 200 es van dur al Museu Britànic, mentre que la resta es van repartir entre altres museus. Encara que comunament s'anomenen els bronzes de Benín, no totes les peces són fetes d'aquest material.
Els bronzes de Benín van fer augmentar l'apreciació d'Europa per la cultura africana i l'art tribal. Se sap que els bronzes es feien a Benín des del segle xiii, i que bona part de les col·leccions daten dels segles xv i xvi. Es creu que els dos períodes daurats en la creació de bronzes són el regnat d'Esigie (~1550) i el d'Eresonye (1735-50).
Continuació… – Arxiu
Aquest article va resultar premiat en el Viquiconcurs Museu Britànic el juliol de 2010.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Castellar del Vallès (antigament, Sant Esteve de Castellar) és una ciutat de 23.238 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental. La seva superfície és de 44,9 quilòmetres quadrats i es troba a 331 metres sobre el nivell del mar. Pertany al partit judicial de Sabadell, es troba a l'àmbit funcional metropolità de Barcelona i la seva parròquia pertany al Bisbat de Terrassa i a l'arxiprestat de Sabadell Centre. El seu alcalde és Ignasi Giménez Renom representant del Partit dels Socialistes de Catalunya.
El patró de la ciutat és Sant Esteve, tot i que Sant Josep té una presència força important a la vila: anualment se celebra una fira en el seu honor durant la diada de Sant Josep.
vista en solitari - discussió - edició - historial
L'Exposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona. Se celebrà a la muntanya de Montjuïc, on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 milions de pessetes. Entre la vintena de nacions europees que hi participaren hi havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. També hi van prendre part expositors privats japonesos i nord-americans.
L'Exposició suposà un gran desenvolupament urbanístic per a Barcelona, així com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats a començaments del segle xx. A nivell local, representà la consolidació del noucentisme, estil d'aire clàssic que substituí el modernisme.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (Moscou, 11 de novembre de 1821 – Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881) fou un dels escriptors més grans de la literatura russa. Màxim representant, segons el tòpic, de la «novel·la d'idees», a les seves obres apareixen evidents trets de modernitat, sobretot en el tractament del detall i de la quotidianitat, en el to vívid i real dels diàlegs i en el sentit irònic que esbossa a vegades, juntament amb la tragèdia moral dels seus personatges. Dostoievski fou un gran coneixedor de l'ànima humana i dels impulsos contradictoris que sorgeixen de l'inconscient. També comprengué, amb lucidesa genial, les contradiccions de la societat capitalista.
La major part dels crítics coincideix a afirmar que Dostoievski, Dante Alighieri, William Shakespeare, Miguel de Cervantes, Victor Hugo i uns altres pocs elegits són els escriptors que han influït decisivament en la literatura del segle xx.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins un organisme per mantenir-lo amb vida. Aquests processos permeten als organismes créixer i reproduir-se, mantenir les seves estructures i respondre al medi. El metabolisme se sol subdividir en dues categories: el catabolisme, que descompon matèria orgànica, per exemple, per extreure energia en la respiració cel·lular, i, d'altra banda, l'anabolisme, que utilitza energia per construir components de les cèl·lules com ara proteïnes i àcids nucleics. Aquesta energia lligada al metabolisme és l'energia endosomàtica.
Les reaccions químiques del metabolisme s'organitzen en rutes metabòliques, en què una substància química és transformada en una altra per una seqüència d'enzims. Els enzims són crucials per al metabolisme, ja que permeten que els organismes duguin a terme reaccions desitjables, però termodinàmicament desfavorables, acoblades a reaccions favorables. Els enzims també permeten la regulació de les rutes metabòliques en resposta a canvis en el medi de la cèl·lula o a senyals d'altres cèl·lules.
vista en solitari - discussió - edició - historial
L'esperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès d'origen jueu Ludwik Lejzer Zamenhof com a resultat d'una dècada de treball, amb l'esperança que es convertís en llengua auxiliar internacional. Segons les estadístiques, aquesta és la llengua planificada més parlada del món avui dia. El primer llibre on es descrivien les característiques de l'idioma, amb el títol Lingvo Internacia (Llengua Internacional), va ser publicat per Zamenhof el 1887. En l'actualitat hom estima que té entre 100.000 i 2.000.000 de parlants en tot el món i que hi ha entre 1.000 i 10.000 parlants natius d'esperanto.
La gramàtica de l'esperanto es basa en 16 regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig del 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París. Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem. El 6 de juliol de 1985, Llach va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d'un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.
Entre el 1969 i el 2007, Llach va enregistrar 33 discs. La seva cançó més popular i més compromesa, L'estaca (1968), fou adaptada com a himne pel sindicat polonès Solidarność.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Tortellà és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a l'Alta Garrotxa. És el tretzè municipi més habitat de la comarca, amb 771 habitants (2010) i una extensió d'11,07 km². El poble és a 276 metres sobre el nivell del mar i a 18 quilòmetres d'Olot, 31 de Figueres i 38 de Girona. El terme municipal delimita, començant pel nord i seguint el sentit de les busques del rellotge, amb Sales de Llierca, Argelaguer i Montagut i Oix.
La part més septentrional del terme municipal pertany al PEIN de l'Alta Garrotxa, i és a tres quilòmetres dels grans eixos viaris de la comarca, que connecten Olot amb Girona. La indústria és el sector més important de la població, seguit dels serveis i del sector agrícola. Juntament amb les poblacions limítrofes i Sant Jaume de Llierca forma una agrupació administrativa local anomenada Vall del Llierca. Aquestes poblacions comparteixen afers de mobilitat i de serveis, religiosos i educatius
vista en solitari - discussió - edició - historial
Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 2 de febrer del 1208 – Alzira, 27 de juliol del 1276) fou rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Fill i successor del rei Pere II d'Aragó "el Catòlic" al tron de la corona d'Aragó i de Maria de Montpeller. Quedà totalment orfe de pare i mare el 1213, quan tan sols comptava 5 anys. Fou pare dels reis Pere III d'Aragó "el Gran" i Jaume II de Mallorca "el Prudent". Durant el seu llarg regnat la corona d'Aragó va expandir-se territorialment. Va escriure la crònica del Llibre dels fets.
vista en solitari - discussió - edició - historial
.jpg)
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març de 1475 – Roma, 18 de febrer de 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista. Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Diví.
Va triomfar en totes les arts en què treballà. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuació va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II, i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Sixtina; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Els nàutils (ναυτίλος nautilos, "navegant" en grec antic) són qualssevol de les criatures marines de la família de cefalòpodes dels nautílids, l'única família de l'ordre dels nautilins. Són els únics membres vivents de la subclasse dels nautiloïdeus, que existeixen des de fa 500 milions d'anys, per la qual cosa són considerats fòssils vivents. Originalment, el nom «nàutil» designava uns altres cefalòpodes, els argonautes, també coneguts com a nàutils de paper.
Són animals d'uns quinze centímetres de diàmetre, especialment coneguts per la seva conquilla calcària. Es mouen lentament, però tot i això són capaços d'alimentar-se de petits peixos i crustacis. N'hi ha exemplars mascles i femelles, i es troben exclusivament a l'oceà Pacífic.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del sistema solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic: Οὐρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del sistema solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.
Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels altres dos gegants gasosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms de vegades els classifiquen en una categoria diferent, els gegants gelats. Com els altres planetes gegants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i nombrosos satèl·lits.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març del 1746 – Bordeus, França, 15 d'abril del 1828) fou un pintor i gravador aragonès. La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme. La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les avantguardes pictòriques del segle xx.
La seva obra reflecteix el convuls període històric en què va viure, particularment per les conseqüències de la Guerra de la Independència Espanyola (Guerra del Francès), de la qual ha quedat la sèrie d'estampes Els estralls de la guerra. Cal destacat també la famosa pintura La maja nua.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona, és un brodat del segle xi o de començaments del xii que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona. És únic en el seu gènere i la peça més important de totes les de l'art tèxtil romànic que es conserven, només comparable al Tapís de Bayeux com a testimoni de la pintura a l'agulla d'època romànica. De 4,70 metres d'amplada per 3,65 metres d'alçada, brodat amb llanes de colors, té una justificada fama universal i atrau constantment l'atenció dels estudiosos per la misteriosa riquesa del seu contingut temàtic i iconogràfic. Presenta una vasta simfonia sobre la creació del món i l'estada de l'home al Paradís, i una corona còsmica en la qual els elements de la natura encerclen la figura central de Crist.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs