Viquipèdia:Articles seleccionats/setembre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles seleccionats del setembre[modifica | modifica el codi]

Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil (en groc, a la dreta) fagocitant bacils d'àntrax (en taronja, a l'esquerra).

Els fagòcits són els glòbuls blancs que protegeixen el cos ingerint (fagocitant) proteïnes alienes nocives, bacteris i cèl·lules mortes o moribundes. Juguen un paper essencial en la defensa contra les infeccions, i en la immunitat posterior. Els fagòcits són importants en tots els animals, i estan altament desenvolupats en els vertebrats. Un litre de sang humana conté uns 6.000 milions de fagòcits. El seu nom ve dels ètims grecs fagein ('menjar' o 'devorar') i kytos ('vas buit'). Els fagòcits foren descoberts el 1882 per Ilià Métxnikov quan estudiava larves d'estrella de mar. Métxnikov fou guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 1908 pel seu descobriment.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Gravat de principis de segle XIX de la capella de Reyes Nuevos

La Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo és la segona capella sepulcral que van construir els reis de Castella a la catedral de Toledo. Va encarregar la seva construcció Enric II, primer rei de la casa de Trastàmara. Havia de ser el panteó familiar de la seva nova dinastia, a través d'una fundació nomenada en el seu testament datat a Burgos del dia 29 de maig de 1374. Enric II va cercar el marc legitimador que oferia la catedral toledana en allotjar l'antiga capella de Reyes Viejos, on estaven enterrats els reis Sanç IV de Castella i Alfons XI de Castella; aquest últim li donava un suport legitimador. Originalment, es va realitzar a la nau de l'Evangeli, als peus del temple, i cent cinquanta anys més tard va ser traslladada a la capçalera de la catedral, on està ubicada a l'actualitat.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Minamoto no Yoritomo, primer shōgun del shogunat Kamakura.

Shōgun era un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador. La paraula shōgun és l'abreviació de Seii Taishōgun (lit. «Gran General apaivagador dels Bàrbars") nomenament que fins el 1192 havia estat temporal i era utilitzat per referir-se al general que comandava l'exèrcit enviat a combatre els emishi, que habitaven al nord del país.

Durant el segle XII i fins el 1868 el shogun es va constituir com el governant de facto de tot el país, encara que, teòricament, l'emperador era el legítim governant i aquest dipositava l'autoritat al shogun per governar en nom seu. Durant aquest temps, l'emperador es va veure obligat a delegar completament qualsevol atribució o autoritat civil, militar, diplomàtica i judicial a qui tingués aquest títol.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (16 de desembre de 177026 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical.

Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del Romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu a les obres per a piano i música de cambra.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


David de Donatello al Museu del Bargello.

El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència. Actualment es troba al Museu del Bargello. És una escultura representativa del quattrocento italià, inspirada en l'època clàssica i amb una composició clarament praxiteliana; encara que tracta un tema bíblic, a l'escultura es pot observar la gran semblança que té amb un heroi de l'Antiguitat clàssica. És la primera estàtua exempta de l'escultura renaixentista que es va realitzar en bronze tota nua.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


El creador de Star Trek

Els ferengis són una de les espècies humanoides de l'univers fictici de Star Trek, sèrie creada per Gene Roddenberry (a la foto). Apareixen per primera vegada al capítol L'últim destacament de la La nova generació i fan el seu primer contacte amb la Federació Unida de Planetes el 2364 al planeta Delphi Ardu. La seva cultura es caracteritza per tenir una obsessió malaltissa pel comerç i els esforços constants d'estafar la gent tot fent negocis. També són coneguts per la seva perspicàcia comercial i d'explotació de les dones.

El seu planeta, Ferenginar, és el centre de l'Aliança Ferengi i és regit pel gran Nagus. Com la major part de la seva cultura, la seva religió es basa en els principis del capitalisme: ofereixen pregàries i ofrenes monetàries al benaurat Exchequer, amb l'esperança d'entrar al "Tresor Diví" després de la mort.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Tríptic de l'enterrament de Crist

L'enterrament de Crist o Tríptic de Seilern és una de les obres destacades de Robert Campin, conegut com el Mestre de Flémalle. El tríptic està plantejat com a un únic paisatge on succeeixen simultàniament tres estacions del cicle de la passió separades en el temps: el davallament al panell de l'esquerra, l'enterrament com a tema central i la resurrecció al panell dret.

Tot i ser una obra primerenca, Campin va crear una composició que esdevindria un referent entre els seus contemporanis, com queda reflectit en altres obres de la mateixa temàtica.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Xatrac àrtic

El xatrac àrtic (Sterna paradisaea) és una au marina de la família dels estèrnids. Aquest ocell té una difusió circumpolar; cria en colònies a l'Àrtic i a regions subàrtiques d'Europa, Àsia i Nord-amèrica. Aquesta espècie és altament migratòria, i veu dos estius per any quan migra dels seus terrenys de cria boreals fins als oceans del voltant de l'Antàrtida, i de tornada (uns 38.600 km) cada any. Es tracta de la migració regular més llarga de tots els animals coneguts.

Els xatracs àrtics són ocells de mida mitjana. Les seves plomes són principalment grises i blanques, amb unes potes vermelles i un bec també vermell; té un front blanc, un clatell i coroneta negres amb ratlles blanques, i unes galtes blanques. La part superior de les ales és grisa amb una vora d'atac blanca, i el coll és completament blanc.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Emma Goldman

Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny de 1869 – Toronto, Canadà, 14 de maig de 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenvolupament de la filosofia anarquista de la primera meitat del segle XX a l'Amèrica del Nord i Europa i introduí idees feministes en el pensament anarquista. D'origen lituà, el 1885 va emigrar a Nova York (Estats Units), on va conèixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista després la revolta de Haymarket. A Nova York Goldman esdevé una assagista de renom i escriptora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta articles sobre l'emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escriptor anarquista Alexander Berkman, el seu amant i company de tota la vida, van planejar l'assassinat de Henry Clay Frick com un acte de propaganda pel fet. Encara que Frick va sobreviure a l'atac, Berkman va ser condemnat a vint anys de presó. Goldman va ser arrestada diverses vegades per "encoratjar motins" i per la distribució il·legal d'informació sobre l'anticoncepció.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Diego Velázquez

Diego Rodriguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre d'altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.

El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a finals del segle XIX, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


El Duc de Marlborough signant el despatx a la Batalla de Blenheim

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional, que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees.

La Guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt, en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


La Sagrera, inicialment de la línia II, abans de la remodelació.

La Línia 5 o línia blava del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a les ciutats de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona. La línia es va inaugurar el 21 de juliol de 1959 com a línia II i actualment uneix les estacions de Cornellà Centre i Vall d'Hebron.

Actualment hi circulen trens de la sèrie 5000 que van començar a ser introduïts l'any 2006 fins substituir totalment els de la sèrie 1000 l'any 2007. Antigament hi havien circulat trens de les sèries 300 i 600.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Catedral d'Amiens

La catedral d'Amiens (en francès: Cathédrale Notre Dame d'Amiens), és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu que està a la ciutat d'Amiens, en el departament del Somme; és la més gran de França pel seu volum interior, d'uns 200.000 m3. Amb les catedrals de Chartres, Reims i Bourges, està considerada l'arquetip de l'estil gòtic clàssic del segle XIII. Inclou també elements de les fases següents de l'art gòtic; en concret, del gòtic radiant –principalment a la capçalera– i del gòtic flamíger –en particular la gran rosassa a la façana occidental, la torre nord i el cadirat del cor. La seva longitud total és de 145 metres i la seva alçada sota la volta és de 42,30 metres, xifra que s'apropa al màxim que pot suportar aquest tipus d'arquitectura.

L'any 1862, fou declarada monument històric a França, i des de 1981 forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Joan Miró

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Les seves primeres obres mostren fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922, que evoca el mas d'estiueig de la família a Mont-roig del Camp. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment. En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Charles Darwin

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 180919 d'abril de 1882) fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet que l'evolució es produeix fou acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural no començà a ser considerada com la principal explicació del procés de l'evolució fins la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. En una forma modificada, el descobriment científic de Darwin continua sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Enterrament a Ornans

Enterrament a Ornans (en francès, Un enterrement à Ornans) és un dels quadres més coneguts del pintor francès Gustave Courbet. Està realitzat amb la tècnica de la pintura a l'oli i mesura 315 centímetres d'altura i 668 centímetres d'amplada. Va ser pintat el 1849, i actualment es troba exposat al Museu d'Orsay de París.

La pintura va ser presentada al Saló de París de 1850, provocant un escàndol, ja que havia donat el tractament, en format i estil, d'una pintura d'història però sobre un fet què no era sinó un «episodi banal», un enterrament de poble, és a dir, una escena de gènere. Amb aquesta pintura va marcar el naixement del veritable realisme.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Teorema de Pitàgores

El teorema de Pitàgores en el seu enunciat habitual estableix que en un triangle rectangle la suma dels quadrats dels catets (els costats que formen l'angle recte) és igual al quadrat de la hipotenusa (l'altre costat).

El teorema es pot escriure com una equació que relaciona les longituds dels costats a, b, i c, sovint anomenada l'equació de Pitàgores:

on c representa la longitud de la hipotenusa, i a i b representen les longituds dels altres dos costats.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


El gran dia de Girona

El gran dia de Girona és una pintura a l'oli de grans dimensions (4,96 x 10,82 m) realitzada per Ramon Martí i Alsina. Tot i que no està datada, els experts la situen entre 1863 i 1864. És l'obra de cavallet més gran de la història de la pintura catalana. El procés de creació es va allargar gairebé 10 anys i va estar a punt de portar a la ruïna al seu autor en diverses ocasions. Actualment forma part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i es troba exposada, en dipòsit, a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, a l'església de l'antic Hospital de Santa Caterina.

El 1938, durant la Guerra Civil espanyola, el quadre va ser víctima d'uns bombardeigs mentre estava exposat al Palau de les Belles Arts de Barcelona. Per protegir-lo, va ser enrotllat i emmagatzemat en una de les sales de reserva del MNAC, esperant ser restaurat. Allà hi va romandre uns 70 anys, fins que finalment va ser restaurat entre 2009 i 2010.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Mandíbula vista des del costat de la llengua. La barra d'escala fa 1 mm.

Ambondro mahabo és una espècie de mamífer que visqué durant el Juràssic mitjà (fa uns 167 milions d'anys) en el que avui en dia és Madagascar. És l'única espècie del gènere Ambondro i és conegut a partir d'un maxil·lar inferior fragmentari dotat de tres dents, que han estat interpretades com l'última premolar i les dues primeres molars. La premolar consisteix en una cúspide central amb una o dues cúspides més petites i un cíngol a la vora interior (lingual) de la dent. Consisteixen en dos grups de cúspides: un trigònid de tres cúspides al davant i un talònid amb una cúspide principal, una de més petita i una cresta al darrere. Les característiques del talònid suggereixen que A. mahabo tenia molars tribosfèniques, és a dir, amb la configuració bàsica que presenten els mamífers metateris i euteris. És el mamífer més antic conegut que té dents presumptament tribosfèniques, amb 25 milions d'anys més que l'anterior mamífer més antic conegut amb aquest tipus de dents.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Mirada d'una persona amb ulls de color verd.

El color dels ulls és un caràcter fenotípic determinat per la quantitat i el tipus de pigment de l'iris. En els animals hi ha una gran variació d'aquest caràcter. En els ulls humans, aquestes variacions en el color s'atribueixen als diversos quocients de melanina produïts pels melanòcits.

Existeixen tres elements principals a l'iris que contribueixen al seu color: el contingut de melanina de l'epiteli pigmentari, el contingut de melanina dins del teixit connectiu de l'iris i la densitat cel·lular d'aquest teixit. En tots els colors, l'epiteli pigmentari de l'iris conté el pigment negre, la melanina. A més de la melanina, un altre pigment que actua en el procés és el lipocrom.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Detall del cap de Crist, a L'enterrament de Crist. Museo Nacional de Escultura de Valladolid.

Juan de Juni (Joigny, 1506Valladolid, 1577) fou un escultor francoespanyol. Juntament amb Alonso Berruguete va formar la gran escola d'escultura castellana. Autor d'una extensa obra, feta principalment durant els més de trenta anys que va viure a Valladolid, les seves peces reflecteixen un gran domini dels diversos materials escultòrics com la terra cuita, la pedra i la fusta, i un extraordinari coneixement de l'anatomia humana.

L'any 1565, a Valladolid, va realitzar l'arc per rebre la reina Isabel de Valois, obra de la qual encara es conserva el disseny.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


L'Eocè és la segona època del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final del Paleocè (fa 55,8 ± 0,2 milions d'anys) i el principi de l'Oligocè (fa 33,9 ± 0,1 milions d'anys). El seu inici i final queden marcats pel màxim tèrmic del Paleocè-Eocè i per la Grande Coupure, respectivament. Com en altres períodes geològics, els estrats que delimiten aquest període estan ben identificats, però no han estat datats amb màxima precisió.

El nom de l'Eocè, encunyat pel britànic Charles Lyell l'any 1847, prové dels mots grecs ἠώς (eos, alba) i καινός (kainos, nou) i fa referència a l'aparició dels ordres moderns de mamífers durant aquesta època.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Ingmar Bergman

Ingmar Bergman (Uppsala, Suècia, 14 de juliol de 1918Fårö, Suècia, 30 de juliol de 2007) fou un cineasta suec. És considerat un dels cineastes més importants de la història, per la magnitud de la seva obra i el seu compromís artístic. Va dirigir més de seixanta pel·lícules i documentals per la televisió i el cinema, els guions de les quals també escrivia, i va dirigir unes cent setanta obres de teatre. En la seva companyia d'actors trobem Harriet Andersson, Liv Ullmann, Gunnar Björnstrand, Bibi Andersson, Erland Josephson, Ingrid Thulin i Max von Sydow. Gran part de les seves pel·lícules van ser rodades a Suècia.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


La gran ona de Kanagawa

La gran ona de Kanagawa (神奈川沖浪裏 , Kanagawa oki nami ura?, literalment «Sota una ona a alta mar a Kanagawa»), també coneguda com a L'ona o La gran ona, és una famosa estampa xilogràfica de l'artista japonès especialista en ukiyo-e Katsushika Hokusai, publicada entre 1830 i 1833, durant el període Edo de la història del Japó.

Aquesta estampa és l'obra més coneguda de Hokusai i la primera de la seva famosa sèrie Fugaku sanjūrokkei (富嶽三十六景? «Trenta-sis vistes del Mont Fuji»), a més de ser l'estampa més famosa del seu gènere així com una de les imatges més conegudes del món. Del motlle utilitzat se'n van realitzar milers de còpies, moltes de les quals van arribar a mans de col·leccionistes europeus.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Escut de Barcelona

Barcelona, situada a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, és la capital de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, a més de la segona ciutat en població i pes econòmic d'Espanya. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Per haver estat capital del Comtat de Barcelona, rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal.

Amb una població d'1.602.386 habitants (2014), Barcelona és la ciutat més poblada del Principat i l'onzena de la Unió Europea, segona ciutat no capital d'estat, després d'Hamburg.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Vista septentrional: cimbori, absis i Micalet

La Catedral de València és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII. Fou consagrada l'any 1238 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.

El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic. Al seu interior s'hi venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Comte-duc d'Olivares

L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident. Entre els anys 1453 (caiguda de Constantinoble) i 1789 (Revolució Francesa), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el capitalisme, que es consolidarà de forma definitiva amb la Revolució Industrial. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'edat antiga. L'edat moderna va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Escultura de Sant Sever per Bartolomé Ordóñez al rerecor de la Catedral de Barcelona.

L'escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil. Per això encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el segle XVI, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V.

Entre els artistes dels Països Catalans destacaren Damià Forment, Gil Morlanes el Vell, Jaume Amigó, Jeroni Xanxo, Pere Blai, Andreu Ramírez i Agustí Pujol (pare).

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Gorgosaure

El gorgosaure (Gorgosaurus, 'llangardaix ferotge' del grec antic γοργος/gorgos, 'ferotge' o 'terrible' i σαυρος/saurus, 'llangardaix') és un gènere de dinosaure teròpode tiranosàurid que va viure al que actualment és l'oest de Nord-amèrica durant el Cretaci superior, entre fa 77 i fa 74 milions d'anys. Les seves restes fòssils s'han trobat a la província canadenca d'Alberta i possiblement al territori estatunidenc de Montana. Els paleontòlegs en reconeixen únicament l'espècie tipus, G. libratus, tot i que altres espècies han estat atribuïdes erròniament a aquest gènere.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Autoretrat de Vincent van Gogh

Vincent Willem van Gogh (Zundert, 30 de març de 1853Auvers-sur-Oise, 29 de juliol de 1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, autor d'uns 900 quadres (27 d'ells autoretrats) i uns 1.600 dibuixos. A més, va deixar 800 cartes, 650 d'elles adreçades al seu germà petit, Theo van Gogh. La figura central, a la vida de Van Gogh, fou aquest seu germà, que contínuament i desinteressadament li va donar suport financer. La gran amistat que tota la vida els va unir es troba documentada en les nombroses cartes que es van intercanviar a partir de l'agost de 1872. Van Gogh fou un pioner de l'expressionisme.

Va tenir una gran influència en l'art del segle XX, especialment entre els fauvistes i els expressionistes alemanys. El seu art fou seguit per Derain, Vlaminck i Van Dongen.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs