Portal:Català/Articles seleccionats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles sobre la llengua catalana[modifica]

Subdialectes del valencià

El valencià apitxat és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, L'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla a les ciutats de Gandia i Onda. Encara que molt influenciat pel castellà, tot i això conserva certes característiques antigues que s'han perdut a la resta dels dialectes catalans.

  • El nom aludeix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores, com ara en casa, tretze i metge ['kasa, 'tretse, 'metxe].
  • L'àrea de l'apitxat sol coincidir amb la de la neutralització de b/v en /b/.


{{Gener_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


Mercè Rodoreda

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un premi de caràcter anual instituït per Òmnium Cultural, a proposta de la seva Junta Consultiva, l'any 1969.

És atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El premi té una dotació econòmica de 10.000 euros i no pot ser repartit entre diferents persones ni declarat desert.


{{Febrer_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


La Balanguera és un poema de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), que, adaptat i amb música del compositor de Collbató Amadeu Vives, és l'himne oficial de Mallorca.

Joan Alcover es va inspirar en una cançó popular mallorquina on hi apareix una personatge femení anomenat "Balanguera" ("La Balanguera fila, fila, / la Balanguera filarà; / posau foc a sa caldera: / sa caldera bullirà"). L'origen d'aquest nom és el gal·licisme bolangera, nom de certes figures i danses folklòriques de Catalunya i part del País Valencià, confós amb Berenguera, nom també usat com a nom d'elements de la cultura popular (un ballet dels cossiers de Manacor).


{{Març_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


IEC

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. La Secció Filològica de l'IEC acompleix la funció d'acadèmia de la llengua catalana.

L'àmbit d'actuació oficialment reconegut s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes. Les competències normativitzadores s'accepten de ple a Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Al País Valencià es regeixen per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua mentre que a la Franja de Ponent i la Catalunya Nord se n'utilitzen les normatives de facto tot i no tenir-hi competències per manca d'oficialitat del català.

De les seves obres, cal destacar-ne el Diccionari de la llengua Catalana de l'IEC, consultable a través d'Internet.


{{Abril_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


Versió Plucker del Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és l'obra més important de l'escriptor valencià Joanot Martorell i una de les més importants de la literatura valenciana. No hi ha una data segura de la redacció de la novel·la però pareix que Martorell l'escriví entre el 1460 i el 1468. El Tirant fou publicat a València l'any 1490 i reeditat a Barcelona el 1497. Les traduccions al castellà i a l'italià no es feren esperar.

Ignorem si Joanot Martorell en morir havia acabat la seua obra; el que es pensava és que quan es publicà a València el 1490 fos més o menys retocada per Martí Joan de Galba, segons deia el colofó de l'obra. El filòleg Joan Coromines opinava que la intervenció de Galba es va limitar a interpolar algun episodi durant l'estada de Tirant a l'Imperi Grec, refer alguns capítols de l'estada del protagonista a Barbària, ampliar l'epíleg i dividir el text en capítols als quals posà títol.


{{Maig_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


Portada del primer número.

En Patufet fou una revista infantil il·lustrada, escrita en català, publicada a Barcelona entre 1904 i 1938. Va tenir una gran popularitat, fins al punt que la paraula patufet es feia servir per a designar genèricament les revistes il·lustrades infantils, actualment anomenades còmics.

Els orígens de la creació d'En Patufet es troben en una reunió del Foment Autonomista Català, on es decideix crear una publicació per a nens. Per a tal finalitat es cridà al folklorista Aureli de Capmany, que va ser la persona que escollí el nom de la publicació.


{{Juny_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


Dialectes del català

L'alguerès és la variant del català que es parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya. Ha estat reconegut com a llengua minoritària per l'Estat Italià i per la Regió Autònoma de Sardenya.

Els invasors catalans, procedents de Barcelona, van repoblar l'Alguer després d'expulsar la seva població sarda el 1372. El català va ser substituït pel castellà com a llengua oficial després de la Guerra de Successió a principis del segle XVIII, i després per l'italià. A la dècada del 1990 vora un 65% de la població de l'Alguer entenia el català alguerès, i un 30% el parlava. Vora el 50% dels habitants de l'Alguer també entenen el dialecte sard logudorès i el dialecte sasarès (de transició entre el sard i el cors).


{{Juliol_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


Mercè Rodoreda.

Mercè Rodoreda i Gurgui (Barcelona, 10 d'octubre de 1908- Girona, 13 d'abril de 1983) va ser una escriptora catalana, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva obra ha estat traduïda a 27 idiomes.

Filla única d’un matrimoni amant de les lletres, la seva infantesa va estar marcada per la figura del seu avi matern, Pere Gurguí, que li va inculcar un profund sentiment catalanista que la va acompanyar durant la resta de la seva vida. El 1928, i amb només 20 anys, es va casar amb el seu oncle, Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella; amb qui va tenir el seu únic fill, Jordi, el 1929.


{{Agost_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


El Diccionari català-valencià-balear, també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor als seus creadors, és un diccionari descriptiu que recull tot el cabal lèxic del català i és encara actualment una gran font gran per a lingüistes. Realitzat amb la col·laboració de moltíssimes persones, però amb la direcció i tasques principals de mossèn Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, va ser culminat a l'any 1963.

Segons el llarg subtítol que duu aquest Diccionari, és una obra comprensiva de la llengua que es parla "al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya".


{{Setembre_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


Il·lustració del Tirant lo Blanc

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes i, per extensió, segle d'or de la literatura catalana clàssica, correspon a un període històric que abasta pràcticament tot el segle XV i que aporta les millors obres literàries en català fins a la Renaixença. La immensa majoria de grans escriptors d'aquesta època són valencians o escriuen a València.

Aquest segle d'or parteix d'una situació en la qual la literatura en llengües romàniques era fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara maurat en cap llengua romànica. Al final d'aquest segle d'or, la llengua catalana aconsegueix la seua maduresa literària, deslligant la poesia de provençalismes i la prosa de llatinismes (exceptuant-ne allò que s'anomenaria la prosa valenciana), i que a la fi va constituir la base de la literatura catalana, no sols dels segles posteriors sinó també del procés de recuperació literària de la Renaixença i de l'estàndard de la llengua (gramàtica i lèxic) adoptat al segle XX.


{{Octubre_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


El cantautor valencià Ovidi Montllor

Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995) fou un cantautor i actor valencià que formà part del moviment de la nova cançó catalana.

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d'Alcoi. Als 24 anys se n'anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independents, com el del CICF, i més tard amb les companyies de Núria Espert i Adrià Gual. El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant, sovint acompanyat de Toti Soler, amb música pròpia sobre texts d'Espriu, Andrés i Estellés, Pere Quart i d'ell mateix.


{{Novembre_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


Localització de les Pitiüses respecte les Illes Balears

L'eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a les illes Pitiüses. A Formentera pren el nom particular de formenterer. Es distingeixen dues variants: eivissenc de vila, a la ciutat d'Eivissa, i eivissenc pagès, al camp i a Formentera.

A més de compartir els trets característics del català balear, l'eivissenc té les següents particularitats:

  • L'article salat masculí plural pren la forma es davant de vocal o h: es amos (mallorquí ets amos).
  • Els plurals paroxítons recuperen la n llatina: jóvens, hòmens...


{{Desembre_article_de_Català}} - discussió - modifica - historial


Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs