Portal:Lleida/article del mes
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles seleccionats del portal de la ciutat de Lleida[modifica]
L’emirat de Larida o taifa de Làrida (en àrab: طائفة لاردة, Ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova per Sulayman al-Mustaín.
En 1039 Al-Mustaín conquereix la taifa de Saragossa. El poder passà al seu fill i després al germà d'aquest, emir de Saraqusta. En morir, aquest deixà l'emirat, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, qui s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra Rodrigo Díaz de Vivar. A la seva mort el regne passà a l'hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla i després de passar per les mans dels almoràvits, Al-Mudhàffar, el 24 d'octubre de 1149, lliurà Lleida als comtes Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell.
{{Juny article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
Enric Granados Campiña (Lleida, 27 de juliol de 1867 – Canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català, conegut per la seua obra pianística, especialment per la suite Goyescas (1911), en què va basar també l'òpera del mateix nom. Va crear escola de piano a Barcelona, que ha produït figures tan rellevants com Frank Marshall i Alícia de Larrocha. Va morir en el naufragi de la nau Sussex, al Canal de la Mànega, en ser torpedinada per l'armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.
{{Juliol article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
La Unió Esportiva Lleida és el club de futbol més representatiu de la capital del Segrià i un dels equips històrics dins el futbol català.
A la ciutat de Lleida l'introductor del futbol fou cap a l'any 1910 el comerciant barceloní d'origen basc, Manuel Azoz. Els primers clubs dels que es té constància foren el Montserrat (1913), dels germans maristes, i el Football Club Lleida (1914), que disputa els seus partits al Pla d'en Gardeny. El 1915 neix l' Associació Cultural Lleidatana (catalanista) i el 1917 trobem el Club Colonial i l' Athlètic Metalúrgic. Tots tres disputaven els seus partits al camp de Mart.
{{Agost article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
La Batalla de Lleida, també coneguda com la batalla de les Forques de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
La primavera del 1640 Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt.
{{Setembre article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal és un consorci museístic creat l'1 d'agost de 1997 i integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l'Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida. L'actual seu del museu fou inaugurada el desembre de 2007.
Com a conseqüència de les desamortitzacions del segle xix, bona part del patrimoni artístic de l'Església Catòlica es dispersà o passà a mans privades. Al llarg del segle sorgiren diverses iniciatives emmarcades dins del moviment de la Renaixença que pretenien recuperar i protegir tot aquest legat. Una d'aquestes accions fou la creació el 1890 del Museu Episcopal de Vic pel bisbe Josep Morgades.
{{Octubre article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
Els ilergets eren un dels pobles que ocupaven part de la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans. El seu substrat ètnic estava constituït, molt probablement, per indígenes provinents de l'edat del bronze i algunes de les tribus indoeuropees que van ocupar la península en el primer mil·lenni aC, possiblement celtes i lígurs.
Estaven ubicats a la zona la qual seria conegut posteriorment com la Tarraconense, des del Baix Urgell fins al riu Ebre, ocupant el que en l'actualitat són les províncies d'Osca i de Lleida, ocupant les riques conques del riu Segre, el Cinca i l'Alcanadre, encara que la inestabilitat de les fronteres a la zona ha portat a trobar senyals de la seva presència durant llargs períodes de temps a l'actual província de Saragossa i el nord de Castelló, on pressionaven els edetans.
{{Novembre article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
Romeu Sescomes va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1363-1364 i 1375-1376 així com bisbe de Lleida entre el 1361 i el 1380.
Va tenir una carrera eclesiàstica important arribant a prior i paborde de Tarragona en 1345 i 1350 respectivament. Va ser comissionat del papa Gregori XI per a l'aprovació de l'orde de Sant Jordi d'Alfama en 1373.
En el terreny polític va ser una persona molt interesada per la política del seu temps i per l'exercici del poder. Diplomàtic i bon negociador, fou marmessor de la reina Elionor de Sicília i un dels consellers més influents en Pere el Cerimoniós qui l'encarregà la negociació de treves amb els castellans en 1367. També va intervenir en una aliança amb Navarra contra Enric de Trastàmara i participà en els acords que portaran a la pau entre Castella i Aragó a la guerra dels dos Peres en 1375.
{{Desembre article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
La Seu Vella o catedral antiga s'alça sobre un turó que domina la ciutat, el Segre i l'horta de Lleida. S'inscriu dins de l'estil romànic amb detalls gòtics. Les portes de sant Berenguer, l'Anunciata i dels Fillols són una mostra de "l'escola romànica de Lleida". La catedral va quedar completada al segle xv, amb el campanar i la porta dels Apòstols.
Al mateix lloc s'assentava la catedral paleocristiana i visigòtica, i la mesquita major en temps de l'ocupació per l'Emirat de Larida. El 1149 el bisbe Guillem Pere de Ravidats va consagrar la mesquita com a catedral cristiana sota l'advocació de Santa Maria l'Antiga, la canònica quedava regida per la regla de Sant Agustí.
{{Gener article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
La Paeria és la seua del govern municipal de la ciutat de Lleida. Per paeria s'entén la casa del paer en cap, terme amb què són anomenats els alcaldes dels ajuntaments de Lleida i Cervera. El terme paer procedeix de la paraula llatina paciarium, que significa home de pau. Aquesta forma d'anomenar els alcaldes, en el cas de la ciutat de Lleida és un privilegi atorgat l'any 1264 pel rei Jaume I als antics cònsols de la ciutat.
L'edifici segueix l'estil del gòtic català. consagrar la mesquita com a catedral cristiana sota l'advocació de Santa Maria l'Antiga, la canònica quedava regida per la regla de Sant Agustí.
{{Febrer article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
L'estació de Lleida d'ADIF és un important eix de comunicació entre l'interior de la Península Ibèrica i les grans ciutats del Corredor Mediterrani. L'estació consta de dos edificis, l'antic i l'annex construït recentment per l'arribada del tren d'alta velocitat (AVE).
El tren arribà a Lleida el 1860, i al final del segle xix enllaçà la ciutat amb Barcelona, Saragossa i Tarragona. Alhora es construí l’actual estació, d’estil francés; també es va crear la línia de Lleida – la Pobla de Segur, en direcció nord. Ja al 2003 amb l’arribada de l’AVE, l’estació va passar a anomenar-se Lleida Pirineus.
{{març article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
El Segre és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. La seua conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya. Neix al vessant septentrional del pic del Segre, al circ de la Culassa, a l'Alta Cerdanya, i desemboca, després de recórrer 265 quilòmetres, al riu Ebre, al seu pas per Mequinensa (Baix Cinca).
Es troba embassat als pantans d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai. Del Segre en surten diversos canals i sèquies de regadiu: el canal d'Urgell i les seves diverses sèquies, el canal de Balaguer, el canal de Seròs, el canal d'Aragó i Catalunya, etc.
{{abril article de Lleida}} - discussió - modifica - historial
Cappont (o Cap-Pont) és un barri de Lleida, situat al marge esquerre del riu Segre. El nom prové de la seua situació al cap del pont Vell de Lleida. El 2007 tenia 11.229 habitants. S'ubica fora del perímetre de les antigues muralles i a l'antigor l'envoltava l'areny major del riu.
És probable que els primers assentaments datessin ja de l'època romana, quan es construí el primer pont. A l'edat mitjana, era un raval de Lleida anomenat la Pobla de Cappont. El 1149, es repoblà el barri amb gent de la Noguera. Els repobladors van donar a la Pobla el sobrenom d'Illa de Mallorca, perquè els diversos braços del riu Segre, l'arbrat i les construccions defensives la protegien com si d'una illa es tractés.
{{maig article de Lleida}} - discussió - modifica - historial