Portal:Animals/Articles seleccionats 2
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles animals del mes del Portal:Animals[modifica]
El lleó (Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes, fent-ne el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greu al nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia en temps històrics. Fins a finals del Plistocè (fa aproximadament 10.000 anys), el lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans. La seva distribució cobria la majoria d'Àfrica, gran part d'Euràsia des de l'oest d'Europa fins a l'Índia i, a les Amèriques, des del Yukon fins al Perú.
Si sobreviuen a les dificultats de la infància, les lleones que visquin en un hàbitat segur com ara el Parc Nacional Kruger poden arribar sovint a l'edat de 12-14 anys, mentre que els lleons rarament viuen més de vuit anys. Tanmateix, es coneixen casos de lleones que visqueren fins a vint anys en estat salvatge. En captivitat, tant els mascles com les femelles poden viure més de vint anys. Solen viure en sabanes i herbassars, tot i que poden ficar-se en zones arbustoses i boscoses. Els lleons són inusualment socials en comparació amb altres fèlids. Un esbart de lleons es compon de femelles que tenen una relació familiar, les seves cries, i un nombre reduït de mascles adults. Els grups de lleones solen caçar junts, atacant principalment ungulats grans. El lleó és un depredador alfa i clau, tot i que pot tenir un comportament carronyaire si en té l'oportunitat. Tot i que els lleons, normalment, no cacen humans selectivament, alguns d'ells esdevingueren antropòfags i busquen preses humanes.
Llegeix més... | Arxiu
{{Gener article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
L'anaconda verda o anaconda comuna (Eunectes murinus) és una serp constrictor de la família de les boes. És potser la major serp coneguda; les femelles, normalment més grans que els mascles, arriben a un terme mitjà d'entre 5 a 7 metres de llarg i un pes de 45 a 80 kg, mentre que els mascles arriben a una longitud de 2 metres i mig.
L'anaconda més gran que s'ha registrat oficialment tenia 9 metres de llarg i pesava 140 kg; aquest és la grandària màxima per a una anaconda i el límit dels espècimens més grans. No obstant això, s'ha esmentat l'existència de femelles de fins a 12 metres de longitud i 250 kg de pes, amb una diàmetre de fins a 40 cm, però es tracta d'informes vagues i no confirmats. Els mascles són significativament menors, en el cas més marcat de dimorfisme sexual entre els Squamata. Aquesta grandària és més sorprenent en vista de l'escassa vida de l'animal, que rares vegades supera els 15 anys, encara que es documenten casos de fins a 50 anys. Està entre els 10 animals més poderosos del món segons els zoòlegs.
Llegiu més... | Arxiu
{{Febrer article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
L'abella de la mel, abella europea o abella occidental (Apis mellifera) és una espècie d' abella. del gènere Apis que és el nom que rep en Llatí l'"abella", i mellifera prové del llatí melli- "mel" i ferre "portar" —el nom científic significa "abella que porta mel". El nom va ser creat el 1758 per Carl von Linné qui, adonant-se que en realitat les abelles no porten mel, sinó nèctar, intentà corregir el nom pel de Apis mellifica ("abella que fabrica mel") en una publicació posterior. Tanmateix d'acord amb les regles dels sinònims |taxonòmics el nom més antic té preferència. El 28 d'octubre de 2006, es va seqüenciar completament el genoma de l'abella Apis mellifera. Va ser el tercer insecte en assolir-se aquesta seqüenciació (després de la mosca de la fruita i del mosquit).
Llegiu més... | Arxiu
{{Març article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
El cavallet de mar foliaci (Phycodurus eques) és un peix marí emparentat amb el cavallet de mar. És l'únic membre del gènere Phycodurus. És autòcton de les aigües que voregen les costes sud i oest d'Austràlia, i generalment viu en aigües temperades i poc profundes. El nom anglès (leafy sea dragon, drac de mar foliós) li ve per la seva aparença, amb llarges prolongacions en forma de fulla al voltant de tot el cos. Aquestes prolongacions no les utilitza per propulsar-se, sinó que li serveixen per camuflar-se. El Phycodurus eques es propulsa mitjançant una aleta pectoral situada a prop del coll i una aleta dorsal propera al final de la cua. Aquestes dues petites aletes són gairebé transparents i difícils de veure perquè només es mouen el necessari per moure l'animal suaument, completant així el camuflatge d'alga flotant.
De la mateixa manera que en el cas del cavallet de mar, el seu nom prové de la semblança amb un altre animal (en aquest cas, un animal mític). Encara que no sigui tan gran com un monstre marí, és molt més gran que un cavallet de mar, perquè poden arribar a créixer fins a 45 cm. S'alimenten de plàncton, algues i altres petits organismes marins, i el seu únic depredador és l'home. Les femelles dipositen els ous a la cua del mascle, on romanen fins arribar a la maduresa. Les poblacions de Phycodurus eques s'han vist amenaçades per la contaminació i els residus industrials, així com pels submarinistes que els col·leccionen pel seu aspecte únic. En resposta a aquests perills, el govern australià els ha declarat oficialment espècie protegida.
Llegiu més... | Arxiu
{{Abril article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
El tòtil (Alytes obstetricans) és un gripau que no sol excedir els 5 cm, de l'ordre dels opistocels i de la família dels discoglòssids, el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya.
El dors és de tons verdosos, grisos o brunencs, amb taques petites més fosques, a manera d'esquitxos. El ventre, per la seua part, és de color gris uniforme.
Tant les parts superiors com les inferiors són berrugoses, destacant en els flancs una ratlla glandular més o menys desenvolupada.
Els ulls són laterals i molt sobresortits, amb iris daurat i pupil·la vertical. El timpà, tot i que no és ben marcat, és visible i mesura, aproximadament, 3/4 del diàmetre de l'ull.
Llegiu més... | Arxiu
{{Maig article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
L'estruç (Struthio camelus) és l'ocell vivent més gran. Fa fins a 2,5 metres d'alçada, no pot volar i pertany a la família dels estrutiònids.
Altres membres del grup són els nyandús, els emús, els casuaris i l'ocell més gran que mai ha existit, l'Aepyornis, actualment extingit. Els estruços tenen el coll i les cames molt llargs i poden córrer fins a 65 km/h.
Els estruços es troben, de forma natural, a les sabanes i als semideserts d'Àfrica, tant al nord com al sud de la zona tropical boscosa. La raça d'Orient Mitjà (S. c. syriacus) està extingida.
Les seves plomes no li serveixen per volar, però varen ser molt populars com ornaments per als capells de les dames, i similars. Els estruços són prou grossos perquè un humà petit els pugui cavalcar i han estat usats en certs llocs del nord d'Àfrica i Aràbia com animals de curses.
Llegiu més... | Arxiu
{{Juny article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
Les aranyes (Araneae) són un artròpodes quelicerats respiradors d'aire que tenen vuit potes, i quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí. Les aranyes viuen a tots els continents tret de l'Antàrtida, i s'han establert en gairebé tots els nínxols ecològics, tret del mar i l'aire. El 2008 s'havien descrit aproximadament 40.000 espècies d'aranya i 109 famílies. Tanmateix, existeix un debat dins la comunitat científica sobre com caldria classificar tots els gèneres, com ho demostra el fet que s'hagin publicat més d'una vintena de classificacions des de l'any 1900.
Anatòmicament, les aranyes es diferencien de la resta d'artròpodes pel fet que els segments corporals habituals estan fusionats en dos tagmes (el cefalotòrax i l'abdomen), i estan units per un petit pedicel cilíndric. Excepte el grup més primitiu, els mesotels, les aranyes tenen el sistema nerviós més centralitzat de tots els artròpodes, car els seus ganglis estan fusionats en una massa al cefalotòrax. A diferència de la majoria d'artròpodes, les aranyes manquen de músculs extensors a les potes, de manera que les estenen per pressió hidràulica.
El seu abdomen presenta apèndixs que han estat modificats en fileres que secreten teranyina de fins a sis tipus de glàndula de l'abdomen. Les teranyines varien molt en mida, forma i quantitat de fil utilitzat. Sembla que la teranyina en forma d'espiral circular podria ser una de les formes més primitives, i les aranyes que produeixen teranyines enredades són més abundants i diverses que els araneids. Al període Devonià aparegueren aràcnids semblants a aranyes, dotats d'"aixetes" productores de teranyina, però aquests animals aparentment mancaven de fileres. S'han identificat aranyes veritables en roques del Carbonífer (fa entre 318 i 299 milions d'anys), que són molt similars als representants del subordre vivent més primitiu, el dels mesotels. Els grups principals d'aranyes modernes, els migalomorfs i els araneomorfs, aparegueren per primer cop al període Triàsic, fa més de 200 milions d'anys.
Llegiu més... | Arxiu
{{Juliol article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
El gran tauró blanc (Carcharodon carcharias), també anomenat salroig, és una espècie de tauró lamniforme que viu a les aigües càlides i temperades de gairebé tots els oceans. És la única espècie supervivent del gènere Carcharodon.
Els taurons blancs es caracteritzen pel seu cos fusiforme i de gran robustesa, que contrasta amb les formes aplanades que acostumen tenir els taurons. La boca és molt gran i arrodonida, sempre està mig oberta mostrant una filera de dents de la mandíbula superior i una o dues fileres de la inferior. Així, l'aigua va penetrant continuament per la boca i surt per les brànquies. Si aquest flux d'aigua s'aturés el tauró s'ofegaria degut a que no té opercles per regular el pas correcte de l'aigua, i, a més també s'enfonsaria ja que tampoc posseeix bufeta natatòria, és per això que sempre han d'estar en moviment.
Tot i el seu nom, el tauró blanc només té d'aquest color la seva part ventral, mentre que la part dorsal és grisosa o blavosa. Aquest patró de colors és comú en molts animals aquàtics, els serveix per a camuflar-se amb la llum solar si se'ls mira des d'abaix, o bé amb les fosques aigües marines si se'ls mira des de dalt.
Llegeix més... | Arxiu
{{Agost article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
El guepard (Acinonyx jubatus) és un membre atípic de la família dels fèlids, que caça gràcies a la seva vista i velocitat. És el mamífer terrestre més ràpid: arriba fins a 110 km/h en carreres curtes. El seu nom prové del francès guépard, a través de l'italià gattopardo, de gatto ('gat') i pardo, del llatí pardus ('lleopard').
El color base de la part superior d'un adult va del color al blanc grisenc, amb les parts inferiors més pàl·lides, sovint blanques. El pelatge es caracteritza per tenir taques rodones o ovalades de color negre que mesuren entre 0,75 i 1,5 centímetres de diàmetre. L'única excepció és quan els gens recessius s'hereten d'ambdós pares, donant com a resultat un pelatge amb més taques. Anteriorment es creia que els guepards que exhibien aquesta rara mutació pertanyien a una subespècie separada, però ara se sap que poden aparèixer en una ventrada de guepards normal. Només el blanc de la gola i l'abdomen estan exempts de taques. El pelatge és gruixut amb els cabells lleugerament més llargs al clatell que a altres parts del cos. L'últim terç de la cua és marcat per quatre o sis anells de color negre i un floc blanc espès a la fi. Els anells de la cua són distintius de cada guepard i permeten la identificació individual. El guepard té un cap petit amb orelles curtes, els ulls elevats i una línia negre que sembla una llàgrima que cau de la cara interna de cada ull fins a la boca. Les dents són petites i les fosses nasals són àmplies. El cos és allargat i prim, i les cames són molt llargues.
Llegeix més... | Arxiu
{{Setembre article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
Els octòpodes (Octopoda, gr. 'vuit peus') són un ordre de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a polps o pops. Habiten en diferents hàbitats dels oceans, essent especialment diversos en esculls coral·lins. Els polps es caracteritzen per tenir vuit apèndixs que cal anomenar braços i no tentacles. Els braços dels cefalòpodes tenen ventoses en tota la seva extensió mentre que els tentacles són més llargs i tenen ventoses només a la part final. Això es pot observar molt clarament en el calamars, que tenen vuit braços i dos tentacles.
A diferència de la majoria dels altres cefalòpodes, gairebé tots els pops no tenen esquelet. No tenen ni una conquilla exterior protectora com el nautilus, ni cap vestigi d'una conquilla interna com la sèpia o el calamar. El bec de la boca, similar al bec d'un lloro, és la seva part més dura. Tenen un cos molt flexible que els permet passar a través d'escletxes molt estretes entre roques submarines, la qual cosa és molt útil quan estan fugint de morenes o altres peixos depredadors. Els pops del subordre Cirrata, poc coneguts, tenen dues aletes i una conquilla interna; per això tenen menys capacitat de passar per espais petits.
Llegeix més... | Arxiu
{{Octubre article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
Els cocodrils són rèptils carnívors semiaquàtics que habiten en zones tropicals i subtropicals. El terme es força ambigu pel que fa a les espècies que hi inclou. En sentit ampli, engloba tots els membres de l'ordre Crocodilia; en sentit estricte només els membres de la família Crocodylidae. El DIEC no ajuda gaire en aquest cas, ja que a l'entrada "cocodril" comença amb "Rèptil del grup dels crocodilians ...", fent-se difícil saber a què fa referència el terme "crocodilians".
Per altra banda, cal destacar que el mot "cocodril" ha patit metàtesi, és a dir, un canvi en l'ordre d'algun so dins un mot. En efecte, cocodril prové del grec "krokos" i en la majoria de llengües encara es conserva aquesta grafia, com en "crocodile" del francès i l'anglès.
Llegeix més... | Arxiu
{{Novembre article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
L'aluata negre (Alouatta caraya) és un aluata que viu des de Bolívia i el Mato Grosso (Brasil) fins al nord de l'Argentina. Generalment viu en grups de 3–19 exemplars (majoritàriament 7–9 exemplars). Sovint hi ha entre un i tres mascles al grup, juntament amb entre set i nou femelles. Durant l'aparellament, les parelles se separen del grup. La gestació dura una mitjana de 187 dies, al final dels quals neix una cria d'uns 125 grams. Les cries romanen uns dos anys amb la mare.
Llegeix més... | Arxiu
{{Desembre article mes Animal}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs