Viquipèdia:Avaluació d'articles/Cromosoma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Cromosoma[modifica]

Demano l'avaluació d'aquest article especialment en el sentit de la llengua. És una traducció de l'article en castellà el qual era el més complet, amb l'afegit de l'aparat mutacions cromosòmiques, ara l'article de la viquipèdia en català és el més complet. Cal traduir una imatge i fer els articles principals restants (Ja els faré abans de posar-lo a votació). Hi ha dos altres punts a destacar, un és el terme Colchicina (en castellà), és un fàrmac antimitòtic el qual no se ni he trobat com s'escriu en català (Apartat de notes punt 4), l'altre és el dubte si només són els mamífers el que tenen una organització XX-XY en els seus cromosomes sexuals, ara per ara el text fica: És propi de l'ésser humà i de molts altres animals. Gràcies. Mbosch (disc.) 00:36, 31 jul 2009 (CEST)

  1. M'ofereixo voluntari per revisar la traducció i, en la mesura de les meves possibilitats, la llengua.
  2. Malauradament, crec que en aquesta ocasió hi haurà més feina que una simple revisió lingüística. El problema no ve del traductor, sinó del contingut original, que aquest cop no és tan bo com les altres vegades. Demà, amb més temps, explicaré més detalladament a què em refereixo.
    1. A la secció de cromosomes sexuals, em sembla massa vaga la descripció de qui té cada cromosoma. "L'ésser humà i altres animals" és massa ampli. S'hauria d'especificar quins altres éssers vius, perquè com ja ho he dit més avall, no només els animals tenen XW. El mateix passa amb els cromosomes ZW: només es diu que les papallones els tenen, però hi ha altres grups importants que els tenen i que hi haurien de ser (ocells, rèptils...). Finalment, el mateix passa amb els cromosomes XO. Només s'hi posen exemples de vertebrats, i hi ha altres éssers vius que també tenen un sistema XO. En pots trobar més detalls a Sexe#Genètica.
    2. Hem d'acabar de parlar allò del cromosoma bacterià. Encara es continua parlant de cromosoma procariota, i penso que com a molt s'hauria de parlar de "cromosoma" procariota, amb cometes.
    3. Sóc l'únic que té la impressió que la imatge del cromosoma blau de la introducció quedaria millor a la dreta? Ara, la introducció queda "ensanvitxada" entre imatges a la dreta i l'esquerra.
    4. Crec que la secció "tècnica de l'estudi" hauria de ser molt més àmplia. És un tema molt important en el context dels cromosomes, i dóna per molt més que dues línies. Si aquesta secció no té l'extensió necessària, l'article queda coix.
    5. En la majoria dels individus eucariotes els cromosomes estan organitzats en 2n, és a dir que tenen dues còpies de cada cromosoma. Cal especificar si es tracta de la generació haplont o diplont.
    6. A en:Chromosome#Chromosomal aberrations tenen informació útil que es podria fusionar amb Cromosoma#Mutacions cromosòmiques. Ara mateix el nostre article toca molt superficialment l'efecte de les mutacions cromosòmiques en el fenotip i la salut de l'individu. De fet, de:Chromosom#Chromosomen beim Menschen encara és millor que la versió anglesa. En qualsevol cas, penso que l'article també queda coix si aquesta secció no està ben desenvolupada. – Leptictidium (auderiense) 12:30, 31 jul 2009 (CEST)
  1. Quan tingui temps i ganes ja l'ampliaré una mica amb aquest apartat.
    OK. – Leptictidium (auderiense) 00:39, 1 ago 2009 (CEST)
  2. La veritat es que jo el material genètic dels procariotes sempre l'he estudiat com amb l'ADNcircular, tot i que alguns cassos l'he sentit dir el cromosoma bacterià (molt pocs), en el google si fiques bacterial chromosome surten 1.170.000, així que nose, jo diria que és correcte dir-li així tot i que sigui molt diferent als cromosomes dels eucariotes.
    Des d'un punt de vista lingüístic és correcte dir-li "cromosoma bacterià". Tanmateix, des d'un punt de vista científic, el procariota i l'eucariota són dues coses diferents. Citant la viquipèdia anglesa, el terme "cromosoma" per referir-se al genòfor és enganyós, ja que el genòfor manca de cromatina. Al Diccionari de Medicina de l'Enciclopèdia Catalana s'hi diu que el cromosoma, en els procariotes, és més pròpiament dit genòfor. Pots triar l'opció que et sembli millor, correcció lingüística o precisió científica, escullis la que escullis no crec que ningú es queixi. – Leptictidium (auderiense) 00:44, 1 ago 2009 (CEST)
  3. Francament aquest tema no em fa ni fred ni calor, per mi està bé però si es canvia per un altre segurament també estaré d'acord.
    Ho he provat i queda pitjor com jo ho proposava. Ho deixo tal com estava. – Leptictidium (auderiense) 00:46, 1 ago 2009 (CEST)
  4. No se si has vist que tot l'aparat de notes fa referència a aquest apartat, està estructurat així per què ho estava en la viquipèdia en castellà però ara que mi fixo crec que l'apartat notes s'hauria de eliminar i tot el seu contingut s'hauria de passar a Tècnica de l'estudi.
    Completament d'acord. Ara mateix ho faig. – Leptictidium (auderiense) 00:39, 1 ago 2009 (CEST)
  5. Ja explico el sicle haploide, diplode i hapodiplode.
    Sí, però això ho expliques molt més endavant. A la introducció, quan encara no s'ha explicat, la frase crea ambigüitat, i no costaria res especificar a quina part del cicle es refereix. – Leptictidium (auderiense) 00:39, 1 ago 2009 (CEST)
  6. Puc ampliar amb la viquipèdia en anglès, l'alemany se m'escapa de les mans.Mbosch (disc.) 00:18, 1 ago 2009 (CEST)
    Si et sembla bé, puc encarregar-me d'ampliar a partir de l'alemanya. – Leptictidium (auderiense) 00:39, 1 ago 2009 (CEST)
  1. Colchicina és colquicina en català.
  2. A part dels mamífers, el sistema de cromosomes XY també es dóna en alguns insectes (com ara els tèrmits) i plantes (com per exemple el llúpol).
  3. Bona nit :) – Leptictidium (auderiense) 01:05, 31 jul 2009 (CEST)
Sobre els punts 1, 2 i 6 ja els he ampliat i retocat, en referència al punt 5 he canviat la frase: En la majoria dels individus eucariotes els cromosomes estan organitzats en 2n, n fa referència el nombre de cromosomes diferents que té l'individu i 2 el nombre de cops que està repetit un de cada progenitor. No crec que faci falta dir res més ja que es la introducció.Mbosch (disc.) 02:06, 2 ago 2009 (CEST)
El que vull dir és que a la introducció no queda clar si aquests eucariotes sempre tenen 2n, o si només és durant una fase del cicle vital. Per exemple, els humans adults tenim 46 cromosomes (2n), però els espermatozous humans en tenen 23 (n) – un mateix ésser viu pot tenir un nombre diferent de cromosomes al llarg de la vida. He canviat una mica la frase en qüestió per fer-la més precisa. – Leptictidium (auderiense) 11:55, 2 ago 2009 (CEST)

Les imatges ja estan traduïdes i els articles principals fets.Mbosch (disc.) 16:42, 3 ago 2009 (CEST)

Val. De moment vaig repassant Exosoma, quan l'acabi ja passaré a complir la meva part aquí. – Leptictidium (auderiense) 19:58, 3 ago 2009 (CEST)


Una consulta de la base de dades ha revelat que els tres articles més importants relacionats amb aquest article que manquen a la Viquipèdia en català són els següents:

  1. Albúmina
  2. Glucagó
  3. Hormona antidiürètica

Si us plau, considereu la possibilitat de crear aquests articles per complementar l'article en avaluació. Això contribuirà a fer més completa la Viquipèdia. Gràcies. – EVA (bot) missatges aquí; aquesta funcionalitat està en fase de proves, és possible que els articles proposats no estiguin directament relacionats amb l'article.

Fet Fet!--Mbosch (disc.) 22:27, 4 ago 2009 (CEST)
Genòfor i nucleoide fets. – Leptictidium (auderiense) 16:52, 15 ago 2009 (CEST)