Viquipèdia:La taverna/Polítiques/Arxius/2007/08

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Tertúlia d'agost[modifica]

A la secció de les polítiques de la Taverna hi tenen lloc converses sobre polítiques de la Viquipèdia, normes que ja existeixen, o d'aplicació de llurs criteris. Actualment es mostren les converses del mes d'abril, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de les polítiques per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció.
Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema


Icona d'una tassa de cafè Taverna de la Viquipèdia

Arxius d'agost del 2007

Icona d'una nota enganxada en un tauler Novetats
Icona de globus de diàleg Polítiques
Icona d'eines manuals Tecnicismes
Icona d'un paraigua Propostes
Icona d'un globus de diàleg amb un interrogant Ajuda
Icona d'una flor General
Icona d'una càmera fotogràfica Multimèdia

Si us plau, carreguem-nos-el[modifica]

Crec que el tema ja es va treure i no recordo com va acabar. Actualment, les plantilles de localització tenen un apartat que no podria ser més subjectiu i conflictiu com el de "País/Regió històrica". Pel bé de la neutralitat a la Viquipèdia, si us plau, carreguem-nos-el. Llull · (vostè dirà) 22:22, 1 ag 2007 (CEST)

Ja s'havia discutit i la gran majoria, incloent-hi l'autor, estava d'acord amb l'eliminació. El problema que us vaig plantejar és que en eliminar-lo s'han de corregir tots els articles que en fan ús, sobretot dels Categoria:Municipis de Catalunya, del País Valencià, etc. --the Dúnadan 03:40, 2 ag 2007 (CEST)
Vols dir? En altres casos si elimines una variable de la plantilla el paràmetre que no es fa sevrir esdevé simplement invisible. Llull · (vostè dirà) 07:19, 2 ag 2007 (CEST)
Res, res m'he equivocat. Em pensava que es feia ús del paràmetre en lloc de "comunitat autònoma" i que calia introduir aquest camp si s'esborrava el de país. --the Dúnadan 03:38, 3 ag 2007 (CEST)
A favorA favor Suport → ebrenc · 19:07, 4 ag 2007 (CEST)

Doncs és just el que m'ha passat amb tots els municipis de fora de l'estat espanyol en els quals havia utilitzat aquesta plantilla, que el país s'ha tornat invisible. Temes tècnics a part, em sembla una mica precipitat treure aquest camp amb només tres usuaris que hi estan d'acord en 2 dies de votació. De cop i volta ens em quedat sense país..., tots els pobles catalans i valencians ja no pertanyen a un país. I com ho faig a Myanmar que està subdividit en estats?--Lohen11 20:41, 9 ag 2007 (CEST)

Jo no m'ho havia plantejat com a una votació. Era una consulta a la que ningú s'hi oposava i que em deien ja s'havia arribat a un consens anterior. A més crec que pel que dius la variable portava a la confusió ja que no estava pensada per fer que s'indiqués en aquest paràmetre si un municipi forma o no part de Birmània sinó en el d'estat. Els estats de Birmània es poden classificar sense problemes amb una variable per sota d'estat que es digui "estat federat". Llull · (vostè dirà) 20:48, 9 ag 2007 (CEST)
Si és que a més, en aquest cas Birmània apareixia al costat de "Regió històrica". Que digui això en una plantilla de caire internacional per referir-se a un estat, no em sembla adequat. Llull · (vostè dirà) 20:55, 9 ag 2007 (CEST)
No, no, el títol del camp a la taula era "País".--Lohen11 21:05, 9 ag 2007 (CEST)
És veritat que és adaptable. Tens raó. En alguns casos hi deia "País/Regió històrica". Amb els canvis fets per l'Ebrenc, crec que pel que feies servir doncs la variable ja queda substituït. Potser et seria més útil estandarditzar-ho i personalitzar-ho creant la plantilla {{localitats de Birmània}}, tal i com s'ha fet amb altres parts del món. Llull · (vostè dirà) 21:36, 9 ag 2007 (CEST)
Aquest seria un altre tema, jo seria partidari d'utilitzar la mateixa taula per a qualsevol municipi del món, és molt completa i hi ha alguns camps comodí per les possibles especificats de cada país. Hi ha un munt de taules diferents per pràcticament incloure el mateix. Amb un única taula quedaria tot molt més homogeni i seria més fàcil de gestionar.--Lohen11 21:59, 9 ag 2007 (CEST)
Em refereixo a fer servir la mateixa taula però personalitzada indirectament a través d'una altra plantilla que adapti el contingut al territori (per així no haver d'anar escrivint tota l'estona, per exemple, quin són els noms de les subdivisions administratives). Crec que és el que defèn el projecte d'unificació de plantilles. Llull · (vostè dirà) 22:04, 9 ag 2007 (CEST)
Ah, d'acord.--Lohen11 22:09, 9 ag 2007 (CEST)
Em llegeixo i me n'adono que m'expresso de pena. Em referia a plantilles com {{Infotaula del municipi català}} que a dins hi té l'altra plantilla i així fixa les variables per fer-les servir amb més comoditat. Poso l'exemple per si qualsevol altre no m'entenia. Llull · (vostè dirà) 22:22, 9 ag 2007 (CEST)

Professor vs. Catedràtic[modifica]

Algú em podria dir com s'ha de traduir el títol anglès/alemany... de Professor? És evident que no és "professor" sinó que més aviat "Catedràtic", però no són exactament el mateix. Propostes?--Xtv (que dius que què?) 18:31, 3 ag 2007 (CEST)

Potser algú et donarà més informació, però pel què tinc entès un professor anglès es tradueix per professor; el què passa és que hi ha moltes categories, molt tipus de professors. És un tema complex i pots trobar informació a l'article "Professor" de la wiqui anglesa on a més s'explica la situació del terme a diferents països. També pots enriquir la cerca amb el terme teacher que correspondria al "mestre", però un cop més són termes que s'apliquen de manera diferent segons l'àmbit. No sé si t'he ajudat.--Peer 19:01, 3 ag 2007 (CEST)
No depèn només de l'idioma, sinó del país. Diria que un professor al Regne Unit no és el mateix que un professor als EUA. --88.17.131.155 19:46, 3 ag 2007 (CEST)
Sobre el que vaig dir de diferències locals en anglès: [1]. Com es pot veure, de tot el que en català en diríem professor d'universitat en anglès d'anglaterra en poden dir: lecturer, tutor, personal tutor, academic adviser, i professor. Als EUA hi hauria: assistant professor, associate professor i full professor. --81.38.182.94 20:20, 7 ag 2007 (CEST)

Professor per a mi és professor d'universitat o catedràtic, perquè sinó és teacher (on nosaltres distingim professor de secundària o mestre de primària). Pel que fa a l'alemany, jo en diria professor i a l'article ja es veuria de què dóna classes perquè no tots són catedràtics --barcelona 17:22, 5 ag 2007 (CEST)

"Professor" és "catedràtic" i "lecturer" és "professor d'universitat". El terme "professor" és igual en anglés que en alemany. Si veus qualsevol pàgina web d'universitat d'Alemanya (on tothom duu tractament) no tots els professors duen el tracatment de "Prof.", aquests són els catedràtics. --Pepetps hehehe (Podem discutir-ho) 23:09, 9 set 2007 (CEST)[respon]

El comte Estruc[modifica]

Perquè posar tan pals a les rodes al article sobre el comte Estruc? Fins i tot demanen que expliquen que el cognom ve de Carcassona com diu cuansevol llibre de Heràldica. O que els vampirs son ser atractius encara que monstruosos després de milers de llibres i pelli cules que diuen el mateix, es que això no son referències? I sempre usuaris anònims que fan i desfan al seu caprici, que es creuen que la Viquipedia es seva. Qualsevol dia cuand parlem d'Adam i Eva ens obligaran a posar referències perquè nos acusaran de habernos inventada la historia. Els vampirs no han existit mai, existeix una malaltia anomenada Hematodixia que fa que gent malalta begui sang, però son gent malalta i prou. Les llegendes no son historia, son narracions nascudes a vegades no se sap perquè. Eren altres temps on la gent era molt ignorant, no anava a la escola i es creia qualsevol cosa. I per le que respecte al comte Estruc ha sortit en centenars de llibres de mitologia catalana que es poden trobar en qualsevol biblioteca. Es citen els llibres mes moderns, però en les biblioteques hi ha centenars que parlen de lo mateix. I en altres llocs existeixen també aquestes llegendes, hi ha autors que es dediquen a escriure sobre això i ningú els diu ré. Peró es veu que als catalans les tenen prohibit tractar d'aquestos temes i sempre han de ser molestats. I alguns han arribat al insult. --Amporda50 11:41, 7 ag 2007 (CEST)

Voleu més referencies, aqui les teniu:

Artieles et traités du XVII" au XIX" sieele F. Lacassin, Vampires de Paris, Union Dom A. Calmet, Traité sur les apparitions des esprits et sur les vampires ou les revenants de Hongrie, de Moravie, etc., 2 vol., Paris, 1751 (Le second volume, intitulé Dissertation sur les revenants en eorps, les excommuniés, les oupires ou vampires, brucolaques, etc., a été réédité par Générale d'Editions, 1981.

J. Marigny, Histoires anglo-saxonnes de vampires, Librairie des Champs-Elysées, 1978.

A. Ryan, The Penguin Book of Vampire Stories, Penguin, Londres, 1987.

R. Vadim, Histoires de vampires, Laffont, 1963.

Jérórne Millon en 1986.)

J. Collin de Plancy, Dictionnaire infernal, Paris, Romans et nouvelles 1863.

S. McKee Chamas, Un vampire ordinaire, Laffont, 1982.

Le vampirisme daos la mythologie et I'bistoire -

H. H. Ewers, Vampir (1922),

L' Age d'Homme, R. Ambelain, Le Vampirisme, Laffont, 1977. Lausanne,1989.

A. Cremene, Mythologie du vampire en Roumanie, Editions du Rocher, 1981. -

A. Garcia Morales, La Logique du vampire, Denoel,1990.

R. Delorme, Les Vampires humains,

Albin - Gautier, «La Morte arnoureuse» (1836), in Michel,1979.

Histoires de morts-vivants, Presses Poeket, 1988.

Draeula, le voivode et le vampire, ouvrage -

N. Gogol, «Vij» (1835), in Histoires collectif coordonné par J. Lacroix,

Dialogue n° d'occultisme, Presses Pocket, 1988.

10-11, Université Paul-Véléry, Montpellier, 1983. -

A. Hébert, Hélotse, Le Seuil, 1980.

T. Faivre, Les Vampires, Losfeld, 1962. -

P. Kast, Les Vampires de I'Alfama (1975),

R. Florescu et R. Me Nally, A la reeherehe de Draeula, Laffont, 1972. J'ai lu, 1979.

S. King, Salem, Presses Pocket, 1988.

J. Markale, L'Enigme des vampires, -

J. S. Le Fanu, «Carmilla» (1872), in Les Pygmalion,1991.

Evadés des ténébres, Laffont, 1989.

V. Penrose, Erzsébet Bathory, la comtesse -

R. Matheson, le suis une légende, Denoel, 1955.

sanglante, Mercure de France, 1962.

A. Mushg, La Lumiére et la ele! Roman

F. Ribadeau-Dumas, A la recherehe des d'éducation d'un vampire. Gallimard, 1986.

vampires, Verviers, Marabout, 1976. -

Ch. Nodier, Lord Ruthwen et les vampires,

G. Ronay, The Draeula Myth, W. H. Allen, Paris, 1820. Londres, 1972. -

J. W. Polidori, «Le Vampire» (1819), in - M. Surnmers, The Vampire, His Kith and Kin, Histoires de vampires, Laffont, 1961. Routledge, Londres, 1928. - A. Rice, Entretien avee un vampire; La Reine - R. Villeneuve, Loups-garous et vampires, des damnés; Presses Pocket, 1990. Bordas, 1991. - S. P. Somtow, Vampire Iunction; J'ai lu, 1990. - O. Volta, Le Vampire, Pauvert, 1962. - B. Stoker, Draeula (1897), Verviers, Marabout, - P. Wilgowicz, Le Vampirisme. De la Dame 1989. L'Invité de Draeula, 10/18, 1992. blanehe au Golem, Meyzieu, Césura Lyon, 1991. - W. Strieber, Les Prédateurs, J'ai lu, 1983. - A. Tolstoí, «La Famille du Vourdalak» (1847), Etudes et essais sur le vampire en IiUérature in Histoires de morts-vivants, Presses Pocket, - H. Ludlam, A Biography of Draeula, 1988. The Fireside Press, Londres, 1962. - J. Marigny, Le Vampire dans la littérature Le vampire au cinéma anglo-saxonne, 2 vols., Didier-Erudition, 1985. - M. Bouvier et J.-L. Leutrat, Nosferatu, - A. Pozzuoli, Bram Stoker, prince des ténébres, Les Cahiers du Cinéma/Gallimard, 1981. Séguier, 1989. - Midi-Minuit fantastique n° 4-5, janvier 1%3, spécial Dracula. Principales aothologies - B. Pattison, The Seal of Draeula, Bounty - J. Finne, Trois Saigneurs de la nuit, 3 vol., Books, New York, 1975. Nouvelles Editions Oswald, 1986-1988. - D. Pirie, The Vampire Cinema, Hamlyn, - P. Gripari, Pedigree du vampire, L' Age Londres, 1977. d'Homme, Lausanne, 1977. -Ph. Ross, Dracula, J'ai Lu, 1990.

Si no teniu prou m'el dieu i aniré a les biblioteques a buscar més i penso omplir págines de la Viquipedia per tindre contents a tothom. --Amporda50 12:08, 7 ag 2007 (CEST)


L'usuari anónim continúa vandalitzan el article. Els administradors no pensen fer res --Amporda50 20:52, 7 ag 2007 (CEST)

Cada vegada hi més persones a la Viquipèdia que es dediquen a demanar bibliografia, proves, o proves d'exempció de copyright, a les noticies i a les imatges que posem a Viquipèdia. Hem arribat a esborrar l'article "Bandera de Lewis", però no veig que els creadors de les webs sobre les outer Hebrides l'hagin esborrada de la seva web, la qual cosa em fa pensar que hem sucumbit a una mena de conspiració per eliminar determinats fets. Actualment algú intenta esborrar una imatge de personatges catalans posada a Commons pen Llull (en Llull que està obsessionat pels copyrights) al·legant que té copyright. A mi m'han esborrat de commons una imatge que vaig copiar de la Wiki anglesa, i ara m'han penjat un lletreret a una imatge copiada de la wiki anglesa, que, a més a més, ho diu ben clarament des del dia que es va penjar a Commons. Això no pot ser. Siguem seriosos: No es poden esborrar coses de la Viquipèdia perquè a algú se li ha acudit que tal imatge podria tenir copyright, o que pot ser tal personatge no ha existit, si es volen esborrar coses de Viquièdia s'han de presentar proves tan sòlides, al meyns, com les que hagin posades els autors dels escrits. NO ES PODEN ESBORRAR ESCRITS QUE DUEN LA SEVA CORRESPONENT BIBLIOGRAFIA, SI EL QUE RECLAMA L'ESBORRAT NO PRESENTA UNA PROVA EN CONTRA DE LA BIBLIOGRAFIA I ENCARA AIXÍ EL QUE SERIA MÉS ACURAT SERIA POSAR LES DUES POSTURES, COM EXIGEIXEN LES NORMES DE VIQUIPÈDIA. Plàcid Pérez Bru 21:50, 2 set 2007 (CEST)[respon]

No has entrat a la discussió com un elefant en una botiga de porcellana? Si llegeixes la discussió de l'article veuràs que qui el va crear va explicar que ell va ser el descobridor de la llegenda i que els seus llibres són els únics que en parlen, però després cita llibres del segle XVIII. La bibliografia que va posar era inventada per fer bulto. Acabes de fer un gran favor al egocèntric i egòlatra posseïdor de diversos blogs des dels que insultava i amenaçava repetidament a tots els viquipedistes d'enviar-los als tribunals. Només per què l'altra persona era anònima li has tret tota la raó per què sí.83.49.224.80 20:33, 3 set 2007 (CEST)[respon]

88.17.131.155[modifica]

Una vegada més ens trobem con un usuari (inquisidor?) anònim es dedica a espatllar els articles dels demés sense qu'els administradors diuen res. Aquesta vegada es el 88.17.131.155, avans altres números encara que sembla que es el mateix individu que es pensa que sap mes que ningú i es el amo de la Viquipedia. Quan es deixarà en pau? I quan els tallará les ales a aquest troll pretencios? Xisco

Les contribucions que jo he vist que feia aquest anònim eren constructives i en cap moment de troll. Espero que no ens deixi en pau. 80.30.238.120 13:16, 7 ag 2007 (CEST)

Jo no las veig tan constructives, sino deformants. Per exemple, demana explicacions perque en el article sobre Estruc diu "els vampirs son ser atractius". Això està en quasi tots el llibres de vampires. dels mes antics als mes moderns. He vist centenars de films, els tinc en dvd i sempre el mateix.

Perquè buscar referències sobre si el cognom Astruc ve de Carcassona, está en tots el llibres de Heràldica. Jo no crec en vampires, es evident, però les llegendes existeixen. En les articles de catarisme es parla de una gran emigració de càtars cap a Catalunya, encara que he llegit que els catalans venen dels occitans (però això sembla que no es clar. Mes antepasats no son catalans i de això no parlo masse. Peró en molts articles es parla del catarisme a Catalunya i es la única explicació lògica al mite Estruc perquè es clar, el vampir mai ha existit com tal.

Aquest llegenda està documentada en molts llibres antics dedicats a la mitologia catalana i es va utilitzar per fer una novel·la de por fa un temps. Per això va sortir a la premsa i als diaris, fins i tot a la Televisió. Es vol fer una pel.licula sobre aquest tema. Però les llegendes en el llibres només diuen quatre ratlles i prou, el autor va inventar una historia més complexa. De ahí va sortir el interes i altres escriptors varen investigar sortint més llibres. Tots aportant més informació al respecte.

Peró aquesta llegenda en realitat s'assembla molt a les calumnies inventades sobre els càtars. Calumnies que s'assemblen a les inventades contra els Templaris i contra els primers cristians en el Imperi romá i que va justificar les persecucions.

De totes les hipòtesis es la mes creïble. Segons les referències escrites en llibres antics Estruc sortia de la tomba de nit, era molt atractiu i xuclava la sang de la gent. El poble del Ampordá creía aixó. Pero hem de acceptar com bones aquesta aceptació.

Hem de acceptar com bones les referències de que la Terra es plana perquè hi ha llibres molt antics que així el diuen? El mon ha evolucionat molt i moltes conceptes es han de cambiar.

Hem de creure que Estruc sortia de la tomba perquè les refencies de llibres antics així el diuen? No es lògic investigar que va passar en realitat? Perquè les histories que es van fer servir per justificar la persecució contra els càtars (que son del mateix temps, comparem les dades per veure que es així) per cremar-los vius a la foguera son molt semblants a la llegenda d'Estruc. D'aquí las sospitàs de que Estruc era en realitat un càtar i es lo que se investiga actualment de molt bona fe.

Com referències nomes fer la comparació de les acusacions falses contra els càtars i aquesta historia de por. --Amporda50 14:11, 7 ag 2007 (CEST)


Aquestos comentaris el diuen tot: "Les contribucions que jo he vist que feia aquest anònim eren constructives i en cap moment de troll. Espero que no ens deixi en pau. 80.30.238.120". De constructives res perquè parla del que no sap i posa pals a les rodes als escriptors que han dedicat molt temps para fer una Viquipedia útil per tots. No sereu els dos el mateix? Si si sap tant perquè n'és registra i fa mèrits per convertir-se en un administrador i tenir autoridad para parlar d'aquestos temes. Aquet usuari 88.17.131.155 es posa per damunt dels autors dels articles, els menysprea i els descalcifica, els tracta d'incompetents i d'arbitraris. Ademés es neguen el deret a defensar-nos i a refusar les seves acusacions de fer les coses malifetes en temes dels que no sap res de res. Xisco.

Prou vandalisme d'IPs anònimes. He presentat denuncia als administradors sobre aquest cas. --Amporda50 20:29, 7 ag 2007 (CEST)


No perdis el temps, aquestos usuaris anónims qu'insulten son els mateixos administrador. Ja em podeu bloquetjar per sempre . el comentari anterior sense signar és fet per 85.195.119.14 (disc.contr.) 10:40, 23 ago 2007

Si la llegenda existeix, o ha existit, es perfectament raonable que es posi a Viquipèdia. Jo mateix crec haver posat que segons el sistema cosmogònic de Ptolemeu la Terra era el centre de l'univers, i que segons Copèrnic el centre era el Sol. Avui sabem que ni la Terra ni el Sol son el centre de l'univers. Avui sabem que el Sistema Solar està format per una estrella del més normal de les afores de la Via Làctia, això no és cap obstacle per que es pugui posar que segons aquests autors ja esmentats la Terra o el Sol són el centre de l'univers, per a dir a continuació el que ja s'ha dit que avui sabem. Hi ha gent que passa gust d'emprenyar demant proves absurdes de bibliografia o de copyrights. La bibliografia és la que és. Les llegendes existeixen i si tenen entitat per ser registrades a Viquipèdia s'hi han de registrar. Per què no deixau d'emprenyar amb objeccions absurdes i no provau de tenir una actitud constructiva. Plàcid Pérez Bru 22:03, 2 set 2007 (CEST)[respon]

Espanya i estat espanyol[modifica]

Donat que en la majoria de contexts Espanya i estat espanyol són sinònims, entenc que posar una expressió o l'altra és una qüestió d'elecció personal del qui ho escriu. Per tant, si algú ho canvia sense un motiu específic, senzillament està canviant sense motiu el que ha escrit un altre degut a que les seves preferències no són les mateixes del primer autor (igual que si canvia llavors per aleshores, blat de moro per dacsa, ca per gos, guineu per guilla, enyorar per trobar a faltar, o qualsevol altre sinònim), cosa que es desaconsella.

Periòdicament hi ha usuaris que es dediquen a canviar estat espanyol per Espanya o Espanya per estat espanyol (i el mateix amb França i estat francès), de vegades de manera sistemàtica. Aquests canvis s'han de revertir, siguin del signe que siguin, i el comportament d'aquests usuaris s'acosta al vandalisme (o al trollisme).--Pere prlpz 17:23, 7 ag 2007 (CEST)

Estava pensant el mateix. Llull · (vostè dirà) 17:30, 7 ag 2007 (CEST)

Exactament, tal com explico en un cas situat damunt d'aquestos comentaris. Els catalans per motius diversos uns ens considerem espanyols i altres no. Per això preferim usar una expressió o altre. Peró també vull fer una reflexió, es pot canviar el nom d'un país il·legalment perquè no es agradi. No hi ha cap nació ni Estat conegut com "Estat Espanyol", sinó un país que es diu Espanya o Spain tant si ens agrada com si no. Imagineu a gent que rebutgi Catalunya i el anomeni Regió Catalana o coses estranyes. N'es sentireu ofesos? Però es científic anomenar així a un país? Perquè no Estat italià, Estat alemá o Estat rumanés. Jo veig molta hipocresia per par de nostres polítics. Diuen que Espanya no es un Estat Nació com França (però s'obliden d'Occitània, el Pais Basc francès i Catalunya Nord). Es un Estat Nació allò qui els interessa sense cap vergonya. Ademès la polèmica la trobo lletja i ha provocat una divisió artificial en nostre poble. De totes maneres els sentiments dels demés han de ser respectats sempre i no me sembra correcte fer canvis. Com no me sembra correcte, ni ètic fer canvis als articles dels demés menyspreant als seus autors i encara amb insults desagradables. I em refereixo a un article anomenat en un apartat anterior on uns usuaris anònims fan els que les dona la gana, espatllant-lo i buscant els cinc peus al gat que només té quatre. --Amporda50 17:53, 7 ag 2007 (CEST)

A la constitució hi diu "estat espanyol" (títol preliminar, article 1, punt 3). No busquis tres peus al gat. Espanya i estat espanyol són termes sinònims. Llull · (vostè dirà) 17:58, 7 ag 2007 (CEST)


La Constitució espanyola es va fer per polítics per consens. Només anomenen així alguns polítics nacionalistes bascos i catalans, però mai he vist un mapa o una enciclopèdia on anomenin així a aquest territori. Que son sinònims? Tindràs raó, però no por això no deixa de ser lleig al menys per mi. --Amporda50 18:22, 7 ag 2007 (CEST)

Per això mateix es demana respecte a quan algú escrigui alguna cosa diferent a quan ho escriuria un mateix però que no és ni millor ni pitjor. Si escriure Espanya i algú t'ho canvia per "estat espanyol" sense cap més motivació que la política crec que cal acabar amb aquest tic revertint per les bones. Llull · (vostè dirà) 18:26, 7 ag 2007 (CEST)

Per cert la constitució no es discutible? Es la que tenim però també pot ser cuestionable. --Amporda50 18:24, 7 ag 2007 (CEST)

Possiblement, però la Viquipèdia no és un fòrum de debat i no descriu el que hi podria haver sinó el que hi ha. Llull · (vostè dirà) 18:26, 7 ag 2007 (CEST)

Pero els espanyols (i els catalans) som tots molt sensibles i hem d'evitar ferir-nos amb aquestes i altres questions. --Amporda50 19:50, 7 ag 2007 (CEST)

Espanya i Estat espanyol no són de cap manera sinònims. L'estat espanyol és el conjunt de les institucions de l'estat, en tots els nivells, i no el territori en si mateix. Formen part de l'estat espanyol el Govern central, el Parlament, etc. però també la l'Ajuntament de Dos Hermanas o l'oficina d'atenció social que hi haja davant de casa o la companyia municipal d'autobusos. En canvi, un carrer de qualsevol ciutat espanyola no està a l'estat espanyol sinó a Espanya, de la mateixa manera que Catalunya y Generalitat de Catalunya no són sinònims. --Comandant Rampas 12:15, 12 ag 2007 (CEST)

L'estat també el conforma el territori i la població. Una comparació més exacta seria la de comparar la Catalunya Sud amb la Comunitat Autònoma de Catalunya. Llull · (vostè dirà) 13:08, 12 ag 2007 (CEST)

Adeu a la Viquipedia[modifica]

Un grup d'interessats en temes ocultistes hem anat publicant un article sobre una llegenda tradicional catalana. Sense sapiguer el motiu motiu hem estat agredits per una serie de IP's anònimes que esborra, manipula i fins i tot arriba als atacs personals. Hem dit prou a aquesta situació, no comprenem el silenci dels administradors però a partir de ara no volem sapiguer res més de Viquipedia ni perdre el temps amb ella. Adeu a tots. --Amporda50 22:37, 7 ag 2007 (CEST)

No conec el cas concret que exposa Amporda50 però crec que ja hi ha massa queixes sobre IPs inconformistes i "agressives", que entre d'altres, ja van provocar que en lepidictium marxés. Sense cap mena de dubte s'hauria de prioritzar als usuaris registrats...--Edustus 22:47, 7 ag 2007 (CEST)

Perquè tenim que suportar la dictadura dels usuaris anònims sense que els administradors ens defensin com es la seva obligació. Ja han marxat altres companys per aquest motiu, han creat un ambient irrespirable. Estan enfonsant la Viquipedia. --Amporda50 01:00, 8 ag 2007 (CEST)

S'ha de distingir les formes del contingut. Malauradament moltes de les ip's anònimes no usen un llenguatge gaire dolç, arribant-se a excedir en casos puntuals (ara he mirat la discussió i he vist algunes frases fora de to, però malauradament no tinc temps per seguir amb detall totes les discussions de la Viquipèdia i no les havia vistes fins ara). Per alta banda, el contingut dels missatges d'aquest usuaris anònims, moltes vegades és tan valuós com el dels usuaris registrats. I en aquest cas, per exemple, no va en contra (ans al contrari) de la política de la Viquipèdia el fet de demanar diferents fonts contrastades sobre l'article que es tracta. Així, el creador de l'article no s'hauria de prendre com un atac el fet que se li demanin referències. Senzillament les ha d'afegir i ja està. I sobre les guerres d'edicions que hi ha hagut, els administradors no tenim res a dir-hi. Com a molt es pot blocar les pàgina fins que es resolguin les disputes a la pàgina de discussió, però generalment aquest recurs s'usa per casos extrems. En tot cas, el bloqueig no garantiria la integritat de la versió de l'usuari registrat, ja que l'objectiu del bloqueig no és protegir la pàgina, sinó que s'arribi a un acord enlloc de perdre el temps amb les guerres d'edicions. Finalment, si es creia necessària la intervenció d'un administrador (tal com he dit no es pot estar per a tot a tot arreu), pots fer-ho a Viquipèdia:Petició als administradors o bé dirigint-te directament a un d'ells. Si vols, m'ofereixo per tal d'intentar de trobar un consens, basant-me en la normativa de la Viquipèdia. Espero que es pugui solucionar el conflicte. --Xtv (que dius que què?) 03:38, 8 ag 2007 (CEST)

En aquest cas fa temps que rebem comentaris fora de to, veure la pàgina de discussions de comte Estruc per donar si comta. Me han demanat unes referencies una mica carrinclones, però ja las he donades i me las han esborrat per tornar las a demanar. Això es una presa de pel. En aquest cas es un atac personal i gaire enciclopèdic, veure l'historial del article. Comentaris del mateix autor en altres Vikis com l'anglesa. Les pròpies discussions sobre les referències son ofensives. --Amporda50 08:09, 8 ag 2007 (CEST)

Si vols fer d'intermediari me sembla molt bé. Però debería posar-te primer en antecedents. Un company de Reus, anomenat Salvador, escrivia en revistes de cinéna fantàstic, i a finals del 70, en un viatge al Empordà va descubrir que en un poblet anomenat Llers, parlaven de una antiga llegenda de vampirs. Lo va troba interessant i va intentar fer una pel.licula, com no va trobar diners lo va publicar com llibre en 1991. El llibre va sortir a la radio, la premsa, les revistes i fins i tot a la televisió. Es va escampar el seu contingut fins i tot en el estranger. En les llibres sobre vampirisme es va a començar a parlar del tema. A la Viquipedia va sortir un article escrit per Skivandre, una noia que viu a Suïssa, a la que coneixem per mail. Només sortir l'article van començar las IP's anónimes a insultar, van demanar esborrar-lo i van perdre. Peró els atacs han continuat. Sobre tot contra l'autor del llibre al que acusen de haberse inventat el personatge. El comte Estruc ja sortia en llibres antics de mitologia catalana. Peró el llibre debía omplir 200 fulles i l'autor fa afegir coses noves com va fer Stoker amb el seu Dracula. Estruch ha sortit en altres llibres del tema. alguns diuen coses distintes, però hi ha autors que es diuen parapsicòlegs i parlen de l'existència de forces ocultes. Peró nosaltres sabem que aquestes forces no han existit mai, el vampir no es una realitat es una llegenda. La del comte Estruch la vam voler recuperar perque la vam trobar interessant i res mes. D'aquí insults a les Wikis deien que fem spam i no se qué. Es dediquen a esborrar tot el que s'escriu de forma sistemàtica i sempre son els mateixos, com si les fes nosa l'article. En un blog de un bibliotecari de la Wiki espanyola se ha arribat al insult descarat dedicant al tema i al seu autor un article amb insults i amics seus son qui han entrat en la Viqui catalana per insultar en la pàgina de discussió i altres. Després han publicat insults en altres Wikis com he dit abans. L'usuari Estruch (Salvador) es va anar fatigat de tants insults rebuts, van entrar altres companys i el mateix. Perquè aquesta agressivitat? Que volen aquesta gent? No fan més que buscar tres peus al gat. Fa uns dies van demanar referències, se las han donat i la han esborrat tornándoles a demanar. Aquest conflicte dura fa molt mesos i així no es pot treballar per la Viqui i lo millor es anarsi. Nosaltres creiem que es un assumpte personal, un cas d'odi contra un escriptor català per motius que no coneixem. Es basen en les normes de la Viqui, però una de les normes que s'obliden es que no se pot insultar a la gent i es deu respectar als demés. Les IP's anònimes creiem que son un proxy per insultar conservant l'anonimat. Un administrador així lo ha justificat. Las Wikipedias estan perden el seu prestigi que està baix mínims, cada vegada es obren més blogs per protestar per aquesta actitud estranya. S'han creat associacions d'usuaris que han tingut que plegar per maltractaments i cada dia som més. Si segueix aquest camí el futur de les Wikis por perillar. Dictadures més grans han caigut i en internet han desaparegut moltes webs i portals. Es penseu que la Wikipedia es intocable i que es pot fer els que os dongui la gana però això no es així. Si seguim per aquest camí perdera, si no lo ha perdut ja, el seu prestigi i també pot desaparèixer. Hem treballat avans en un portal anomenat Yupi, Ciudad Futura, on escribiem moltes pàgines de contingut diferent. Microsoft la va comprar i després la va tancar perque le feia nosa. Yupi també semblava intocable i va morir. Molts escriptors s'han anat de la Wiki i cada día s'aniran més, aixó no pot continuar així. --Amporda50 09:20, 8 ag 2007 (CEST)

Crec que, amb la feina que hi ha a les viquipèdies, és una llàstima que es dediqui tant temps a discutir en lloc de construir: revisar i fer articles. Crec que en aquest tema hi ha una part d'article que cal millorar i una part de "fixació" personal per una història anterior en altres wiquis, etc. Crec que cal no barrejar les coses i respectar la feina que fan els administradors de la wiqui catalana que intenta ser objectiva i neutral. Menys visceralitat i més respecte pels que treballen. Animaria a l'autor que fa l'article a confiar en els mecanismes de la viquipèdia, en les normes, en els adminsitradors, i no entrar en debats excessivament llargs; tot té un límit. Anem per feina que n'hi ha molta. --Peer 10:24, 8 ag 2007 (CEST)

El problema no es amb els administradors, sinó amb uns usuaris anònims que sempre fan comentaris desagradables. Si volen sapiguer d'ont ha sortit les informacions del article nomes cal demanar-lo educadament i no com s'ha fet. Fa temps que rebo insults, atacs personals viscerals gratuïts i no hi ha motiu per ferlo. Tinc dret a que em respectin i això es lo que demano. --Amporda50 11:00, 8 ag 2007 (CEST)

Per això Amporda50. Passa d'atacs, i aclareix amb els administradors les millores de l'article.--Peer 17:01, 8 ag 2007 (CEST)
els administradors no estem per mediar en aquestes disputes, no més que altres usuaris. Amporda, no et sentis insultat, ignora els comentaris fora de to i segueix fent articles. Però sí que crec que últimament tenim unes IP molt agressives, com ja he dit en altres ocasions (no parlo d'aquest cas, sinó de la tendència dels darrers mesos). Entenc que no es vulguin registrar, però hi ha usuaris que només critiquen la feina dels altres amb comentaris fora de to i crec que sí que hauríem de mediar (no els admins, tots) per intentar rebaixar la polèmica per les dues bandesr i mantenir el bon ambient que ens distingeix d'altres viquis, com l'espanyola (des d'on s'estan traslladant força polèmiques, val a dir). Als recordatoris que afegim, potser no estaria de més posar alguns sobre no mossegar els nouvinguts, respectar la feina dels altres i aquella norma de "baixa una octava el to" que està a les polítiques--barcelona 17:45, 8 ag 2007 (CEST)

Mira jo en realitat passo d'atacs però aquest lo que pretén es espatllar un article afegint coses innecessaris per el mateix. Per exemple explicar si el cognom Astruc ve d'Ocitania, he de aclarir les fonts, que es tema de Heràldica i no meu. Si els vampirs son guapos o lletgos, lo diuen els llibres de Auguste Calmet en 1751 i altres posteriors. A que ve obligar-me a parlar d'aixó encara que no vulgui, a la força. Les seves pretensions n'es aclarir res, sinó fer nosa. Ja estic acostumat a gent així. Si son tant llestos com pretenen perquè n'escriuen articles en lloc d'agredir als demés? Criticar es molt fàcil, es propi de gent que mai ha fet res. Només viuen per espatllar la feina dels altres i prou. Jo conec el mon de les editorials i del cinema professional. Hi ha molta gent així. Fa vint anys (jo ja soc grandet) un individu famós em va encarregar un guió de cinema, després va treure el meu nom i el va vendre com seu. Encara estic rebent amenaces perquè el vaig denunciar. Amics d'aquest senyor tan famós encara estan així. Vint anys amb aquesta historia en la que vaig ser la víctima d'una estafa i encara em tracten de butxi. Ja he aclarit amb el administradors la millora del article encara que no estic d'acord amb ell perquè em fa parlar d'assumptes que no tenen res que veure al tema del mateix. I tens raons, moltes polèmiques ens venen de la Wiki espanyola. Aquestes IP's anònimes han vingut precisament d'aquí. Com me he marxat ara volen continuar aquí amb el mal rotllo. Han sortit blogs només per insultar-los i associacions d'usuaris emprenyats. Això no pot ser. --Amporda50 18:18, 8 ag 2007 (CEST)


Aquest individu continua amb la seva llauna, quin avorriment! Perquè aquestes dèries persecutores? Perqué no exigeix al article sobre la Caputxeta Vermella referències perquè surt un bosc i no una platja, perquè no demane referències sobre si el pare era del PSUC i la nena portava las calces vermelles. Això es ridícul! El comte Estruc n'és mes que un compte que explicaven per fer por als nens desde fa temps i que un escriptor va portar a la novel.la perquè le va donar la gana. Res més. Una narració tradicional catalana i prou. No hi ha cap pretensió en aixó. Es veu que aquest personatge anònim no te feina ni res que fer que perdre el temps i fer perdre el temps als demés. --Amporda50 20:47, 8 ag 2007 (CEST)

L'anònim et demana insistentment que referenciïs d'on treus la informació jo mateix t'he explicat amb quines eines pots indicar d'on la treus. En canvi, el que fas és explicar continuament per què les coses són així i sense fer ús de les eines que t'he ensenyat afegeixes coses sobre el per què de les coses que ningú t'ha demanat. Crec que si llegissis més detingudament a l'anònim (que ja s'està prenent amb un pitorreig increïble que vulguis tenir raó contestant-li un cop rere l'altre el que ningú no demana) i fessis servir el codi que t'he mostrat per referenciar l'origen de la informació, ja estaria tot enllestit. L'anònim s'ho està passant pipa per què veu que és fàcil provocar-te. No li donis corda i fixa't només en la millora de l'article. Llull · (vostè dirà) 20:57, 8 ag 2007 (CEST)


Està fet el que me demana, però com veig mala fe per insistir en demanar informació irrellevant no sé perquè motius i perquè fa temps que soc molestat per aquesta gent prefereixo desentendrem de la Viquipedia i demano als administradors que bloquegin la meva pàgina d'usuari. No vull sapiguer res mes d'aquest projecte on tracten tan malament als escriptors com si fosim babaus i retrasats mentals. --Amporda50 22:43, 8 ag 2007 (CEST)

Aquest home tan ofès que tant pensava acudir als tribunals per tantes coses que li havíem fet, està despotricant aquí de la Viquipèdia. L'últim missatge per si ho voleu saber, parla de mi. Volia refer l'article per què trobo que no està tan ben escrit com podria estar-ho i en detectar unes afirmacions a priori gratuïtes i contradictòries n'he demanat explicacions. M'ha respost? No. M'ha contestat indignat, despotricant en el bloc i arribant a la conclusió de què jo sóc l'anònim i que tots els altres ho sabíeu i per això li fèieu costat. Segons ell, la "guerra a començat". Intentaré refer l'article, però si l'única referència que hi ha és una novel·la en la qual el personatge apareix descrit novel·lat, amb atributs inventats i per tant de forma diferent a la pretesa llegenda, quasi que l'article hauria de ser eliminat per principi de no disposar de referències. Llull · (vostè dirà) 09:12, 9 ag 2007 (CEST)

Tens el meu suport si creus que l'article s'ha d'esborrar per no tenir referències. No conec bé el cas i tampoc se dir-te si a aquest usuari se l'ha tractat com cal quan era a la Wiquipedia però l'article que ha escrit em sembla intolerable i totalment fora de lloc.--Jey 13:45, 9 ag 2007 (CEST)

Un anònim també ha posat aquest bloc, que semblaria que parla exactament dels mateixos temes. En Dodo i en Bric dels que parla, per cert, són els que varen dur a l'eliminació de l'article del Comte Estruc en la versió en castellà. Llull · (vostè dirà) 15:21, 9 ag 2007 (CEST)

Ups, ha enretirat l'article en què em calumniava directament a mi i als administradors de la Viquipèdia. Semblaria que ha rebut consells del seu advocat de qui tant parla. Ho comento no per què vulgui allargar el tema fins a la mort sinó per què no vull que aquest usuari em deixi com un llunàtic paranoic a base d'anar escrivint i esborrant articles de despotricació. Llull · (vostè dirà) 15:25, 9 ag 2007 (CEST)

Per als qui heu parlat d'esborrar l'article, sapigueu que ja va haver-hi una votació i no hi va haver prou consens: Viquipèdia:Esborrar_pàgines/Historial/2007/06#Guifred_Estruch. Ara caldria esperar fins a l'11 de setembre (3 mesos) per a tornar-ho a proposar. Similarment va passar amb l'article Salvador Sáinz. --81.38.182.94 20:02, 9 ag 2007 (CEST)


Totes las IP's dinàmiques agressives com la teva son sempre la mateixa. Com es demostra en aquesta web [2] i per tant tu es la mateixa persona que va entrar en les discussions per esborrar els articles insultant al anomenat usuari en aquesta i altres wikis com l'anglesa. Con els autors dels articles han demanar esborrar-los per trencar amb la Viquipedia i es ha impedit que sentit té aquesta discussió. Las volem mantenir en contra de la voluntat dels seus autors per insultar-los amb agressivitat. No se les dona l'oportunitat de trencar d'una vegada la relació i que tots continuïn els seus camins en pau. Esborratlos d'una vegada i acabeu amb aqueste farsa --Pere Joan Carrasclet 10:12, 10 ag 2007 (CEST)

Perdona si no ho he entès bé però aquesta web només et diu que la IP és a catalunya no? aleshores com pots dir que és la mateixa? personalment quan veig un canvi recent d'una IP m'ho miro dues vegades, molts cops no m'agraden els canvis que fan però crec que no es pot dir que sempre entrin amb males intencions. --83.33.233.3 01:02, 11 ag 2007 (CEST)


Aquestes recerques d'IP's posen llongitud i latitud, no es la metaixa la de un lloc i altre de BCN. sí, molta vegadas hi ha mala fe en la manipulació d'articles basats en problemes personals aliens a la viquipedia. Respecte als camvis peruè n'es podem defensar i donar las nostres raons? Perque ha de prevaler el criteri d'aquestos senyors "perque sí com si tinguesin una autoritat que ningú les ha donat". Perquè no discutir amb calma? I perqué a vegades hi ha enemistades antigues que no sabem d'on han sortit. Perqué un autor no te un mitja per defensarse?. --Pere Joan Carrasclet 08:38, 11 ag 2007 (CEST)

Ciutats europees[modifica]

Estava xafardejant articles a l'atzar i m'ha sorprès molt veure que articles com Londres, Dublín, París o Berlín son molt més curts del que m'esperava. He vist que alguna vegada algun d'aquests s'ha proposat com a contribució de la quinzena però sense massa èxit. Quines altres mesures es poden pendre? Algú més comparteix la meva opinió? Crec que tots aquests articles haurien de tenir apartats com Historia, Demografia, Geografia, Informació turística, Política...Sé que és molta feina i no se ni per on començar-la. Alguna idea?--Jey 14:03, 9 ag 2007 (CEST)

Algunes idees:
  • Posar-te a escriure algun d'aquests articles. En aquests temes, a més d'haver-hi molts llibres amb informació, sempre hi ha a d'altres viquipèdies que tenen articles més o menys complets i a commons hi sol haver moltes fotos.
  • Proposar-los a la marató, o sigui, posar-los als articles per millorar del Viquiprojecte:Estudiants.
  • Pots mirar Viquipèdia:Els 100 articles fonamentals, però diria que la cosa no va massa orientada cap aquí.--Pere prlpz 14:38, 9 ag 2007 (CEST)
Merci per l'ajut, crec que això del Viquiprojecte:Estudiants està una mica mort, seran les vacances, sembla que mitja viquipèdia estigui absent. La contribució de la quinzena ja porta quinze dies de retard . M'ha agradat això de Viquipèdia:Els 100 articles fonamentals però efectivament no va per aquí, crec que el més ràpid serà simplement escriure-ho jo. Ja se sap el que diuen: Torni al Setembre! --Jey 13:48, 10 ag 2007 (CEST)
He ampliat una mica l'article de Paris, traduint de la viqui espanyola. --ToNToNi 15:05, 10 ag 2007 (CEST)

Norma que m'ha agradat de la Viquipèdia en castellà[modifica]

Veig que la majoria de gent hi té enorme afició i que tothom en vol posar quantes més i més grosses i vistoses millor, però jo no. Crec que molesten la navegabilitat omplint les pàgines amb interminable codi que dificulta que s'acabi de descarregar la pàgina sense aportar més informació de la que el lector busca (els que tingueu familiars que us saturin la línia amb la mula ho entendreu i us solidaritzareu amb mi). Per això m'ha agradat la norma que he descobert de la versió en castellà que diu així:

La creación o uso de una plantilla de navegación debe estar justificada porque hace algo que ni hace ni puede hacer una categoría. El argumento del ahorro de clics no es válido por sí solo, ya que la supuesta facilidad de navegación puede contradecir la usabilidad (claridad para el usuario).

M'encantaria que això es fes també aquí. Tenim casos que la plantilla de navegació em ve a semblar un disbarat (com a Agareb, poso l'exemple, no per anar en contra de ningú, sinó per què em sembla un cas extrem). Crec que hauríem de considerar tenir aquí una norma com aquesta. A més hi ha casos en què es carreguen de banderes i banderes sense parar que a mi la veritat és que em maten (com a Espanya, que per cert la aversió en castellà també limiten tenir dues plantilles de navegació en un sol article). Llull · (vostè dirà) 22:19, 9 ag 2007 (CEST)

Estic d'acord amb en Llull. I tampoc no m'agraden les plantilles carregades de banderes. --the Dúnadan 00:40, 10 ag 2007 (CEST)
A mi m'agraden les plantilles de navegació i avui en dia, amb les connexions que hi ha, no són un problema per carregar les pàgines. Potser el problema és explotar tant la pobra mula... ;-) --Xtv (que dius que què?) 01:53, 10 ag 2007 (CEST)
A mi també m'agraden les plantilles de navegació, però estic amb en Llull en que hi ha d'haver uns límits sensats. Un dels principis fundacionales és oferir un contingut accessible a tothom. No tothom té banda ample, amb mula o sense. És que ningú se'n recorda del soroll d'un modem? O algú ha intentat consultar la Viquipèdia des d'una PDA? Hem de fugir de l'horror vacui. No som el Play Boy i aquí compta més la lletra que els accessoris. Un article hauria de tenir més volum de text que el conjunt de complements: taules, imatges i plantilles. Una plantilla de navegació hauria de ser 1) útil, que ofereixi alguna cosa més que una categoria o una llista; 2) simple, amb el mínim d'imatges (tema banderes!); 3) discreta, complementària al text i no que destaqui més que el text, i 4) limitades, a ser possible només una en articles curts. El cas d'Agareb incompleix els punts 1 i 3; i a Espanya el 2 i podríem discutir el 4. --V.Riullop (parlem-ne) 09:40, 10 ag 2007 (CEST)
Avui en dia, les connexions que hi ha, no són un problema per carregar les pàgines, en una mínima part del territori, que gran part de l'any hi ha la majoria de la població, però ara a l'estiu, emigren, ens invadeixen i les conexions fan figa, A Pont de Molins (empordà - Costa Brava), suportem infrestructures com la NII, Ap7, TGV, properament MAT i aviat gaseoducte i aqueducte; Ara que han sentenciat la TV analògica, encara no rebem la senyal amb condicions i hem de pagar satèlit per veure TV3, El TDT hi és amb la mínima prestació, no hi ha cabertura de mòbils, vàrem recillir firmes per aconsseguir el ADSL mínim (sense imagenio) sense poder triar operador, i fa setmanes que la viquipèdia en català (les altres no) va molt lenta tarda cap a un minut descarregar una pàgina, abans d'ahir al mitgdia va estar hores que tardava més de 5 minuts i no es podia fer res. Jo no sé si ha sigut els turistes, l'ADSL, el meu ordinador, o és la viquipèdia en català. Les plantilles han de ser útils, les que decoren barrocament els articles s'han d'eliminar o netejar de floritures supèrfules com ara les banderes. -Jordicollcosta (discussió) 11:47, 10 ag 2007 (CEST)
Una pregunta tècnica: les plantilles desplegables (inicialment plegades) milloren el problema o s'han de carregar igualment?--Pere prlpz 14:50, 10 ag 2007 (CEST)
Això vol dir a la pràctica eliminar totes les plantilles de navegació? quina plantilla no és substituïble per una categoria? He mirat una mica per la viqui castellana i no he vist cap plantilla de navegació. Que trist :-( Però bé, és només una apreciació personal...--Xtv (que dius que què?) 15:46, 10 ag 2007 (CEST)
Si ho dius per articles com Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, no arreglen el problema i s'han de carregar igualment. de totes maneres, no és només per la descàrrega. Tothom posa com a gran avantatge que això tot està un clic. Però a qualsevol curs de disseny web us diran que intentar posar-ho tot a un clic és un error de disseny. L'època dels grans portals barrocs d'Internet carregats d'enllaços fins als extrems ha passat a la història. Han guanyat no els que tenen molts enllaços sinó els que estan ben ordenats. Aquest és un dels motius de què a Espanya el Google tingui un 99% de quota de portals [3] i que els altres se n'hagin anat en orris o vists obligats a simplificar els seus dissenys. És preferible la informació ordenada a l'acumulada. Cal dissenyar els llocs webs per permetre a la gent accedir a la informació que desitja, i no fer que n'hi bombardegin amb més que no demanava. Hi ha plantilles com {{Esmalts heràldics}}, {{Nombres30}} o {{Haplogrups del cromosoma Y}} que aporten un xic més del que pot aportar una categoria, però hi ha d'altres com {{Terminologia musical}} que per calcar les categories no crec que ens facin servei. Una plantilla que sigui quasi una còpia d'una categoria és una repetició d'informació. Si la informació està realment ben ordenada la diferència entre tenir o no una categoria d'aquestes serà només un clic de més i jo la veritat és que prefereixo fer-lo. Només és un clic. Llull · (vostè dirà) 18:50, 10 ag 2007 (CEST)
És veritat que moltes plantilles es poden millorar, però crec que fins i tot plantilles del tipus de {{Terminologia musical}} són útils, perquè representen una selecció feta amb algun criteri independent de que els articles hi siguin o no. Això sí, jo crec que aquesta mena de plantilles hauria d'estar plegada i al final, per no fer nosa, en comptes d'estar desplegades i ocupant un lloc de privilegi a dalt a la dreta com passa amb la plantilla {{Mite romà}}, que fa difícil de posar fotos en un article curt. I la plantilla {{Terminologia musical}} s'hauria d'ordenar per temes en comptes de ser una llista.--Pere prlpz 19:11, 10 ag 2007 (CEST)

A mi m'agraden les plantilles de navegació, donen vida i facilitats a l'hora de desplaçar-se. El mateix dic per les taules, amb un no res tens un bon resum de l'article. Referent a Pont de Molins, el problema és que hi ha un usuari que acapara tota la línia, per gran que li posin.--Lohen11 16:02, 10 ag 2007 (CEST)

D'acord amb en Lohen i en Xtv: a mi també m'agraden les plantilles. A més, m'agraden les imatges i les taules, sobretot quan aporten informació, i en general als articles de la viquipèdia els manquen fotos. Pot estar bé posar un límit a les plantilles de navegació per evitar excessos, i mirar de posar-les plegades, sobretot quan siguin grans, però al problema tècnic del pes excessiu se li hauria de buscar una solució tècnica: si no m'equivoco les plantilles de navegació amagades es carreguen senceres, però això amb la metacaixa no passa, aleshores potser és possible trobar una manera que les plantilles pesin poc fins que es despleguin. D'altra banda, jo he consultat i editat força la viquipèdia sense ADSL i no he trobat que el temps de càrrega fos un problema greu, comparat amb la resta de pàgines web. Això sí, cal una connexió ràpida per poder fer dues edicions menors per minut (o vuit edicions per minut, com en Jordicollcosta fa una estona), però diria que els usuaris afectats pel pes excessiu de les plantilles són molt pocs.--Pere prlpz 18:58, 10 ag 2007 (CEST)
Estic d'acord amb els que, a grans trets, els agraden les plantilles. Són un complement de l'article que t'ajuda a situar el tema dins un llistat determinat. Està bé la reflexió perquè potser no cal en llistats curts, o en determinats casos que caldria revisar. També sóc partidari de poder-les amagar perquè algunes ocupen espai i la informació no deixa de ser repetitiva. I sobre la plantilla de terminologia musical, és útil, però d'acord en que cal revisar-la perquè és una mica poti-poti; sí a la plantilla però no a com està ara. Finalment, sobre el tema de la velocitat, sempre és un aspecte que cal considerar, però pensem en el futur immediat; no crec que el tema principal sigui ara que les plantilles limiten la velocitat de càrrega; llavors caldria pensar en les fotos o en els articles molt grans (que, per exemple, crec que en molts casos es podrien subdividir amb més redireccions a articles més curts; però aquest és un altre tema).--Peer 08:32, 11 ag 2007 (CEST)

Crec que caldria reactivar aquest debat. Ara mateix s'estan creant plantilles per a cada província de Bèlgica amb TOTS els municipis de la província. O sigui, el que seria una categoria o com a molt una llista (bé, els municipis ja estan llistats a l'article de la província). Ho podeu veure a articles com Arlon. Personalment ho trobo horrorós, antiestètic i sense cap utilitat. Trobo que caldria prendre de veritat alguna decisió. La proposta aquella que comentava en Vriullop, «[u]na plantilla de navegació hauria de ser 1) útil, que ofereixi alguna cosa més que una categoria o una llista; 2) simple, amb el mínim d'imatges (tema banderes!); 3) discreta, complementària al text i no que destaqui més que el text, i 4) limitades, a ser possible només una en articles curts» em sembla molt bona. --81.38.179.81 17:01, 19 ag 2007 (CEST)

El tema de les userbox[modifica]

Actualment s'estan discutint unes plantilles que no té cap sentit que es discuteixin localment, sinó que cal elaborar una política comuna entre tots. Personalment, mai m'he sentit impulsat a controlar el que posi cada usuari a la seva plana (ja s'ho farà), però crec que hem de reconèixer que la cosa se n'ha anat de mare, i cal algun tipus de consens urgentment sobre què no es pot posar. Entenc que molts dels usuaris que mostren reticències a eliminar alguna etiqueta d'usuari canviarien d'opinió si aconseguim establir una política uniforme per a totes.

Alguns exemples de perles trobades per la Viqui, per si algú creu que no és prioritari discutir aquest tema: Aquest usuari esta totalment a favor de que Batasuna estigui ilegalitzada. Aquest usuari es un gran admirador de l'Imperi Espanyol com a bon patriota espanyol. Aquest viquipedista s'oposa a tots els nacionalismes independentistes que hi ha a Espanya. Aquest viquipedista se solidaritza amb el poble de Palestina Aquest viquipedista pensa que els Països Catalans són una tonteria i que no existeixen. ‎ Aquet Viquipedista creu fermament que el govern de Catalunya s’ha format de manera il·legal tergiversant els resultats de les eleccions democràtiques. Aquest viquipedista no vol saber res del Partit Popular. Aquest viquipedista pensa que 2001: Una odissea a l'espai és un conyàs de tan pesada, lenta i mal documentada i que només un snob podria fer veure que li ha agradat. (Bé, menys aquesta última, que té la seva gràcia xD) Les he posat quasi totes d'un signe, però no voldria que semblés tendenciós, també crec que se n'han d'eliminar de l'altra banda, el que passa és que com un usuari les acumulava quasi totes, era més fàcil per fer copy-paste.

M'agradaria no iniciar una discussió acalorada, sinó una crítica raonada. La discussió que hi ha a la plantilla d'usuari nazi és un exemple del que NO hi hauria d'haver. D'una banda, els criteris que s'invoquen en contra semblen justificar qualsevol tipus de contingut (si hi hagués un usuari que es declara pedòfil, li deixariem fer, també). Però també hi ha una postura a favor que trobo massa alterada, i més propera a sabotejar la votació (espero que ningú s'ofengui, entenc que tothom està molt convençut de la seva opinió però per això mateix és fàcil oblidar un mínim d'etiqueta).

Enllaç a la política de la wiki anglesa: en:Wikipedia:Userboxes Ens estan donant problemes les userbox de política, podríem eliminar-les? Si de cas, deixar només les d'ideologia general (aquest usuari és demòcrata, comunista, anarquista, ...)

Extracte del més rellevant de la política anglesa:

Contingut
Eviteu els següents verbs, ja que suggereixen comparació:
   * considers, favors, finds, knows, prefers, thinks and wishes.
Eviteu frases negatives amb verbs que poden causar divisió:
   * dislikes, hates, loathes
També eviteu frases compostes que són positives i negatives, com:
   * This user likes <noun phrase>, but does not like <another noun phrase>.
Essencialment: Expresseu el que us agrada, més que el que no us agrada. Expresseu qui sou, més que qui no sou.
Restriccions al contingut
   * Totes les etiquetes d'usuari estan regides per la política d'urbanitat.
         o Les etiquetes d'usuari no han d'incloure atacs personals.
         o Les etiquetes d'usuari no han de ser intencionalment inflamatòries ni provocatives.
         o La Viquipèdia no és un lloc apropiat per propaganda, suport, o reclutament de cap tipus, comercial, polític, religiós, o també, d'opinió respecte aspectes actuals de política o auto-promoció.
Simplement: Si el contingut no és apropiat per a una pàgina d'usuari, no és apropiat per a una etiqueta d'usuari.

--Meldor 19:33, 11 ag 2007 (CEST)

Comentaris:

  • Ja s'ha comentat a la proposta de l'usuari nazi la possibilitat d'esborrar totes les plantilles que no s'utilitzin.
No li acabo de veure el problema a aquestes plantilles, i si algú en posa una de pederasta jo el que faria no és treure-la, sinó demanar a un checkuser que miri qui és i enviar un mail a la policia. I sobre aquestes perles que has posat (i que estan molt ben trobades), les que són totes del mateix usuari, si es tracta de qui em penso, són mol il·lustratives del seu tarannà i a mi em van ajudar a entendre per on anaven les seves edicions (com que no enganyava a les etiquetes, es veia amb un cop d'ull el que s'hagués vist després de mirar-se alguns centenars d'edicions).--Pere prlpz 19:55, 11 ag 2007 (CEST)
Jo sempre he sigut del parer que les idees no són il·legals sinó els fets. Si algú li admiren els camps de concentració i considera una meravella l'extermini, però en cap cas mou un dit a favor de matar una mosca, no crec que se'l pugui acusar de res. Així, si algú en el seu bloc personal es manifesta feixista, mentre no enalteixi o fomenti l'odi o la violència, crec que pot fer el que li vingui de gust. Tanmateix, això és una enciclopèdia i les pàgines d'usuari no estan destinades a ser blocs personals. Crec que les pàgines personals no haurien d'apartar-se dels objectius d'aquesta i per tant trobo bé que es digui: "conec aquest idioma" o "sé programar en C" per si algú necessita un cop de mà en algun article, saber on es pot recórrer. La resta d'etiquetes crec que no ajuden de cap manera al projecte (i de fet la meva pàgina personal n'és una mica la meva petita crítica). Ara bé, si algú ve i diu: m'agrada pescar. Molt bé, crec que això no hi pinta res aquí i quasi que seria millor que no hi fos, però... no fa mal a ningú i no perdré el temps discutint. De fet tampoc m'importa si hi és o no. Ara bé, en el moment en que entrem en conceptes que poden generar polèmica, mala maror, discussions i, en resum, fer perdre el temps dels usuaris que podrien estar col·laborant enlloc d'estar discutint com estem fent ara, crec que és millor no posar-los. Crec que no cal el tot o res. Si és polèmic, es treu i punt, i l'usuari muntanyer s'hi pot quedar. Però en cas de dubte, és millor que tots vagin fora i punt, que no pas que continuem perdent més temps en una cosa que no ajuda a engrandir la Viquipèdia.
Sobre sabotejar la votació, jo sóc partidari que hi ha coses que es poden votar i coses que no es poden votar. Oi que si ara tots votem en ple que la Viquipèdia no només accepti textos lliures sinó que decidim que a la catalana, també acceptem textos amb copyright, la nostra votació no valdrà res i se'ns dirà que no és possible? doncs crec que això és un cas que tampoc entra en el camp del votable o no votable. La filosofia del a Viquipèdia és una i no permet afirmacions polèmiques a les pàgines d'usuari. En el moment en que hi ha usuaris que han considerat que una plantilla s'ha d'eliminar perquè atempta contra el que sigui, aquesta plantilla passa a ser polèmica, i per tant crec que s'ha d'eliminar per no continuar perdent el temps en discussions estèrils.
Finalment, no crec que sigui necessari saber com és tal usuari a l'hora de jutjar les seves edicions. Les edicions parlen per elles mateixes i si són útils o correctes no hi ha res a dir, i si no ho són, es reverteixen, independentment de la ideologia de l'usuari que l'hagi feta. Per tant, no crec que ens estalviï gaire feina saber que tal usuari està en contra dels nacionalismes separatistes, més encara quan no amb 100 contribucions sinó que amb les 2 primeres ja queda clar com l'aigua.
En fi, perdoneu pel rotllo i a veure si podem resoldre-ho d'una forma tranquil·la.--Xtv (que dius que què?) 21:02, 11 ag 2007 (CEST)
A la viquipèdia en català votem més coses que a d'altres viquipèdies, on decideixen més coses els administradors o en Jimbo Wales. Evidentment, si votant decidim barbaritants, la Viquipèdia se n'anirà en orris, de la mateixa manera que si en d'altres viquipèdies els que manen fan barbaritats enfonsaran el projecte. Evidentment, la fundació Wikimedia ens pot posar limitacions, però jo miraria de no canviar el sistema de decisió mentre sigui possible, perquè les coses que no decidim votant, qui les decideix? És més, com decidim qui és el que decideix les coses que no votem?
I per no perdre el temps en discussions estèrils el que hauríem d'aprendre (jo el primer) és a no repetir-nos a les votacions, que quan les discussions es tornen infumables i estèrils és quan comencem a repetir els mateixos arguments cada vegada que algú diu els contraris, quan de vegades amb exposar-los i votar acabaríem.--Pere prlpz 22:53, 11 ag 2007 (CEST)

Proposta de mínims[modifica]

Si volem evitar polèmiques, la política ha de ser objectiva i no discriminatòria. Per això proposo aprovar el següent, que podria incorporar-se a les polítiques d'esborrat:

  • Les plantilles d'usuari que no es facin servir en cap pàgina d'usuari es poden esborrar per un procediment abreviat a petició de qualsevol usuari que compleixi les condicions per poder proposar esborrats de pàgines. La proposta de destrucció (amb una plantilla especial {{esborrar userbox}} amb categorització automàtica) es notificarà als creadors de la plantilla i si al cap d'una setmana la plantilla segueix sense fer-se servir, un administrador l'esborrarà sense votacions.
  • Les plantilles que es facin servir en alguna pàgina d'usuari i les plantilles babel, encara que no es facin servir, seguiran el mateix procés d'esborrat que els articles.--Pere prlpz 10:50, 12 ag 2007 (CEST)
Jo afegiria que les plantilles que generin polèmica (no que en puguin generar) també s'eliminaran. Així que, fins que no hi hagi ningú que es queixi es mantenen (com fins ara) i pels casos polèmics (per allò de seguir amb el que diu en Jimbo), s'eliminen i punt. L'únic problema és saber què vol dir polèmic. Un usuari que es queixa? dos? deu? però bé, això ho podríem deixar a judici general o prendre un escull límit. Per exemple: polèmic és si es queixen 3 usuaris actius...--Xtv (que dius que què?) 19:52, 12 ag 2007 (CEST)
Si trobem de sentit comú que una plantilla polèmica que no fa servir ningú s'ha d'esborrar, crec que no cal complicar les coses: si estem d'acord en aquest punt, jo ho afegiria als ítems que compleixen els criteris per a la destrucció ràpida (si tingués alguna importància i no hagués estada creada per sabotejar molt probablement algú l'utilitzaria, no?) --Meldor 09:22, 14 ag 2007 (CEST)
La proposta d'en Xtv és equivalent a poder esborrar qualsevol plantilla amb tres vots (o tres queixes). Estic segur que trobariem tres vots per la del PP en alguns minuts, i amb una estona més els podem trobar per eliminar la de la unitat de la llengua, la de CiU, la d'usuari cristià i la de pastafari, i potser fins i tot la de menjador de paella.--Pere prlpz 10:28, 14 ag 2007 (CEST)
Fins ara cap, cap d'aquestes plantilles que anomenes ha generat la més mínima polèmica. Crec que la majoria d'usuaris actius (fixa't que amb això d'actius vaig voler evitar justament que entrin foranis només a queixar-se) tenen el suficient nivell de responsabilitat com per respectar les altres idees encara que no siguin les seves, tal com, com ja he dit, s'ha vist que ha succeït fins ara. En tot cas, per evitar això, si es vol es podria dir: "Si quan es crea una plantilla, durant el primer mes (primers n mesos o dies) hi ha un mínim de tres (quatre, vint) usuaris actius que la consideren polèmica, la plantilla s'esborrarà.". Així no esborrem cap de les plantilles que tenim fins ara, ja que no han estat polèmiques, i si se'n crea una que fa parlar més del compte, l'esborrem.--Xtv (que dius que què?) 18:09, 14 ag 2007 (CEST)
Fins ara no s'han queixat perquè no tampoc els hagués servit de res. Si saben que queixant-se s'esborra, ja es pot donar la veda per oberta. Jo separaria només les plantilles que es fan servir de les que no es fan servir. Per les que es fan servir, esborrar-les és censurar el que es posa en una pàgina d'usuari, i això pot ser útil i legítim en certs casos, però s'ha de fer amb garanties, com les que dóna un procés d'esborrat.--Pere prlpz 18:29, 14 ag 2007 (CEST)
Si fins ara no s'han queixat no és perquè no hagués de servir de res, sinó perquè crec que la gent és prou responsable com per creure que no hi ha hagut motiu. I en cap cas crec que si se sap que queixant-se s'esborra, els usuaris actius comencin a queixar-se de petiteses. Si la proposta que he fet abans sobre el temps de marge de possibles reclamacions no convenç, en faig una altra: s'eliminen les plantilles d'usuaris en les quals hi hagi més gent que opini que s'han d'eliminar que no pas els que creguin que s'han de mantenir. Així doncs, és seguir la mateixa normativa que el procés normal d'esborrat però reduint l'actual 75% de vots necessaris per esborrar-lo (que passarà al 67% amb la nova normativa) al 50%. Per què? doncs perquè és una norma clara que no poden haver elements polèmics a una pàgina d'usuari i crec que si un 50% dels votants (usuaris actius) creuen que s'ha d'eliminar, la plantilla és polèmica. Així doncs, totes les plantilles abans mencionades segur que es mantindran i només s'eliminaran aquelles que siguin realment polèmiques. Per cert, aquí estem parlant de plantilles, però més aviat hauríem de parlar de contingut: és clar que hom pot posar el contingut d'una plantilla a la pàgina d'usuari sense necessitat de crear una plantilla (tal com passa amb les meves caixes d'usuari, que vaig pensar que no calia fer-ne plantilles perquè segurament ningú més les usaria). Què us sembla?--Xtv (que dius que què?) 21:27, 14 ag 2007 (CEST)
Algunes coses:
  • L'apel·lació a les conseqüències no és en aquest cas una fal·làcia lògica. No estem parlant de la veracitat d'una afirmació si no de quina política ens servirà millor, i la utilitat es mesura per les conseqüències (si parlem de dissenyar un tornavís, caldrà argumentar si la conseqüència d'una millora serà collar millor els caragols o no, i això no és cap fal·làcia).
  • Estic d'acord que hem de parlar dels continguts de les pàgines d'usuari més que de les plantilles, i per això proposo un procés abreujat per esborrar les plantilles d'usuari que no s'usin, si voleu incloent-les a les condicions de destrucció ràpida com proposes, però assegurant només que realment no s'usin.
  • Limitar de manera objectiva el contingut de les pàgines d'usuari és acceptable. Esborrar continguts concrets és una forma de censura, que pot estar justificada en certs casos, però que s'ha de tractar amb les màximes garanties i només es pot fer si està realment clar que està justificada. Una majoria del 50% vol dir que admetríem que està justificada quan gairebé la meitat dels participants opinen que no ho està.
  • Fins ara s'ha parlat molt del sentit comú. Els sentit comú és el que és comú a tots, o gairebé. Una conclusió que sembla correcte al 51% és una opinió majoritària, i legítima, però no de sentit comú.
  • Donat que estem parlant del contingut de les pàgines d'usuari, les pàgines d'usuari són polèmiques. Creus que les hem esborrar i hi deixar-hi només les plantilles babel, les eines i el que parli de la viquipèdia molt directament?--Pere prlpz 22:15, 14 ag 2007 (CEST)

(torno al principi)

  • La fal·làcia és pel fet que es dedueixi que tothom començarà a proposar eliminar continguts només perquè és possible fer-ho. Jo crec que no, que la gent només ho proposarà quan sigui un cas certament polèmic. És a dir, que les conseqüències que tu dedueixes d'una afirmació no són les mateixes que dedueixo jo.
  • La teva proposta d'eliminació ràpida de plantilles que no s'usen em sembla bé, però crec que és ampliable.
  • Demanar un 67% d'aprovació vol dir que hi ha només un 34% de gent que està a favor de mantenir. Si el 50% creuen que es pot mantenir i el 50% creuen que s'ha d'eliminar, és clarament polèmic. Puc entendre que en les eleccions sobre articles es demani més d'un 50% per esborrar-ho, ja que no es tracta de si és polèmic sinó de si és notable o no, si està ben referenciat o no, etc, i això pot ser molt subjectiu. Ara bé, quan discutim sobre les pàgines d'usuari no discutim si és rellevant o no. Discutim si fereix sensibilitats, si és desagradable. Si la meitat dels usuaris creuen que sí, és polèmic (i segons en Jimbo, no acceptable).
  • L'opció del 49% tampoc és de sentit comú. I quan en aquesta discussió s'ha apel·lat al sentit comú ha sigut per defensar que un contingut polèmic s'ha d'esborrar (i no pas sobre què és i què no és polèmic). Però malauradament, és irrellevant si és de sentit comú el fet que una cosa polèmica s'hagi d'esborrar o no. El fet és que una cosa polèmica a una pàgina d'usuari s'ha d'esborrar perquè és la norma de la casa.
  • Ja he manifestat que no tinc cap inconvenient en eliminar tot el contingut polític de qualsevol pàgina d'usuari, encara que tampoc no ho trobo necessari. Ara bé, el fet que discutim sobre el contingut de les pàgines d'usuari no vol dir que no hi poguem posar res: la normativa diu que el contingut polèmic no s'accepta. No estem discutint sobre contingut polèmic sinó que estem discutint sobre com determinar quin contingut és polèmic. És a dir, ara per ara no hi ha cap pàgina aparentment polèmica ja que no hem determinat què vol dir què vol dir polèmic, i això és el que estem discutint i no pas que les pàgines són polèmiques. Per tant, de moment no cal esborrar res.--Xtv (que dius que què?) 22:52, 14 ag 2007 (CEST)

Contra les categories de terminologies[modifica]

Hi ha una sèrie de categories que s'anomenen "terminologia de": Categoria:Terminologia d'economia, Categoria:Terminologia d'òpera, Categoria:Terminologia de telecomunicacions, Categoria:Terminologia de televisió, Categoria:Terminologia esportiva, Categoria:Terminologia informàtica. Això és a priori estrany ja que per definició totes les categories són reculls de terminologia. El seu contingut és un calaix de sastre. S'hi posa tot allò que no pot ser posat en qualsevol de les altres subcategories de la categoria que subcategoritzen. Crec que és un error. Crec que el contingut d'aquestes categories hauria de ser a la categoria superior i si no es troba cap lloc per posar el seu contingut doncs no passa res, s'hi deixa. Però una categoria calaix de sastre per posar-hi tot el que no pot ser posat en altres categories no em sembla gens adequat. Llull · (vostè dirà) 12:45, 12 ag 2007 (CEST)

Potser podrien ser útils, però com estan ara no (no hi ha cap criteri clar respecte al que hi va i el que va a la categoria superior, només la de terminologia esportiva sembla ordenada). Em sembla bé esborrar les sis.--Pere prlpz 13:00, 12 ag 2007 (CEST)
No hi entenc d'esports, i no sé com es podria anomenar, però part del contingut correspon a "eines esportives" i a "càrrecs esportius". Llull · (vostè dirà) 13:05, 12 ag 2007 (CEST)
Estic d'acord que aquestes categories no serveixen per res.--Lohen11 13:27, 12 ag 2007 (CEST)

crec que s'haurien d'esborrar, amb les categories ordinàries i les llistes de termes ja en tenim prou --barcelona 17:24, 13 ag 2007 (CEST)

Fet Fet! He mogut tots els articles a les seves categories superiors ja que semblava que hi havia prou consens.--Iradigalesc (discussions) 22:40, 14 ag 2007 (CEST)

Categoria:Municipis[modifica]

A la Categoria:Municipis hi ha una mica d'escudella a les subcategories amb la majoria començant per "Ciutats", però també amb moltes per "Municipis" (p.e. els catalans) i algunes per "Localitats". Val la pena homogeneïtzar-ho? Quin criteri creieu que ha de prevaler?--Lohen11 21:22, 14 ag 2007 (CEST)

Crec que hi ha hagut l'error de crear moltes categories internacionals amb el nom de "ciutats" quan no és un criteri universal, sinó que depèn de la legilslació local i a vegades es fan servir termes no traduïbles. Un exemple proper és el de les administracions anglòfones que parlen de cities i towns quan aquí no ho sabríem distingir. En canvi, els noms japonesos dels llocs es tradueixen per similitud, però no n'hi ha cap que sigui bona del tot. Municipis o localitats seria el més adequat segons el cas (diria que la diferència entre l'un i l'altre és si l'entitat ha estat institucionalitzada i dotada de govern). Llull · (vostè dirà) 21:28, 14 ag 2007 (CEST)
Em sembla bé homogeneïtzar-ho, perquè en alguns llocs fem servir la categoria ciutats per coses que no ho són, però cal definir bé què va a cada lloc, i cal veure què fem amb les entitats de població (sobretot les dels Països Catalans, que en tenim moltes i no tenen categoria pròpia), si les barregem amb les ciutats i els municipis o no.--Pere prlpz 21:44, 14 ag 2007 (CEST)
Les entitats de població catalanes estan posades o a la categoria del municipi o a la general de la comarca, i crec que està bé que segueixi així. Llull · (vostè dirà) 21:48, 14 ag 2007 (CEST)
Jo crec que ni el concepte de "ciutat" ni el concepte de "municipi" és universal, i per tant jo proposo conservar les dues categories diferents: per als municipis i per a les ciutats/localitats (o com vulguin anomenar-la). No sé quin serà el resultat final de les discussions sobre l'ús del terme "municipi" per referir-se a altres entitats político-administratives no catalanes; però em ve a la ment un exemple: el municipi mexicà d'Ensenada és 1,7 vegades més gran que la comunitat de Catalunya sencera, i, evidentment, està integrat per moltes localitats/pobles. N'hi ha més exemples (mexicans i no mexicans, encara que no facin ús del terme "municipi" estrictament). --the Dúnadan 01:00, 15 ag 2007 (CEST)

Justament perquè no són universals, n'hem de triar un, el que sigui més global, per a que la categoria sigui més homogènia i per a futures creacions.--Lohen11 01:11, 15 ag 2007 (CEST)

Potser el concepte "població" seria prou neutre. La definició al DGEC és perfecta: "Ciutat, vila o poble", que és justament del que estem parlant, no? Per cert, que Ensenada sigui un "municipi" no ho veig clar. Que és un "municipio", segur. Però "municipio", en context mexicà, es tradueix com a "municipi"? Em fa pensar en "falsos amics" de traducció. --83.32.65.129 01:29, 15 ag 2007 (CEST)
No són falsos amics, si ho fossin, el municipio espanyol també seria fals amic del municipio mexicà. O el "municipio" espanyol també és un fals amic del "municipi" català? Tots tres són "municipis" encara que la seva estructura sigui diferent. El concepte de "ciudad" mexicana també difereix, legislativament, del concepte de "ciutat" catalana, o de "city" anglesa, però això no vol dir que siguin falsos amics. Els municipios i els municipis són el mateix ens: una circumscripció administrativa regida per un ajuntament; no hi ha cap restricció a la grandària de la circumscripció ni al nombre de poblacions que s'hi troben. --the Dúnadan 02:19, 15 ag 2007 (CEST)
No és tan senzill, tan transitiu. Per exemple, "bossa", en català, es tradueix per "bolsa" en espanyol. Però hi ha contextos en què en català és "bossa" però en espanyol no es "bolsa", sinó "bolso". En aquest context "bossa" (1) no és un fals amic de "bossa" (2), però es tradueixen diferent. Això volia dir. Però bé, l'important és la proposta de fer servir "població" que és prou neutre, no? --81.38.179.81 10:01, 15 ag 2007 (CEST)
Una categoria que es digués "poblacions de Catalunya", podria reunir com a subcategories a municipis, entitats de població, entitats municipals descentralitzades, a més de les poblacions històriques de Catalunya. Ara bé, no crec que hagi de comportar desmantellar les categories actuals de municipis, que crec que estan prou ordenades (en el cas de Catalunya, insisteixo). Llull · (vostè dirà) 10:36, 15 ag 2007 (CEST)
D'acord a no desmantellar les categories actuals de municipis catalans. A més, la majoria d'articles de municipis parlen a la vegada del municipi i del cap de municipi (que és la població), pel que caldria veure bé com s'organitzen les categories i deixar clar què és redundant i què no.--Pere prlpz 10:55, 15 ag 2007 (CEST)
Muncipio només es tradueix com a "municipi", mentre que bossa pot ser bolsa o bolso. De qualsevol manera, el concepte de població és diferent del de municipi; una cosa és la circumscripció administrativa administrada per un ajuntament, i una d'altra és la/les població/ns que es troba/en dins aquesta circumscripció. Jo crec que s'han de conservar ambdues categories, com s'han conservat a la wiki anglesa. --the Dúnadan 00:56, 16 ag 2007 (CEST)

És que no són dues categories, sembla que a l'atzar s'hagi posat ciutat o municipi a l'hora d'encapçalar les categories dins de la Categoria:Municipis per a cada Estat. I penso que s'ha d'homogeneïtzar triant un o l'altre.--Lohen11 01:00, 16 ag 2007 (CEST)

Sembla que no s'entén el que vull dir: són dos conceptes diferents: municipi és la circumscripció administrativa regida per un ajuntament el qual pot estar integrat per una o més poblacions (pobles, viles o ciutats). Si s'ha posat ciutat o municipi a l'atzar dins la categoria de municipis, llavors s'han de posar dins la categoria correcta, però no s'han de mesclar dos conceptes diferents en triar només una per a ambdós; ni pels municipis, ni els comtats, ni les "comunes" que no són ciutats. Vegeu: en:Ensenada (municipality), en:Ensenada, en:Los Angeles County, en:Los Angeles. Els municipis catalans també poden estar integrats per un o més pobles/poblacions.[4]. Els pobles/viles/ciutats podrien categoritzar-se com a "poblacions" (com ja s'ha suggerit), mentre que els municipis s'han de categoritzar com a "municipis". --the Dúnadan 02:14, 16 ag 2007 (CEST)
Tant "Municipio" com "County" estan composades per multitud de ciutats amb el seu propi alcalde, per tant això equival a la nostra "comarca". Per tant el nostre "Municipi" equivaldria a la seva "Ciutat". Aleshores potser millor deixar-ho tal com està, amb la categoria "Municipis", amb la subcategoria "Municipis de Catalunya", "Municipis del País Valencià", i "Ciutats de..." per la resta. És per posar una mica d'ordre, mireu per exemple Categoria:Municipis de França.--Lohen11 09:16, 16 ag 2007 (CEST)
No hi estic d'acord. Només hi ha un "alcalde" per als municipios. La resta de les poblacions no gaudeixen d'autonomia i no poden elegir cap representant per sufragi. En el cas de Mèxic, els municipis es poden subdividir en delegaciones i els caps de govern en són designats directament per l'alcalde, o poden subdividir-se en presidències auxiliars, els representants dels quals poden ser elegits pels ciutadans però no hi ha cap consell "sub"municipal i no gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. Per tant, i d'acord amb la mateixa definició de la Generalitat,[5] aquestes subdivisions no són "municipis", en el sentit català de la paraula: no són regides per cap ajuntament.[6]. Encara que el municipi d'Ensanada és més gran de Catalunya, només hi ha un ajuntament i un alcalde, i són les úniques divisions que gaudeixen d'autonomia. Per tant, és un "municipi", en català, així com el municipi de Guadalajara (que és coextensiu amb la ciutat homònima i que forma part d'una àrea metropolitana molt més gran transmunicipal) també és un municipi. O, em direu que aquest municipio sí és municipi, però Ensenada és una comarca?
Mai trobareu cap divisió administrativa que s'ajusti exactament a l'estructura política dels municipis catalans, ni tan sols les communes franceses (i, tanmateix, s'ha defensat la seva traducció com a "municipis" i no pas com a "comunes").
A més a més, ja us he posat un enllaç per provar que fins i tot els municipis catalans poden ser constituïts per més d'una població. Per tant, cal conservar les dues categories per als municipis i per a les poblacions catalanes.
--the Dúnadan 02:43, 17 ag 2007 (CEST)

A veure, cas pràctic: Anava a fer la categoria de "Municipis" o "Ciutats" de Noruega. Què hi poso?--Lohen11 13:58, 31 ago 2007 (CEST)[respon]

Tenint en compte que d'alguns articles costaria saber si és un municipi o no, que dificilment tindrem articles diferents pel cap del municipi i el municipi homònim, que el terme ciutat és imprecís perquè no sabem fins a on són ciutats a Noruega o no, i que a mig termini no sembla que hàgim de tenir tants articles de municipis i entitats de població noruegues com per classificar-los per separat en categories útils, jo els posaria tots a categoria:poblacions de Noruega.--Pere prlpz 16:49, 31 ago 2007 (CEST)[respon]
No em sembla pas malament agafar aquest genèric, però aleshores augmentem la barreja que hi ha actualment a quatre: Municipis, ciutats, localitats i poblacions. No ens hauríem de posar d'acord en quin genèric utilitzem, deixant com està els municipis de Catalunya? M'agradaria una mica més de consens.--Lohen11 01:16, 2 set 2007 (CEST)[respon]

Enllaços externs a Collserola[modifica]

Un usuari s'ha dedicat a posar els següents enllaços a tots els articles sobre llocs del Parc de Collserola, tant els que ha fet ell mateix (que són uns quants) com als altres.

En general, aquests enllaços no donen cap informació sobre el tema de l'article, i si la donen l'enllaç hauria de ser al lloc concret. Entenc que a l'usuari li agradin aquestes webs (sobretot la segona, que crec que l'ha fet ell mateix), però crec que s'haurien de deixar només a l'article Parc de Collserola o Serra de Collserola i treure-les dels altres.--Pere prlpz 17:34, 15 ag 2007 (CEST)

d'acord! --barcelona 18:38, 15 ag 2007 (CEST)

Habitants de la Franja de Ponent[modifica]

Anava a crear una categoria per la gent de la Franja de Ponent, però no trobo cap nom que m'agradi. Categoria:Persones originàries de la Franja de Ponent el trobo llarg i rebuscat. Agrairé un suggeriment.--Pere prlpz 22:08, 16 ag 2007 (CEST)

Depen de la finalitat/intenció, però si aquesta és "Habitants de la Franja de Ponent" (títol secció), potser Aragonesos de la Franja?. Fins i tot inclouria als que hi resideixen sense ser-ne originaris--Capgròs 20:42, 18 ag 2007 (CEST)
La intenció és incloure-hi els que en són originaris i els que hi viuen, de la mateixa manera que fem amb les altres categories de gentilicis. Tens raó que el nom que he posat embolica la intenció i n'hauria de treure la paraula "originàries" i deixar Categoria:Persones de la Franja de Ponent. Aragonesos de la Franja ho trobo repetitiu, i pot portar conflictes (tampoc tenim la categoria:Catalans de Reus sinó la categoria:Reusencs, per exemple).--Pere prlpz 21:12, 18 ag 2007 (CEST)
franjolins? la gent catalanista de la Franja usa sovint el terme però suposo que els altres aragonesos diran que és idiològic i bla bla bla...--Hei hei 22:50, 22 ago 2007 (CEST)[respon]

M'agradaria que es borrés la pàgina "Usuaris indisciplinats, Cromelnordic".[modifica]

Ara que fa temps que he deixat córrer la discussió per la propaganda, i ja que La Stoa està en la black list de la Viquipèdia (i, per això, no la puc propagandar), demano sisplau que es retiri la pàgina web d'Usuaris indisciplinats: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Usuaris_indisciplinats/Cromel

Aquesta pàgina fa referència a fets del passat que ja no es repeteixen en el present, i per tant, és agressiva sense necessitat. Encara que, ho reconec, no estic d'acord amb la forma que té la Viquipèdia d'enfocar les coses (i que consti que no estic dient que la meva opinió sigui pas la superior), però ja he deixat córrer la discussió pel tema mediàtic.

A més, jo he colaborat en La Stoa en fer algunes definicions (com la de neoplatonisme o la de Procle), i per tant, no només he fet propaganda (rebutjada), sinó que he fet feina positiva per la Viquipèdia. No sóc gens un usuari especial, però he fet algunes coses. Crec que mereixo una miqueta més de reconeixement.

No demano que se'm tregui de la black list, sinó que se'm tregui la pàgina d'usuaris indisciplinats.

Però no penso discutir. Em limito a fer aquesta petició, i espero a veure si s'escolta, però passi el que passi, no insistiré més. Gràcies per la vostra atenció. --cromelnordic 21:04, 25 ago 2007 (CEST)[respon]

Aquesta frase de la pàgina d'usuaris indisciplinats, per exemple, és falsa, o almenys no és del tot certa: "La finalitat d'este usuari ha sigut sempre la d'enllaçar articles cap al seu web.". He fet a vegades (en el passat) propaganda, i a vegades articles útils. No m'he passat pas tot el temps fent la punyeta amb la propaganda, també he fet feina útil. Vull que consti això. No sempre ho faig tot bé, però almenys que no es dongui de mi una imatge falsa, sisplau. (Si a algú li interessa saber quins articles he fet, que consulti a "contribucions" al meu nom d'usuari, o que m'escrigui un email consultant-m'ho: webmestrelastoa@gmail.com) --cromelnordic 18:30, 26 ago 2007 (CEST)[respon]

10 coses que no sabieu[modifica]

M'agradaria traduïr el text de la Viquipèdia anglesa ten things you didn't know about Wikipedia. L'he trobat molt interessant i esclaridor. Crec que a ells el agrada encara més perquè el tenen incorporat a la part superior de totes les pàgines. Algú em pot informar sobre si cal fer-ho o ja s'ha fet? Suposo que el text s'hauria de dir Viquipèdia:Deu coses que no sabies sobre la Viquipèdia i que hauria d'estar categoritzat a viquipèdia oi? M'agradaria saber també quina importància doneu a articles d'aquest tipus. Gràcies!!--Jey 14:13, 26 ago 2007 (CEST)[respon]

em sembla bé la traducció i que ho col·loquis a l'apartat de Viquipèdia, pot ser un complement a la introducció i a les preguntes freqüents --barcelona 17:22, 26 ago 2007 (CEST)[respon]
La veritat és que aquesta mena de pàgines les tenim força escampades i difícils de trobar, i sovint desactualitzades. I passa tant amb les pàgines d'introducció com amb les de polítiques, les d'ajuda i les de recursos.--Pere prlpz 17:50, 26 ago 2007 (CEST)[respon]
una de les tasques de la Viquitrobada 2007 pendents és justament endreçar aquestes pàgines--barcelona 17:53, 26 ago 2007 (CEST)[respon]
Sí, però segons el nostre llibre d'estil la traducció hauria de ser impersonal; per tant el títol quedaria com Viquipèdia:Deu coses que no sabíeu sobre la Viquipèdia. T'ho dic perquè no comencis a traduir malament que desprès s'hauria de canviar.--Iradigalesc (discussions) 19:58, 26 ago 2007 (CEST)[respon]
Completament d'acord amb Pere prlpz! Justament per això dubtava de com havia d'endreçar el text. Gràcies per les aportacions! Començaré a treballar-hi el més aviat possible!! (Siusplau seguiu opinant sobre el tema!)--Jey 21:19, 26 ago 2007 (CEST)[respon]

L'article ja està gairebé acabat!!!!!!!!!!! Podeu dir-me que us sembla??? Viquipèdia:Deu coses que no sabíeu sobre la Viquipèdia. On l'hauria de posar? Gràcies! --Jey 01:33, 30 ago 2007 (CEST)el comentari anterior sense signar és fet per Jey (disc.contr.) --IradiBot (comentaris/incidències) 01:33, 30 ago 2007 (CEST)[respon]

pregunta al Sabíeu que... d'avui[modifica]

Al Sabíeu que... d'avui apareix una pregunta sobre heràldica, indicant que argent i or són dos colors però tanmateix a l'article s'indica que són dos metalls. Així mateix els enllaços correctes haurien de ser Or (heràldica) i Argent (heràldica). Salut! --Gcm 12:39, 27 ago 2007 (CEST)[respon]

Fet Fet! Ja ho he arreglat :-) --Xtv (que dius que què?) 12:45, 27 ago 2007 (CEST)[respon]
realment són colors? --Gcm 12:56, 27 ago 2007 (CEST)[respon]
Els sabieu que, les efemèrides, els articles de la portada, etc. els pot editar qualsevol usuari, igual que els articles, i sovint els fa falta. Per editar-los només cal anar a l'arxiu, clicant l'enllaç arxiu a sota de la pregunta o anècdota.--Pere prlpz 13:00, 27 ago 2007 (CEST)[respon]
ja sé que els pot editar qualsevol, però com que hi ha una contradicció a l'article i no sé si és correcte o no per això ho pregunto... --Gcm 13:01, 27 ago 2007 (CEST)[respon]
Potser l'enllaç de la paraula color hauria de ser a esmalt heràldic i no a l'article color.--Pere prlpz 13:05, 27 ago 2007 (CEST)[respon]

Link perillos a la página de Ramón Barnils.[modifica]

Sento les molésties i demano perdó si no es el lloc adeqüat, pero la web del Grup de Periodistes Ramón Barnils redirigeix a una web "porno" i que instal.la software maliciós. Potser el millor fins que no ho arreglin es desactivar el link.

Grácies.

Terri.el comentari anterior sense signar és fet per 87.223.193.37 (discussió • contribucions) --IradiBot (comentaris/incidències) 22:42, 27 ago 2007 (CEST).[respon]

Pots indicar el nom complet de la pàgina de la Viquipèdia que conté aquest enllaç?--Iradigalesc (discussions) 22:53, 27 ago 2007 (CEST)[respon]
Ja l'he eliminat.--Lohen11 22:56, 27 ago 2007 (CEST)[respon]
És clar; Ramon Barnils en català Ramon no porta accent hahahael comentari anterior sense signar és fet per Iradigalesc (disc.contr.) --IradiBot (comentaris/incidències) 23:05, 27 ago 2007 (CEST)[respon]

Viquipèdia està a punt d'arribar als 75.000 articles[modifica]

S'hauria de preparar una nota de premsa de l'estil de:


"Viquipèdia ha arribat als 75.000 articles, això fa que la Viquipèdia es situi dins la segona divisió, encara que es pot pensar que això és un lloc poc destacat, donat el nombre de wikipedies amb més articles que la nostra, suposa un exit relatiu degut a que el pes especific del català en el món no feia pensar que es pogués assolir aquesta quantitat d'articles que ens situa en un lloc destacat, malgrat que o siem els primers de tots ... etc.”.

Si us plau, podeu mirar de millorar la redacció d'aquesta nota? Plàcid Pérez Bru 22:04, 28 ago 2007 (CEST)[respon]

El segon lloc destacat no era a partir dels 100 000 articles segons m:List of Wikipedias?--Iradigalesc (discussions) 23:41, 28 ago 2007 (CEST)[respon]
sí, als 100000, encara no som en aquest grup, però 75000 és una bona notícia --barcelona 23:52, 28 ago 2007 (CEST)[respon]

A la portada de la Wanglesa hi posen els de més de 250.000 (9, contant la Wanglesa que en té 1.980.000, i va molt més envant que totes les altres), més de 75.000 (9, i abans d'acabar la setmana 10, amb la catalana). El que pot pasar és que algunes de les wp que estan practicament més o menys com la nostra també hi entraran i és posible que facin un grup de 100.000 a 250.000. Coronellian 17:11, 29 ago 2007 (CEST)[respon]

Diria que la llista que compta és la de meta. La de la viqui anglesa senzillament està dividida de forma que els surtin grups d'uns 10 i fins i tot pot ser que d'aquí uns mesos passin la divisió als 100.000 articles i tornem a baixar a la tercera fila. Una altra cosa és que d'aquí uns dies ens hi puguem regalar la vista veient-nos a la mateixa alçada que els suecs o els russos.--Pere prlpz 17:29, 29 ago 2007 (CEST)[respon]

Nota de premsa[modifica]

Proposta per enviar als mitjans de comunicació. Corregiu, esmeneu, amplieu...

"La Viquipèdia en català ha arribat als 75.000 articles, avui divendres 31 d'agost del 2007 a les 04:23 amb l'article Eutidem (filòsof) de ‎263 octets creat per l'usuari:‎Jolle; això fa que la Viquipèdia en català ocupi el 19è lloc en la llista de les 253 viquipèdies en nombre d'articles.

En col·laboració amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, el 17 de maig (dia d'internet) d'enguany es va presentar la Marató de la viquipèdia amb els objectius següents:

  • Promoure l’ús d’Internet als centres educatius.
  • Donar a conèixer als alumnes l’enciclopèdia Viquipèdia en català.
  • Conèixer la dimensió col·laborativa d’aquest projecte d’abast internacional.
  • Participar-hi activament mitjançant la millora o la creació d’articles nous.
  • Superar els 100.000 articles en llengua catalana de la Viquipèdia.
  • Classificar la Viquipèdia entre les 15 primeres en nombre d'articles.

Ara amb l'inici de curs s'iniciarà la segona etapa d'aquest primer projecte a les escoles i s'espera arribar als 100.000 articles aquest curs d'aquest any 2007.

Com a novetats importants cal destacar el Viquiprojecte:Coordenades geogràfiques, que té com a objectiu organitzar millor la informació dels articles que contenen coordenades geogràfiques implementades a través de les Plantilles de coordenades, d'acord amb el viquiprojecte internacional Wikipedia-World, que per una banda permet localitzar el monument, poble o accident geogràfic en una sèrie de mapes i per l'altre permet tenir accés al article de la Viquipèdia des de la consulta de mapes en línia."

Per més informació sobre la Viquipèdia en català vegeu també:

No és massa optimista 100.000 articles el 2007? No valdria més posar 100.000 articles aquest curs?--Pere prlpz 12:28, 31 ago 2007 (CEST)[respon]
Fet Fet! --Jordicollcosta (discussió) 12:31, 31 ago 2007 (CEST)[respon]

Estaria bé dir quin ha estat l'article 75.000. Ajuda a que els periodistes tinguin una anècdota per explicar.--Pere prlpz 13:01, 31 ago 2007 (CEST)[respon]

Doncs té moltes possibilitats d'haver-lo fer en Jolle que ha estat hiperactiu aquesta matinada :) i ha creat una vintena d'articles entre les 3.00 i les 6.00 aproximadament, soc incapaç d'acotar més la cerca, si algú sap com fer-ho...--Jey 13:12, 31 ago 2007 (CEST)[respon]
A les 13:15 teníem 75.066 articles, des del 75.000 n'hem esborrat 4, llavors aquesta hora l'article múmero 62 de la pàgina especial pàgines noves és:
  • 04:23, 31 ago 2007 ‎Eutidem (filòsof) (hist) ‎[263 octets] ‎Jolle (Discussió | contribucions | bloca) (Pàgina nova, amb el contingut: « Eutidem (Euthydemus, Εὐθύδημος) fou un filòsof grec, fill de Diocles, que fou deixeble de Sòcrates. L'esmenta Xenofont (Xen. Mem. ...».) --Jordicollcosta (discussió) 13:29, 31 ago 2007 (CEST)[respon]

He enviat la nota de premsa a uns 200 contactes de premsa comarcal (comarques gironines) i nacional (Barcelona), a periodistes d'informació general, cultural, musical, social. --Jordicollcosta (discussió) 15:21, 31 ago 2007 (CEST)[respon]

Resposta lenta als copyvios ràpids[modifica]

De tant en tant algun usuari (sovint nou i sovint anònim) es posa a fer articles en sèrie a base d'enganxar textos d'alguna web amb drets (avui, per exemple, sis articles de copiats de l'ajuntament de Roses en set minuts). No té gaire sentit que per arreglar-ho, només per posar les etiquetes de copyvio correctament ja es trigui més, perquè ens porta més feina a nosaltres posar-les que la que li ha portat a ell copiar els articles. Hi ha alguna resposta més senzilla a casos com aquest?--Pere prlpz 17:53, 30 ago 2007 (CEST)[respon]

El que cal és aprofitar el material i refer l'article. Per això no s'esborra immediatament, però normalment aquest tipus de creadors no estan per la feina. --V.Riullop (parlem-ne) 19:29, 30 ago 2007 (CEST)[respon]
A mi em semla que els articles de l'administració de caire informatiu no tenen (no poden tenir legalment) copyright i per tant potser es poden aprofitar fins i tot sense retorcar. Em semble, a més a més, que en cas de demanar permís el donarien, no surten perjudicats sinó beneficiats, estan en docs llocs en comptes d'un.--joc 19:19, 31 ago 2007 (CEST)[respon]
Això seria així als Estats Units (i diria que només pels treballs fets pel personal del govern federal), però no a Roses. De fet, a les pàgines copiades hi diu clarament "© Ajuntament de Roses" [7]. Que ens donarien permís, potser sí o potser no, perquè no a tothom li agrada que el text que vol difondre pugui ser modificat lliurement (algunes webs que permeten copiar text imposen aquesta restricció, incompatible amb la nostra llicència i la nostra filosofia). En tot cas, el permís no l'ha demanat ningú, que jo sàpiga.--Pere prlpz 20:12, 31 ago 2007 (CEST)[respon]
A la llei de la Propietat Intel·lectual, apartat 13 sobre exclusions, diu "No son objeto de propiedad intelectual las disposiciones legales o reglamentarias y sus correspondientes proyectos, las resoluciones de los órganos jurisdiccionales y los actos, acuerdos, deliberaciones y dictámenes de los organismos públicos, así como las traducciones oficiales de todos los textos anteriores." [8] És a dir, aquest mateix text el puc reproduir aquí com de domini public, però res més. Tota la resta de la informació de l'administració té uns drets. Com deixa veure en Pere, tothom està content de col·laborar i tenir propaganda, però quan els parles de modificacions i possible ús comercial, llavors s'arruguen. Tenim una administració verda i desconfiada en aquest sentit. --V.Riullop (parlem-ne) 20:22, 31 ago 2007 (CEST)[respon]

Ellaços al FORUMCLÍNIC. Spam o no?[modifica]

Un anònim ha estat posant recentment enllaços a diferents webs de l'Hospital Clínic en diferents articles sobre malalties (per exemple, cardiopatia isquèmica i esquizofrènia). Com a mostra:

Ara un company està traient aquests enllaços en considerar-los spam. Jo crec que aporten informació sobre les malalties en qüestió, i que en la majoria d'aquests articles és informació que no està encara al mateix article (alguns són esborranys molt curts), que és útil i que compleix amb VP:EE. Sí que es veritat que l'anònim que les ha posat té tot l'aspecte de tenir relació amb aquestes webs i que l'enllaç s'hauria de fer a la portada en català i no a la portada en castellà, però això no treu que siguin útils per l'article.--Pere prlpz 12:39, 31 ago 2007 (CEST)[respon]

La norma és clara i diu que no es poden enllaçar fòrums i serveis de comunitats virtuals i que els enllaços repetits a diferents articles es considerarà com a spam. És clar que en aquest cas no hi ha publicitat a la web i que per tant la finalitat deu ser segurament donar-se a conèixer. Que els hagi tret no vol dir que no consideri una bona iniciativa aquest fòrum sinó perquè no compleix el que hem acordat. Per tant, per acceptar-ho s'hauria de consensuar treure o afinar aquest aspecte.--Lohen11 13:36, 31 ago 2007 (CEST)[respon]
Els enllaços a les diferents pàgines no són a la mateixa pàgina, sinó a la pàgina de cada malaltia (o sigui, no és un mateix enllaç repetit a molts articles). El que hi trobo interessant no són els serveis sinó els articles que tenen a la mateixa portada i que donen una informació que nosaltres no donem. A més, tot i el nom, l'únic "servei" que tenen és un fòrum (gairebé inactiu), perquè la resta és informació enciclopèdica (o sigui, que podria estar al nostre article), posada en forma d'articles, preguntes freqüents i vídeos.--Pere prlpz 16:01, 31 ago 2007 (CEST)[respon]
Si, són diferents pàgines però de la mateixa web, i penso que aquest és l'esperit de la norma. Seguint el teu raonament, no cal que fem cap més article de malalties, els enllacem tots a partir d'ara a aquesta web i feina feta. És com si enllacessim tots els articles a la GREC, són pàgines diferents i enciclopèdiques.--Lohen11 22:51, 31 ago 2007 (CEST)[respon]
Intentaré buscar una solució de compromís entre els dos, ja que mirant les pàgines de l'exemple crec que és clar que hi ha la intenció d'oferir informació rellevant, i no es tracta d'spam, tot i que tal com està escrit ho podria semblar. Potser us convenç si es fan dos canvis: en primer lloc, en comptes de posar l'enllaç cap al fòrum en si, posar-lo cap a la pàgina de descripció de la malaltia (és informativa, i no vulnera el que s'ha acordat sobre enllaços a comunitats virtuals). En segon lloc, canviar el text, que potser resulta una mica massa propagandístic. Exemples del que us proposo com a vincles externs:
Completament d'acord amb el canvi del títol dels enllaços. Sobre el lloc on enllaçar, trobo que hi ha més informació a la portada de cada malaltia, però aquest és un problema menor.--Pere prlpz 09:50, 1 set 2007 (CEST)[respon]
D'acord.--Lohen11 10:14, 1 set 2007 (CEST)[respon]

Ara que ja em trobat una solució al cas de forumclínic (que només falta implementar-la, o sigui, tornar a posar els enllaços corregits i amb el nom canviat), explico millor el meu raonament, que per la resposta d'en Lohen d'ahir al vespre em penso que no em vaig explicar prou bé:

  • La norma d'estil VP:EE diu que "Llocs web amb contingut significatiu i rellevant que no es pot incloure en l'article, com ara textos bibliogràfics o imatges. Altres continguts complementaris s'haurien d'incloure a la Viquipèdia i l'enllaç seria la referència."
  • Hi ha moltes webs amb informació que podria ser posada als articles, però també hi ha molts articles en que aquesta informació no s'ha posat. En el cas de les malalties, alguns d'aquests articles són esborranys curtíssims, que esperem que algun dia s'ampliaran. Mentrestant, és informatiu per al lector posar-hi enllaços a d'altres pàgines que li donin la informació que nosaltres encara no hem posat a l'article. Que hi hagi aquest enllaç no vol dir que no calgui fer l'article ni ampliar-lo.
  • Alguns webs tenen molta informació sobre un camp ampli distribuïda en pàgines diferents, algunes de les quals poden ser complementàries de diferents articles nostres, de manera que podem trobar uns quants articles enllaçats a diferents pàgines de la mateixa web.
  • Poso exemples d'enllaços d'aquest tipus que he posat jo mateix als articles sobre flora, que em sembla que compleixen amb totes les normes, que són una millora per l'article i que no són spam. L'enllaç el poso a la pàgina del gènere o espècie que correspon a cada article i la única diferència amb el cas del forumclínic és que sovint he tret alguna informació d'aquestes pàgines i aleshores les he posat com a referències i no com a enllaços externs:
    • L'herbari virtual de la Mediterrània Occidental, de la UIB. Informació i imatges detallades de més de 2000 de les aproximadament 3500 espècies autòctones dels Països Catalans (cobrint sobretot les mediterrànies, que són les que es troben a les Balears).
    • GrassBase dels Jardins Botànics de Kew. Deu ser l'única base de dades amb un article complet per cada gramínia.
    • [Mapes de distribució d'espècies] a den Virtuella Floran (web d'un institut botànic suec).
  • El mateix que faig amb les pàgines webs ho faig amb els llibres, fins a l'extrem d'haver fet plantilles per citar-los amb més comoditat, i no crec que això sigui fer spam ni propaganda de cap llibre:
    • La Flora manual dels Països Catalans està citada amb plantilla en uns 40 articles (la majoria l'he citada jo), i d'altres usuaris l'han citada sense plantilla en d'altres articles.
    • La Vegetació dels Països Catalans està citada (amb plantilla) en 11 articles diferents, i si no són més és només perquè la fitosociologia la tenim més abandonada que la flora.
    • Els estudiants de farmàcia del projecte GIBAF citen sistemàticament a la bibliografia el Dioscórides renovado, cosa lògica perquè probablement és la font més accessible i prou completa on trobar informació de les plantes medicinals de que tracta l'article.
  • En d'altres viquipèdies també enllacen de manera sistemàtica aquesta mena de webs. Per exemple, a la viquipèdia anglesa hi ha molts enllaços a pàgines del GrassBase de Kew, de la Flora Europaea i de la Flora of China.

O sigui, no trobo que tot això sigui spam ni propaganda, sinó senzillament oferir al lector un lloc on trobar la informació que no hem posat a l'article. Evidentment, millor estaria que al nostre article sobre cada tema hi hagués encara més informació que en totes aquestes planes juntes, però en el millor dels casos, això trigarà (només cal veure els 200 articles de gramínies buits des del mes de gener, i els 800 més gairebé buits).--Pere prlpz 11:47, 1 set 2007 (CEST)[respon]

No conec els exemples que m'estàs posant perquè no pertanyen als camps que de moment m'han interessat, però jo distingiria entre referències i enllaços externs. Les primeres està clar que és millor posar-les. Amb els segons, jo seria més restrictiu pels següents motius:

  • La major part de webs es fan amb un ànim lucratiu malgrat que algunes el tenen molt camuflat. Aquestes pàgines saben perfectament el que facilita la seva recerca si surten a la viqui i com les fa pujar en el rànking del google. Saben perfectament que malgrat les crítiques la viqui actualment és una de les eines més utilitzades a internet.
  • El seu contingut no està obligatòriament contrastat, i menys per la nostra comunitat.
  • No té sentit escriure un petit esborrany i redirigir-lo a un EE per a més informació. Per això ja hi ha el google, i si realment volem això, estalviem-nos feina i posem el cercador a cada article. A més a més, qui fa això, que vols que et digui, em fa malpensar, sobretot si són anònims.
  • La viqui arriba on arriba, i cada vegada més, però mentrestant no s'hauria de convertir en un resum de d'altres llocs web.

La resta de motius i en quins casos és útil ja ho deixa clar la norma.--Lohen11 01:06, 2 set 2007 (CEST)[respon]