Viquipèdia:La taverna/Propostes/Arxius/2012/12

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Comarques catalanes[modifica]

Darrerament hi ha hagut una certa controvèrsia a l'hora de fer servir les divisions administratives actuals a l'hora d'introduir els articles de biografies, inclús abans de la divisió comarcal Comarques de Catalunya. La qüestió de fer servir divisions administratives actives durant el període en que va viure un personatge, sembla ésser només defensada per mi mateix, mentre que la resta d'usuaris tenen opinions diverses contràries o no. Donat l'interès suscitat i les implicacions que té una generalització a altres articles copio els comentaris aquí per facilitar un millor accés a la resta d'usuaris. L'objectiu a curt termini seria l'exposició de les diverses opinions/opcions sobre el tema. --Bestiasonica (disc.) 12:50, 20 nov 2012 (CET)[respon]

Copiat de Usuari Discussió:Bestiasonica

Hola, No entenc el canvi que has fet a l'article Francesc Gay i Coll. Per què has tret les comarques a les quals pertanyen els pobles on van morir i néixer i ho has canviat per les províncies? Gràcies per l'aclariment, --Carlospino (disc.) 21:32, 18 nov 2012 (CET)[respon]

Hi ha algun lloc que digui que s'ha de fer així pel cas dels municipis catalans?--Lohen11 (disc.) 13:50, 19 nov 2012 (CET)[respon]
Hi afegeixo al que veig que ha dit en Lohen que crec que hi ha algun lloc on diu que s'ha de fer el contrari, com hem fet sempre.--Pere prlpz (disc.) 13:54, 19 nov 2012 (CET)[respon]
He canviat les dades geogràfiques associades a la introducció de l'article sobre F. Gay, ja que la divisió administrativa de les Comarques de Catalunya no era vigent en l'època d'aquest personatge, pel que resulten un anacronisme, així, en aquest cas, les províncies i els partits judicials resulten una eina estructuradora de la realitat pròpia i genuïna de l'època que va viure el personatge. Així mateix la Vall d'en Bas com a municipi no fou creat fins trenta anys després de la seva mort i la Pinya, devia ser un municipi independent, com també ho foren al seu moment Gràcia o Sant Martí de Provençals. Seria com dir en l'article sobre Jaume el Conqueridor (Montpeller, Departament de l'Erau, República de França, 1208 - Alzira, Ribera Alta, Comunitat Valenciana, 1278), no és mentida, però és una veritat a mitges.
Que una cosa no estigui expressament autoritzada no implica que estigui prohibida. Crec que s'està traspassant l'ideologia catalanista de la GEC a la Viquipèdia. Està bé fer servir les comarques en el seu marc genuí (segles XX i XXI), endarrerir-les més resulta anacrònic i a més intenta amagar l'evidència de la història del país. Però si et sembla podem fer servir les comarques fins a l'època dels neandertals, total només cal seguir la idea de la pervivència de la comarcalització d'en Pau Vila i Dinarès fins abans del seu naixement. Personalment crec que els anacronismes d'aquest tipus, no són neutral, ja que intenten maquillar la realitat per fer-la passar com una pegadolça ensucrada en que les comarques constitueixen una arcàdia sempiterna consubstancial a la simple existència de l'univers (altres en dirien una “unidad de destino en lo universal”). Em resisteixo a veure les comarques en aquest sentit, sinó més aviat com un artifici cultural que respon a la necessitat històrica (del moment històric, entenguis) per a dotar al país d'unes noves “estructures d'estat” per satisfer les necessitats del moment. --Bestiasonica (disc.) 18:42, 19 nov 2012 (CET)[respon]
Les comarques no existeixen. Ni les comarques ni les províncies ni els termes municipals ni els barris, com no existeixen els períodes geològics ni les edats ni els segles, ni les subespècies ni les races, ni els tipus d'orogènia ni les classes de minerals. Són senzillament divisions arbitràries de la realitat que fem servir per entendre'ns. Dir que un lloc és en una comarca no té altre objecte que dir on cau el poble. Naturalment, els neandertals no sabien que estaven al Pla de l'Estany, com tampoc sabien que eren al Paleolític mitjà, ni sabien que eren neandertals, ni que aquell llac que tenien al davant era l'estany de Banyoles, però si li volem dir al lector on i quan van viure els neandertals d'un cert jaciment ho farem amb termes que entengui i siguin útils al lector, no amb els termes que entendrien els neandertals, suposant que els sabéssim.
D'acord que de vegades és interessant situar els llocs d'acord amb la geografia política del passat, però això no treu que hem de seguir dient on són, d'una manera que el lector actual ho entengui. A en:Immanuel Kant en tens un bon exemple: (born in) Königsberg, Prussia (now Kaliningrad, Russia).
Ara bé, crec que aquest interès és sobretot pels estats, i no crec que eliminar les comarques aporti gaire. Si vols, pots especificar que la comarca en aquell temps no existia, però no li sé veure la gràcia.--Pere prlpz (disc.) 22:04, 19 nov 2012 (CET)[respon]
Perdoneu que m'hi fiqui, però si hem d'atendre a la divisió administrativa existent en cada època anem apanyats. Perquè, abans de la provincialització espanyola de la segona meitat del segle XIX, què doncs? Hem d'especificar vegueries, batllies, comtats, senyorius? A més a més, les comarques tal com són ara potser sí que són un "invent" de Pau Vila, però la divisió comarcal es basava en realitats geogràfiques preexistents i en els nuclis on anaven a mercat els pobles de la rodalia, i ell l'únic que va fer va ser donar-hi un nom: el Vallès, el Penedès, l'Empordà, l'Urgell, el Pallars o la Cerdanya existeixen (si és que alguna realitat geogràfica "existeix", com diu en Pere) des de temps immemorial, així com la comarca de Banyoles, o de Lleida, o de Solsona (encara que la gent no les conegués amb un nom determinat) també en el sentit de tots aquells pobles i viles que feien cap a Banyoles, Lleida o Solsona per anar a mercat o a veure el jutge, posem per cas. Que no coincidissin exactament amb els límits administratius de les comarques fixades ara per llei no treu que no siguin un indicador on localitzar una població determinada. I si tant problema ha de portar tot plegat indiquem només la població (amb l'enllaç pertinent) i no hi posem ni comarca, ni província, ni estat, ni res de res, ja que tot això al capdavall és artificial. Bé, i posats a fer els noms de les poblacions potser tampoc els podem posar tan alegrement, perquè també han canviat al llarg del temps. --Enric (discussió) 10:03, 20 nov 2012 (CET)[respon]

Sincerament en l'article sobre en F. Gay no sé si canvia molt la precisió de les dades com per haver de revertir els canvis com si fos un vandalisme. Així mateix tenim centenars de biografies on no fem servir la comarcalizació en la introducció de l'article (vegi's p.ex. Categoria:Graciencs) i ningú ha posat el crit al cel, ni ha tractat als editors d'aquests articles com a vàndals. A vegades ens passem amb l'ús de les comarques fins a l'avorriment com si el comú dels mortals no sabés que Barcelona és al Barcelonès. D'altra banda hi ha editors que usen comarcalitzacions no administratives per fornir els articles (vegeu una mostra a Categoria:Geografia del Moianès) i tothom tant tranquil. --Bestiasonica (disc.) 09:38, 20 nov 2012 (CET)[respon]

Sobre que aquests canvis no són motiu per revertir, completament d'acord que dos administradors veterans revertint-vos mútuament per una cosa així és un espectacle poc edificant (per emprar un eufemisme suau). Ara bé, això si de cas us ho hauríeu de parlar vosaltres, o deixar-ho córrer i tenir-ho present el proper cop.
Que tenim molts articles que estan molt malament és una altra cosa en la que estem d'acord. Ara bé, els que he vist de les categories que em dius, a la introducció o a la infotaula acaben dient la comarca administrativa actual o el municipi actual (Barcelona). De fet, en algunes ciutats el municipi és una referència més coneguda per la majoria de lectors que la comarca (Barcelona, Lleida, Alacant, Saragossa...).--Pere prlpz (disc.) 11:01, 20 nov 2012 (CET)[respon]

Em sembla una bona discussió i que l'estendria a totes les biografies, no només les de catalans. Molt sovint he dubtat de què és millor posar: si l'Estat, la regió..., res en el cas que sigui molt conegut, la del moment de néixer o morir el biografiat, o l'actual, etc. Estaria bé establir uns paràmetres consensuats. També ho podem lligar en com ho hem de fer per categoritzar per procedència.--Lohen11 (disc.) 13:39, 20 nov 2012 (CET)[respon]

Instintivament recolzaria el punt de vista d'en Bestiasònica, però he de dir que els arguments d'en Pere i l'Enric són molt convincents i m'han fet canviar d'opinió. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 13:51, 20 nov 2012 (CET)[respon]
Estaria bé deixar màniga ampla en comptes d'encorsetar tot plegat en una norma d'interpretació estricta. Altra cosa seria passar-nos amb les comarques o altres divisions administratives fins a la sopa. Personalment com a català, desconec la situació de les comarques del País Valencià. No sé si passa també a la inversa. A mi m'aporta més informació Província de València que els Serrans, però entenc el seu ús en articles de geografia o de personatges contemporanis. En fi, sembla que cal prendre una decisió salomònica, cosa que em torna a desagradar, crec que tothom fa una mica el que pot i intenta dotar cada article de la manera que el lector pugui fer una interpretació adequada. Penso que cal tenir màniga ampla. --Bestiasonica (disc.) 20:14, 1 des 2012 (CET)[respon]
Està bé tenir una certa tolerància, suposar bona fe i no suposar biaixos ideològics a qualsevol que faci servir una comarca per algú del segle XIX o una província per algú del segle V. Ara bé, jo crec que hi ha un parell de regles que fa anys que fem servir i que diria que ens han estat anant prou bé:
  • Fer servir les comarques i els municipis com a referència a l'àmbit catalanoparlant.
  • Enllaçar sistemàticament les comarques que serveixin de referència. Així, en el cas que algun lector no sàpiga exactament on cau una comarca concreta (i li interessi) pot clicar l'enllaç.
A més, jo hi afegiria que quan el municipi sigui més conegut que la comarca, no cal posar la comarca. Això és especialment cert per aquelles comarques que prenen el nom de la capital o a l'inrevés. Per exemple, dir Castelló de la Plana (Plana Alta) o Tarragona (Tarragonès) no aporta cap informació al lector.--Pere prlpz (disc.) 23:43, 1 des 2012 (CET)[respon]
Amb la forma "municipi (comarca)", l'enllaç rellevant és el del municipi. Enllaçar també a la comarca és redundant. --V.Riullop (parlem-ne) 13:25, 2 des 2012 (CET)[respon]
Estic d'acord amb en Vriullop, que si el municipi està enllaçat, si algú no sap on és Garcia, Vinalesa o Er, l'únic que ha de fer és clicar l'enllaç i ho trobarà. I això estalviarà la part del problema referent als àmbits supramunicipals (comarques, partits judicials, corregiments...), que han variat molt més sovint, i per raons sovint purament polítiques, que els noms dels pobles, que han acostumat a mantenir-se relativament estables al llarg dels segles. Jordi Roqué (Discussió) 22:07, 2 des 2012 (CET)[respon]
No dic no posar la comarca, que sempre ajuda a situar sense haver de clicar, excepte per grans ciutats, sinó no posar dos enllaços seguits que tenen el mateix propòsit. --V.Riullop (parlem-ne) 22:52, 2 des 2012 (CET)[respon]

Benvinguda[modifica]

M'agradaria fer una proposta d'una nova redacció {{Benvinguda}}: la podeu llegir a Usuari:Arnaugir/Proves. Simplement l'he reescrit una mica i canviat les negretes, crec que ara és un pèl millor. També he mogut alguns fragments, però bàsicament hi ha el mateix. Digueu aviam què us sembla.--Arnaugir 22:02, 7 des 2012 (CET)[respon]

sí, una millora, endavant amb el canvi --barcelona (disc.) 12:01, 8 des 2012 (CET)[respon]
+ 1 --Beusson (disc.) 12:23, 8 des 2012 (CET)[respon]
Jo trob que la nostra plantilla té massa text i poca estètica, cosa que fa que molta gent no la llegeixi. Jo en milloraria l'estètica i miraria de substituir frases redactades per enllaços d'ajuda a l'estil de la versió en anglès, la versió en gallec, la versió en hindi, la versió en extremeny, la versió en italià o la versió en castellà. Pau Cabot · Discussió 13:25, 8 des 2012 (CET)[respon]
Estic d'acord amb en Pau. Estaria bé que fos una benvinguda més esquemàtica i que servís de consulta. La meva preferència seria del tipus la versió castellana--Anskar (disc.) 15:19, 8 des 2012 (CET)[respon]

Repeteixo el que vaig dir a Plantilla Discussió:Benvinguda. Aquesta plantilla necessita una bona revisió i simplificació, però no està bé modificar les benvingudes ja llegides o arxivades. Abans de fer una modificació important caldria substituir-la {{subst:benvinguda}} en totes les pàgines on ja s'hagi utilitzat per mantenir el format que es va rebre originalment. En general, totes les plantilles en pàgines de discussió haurien de ser substituïdes per evitar modificacions posteriors que canviïn el context. --V.Riullop (parlem-ne) 16:41, 8 des 2012 (CET)[respon]

Anskar: estic d'acord amb fer una mica de "botonets" més esquemàtics. Veuré aviam què hi puc fer.
Vriullop: em sembla correcte. Es pot fer amb un bot? de totes maneres jo quan faig la benvinguda ja la faig substituïda, pensava que era la pràctica normal.--Arnaugir 17:44, 8 des 2012 (CET)[respon]
De fet la plantilla no té instruccions d'ús i està inclosa en 52.149 pàgines. És un canvi fàcil amb bot, si hi ha consens, però caldrà explicar-ho perquè a alguns usuaris els pot sorprendre. --V.Riullop (parlem-ne) 20:10, 8 des 2012 (CET)[respon]
No crec que ningú hi estigui en contra. Fóra bo fer-ho, i faré la proposta d'una nova plantilla de benvinguda. A les instruccions d'ús caldria indicar que s'ha de substituir.--Arnaugir 21:19, 8 des 2012 (CET)[respon]
D'acord amb el canvi. +1 a agafar el teu text i fer un mash up amb el disseny de la wiki en castellà. I d'acord a fer-ho en una plantilla nova per no modificar arxius.--Kippelboy (disc.) 18:09, 20 des 2012 (CET)[respon]

Flora Tristan[modifica]

Aquest cap de setmana us proposo traudir Flora Tristan (en, es, fr). Ho han demanat per Twitter... hehehe --Davidpar (disc.) 22:22, 15 des 2012 (CET)[respon]

I si ho proposes al viquiprojecte 1A1D?--Kippelboy (disc.) 18:10, 20 des 2012 (CET)[respon]

Irene Rigau i Oliver[modifica]

Hola a tothom. Darrerament s'està produint una "guerra d'edicions" en l'article Irene Rigau i Oliver, que crec que caldria comentar. Hi ha diversos usuaris (potser és la mateixa persona amb múltiples comptes?) que contínuament es dediquen a eliminar un apartat sencer referenciat de l'article, concretament l'apartat que fa referència a El cas de l'escola Olga Xirinacs de Tarragona. M'he estat llegint l'apartat i certament no tinc clar que sigui una informació prou rellevant com per estar inclosa a l'article, però crec que abans de fer-hi res caldria parlar sobre què fer amb l'article, si esborrar aquest apartat, protegir l'article d'alguna manera contra aquestes edicions o fer-hi alguna altra cosa que se us acudeixi. Què en penseu?--Okerele (disc.) 10:38, 18 des 2012 (CET)[respon]

En Lepti i en Lohen han semiprotegit la pàgina, donat que es complia la regla de les tres reversions. He considerat amagar aquest paràgraf entre <!-- --> perquè crec que infringeix Viquipèdia:Biografies de persones vives: "Tot material contenciós o qüestionable sense referències, o pobrament referenciat, cal eliminar-lo immediatament sense discussió prèvia". La secció diu que Irene Rigau va fer un comentari que no es pot verificar ni acreditar amb fonts suficientment fiables.--Àlex (Discussió) 11:23, 18 des 2012 (CET)[respon]
D'acord amb opció presa per l'Àlex.--Lohen11 (disc.) 11:31, 18 des 2012 (CET)[respon]
D'acord amb l'Àlex. He afegit nota al text ocult per (mirar de) deixar clar el motiu de l'ocultació del text.--Mafoso (Mani'm?) 12:10, 18 des 2012 (CET)[respon]
D'acord també amb la decisió presa per l'Àlex. L'apartat en si ja em semblava que no tenia perquè estar inclòs a l'article, però si a més incompleix la normativa, em sembla una bona decisió.--Okerele (disc.) 13:48, 18 des 2012 (CET)[respon]

De cetacis i artiodàctils[modifica]

Proposo adaptar la taxonomia dels cetartiodàctils a la Viquipèdia, seguint el consens científic actual. Fins ara hem tractat els artiodàctils i els cetacis com a ordres diferents, el primer d'ell parafilètic. Ara, es tractaria de restaurar el monofiletisme dels artiodàctils com a clade sense rang i incloure-hi els cetacis com a ordre. Algú s'hi oposa? – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 12:39, 18 des 2012 (CET)[respon]

D'acord a seguir el consens científic si és aquest, però mantenint la màxima claredat pels que coneguin els tàxons ara obsolets i no coneguin els nous. Ara bé, el que no acabo d'entendre és quin abast tenen les accions concretes que es proposen. Si es tracta de canviar les taxocaixes em sembla bé, però explicant i enllaçant els clades antics a la introducció dels nous. Si es tracta de moure les categories, també em sembla bé, però amb notes suficients per guiar els usuaris antiquats i fins i tot, si cal per claredat, creant categories de tàxons obsolets al costat de la dels vigents, potser permetent la redundància de categories. Si es tracta de reanomenar articles o de que les mateixes entrades ara tinguin significats diferents, em sembla bé, sempre que s'expliqui bé al mateix article i s'esmenti a la introducció.--Pere prlpz (disc.) 14:48, 18 des 2012 (CET)[respon]
No es tracta de crear nous articles, categories ni clades, sinó simplement de canviar-ne lleugerament la jerarquia perquè els cetacis siguin reconeguts com a subgrup del clade Artiodactyla. Bàsicament, el clade ha sigut redefinit amb un significat equivalent al de Cetartiodactyla.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 16:44, 18 des 2012 (CET)[respon]
Per il·lustrar el que vull dir, he començat a fer els canvis necessaris. Si per algun motiu la comunitat decideix que no li agrada, doncs es reverteixen i ja està. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 16:46, 18 des 2012 (CET)[respon]
He afegit una explicació resumida a «Artiodàctil#Taxonomia», amb un nombre significatiu de fonts.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 17:49, 18 des 2012 (CET)[respon]

Avaluació d'administradors[modifica]

Hola a tothom. Crec que és importantíssim que els administradors comptin amb el suport continuat de la comunitat viquipedista. Per això, proposo el següent: cada dos anys, els administradors actuals han de passar una avaluació en què la comunitat decideixi si ha fet un bon ús dels seus poders o si, al contrari, n'ha abusat. Després d'una setmana d'arguments i contraarguments, la comunitat vota si mantenir-li o retirar-li els poders. Podríem començar al gener del 2013 i a partir d'aleshores fer-ho cada dos anys. Què us sembla? – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 12:09, 3 des 2012 (CET)[respon]

Em sembla una molt bona idea. Algú sap com es gestiona aquest tema en altres wikis?--Kippelboy (disc.) 15:59, 5 des 2012 (CET)[respon]
Em sembla sobreestimar la capacitat de participació i polèmica de la nostra comunitat. Em semblaria molt bé donar les màximes facilitats perquè si algú té dubtes de l'actuació d'un administrador pugui plantejar fàcilment la discussió perquè la comunitat decideixi si ho ha de seguir sent, però no li veig gaire l'interès a discutir periòdicament tots els administradors.
També em semblaria bé mirar de canviar els processos i els costums perquè la discussió d'una actuació concreta d'un administrador no es converteixi en una discussió sobre l'administrador, sobretot quan es tracti de qüestions menors i no tinguin gaire a veure amb les aptituds de l'administrador per seguir essent un administrador.--Pere prlpz (disc.) 16:35, 5 des 2012 (CET)[respon]
Hola. Aquest tema ha sigut tractat a es.wiki: es:Wikipedia:Votaciones/2012/Limitación del periodo de habilitación como bibliotecario. Existeix la rinconferma annuale a it.wiki, encara que jo recomanaria aplicar el sistema francès a ca.wiki pel nombre d'administradors es:Wikipedia:Puesta en duda del cargo de bibliotecario (traducció de fr:Wikipédia:Contestation du statut d'administrateur).--Aero (d) 19:47, 5 des 2012 (CET)[respon]
Coincideixo amb en Pere. És important que els administradors comptin amb el suport de la comunitat, però ja hi ha mecanismes per treure les eines d'administrador si hi ha algun abús. Tampoc hi ha gaire casos on s'hagi vist una manca de confiança, i en l'únic cas d'abús de les eines que ara recordo, al final es va decidir que l'usuari continués amb aquests drets. Recordo també que els drets dels administradors són per fer manteniment, no som representants de la comunitat ni tenim cap capacitat de decisió més enllà de la que pot tenir qualsevol usuari, per tant més que poders jo considero que són eines i la seva importància és relativa.--Àlex (Discussió) 20:33, 8 des 2012 (CET)[respon]

Quin mecanisme hi ha? No veig la versió catalana de es:Wikipedia:Revalidación de bibliotecarios. Jo estic a favor d'implementar el mecanisme francès. No implica una avaluació periòdica, és un sistema senzill i poc burocràtic. --Aero (d) 12:58, 9 des 2012 (CET)[respon]

No em semblaria malament obrir una presa de decisions per tenir una norma, i aquesta presa de decisions podria començar amb l'adaptació de la norma d'un altre projecte. Ara bé, tenint en compte que és un procés que es farà servir molt rarament, no sé si pot ser més eficient fer una presa de decisions sobre un administrador concret el dia que el cas es presenti.
Potser el millor seria fer una norma senzilla i no dedicar gaire temps a discutir-la i aprovar-la.--Pere prlpz (disc.) 21:02, 20 des 2012 (CET)[respon]
Bon dia a tots. Entenc molt bé la proposta (ja fa molt de temps que em sembla que hi ha una pèrdua de poder atractiu i d'aspectes positivitzants a la Viqui) i en el fons em sembla molt assenyada; ara bé no tinc gaire clar que s'haja d'entrar en jutjar cada administrador així; pot ser molt perillós i desanimador per a alguns administradors si es veuen acusats de moltes coses, justificades o no... (més valdria fer eleccions al capdavall que això). Dic ara la meua posició: bàsicament, aprecie la faena dels administradors amb qui he tingut tracte (alguns probablement ni sé qui són) tot i les friccions que puga tindre de quan en quan (cadascú té el seu parer i les seues sensibilitats...) i no crec que tinguem prou gent participant als processos d'eleccions per a obtindre resultats imparcials. Així, amb poca gent comentant/votant o criticant, podrien començar discussions eternes sobre tal o tal actuació, tal cas concret, que ens farien perdre molt de temps a tots. Em semblaria més adequat establir una mena de "tribuna lliure", o millor analitzant-ho tot com a sondatge (com ja s'ha fet anteriorment), fent algunes preguntes genèriques sobre els administradors com a comunitat i no com a individus demanant per exemple: "qué et sembla l'acollida a la Viquipèdia?", "qué opines de la interacció amb els administradors? (o fins i tot els altres usuaris...)", "t'has trobat amb problemes o coses que t'han emprenyat?" (i ací amb casos/exemples més concrets) i si es poguera escriure a la gent que editava abans mirar de veure per quins motius s'ho han deixat; això aniria bé per a veure més clarament les arrels de les "fugides".
Alhora, apareix el problema dels administradors que ja no intervenen. Personalment crec que s'hauria de fer una "neteja" establint períodes; per exemple al cap d'un any d'absència, demanar a l'administrador si vol conservar el càrrec incitant-lo a participar de quan en quan si accepta renovelar el seu poder, i al cap de dos o llevar el càrrec o crear una categoria d'"administrador honorari" (informant òbviament l'antic administrador) per a obrir els càrrecs vacants a la comunitat. Que vos vaja tot molt bé, que tingueu unes festes de Nadal i de Cap d'Any excel.lents i un 2013 feliç; una abraçada ben bona, Claudi/Capsot (disc.) 12:21, 21 des 2012 (CET)[respon]
Sobre els administradors que ja no intervenen, i perquè quedi clara la cosa , aquí teniu l'enllaç de les accions d'administrador realitzades en els darrers 3 mesos,últims 6 mesos, i l'últim any. --Beusson (disc.) 01:44, 29 des 2012 (CET)[respon]
Un aclariment: no hi ha càrrecs d'administrador vacants, ni cap numerus clausus predeterminat. La baixa per inactivitat és una proposta recurrent que només falta acabar de decidir-se, però l'argument no és per deixar vacants. Les candidatures per a nous administradors estan sempre obertes independentment de la decisió sobre les baixes. --V.Riullop (parlem-ne) 11:14, 29 des 2012 (CET)[respon]

La categoria de manteniment Categoria:Articles de gèneres sense llista d'espècies inclou articles de gèneres en que la llista d'espècies està al text i no a la infotaula, i, potser, alguna pàgina que realment no té llista d'espècies i n'hauria de tenir. Em pregunto si aquesta categoria és realment útil, i si això és realment un error a resoldre. De fet, la "millora" per evitar l'error consisteix en omplir el camp de les espècies amb un "vegeu text" [1] però no tinc gens clar que això sigui realment una millora per l'article.--Pere prlpz (disc.) 17:33, 28 des 2012 (CET)[respon]

Gentilici dels escriptors en català[modifica]

A mi em sembla que no cal filar tan prim. Jo faria només tres categories: Escriptors catalans contemporanis (o del segle xx) en català. Escriptors valencians contemporanis (o del segle xx) en català. Escriptors baleàrics contemporanis (o del segle xx) en català.

La diferència entre Nord i Sud va venir imposada pel Tractat dels Pirineus.

--Anselm Quixal (disc.) 15:36, 30 des 2012 (CET)[respon]

Es pot reobrir la qüestió, però ja fa temps que vam decidir categoritzar els catalans en tres grups:
  • Històrics: no es categoritzen com a espanyols ni com a francesos.
  • Del sud contemporanis: Posteriors al decret de nova planta. Es categoritzen com a espanyols.
  • Del nord: Posteriors al tractat dels Pirineus. Es categoritzen com a francesos.
Pels valencians i balears només hi ha la distinció entre contemporanis (espanyols) i històrics (no espanyols).
De tot plegat, probablement el que més millores admet són els noms, però mentre el consens sigui que no es poden categoritzar com a espanyols o francesos els catalans, balears i valencians medievals però s'han de categoritzar com a espanyols o francesos els catalans, balears i valencians actuals, del concepte no podem canviar gran cosa.
De fet, molts editors estan a favor d'alguna simplificació, com per exemple categoritzar tots els catalans com a espanyols o no categoritzar-ne cap com a espanyol, però estan a favor de simplificacions diferents i a més, consideren que les simplificacions dels altres porten a resultats aberrants, no neutrals, políticament esbiaixats i/o no enciclopèdics.
Les categories d'escriptors del segle XX, si es creu necessari categoritzar-los, serien categoria:escriptors catalans del segle XX (dins de categoria:escriptors catalans), categoria:escriptors catalans del sud del segle XX (dins de categoria:escriptors catalans del sud contemporanis i de categoria:escriptors espanyols del segle XX, si existeix), etc.
Tot i això, probablement deu ser més interessant categoritzar pel segle XX els escriptors en català que els escriptors catalans.--Pere prlpz (disc.) 15:55, 30 des 2012 (CET)[respon]

Jo seria partidari de categories per llengua: categoria:escriptors en català del segle XX però dins de cada segle els posaria en ordre alfabètic. I quan deia de filar prim volia dir que anul·laria les categories com ara "escriptors maresmencs", "escriptors empordanesos", perquè això no fa altra cosa que enfarfegar la Viquipèdia.

--Anselm Quixal (disc.) 20:39, 30 des 2012 (CET)[respon]

Anselm he revertit alguns canvis de categories que has fet, perquè fins que no hi hagi un canvi de consens hem de seguir el criteri acordat fins al moment. Jo crec que el criteri actual és el menys dolent de les opcions. Anselm, et recomano que et facis un volt per la discussió Viquipèdia:Presa de decisions/2007/Categorització de balears, catalans i valencians.--KRLS , (disc.) 04:00, 31 des 2012 (CET)[respon]
Si algú vol tots els articles d'una categoria per ordre alfabètic, pot fer servir el CatScan. Potser el que ens caldria és enllaçar-lo millor perquè no calgui ser un usuari expert per saber que existeix i fer-lo servir.--Pere prlpz (disc.) 10:31, 31 des 2012 (CET)[respon]

Nou giny de ressalt de sintaxis[modifica]

El nou ressaltador

Bon dia a tots, volgués avisar-us que hi ha un nou giny de ressalt de sintaxis (de que sóc el autor) en la Wikipedias anglesa i castellana. Funciona molt bé i inclòs té una guia en català.

No s'ha de tenir aquest script com giny abans que un el pugi usar. Però si voleu fer-lo giny en aquesta wiki també, s'hauria de:

  1. Crear MediaWiki:Gadget-DotsSyntaxHighlighter amb
    [[mw:User:Remember the dot/Syntax highlighter/ca|Ressalt de sintaxis]], fer que el sintaxis ressalti coloridament en la caixa d'edició. Funciona el millor en [[Firefox]], funciona casi tot el temps en [[Opera]], i funciona la majoria del temps en [[Chrome]]. '''No s'hauria''' de usar amb la funció de ampliació de pàgina del navegador.
  2. Crear MediaWiki:Gadget-DotsSyntaxHighlighter.js amb
    mw.loader.load('//www.mediawiki.org/w/index.php?title=MediaWiki:Gadget-DotsSyntaxHighlighter.js&action=raw&ctype=application/javascript&smaxage=21600&maxage=86400');
    
  3. Afegir aquesta línia a MediaWiki:Gadgets-definition baix "edició":
    * DotsSyntaxHighlighter[ResourceLoader]|DotsSyntaxHighlighter.js

I si jo he fet algun error en el meu català, per favor, que em corregiu. Espero saber el que opineu. Remember the dot (disc.) 20:56, 30 des 2012 (CET)[respon]

Molt bona eina, felicitats. Sobretot, per ensenyar a editar als novells fa l'ullet --Davidpar (disc.) 23:36, 30 des 2012 (CET)[respon]