Viquipèdia:Llibre d'estil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El llibre d'estil de la Viquipèdia té per objectiu que les coses es facin de manera homogènia arreu del projecte. Aquesta és la seva pàgina principal, la qual cobreix alguns temes de manera completa i d'altres en presenta només un resum, ja que estan desenvolupats en subpàgines per causes d'espai. El llibre d'estil documenta l'estil dels documents de la Viquipèdia. Ajuda els editors a escriure articles amb un llenguatge, presentació i format consistents, clars i precisos. El seu objectiu és fer la Viquipèdia més fàcil i més intuïtiva d'utilitzar. La consistència en el llenguatge, l'estil i el format millora la claredat i la cohesió.

Tot i que les normes que es presenten en aquest llibre d'estil no són indiscutibles, un viquipedista hauria de tenir bons motius per no respectar-les, i cercar un mínim consens abans de fer-ho. De vegades un mètode és tan bo com un altre, però si tothom ho fa de la mateixa manera, la Viquipèdia serà més fàcil de llegir i de fer servir i, per descomptat, més fàcil d'escriure i editar. Si us plau, per qualsevol dubte, suggeriment, etc. feu servir la discussió d'aquesta pàgina.

També us pot ser útil el llibre d'estil de categorització pel que fa a normes d'estil per categoritzar els articles.

Estil general[modifica | modifica el codi]

L'estil i contingut dels articles han de ser enciclopèdics. Cal que tractin amb detall i objectivitat el concepte que correspon al títol de l'article. Els articles de la Viquipèdia no han de ser definicions de diccionari, ni manuals d'instruccions, panegírics, recomanacions de productes a utilitzar, crítiques d'art, etc. (vegeu Allò que la Viquipèdia no és i Viquipèdia:Punt de vista neutral).

Altres punts que cal tenir en compte:

  • Utilitzeu un llenguatge impersonal, mai en primera persona, o adreçant-se directament al lector. Per exemple, Als Pirineus hi podem trobar lliris grocs és incorrecte, cal escriure Als Pirineus s'hi poden trobar lliris grocs.
  • Comenceu sempre amb un primer paràgraf que descrigui breument el concepte principal de l'article, de manera que qualsevol lector es pugui fer una idea clara del contingut de l'article de seguida. No comenceu mai donant informació secundària o anècdotes.
  • Utilitzeu un llenguatge correcte i formal, i vigileu l'ortografia, la gramàtica i el vocabulari. Si feu traduccions d'altres llengües, vigileu sobretot a no introduir barbarismes, calcs sintàctics o traduccions forçades. Les traduccions automàtiques sense revisió manual no són acceptables.
  • Sempre que sigui possible, utilitzeu un llenguatge pla, sense frases llargues i rebuscades, evitant circumloquis i un excessiu ús de connectors textuals. Eviteu possibles malinterpretacions.
  • Si existeixen articles relacionats (per exemple, sèries de països, municipis, espècies biològiques, etc.), procureu que tinguin un estil i format consistents (sobretot pel que fa taules i imatges).

Títols, encapçalaments i seccions[modifica | modifica el codi]

Títols d'articles[modifica | modifica el codi]

En començar un article nou, escollir-ne el nom adequat és essencial per assegurar que s'hi podrà enllaçar més endavant. Quan convingui, cal fer redireccions per evitar que se'n facin duplicats. També és important de comprovar, abans de començar l'article, que no existeix ja amb un nom semblant o equivalent. Els títols han d'anar en singular (Ordinador i no Ordinadors). Per a persones cal utilitzar tots els cognoms reals, sense pseudònims, en l'ordre normal (Jacint Verdaguer i Santaló i no Verdaguer i Santaló, Jacint ni Jacint Verdaguer). Òbviament, dins de l'article no cal fer servir la forma completa tota l'estona. Per a institucions, organismes, entitats i empreses cal emprar el nom complet i no l'acrònim.

Els títols mai no aniran en cursiva (encara que es tracti de conceptes que dintre d'un text hi haurien d'anar, com per exemple La història interminable) excepte quan es tracti de clades biològics.[1] Pel que fa a les majúscules, cal seguir les normes generals; el primer caràcter sempre anirà en majúscula, excepte en casos especials (com ara eBay); vegeu Majúscules.

No convé començar els títols amb article: un títol correcte seria Turisme sostenible, però no pas El turisme sostenible. Òbviament, si l'article forma part, per exemple, del títol d'una obra, cal posar-l'hi. D'altra banda, els títols no acaben en un signe de puntuació excepte que aquest, igual que en el cas anterior, formi part del títol d'una obra (o similar).

Per més detalls sobre el tema vegeu Viquipèdia:Anomenar pàgines.

Organització de les seccions[modifica | modifica el codi]

L'article ha de començar amb una introducció que no conté encapçalament. La resta de l'article està dividida en seccions, cadascuna de les quals du un encapçalament segons el seu nivell de jerarquia. Si hi ha com a mínim quatre seccions en tot l'article, es genera automàticament una taula de continguts que es mostra entre la introducció i la primera secció.

Introducció[modifica | modifica el codi]

La introducció de l'article és el que primer veurà el lector i, com a tal, ha de contenir un resum del més important que es tracta al llarg de la pàgina. Ha de definir el tema, establir el context, explicar per què el tema és notable i resumir els punts més importants.

Tots els articles han de tenir el títol o el tema en negreta a la primera línia i, si cal, en cursiva, si així ho dicten les normes ortogràfiques. Per exemple:

  • El teorema de Pitàgores és un teorema matemàtic que...

Si el subjecte de l'article té més d'un nom, cada forma diferent del nom ha d'estar en negreta a la primera aparició (i només a la primera). Per exemple:

  • L'hidròxid de sodi, també conegut com a sosa càustica, ...

A vegades és preferible aclarir el context a les primeres paraules:

La primera frase sempre ha de tenir l'estructura de subjecte i predicat. Per exemple:

Si es tracta d'una biografia, a continuació del nom de la persona cal indicar els llocs i data de naixement i defunció –si són coneguts– de la següent forma (enllaçant-ho tot):

Cos de l'article[modifica | modifica el codi]

Cada secció de l'article du un encapçalament. Hi ha diverses jerarquies d'encapçalament, des d'un encapçalament normal fins a un encapçalament de nivell 4: això permet estructurar l'article correctament. A sota de l'encapçalament no hi ha d'anar cap línia el blanc; cal començar a escriure directament. El títol de la secció ha de seguir les normes ortogràfiques, incloent-hi les majúscules i la cursiva, que segueix tot tipus de text. Alguns exemples són:

  • Incorrecte: DISCOS EN CATALÀ - correcte: Discos en català
  • Incorrecte: Repercussió Sobre El Planeta Terra - correcte: Repercussió sobre el planeta Terra
  • Incorrecte: Narcís Oller i L'Escanyapobres - correcte: Narcís Oller i L'Escanyapobres

Cal evitar els enllaços, tant interns com externs, als encapçalaments, així com les referències col·locades a dintre seu. És molt millor posar el corresponent enllaç o referència a la primera frase sota l'encapçalament.

Si el tema de la secció es troba cobert més detalladament en un article dedicat especialment, cal apuntar a aquest article col·locant la plantilla {{article principal}} just a sota de l'encapçalament de la secció. Si l'editor considera que hi ha algun article relacionat d'especial interès, es pot utilitzar també {{vegeu també}}.

No feu servir massa les subseccions, ja que pot fer que l'article es vegi confús. Paràgrafs curts i frases simples normalment no justifiquen tenir la seva pròpia secció. En circumstàncies en què no hi ha prou text per justificar una subsecció pot ser preferible separar per punts dins una secció o buscar altres solucions alternatives.

Per citar les fonts de l'article, feu servir algun dels sistemes descrits a Citau les fonts.

Seccions finals[modifica | modifica el codi]

Després del cos de l'article hi poden haver unes seccions finals complementàries. Habitualment aquestes seccions són les següents, i amb aquest ordre:

  • «Obra», «Publicacions», «Discografia» o similar (opcional)
  • «Notes» (opcional), per notes aclaratòries a peu de pàgina.
  • «Referències» (recomanat), on van les referències que se citen dintre del text. Vegeu la norma d'estil a Viquipèdia:Citau les fonts.
  • «Bibliografia», per posar la bibliografia sobre el tema d'on s'han extret algunes de les referències. Aquí hi van normalment les obres de les quals s'ha tret bona part de referències. Es pot afegir també una secció «Bibliografia addicional» per aprendre més sobre el tema.
  • «Vegeu també» (opcional), per enllaços interns a temes relacionats. En principi no cal afegir enllaços a aquesta secció que ja es trobin al text de l'article, tot i que existeix certa flexibilitat.
  • «Enllaços externs» (opcional). Vegeu Enllaços externs.

Fi de pàgina[modifica | modifica el codi]

Després de les seccions finals (si existeixen) s'ha d'inserir, amb aquest ordre:

Llenguatge[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Ajuda:Recursos en línia

En aquesta secció es dónen algunes regles generals lingüístiques per la Viquipèdia. En alguns punts, es recullen normes d'estil amb més detall en subpàgines. En general, se segueixen les regles lingüístiques del català.

General[modifica | modifica el codi]

  • Quan parleu de la Viquipèdia, feu-ho així, posant l'article davant del nom.

Temps verbals[modifica | modifica el codi]

  • Tingueu en compte les recomanacions inicials d'aquest llibre d'estil (Estil general): eviteu verbs en primera persona (escriviu en impersonal: Als Pirineus hi podem trobar lliris grocsAls Pirineus s'hi poden trobar lliris grocs) i utilitzeu un llenguatge pla i sense frases rebuscades.
  • Tant el passat simple (pretèrit perfet, p.ex. "anà", "portà") com el passat perifràstic (pretèrit perfet perifràastic, p.ex. "va anar", "va portar") són opcions vàlides per referir-se a fets del passat. Elegiu-ne una i eviteu alternar-les en un mateix article.[2][3][4]

Majúscules[modifica | modifica el codi]

Cal seguir les convencions de majúscules de l'ortografia en català. S'aplica només a la majúscula inicial en certs casos. No utilitzeu mai majúscules en paraules senceres, és una forma d'èmfasi no apropiada. Només en alguns casos es pot utilitzar la versaleta. Cal seguir un criteri homogeni, i en cas de dubte utilitzeu només les minúscules. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil/Majúscules per les recomanacions en diferents casos.

Acrònims[modifica | modifica el codi]

Els acrònims s'escriuen amb majúscules, sense punts entremig, i no tenen marca de plural (no pas les ONGs sinó les ONG). Tampoc s'han de duplicar les sigles si es tracta d'un plural.

Cursives i cometes[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la cursiva i les cometes, s'apliquen (excepte decisions contràries) les recomanacions generals en llengua catalana referents a aquest tema: les cometes s'utilitzen per mostrar que la paraula o fragment de text es fa servir amb un significat especial o una connotació inhabitual; la cursiva no indica cap canvi de significat, sinó que emfasitza o diferencia la paraula o fragment de text. Vegeu especificacions a cursiva i cometes. A la Viquipèdia solem utilitzar les «cometes baixes», per consens.

Un cas important és el de les obres artístiques. Tota obra artística va en cursiva (per exemple: Oda a Espanya, Pa negre, Els millors professors europeus, etc.), però quan es parla d'una part d'una obra artística que forma part del tot (per exemple: un capítol d'un llibre o d'una sèrie, una cançó d'un disc...), aquesta part va «entre cometes baixes» i sense cursiva (per exemple, «Viva la Vida»).

Puntuació[modifica | modifica el codi]

En la majoria de casos se seguiran les normes normals de puntuació en català. Deixeu espai en blanc després dels signes de puntuació. Les referències en línia es col·loquen darrere del punt final de frase, al darrere de la coma o junt amb la paraula si és una referència al mig de frase.

Variants lingüístiques[modifica | modifica el codi]

Les variants dialectals del català utilitzades més comunament són acceptables, seguint en general els criteris de l'AVL i de l'IEC. En general, podeu utilitzar la variant dialectal que vulgueu en els articles. En la llengua escrita, això vol dir principalment algunes terminacions verbals i vocabulari específic (avui/hui, aquí/ací, etc.). Per articles de temàtica "local", s'aconsella d'utilitzar la varietat dialectal corresponent (p.ex., valencià per articles sobre pobles o comarques del País Valencià). Si existeixen diverses opcions per al nom d'un article (per exemple, noms de plantes i d'animals), intenteu de fer servir la més estesa. El més important, però, es no barrejar diferents varietats dialectals dins d'un mateix article.

Estil científic[modifica | modifica el codi]

Els articles científics han de seguir un estil concret. Tingueu en compte els següents punts:

  • Per a unitats de mesura feu servir unitats del Sistema Internacional (per exemple, km i no pas mi).
  • En els nombres cardinals cal separar els milers amb espais o punts (preferiblement punts) i els decimals amb comes (correcte: 2.000.500,80, 2 000 500,80; incorrecte 2000500,80, 2'000'500,80, 2,000,500.80, 2 000 500.80

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Enllaços interns[modifica | modifica el codi]

Drecera:
A:EI

En l'article cal enllaçar a dintre del text els conceptes que siguin d'interès per al lector cap als seus articles corresponents. Per exemple, a l'article Ramon Llull cal enllaçar Palma de Mallorca, Llibre dels fets, etc., però no pas 1263, biògraf o malaltia. No obstant això, no exagereu: no enllaceu totes les aparicions d'una paraula; tan sols enllaçar-la la primera vegada que apareix hauria de ser suficient, o potser un parell de vegades si l'article és llarg.

Intenteu enllaçar amb cura. Si un article que voleu enllaçar encara no existeix, feu una cerca ràpida per esbrinar si realment és així; l'article pot tenir un nom una mica diferent del que espereu (i recordeu que és possible enllaçar paraules que no corresponen exactament al títol de l'article enllaçat; per exemple, el següent text apunta a l'article «Pau»: pacificació.). Encara que l'enllaç surti en vermell, però, no vol dir que no l'hàgiu d'enllaçar: al contrari, el fet que surti un enllaç en vermell pot fer que algun viquipedista es dediqui a crear l'article!

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

La Viquipèdia no és una col·lecció d'enllaços i es desaconsellen articles amb tan sols enllaços, però és adequat posar referències a informació complementària que hi hagi a Internet. No confongueu els enllaços externs (informació complementària) amb la bibliografia (fonts d'on s'ha extret la informació de l'article, que en ocasions pot tractar-se de llocs web).

És interessant indicar l'idioma de lloc web al qual apunten els enllaços externs, en el cas que aquests no estiguin en català, a continuació de l'enllaç. Per fer-ho, utilitzeu una plantilla d'idioma que trobareu a aquesta categoria. Per exemple per a un lloc web en occità {{oc}} es faria així: [http://www.ocrevista.com/ Òc revista] {{oc}}; la qual cosa dóna aquest resultat: Òc revista (occità). També es pot indicar el tipus de fitxer, en el cas que es tracti, per exemple, d'un PDF o d'una imatge.

Imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Ajuda:Ús d'imatges

Recomanacions per a les imatges:

  • Inicieu l'article amb una imatge alineada a la dreta.
  • Cal incloure sempre una breu descripció de la imatge, que a més pot contenir informació destacable d'aquesta. Si es tracta d'un breu títol identificatiu (p.ex. «Florència des del Piazzale Michelangelo») llavors s'omet el punt final. Si es tracta d'una oració composta, o hi ha puntuació interna, llavors cal un punt final.
  • No fixeu la mida de les imatges, useu només l'atribut thumb. A les vostres preferències teniu l'opció de canviar la mida de les miniatures.
    • [[Fitxer:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|Breu descripció de la imatge]]
  • Useu la plantilla {{commons}} per enllaçar a més imatges, sempre que sigui possible.
  • Si un article conté moltes imatges, considereu usar una galeria d'imatges <gallery>
  • Quan s'usin diverses imatges en el mateix article, de la segona en endavant podran anar repartides a l'esquerra i a la dreta de l'article.
  • Eviteu quan no sigui necessari, atrapar el text entre dues imatges o una imatge i una taula a la mateixa alçada de la pantalla.
  • Procureu que no quedin grans espais buits dins el cos de l'article degut a la posició de les imatges.
  • L'aspecte de l'article varia segons el navegador utilitzat, l'amplada i la resolució de la pantalla. Si treballeu amb una pantalla ampla, comproveu que reduint una mica la finestra del navegador l'article segueix tenint bon aspecte.

Excepcions:

  • Es poden posar a l'esquerra els retrats que mirin a la dreta. En aquest cas considereu usar la plantilla {{TOCright}}.
  • Les imatges incloses en taules de dades, podran tenir una mida fixa, i anar sense l'atribut thumb depenent de la taula de dades on estiguin incloses. (p.ex. Països Baixos).
  • Per a mapes, gràfiques de dades i esquemes, si requereixen un extra de resolució per a fer-ne més clar el contingut, es recomana una mida de 300 píxels. (p.ex. Països Baixos)
    • [[Fitxer:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|300px|Breu descripció del Mapa o de la gràfica]]
  • Per a vistes panoràmiques, es recomana centrar la imatge i una mida màxima de 500 píxels. (p.ex. Donostia)
    • [[Fitxer:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|center|500px|Vista panoràmica de...]]
  • Cal col·locar el codi de les imatges alineades a l'esquerra que vagin al principi d'una secció de segon nivell, just abans del títol, i no després, per evitar que el títol quedi desplaçat.
    • [[Fitxer:Imatge_relativa_a_la_secció_ZZZ|thumb|left|Breu descripció de la imatge]]
    • == Secció ZZZ ==

Icones de banderes[modifica | modifica el codi]

Les icones de banderes poden ser útils per a distingir visualment diferents elements en:

  • Llistes o taules amb múltiples persones, ciutats o altres territoris, etc.
  • Infotaules que incloguin diversos elements (enfrontaments entre seleccions esportives, bàndols militars...)

En general, no es recomana utilitzar-les:

  • Dins del cos del text
  • Destacant un sol element: infotaules de biografies, organitzacions, obres, indrets...
  • Identificant entitats (p.e. clubs esportius) sense representativitat territorial explícita

Miscel·lània[modifica | modifica el codi]

Quan la resta falla[modifica | modifica el codi]

Si us enfronteu amb una qüestió concreta que no sabeu com abordar, podeu simplement mirar un article que us agradi i obrir-lo com si anéssiu a editar-lo per saber com els escriptors i editors ho han fet. Llavors podeu tancar la finestra sense desar els canvis si voleu, però podeu observar mentre hi sou. Gairebé cada article pot millorar-se. Potser podríeu afegir algun element per millorar l'estil.

No feu malabarismes[modifica | modifica el codi]

És més fàcil no intentar posar massa elements capritxosos. Fins i tot amb l'hipertext que suggerim aquí, no hauríeu d'assumir que hi ha garanties que qualsevol element que hi poseu tindrà una aparença determinada quan es mostra.

És més fàcil de mostrar la Viquipèdia, més fàcil d'editar i afegir als articles si no fem l'hipertext més complex del que cal per mostrar la informació d'una manera útil i d'una manera comprensible. Una enciclopèdia útil és el primer objectiu, però la facilitat d'edició i manteniment de l'enciclopèdia és just darrere.

Entre altres coses, això vol dir que es faci servir l'hipertext HTML molt de tant en tant i per un bon motiu.

Notes[modifica | modifica el codi]

Altres llibres d'estil[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]