Viquipèdia:Transcripció del rus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquesta pàgina serveix de suport per transcriure de forma coherent els mots d'origen rus a la Viquipèdia. El seu contingut es basa principalment en els criteris de transcripció de l'IEC.

La transcripció no s'ha de confondre amb la transliteració. Segons l'Institut d'Estudis Catalans:

  • Transliteració és l'adaptació entre alfabets, lletra per lletra, que empra signes gràfics particulars i s'utilitza en treballs dirigits а un públic especialitzat.
  • Transcripció és l'adaptació pràctica d’un alfabet аl d’una llengua particular.[1]

La finalitat pràctica fa que en ocasions s'hagin de barrejar criteris de transcripció (transmissió de sons) i de transliteració (trasllat de lletres).[1]

Transcripció al català[modifica]

A continuació us oferim l'alfabet rus amb la transcripció al català proposada per l'Institut d'Estudis Catalans.

maj. min. nom so (AFI) transcripció notes
А а a /a/ a
Б б be /b/ b
В в ve /v/ v
Г г gue /g/,/x/ g
gu davant e, i s'adopta l'ortografia gue, gui
Д д de /d/ d
Е е e /je/ e després de consonant, de "и" o "й"
ie en posició inicial, després de vocal i després dels signes "ъ" o "ь"
Ё ё io /jo/ o després de "ж", "ч", "ш" o "щ", i simplificació després de "и" o "й"
io
Ж ж je /ʐ/ j
З з ze /z/ z
И и i /i/ i ий, –ый a final de paraula se simplifica en -i
Й й i kràtkoie /j/ i
К к ka /k/ k
Л л el /ɫ/ l
М м em /m/ m
Н н en /n/ n
О о o /o/ o
П п pe /p/ p
Р р er /r/ r
С с es /s/ s
ss intervocàlic
Т т te /t/ t
У у u /u/ u
Ф ф ef /f/ f
Х х kha /x/ kh
Ц ц tse /t͡s/ ts
Ч ч txe /t͡ɕ/ tx
Ш ш xa /ʂ/ x
ix després de vocal, excepte "и" i "ы"
Щ щ sxa /ɕː/ sx
Ъ ъ signe fort sense palatalització, usualment no es transcriu; i abans de "е"
Ы ы i /ɨ/ i
Ь ь signe feble /◌ʲ/ amb palatalització, usualment no es transcriu; i abans de "е" o "о"
Э э e /e/ e
Ю ю iu /ju/ iu
u simplificació després de "и" o "й"
Я я ia /ja/ ia
a simplificació després de "и" o "й"
Lletres arcaiques, anteriors al 1918
I і i decimal /i/ i Va ser substituïda per и
Ѳ ѳ fità /θ/ f Va ser substituïda per ф
Ѣ ѣ iat /je/ e/ie Va ser substituïda per е i segueix el mateix criteri que aquesta
Ѵ ѵ íjitsa /i/ i Va ser substituïda (gradualment, abans del 1918) per и

Notes[modifica]

  • En molts texts, excloent diccionaris i material didàctic, la lletra “ё” és usada rarament i s'escriu “е”, sense dièresi. Tanmateix, es continua pronunciant i transcrivint com a “ё”.
  • No es tenen en compte els emmudiments en certs grups de consonants, es transcriuen totes les lletres.
  • No es tenen en compte les reduccions de vocals àtones. En una primera aproximació, es poden llegir sense la neutralització de vocals del català oriental.

Accentuació[modifica]

El rus no utilitza l'accent gràfic, però en els diccionaris i material didàctic se sol indicar la vocal tònica amb un accent tancat. Una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons l'accent, per exemple му́ка (muka, «tortura») i мука́ (mukà, «farina»). La síl·laba tònica és difícil de predir, cal consultar algun diccionari o font que indiqui l'accent.

ciríl·lic А́ а́ Е́ е́ И́ и́ О́ о́ У́ у́ Ы́ ы́ Э́ э́ Ю́ ю́ Я́ я́
romanització À à Í í Ó ó Ú ú Í í É é

En la transcripció se segueixen les normes d'accentuació en català. S'utilitza l'accent tancat, excepte à. La e i la o poden tenir una pronunciació oberta en alguns casos però són majoritàriament tancades i es transcriuen de forma invariable.

En algunes combinacions, les i i u tòniques s'escriuen amb dièresi: Mikhaïl, Barnaül (vegeu la secció "Combinacions vocal + и, у").

La lletra “ё” normalment és tònica, amb transcripció ó/ió, excepte en monosíl·labs, mots compostos i en manlleus rars.

  • Pel que respecta a l'accentuació de topònims i antropònims russos es pot consultar un document noruec on es podrà veure on recau l'accent tònic del mot en la columna corresponent a la romanització noruega.
  • Eina que afegeix accents en rus

Combinacions vocal + и, у[modifica]

Per alguna raó estranya, en la proposta de l'IEC es parla només de les combinacions "vocal + и" i no es diu res de les combinacions "vocal + у". A més, els criteris de l'IEC són diferents dels existents en la llengua catalana: l'IEC proposa a fer servir i amb dièresi només quan aquesta vocal és tònica. Exemples: Тро́ицин (Troitsin i no Tróïtsin), а́ист (aist i no àïst; "cigonya"), Раи́са (Raïssa), маи́с (maís; "blat de moro"). En tot cas, s'accepten aquests criteris de l'IEC. Pel que fa a combinacions "vocal + у", els criteris són els mateixos que es fan servir per combinacions "vocal + и": Барнау́л (Barnaül), Ре́утов (Réutov i no Réütov), etc.

Consulta[modifica]

Aquesta és una eina d'ajuda per a consultar transcripcions del rus al català. Per a una correcta transcripció amb accents cal incloure els accents en ciríl·lic. El codi de l'eina és a Mòdul:ru-trans. En cas de comentaris sobre alguna transcripció, els podeu fer a la pàgina de discussió.


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]