Viquiprojecte:Arbre de la vida
Ací s'exposen alguns consells sobre com s'hi pot organitzar la informació sobre els articles d'éssers vius. Són només recomanacions que s'ofereixen per a parar-hi més atenció i que podeu seguir-ne, i no vos hi haurieu de sentir-vos obligats a complir-los. Però si no sabeu què escriure-hi o on començar-hi, les següents recomanacions podrien ser-vos d'utilitat. En qualsevol cas, l'objectiu principal és que hi escrigueu com més articles millor.
Resum
[modifica]Aquest Viquiprojecte pretén principalment representar en una estructura d'arbre la taxonomia i les relacions dels organismes vius, així com els seus parents extinguits. Ja que hi existeixen milions d'espècies, no serà possible incloure-los-hi, però s'intentarà recollir com més informació, més temps, i més interés, siga possible.
Hi poden existir altres viquiprojectes basats en aquest per a tractar sobre grups específics, els quals poden ser:
Títols dels articles, noms comuns i noms científics
[modifica]Títols
[modifica]En els casos que existeixen més d'un nom comú formal (per exemple "aus" i "ocells"), com a títol dels articles s'haurien d'utilitzar els noms comuns que són molt coneguts i raonablement únics recorrent als noms científics en casos de mancances de noms comuns o d'extremada dialectització d'aquests.
En qualsevol cas, la política aplicable sobre noms d'articles sobre éssers vius és a Viquipèdia:Anomenar pàgines#VIUS.
Introducció dels articles
[modifica]Els articles haurien de començar amb el nom en negreta seguit, entre parèntesi, del nom científic i una breu referència de la seva ubicació en l'arbre de la vida; per exemple:
- Els sinàpsids (Synapsida) són una classe de vertebrats amniotes ...
Si no hi ha nom comú:
Noms científics
[modifica]Vegeu les següents recomanacions en l'ús dels noms científics:
- Els noms del gènere s'escriuen sempre en cursiva i amb la primera lletra en majúscules: Homo, Rosa, Saccharomyces.
- Els epítets de les espècies sempre s'escriuen en cursiva i precedit pel nom del gènere o d'una abreviatura: Homo sapiens o H. sapiens, però mai sapiens a soles, ja que els identificadors no han de ser únics. No s'escriuen mai en majúscules.
- Els noms de les denominacions taxonòmiques superiors s'escriuen amb la inicial en majúscula quan es fan servir els noms llatins. S'escriuen en rodona quan es refereixen a animals i en cursiva quan es refereixen a plantes, fongs o bacteris (p. ex. Mammalia, Cycadidae o Enterobacteriaceae). Les formes catalanitzades d'aquests noms segueixen el criteri general de majúscules i minúscules i s'escriuen en lletra rodona (p. ex. mamífers, cicàdides o enterobacteriàcies).[1]
En els casos en què un grup només hi conté un únic subgrup, aquestos no s'han d'especificar separadament. Si no n'hi ha un nom comú, el títol de l'article hauria de ser el nom científic del grau més baix si no hi ha una preferència clara. En qualsevol cas, per als gèneres que hi contenen una única espècie, aleshores el nom del gènere s'hauria d'esmentar ja que s'inclou al nom binomial.
A més a més, no tots els articles han de ser necessàriament sobre espècies. La regla senzilla (i probablement la millor) és que no hi hagen regles: si hi teniu temps i ganes per a escriure'n des de zero articles sobre subespècies especialment desconegudes, podeu fer-ho! Com a recomanació general, aleshores, allò millor és combinar articles sobre espècies en un sol article, ja que és preferible abans de fer un article esborrany amb poques dades. Si l'article es fa cada vegada més extensiu aleshores es podrà dividir en més articles.
Una manera útil i organitzada és crear articles en un ordre des d'amunt cap avall, és a dir, fer primer articles sobre famílies, després de cadascun dels gèneres, després de cada espècie, etc... Si hi trobeu que no n'hi ha prou informació, o que el conjunt de la família o gènere és realment petit, aleshores deixeu la informació sobre les espècies en l'article de la família o el gènere, no intenteu forçar més la divisió de manera sistemàtica.
Noms comuns: variants dialectals
[modifica]Si hi existeix noms comuns diferents pròpies de diferents variants dialectals del català, en principi, s'utilitzarà el nom comú que estiga present en més variants dialectals i que estiga acceptat per l'AVL o l'IEC (si és acceptat per una institució acadèmica en la matèria, millor). La resta dels mots coneguts per a l'animal es recolliran al principi de l'article de manera remarcada, i es crearan redireccions per a cadascun d'aquestos mots cap a l'article de l'organisme viu.
Per exemple, tenim els mots Garrofer i Garrover per a una mateix espècie d'arbre. El primer mot està més estés entre diferents varietats dialectals, mentres que el segon és entre les varietats dialectals baleàriques. Aleshores l'article començaria així:
- "El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre...
I es fan redireccions cap a Garrofer des de Garrover de la següent manera:
- #REDIRECT [[Garrofer]]
La resta dels mots que es coneguen de l'organisme viu, siguen normatius o no, es podran recollir a l'article. Un altre exemple, força cridaner, és el de Sargantana, que existeixen les següents formes: sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, i singlatana.
Si finalment no existeix un terme realment estés entre més d'una variant dialectal es podrà utilitzar qualsevol dels disponibles. Si trobeu un article d'un organisme el nom comú del qual és aquest cas, si us plau, no reanomeneu el títol de la pàgina en un altre terme només perquè vos agrade més, feu-lo només si esteu segurs de que és el terme més estés.
Per a guiar-nos en la tria del terme més estés ens podem tirar del Diccionari català-valencià-balear.
Infotaula
[modifica]Cetacea  | |
|---|---|
 balena grisa | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | zooplàncton |
| Font de | oli de balena |
| Hàbitat | cos d'aigua |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Infraordre | Cetacea Brisson, 1762 |
.svg){kind=icon}
La guia completa sobre l'infotaula d'ésser viu es troba a {{Infotaula ésser viu}}. A mode d'exemple, es mostra en aquestes línies, a la dreta, una típica taula taxonòmica (que es troba també a la part superior dreta de l'article Cetacis).
La infotaula s'ha de posar al cantó superior esquerre de l'article, però es pot situar enlloc altre si hi existeixen altres raons acordades a la respectiva pàgina de discussió, com ara per exemple, si l'article no és específicament sobre el grup biològic.
Per als animals domèstics tampoc no feu servir una taula taxonòmica; en voltes d'açò empreu la plantilla adient sobre l'animal domèstic específic; vegeu per exemple {{Infotaula raça de gos}} o {{Infotaula cavall}}.
Per als grups d'individus sense valor taxonòmic, podeu utilitzar {{Infotaula nom vulgar}} i per als arbres individuals, {{Infotaula indret}}.
Categories
[modifica]Els grups nombrosos haurien de tenir les seues pròpies categories, d'acord amb el llibre d'estil de classificació d'articles per categories. Mentre siga possible, hauran d'estar en el seu mot comú en plural. En general, només s'haurien d'afegir els articles sobre subgrups més grans, i els articles més específics s'hauran d'incloure en subcategories. En qualsevol cas, quan no hi ha prou nombre d'articles sobre els membres d'un grup, podran anar directament a la categoria principal. Utilitzeu el vostre enteniment per a decidir en quin nivell de categoria hauria d'anar un article, aconsellant que una categoria estiga entre els 10 i 50 articles.
Tingueu en compte que, a més de la categoria taxonòmica, alguns articles podran estar a altres categories sobre subgrups informals. Com ara per exemple, la Categoria:Primats pot incloure un article o una subcategoria per a "micos", encara que no es tracten com un grup formal. També s'hi podran incloure alguns altres articles que pertanyen específicament als membres del grup, encara que no es tracta sobre ells.
Recursos taxonòmics
[modifica]La taxonomia de diferents grups es troba en un estat de canvi continu, i no sempre és possible trobar una única classificació satisfactòria. A més, si es pretén això tampoc no estem fent una bona tasca. El millor seria intentar trobar quin és el consens actual, si n'hi ha cap, i fer-hi observacions sobre els diferents sistemes. En això, els següents recursos poden ser d'utilitat:
Taxonomia general
[modifica]- Base de dades d'NCBI
- The Tree Of Life Web Project - filogènia però sense rangs - s'està tornant obsolet degut a la manca d'actualitzacions
- Mikko's Phylogeny Archive - Registre d'espècies fòssils
- Índex de Biosis Index sobre els noms dels organismes
- Systema naturae - sol donar diverses particions dels grups, que pot resultar confús però que pot ser molt útil
- Espècies 2000 una llista de bases de dades taxonòmiques molt específiques, cobrint organismes actuals i fòssils
- WoRMS - Registre de les espècies marines
Animals
[modifica]- Animal Diversity Web de la Universitat de Michigan - Molt informativa
Invertebrats
[modifica]- Word Hydrozoa Database - Base de dades sobre hidrosous
- CephBase - informació magnífica sobre la classificació dels cefalòpodes. Permís per utilitzar les seves imatges (per exemple, en:Fitxer:Orangeback_Squid.JPG
- Lepidòpters i altres espècies (majoritàriament properes als lepidòpters, com ara flors de papallones, etc.). La informació és recollida d'altres fonts, i la seva precisió és incerta. Nota d'interès: hi ha un script perl (de codi obert) que genera mapes automàticament a partir del text de difusió.
Vertebrats
[modifica]- Vertebrata - En japonès, però l'estructura està bé i els noms són científics)
Peixos
[modifica]- FishBase - Enorme base de dades amb informacions bàsiques sobre milers de peixos.
Rèptils
[modifica]Mamífers
[modifica]- Mammal Taxonomy - Base de dades de mamífers del món vivents i extingits, d'[1]].
- Mammal Species of the World - Edició en línia d'un dels treballs capdavanters sobre taxonomia dels mamífers.
- Mesozoic mammals - Conté molta informació sobre mamífers i parents seus del Mesozoic.
- nl:Gebruiker:Ucucha/PDF - Documents PDF de l'Usuari:Ucucha.
Plantes
[modifica]- Angiosperm Phylogeny Group (2003). An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II. Botanical Journal of the Linnean Society, 141, 399-436. available here : Wikipedia Tree of Life/Update of the Angiosperm Phylogeny Group or Available online. Probably now THE authoritative source for flowering plants at family level and above.
- Accepted names and synonyms of taxa from volume 24 of the Flora of North America (Poaceae and relatives)
- The TROPICOS database is searchable by species giving you the APGII group classification. Also lists authors, synonyms and homonyms.
- Vascular Plant Families - a systematic and alphabetical index of the non-flowering and the flowering plant families with the Cronquist sytem and the phylogenetic system of Judd et al. (2002)
- www.itis.usda.gov - covers a lot of ground, but is often incomplete or idiosyncratic
- USDA/NRCS PLANTS Database - Not complete, but nice. Resource for some PD images, although not all are PD. Use Template:PLANTSDB to label images. Common names used are usually only common in the USA and may not be used worldwide.
- L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com - up-to-date scheme with comprehensive genus lists - includes classifications of Cronquist; Dahlgren; Dahlgren, Clifford and Yeo; and APG
- Gymnosperm Database - very good coverage of gymnosperms
- HortiPlex Plant Database - Les cerques es poden fer per nom comú o científic. Mantingut per jardiners, podria no concordar amb la taxonomia actual.
- ILDIS Una base de dades de la taxonomia dels llegums, incloent-hi sinònims i noms acceptats, noms comuns i bibliografies detallades per moltes espècies.
- De manera similar, els webs següents poden ajudar-vos a trobar autors i abreviacions taxonòmics:
- IPNI, cerca d'autors - Tingueu en compte que l'IPNI afirma explícitament que és una base de dades de noms, no d'organismes - no és una bona font per trobar en quin tàxon situar una planta, però és el millor lloc per esbrinar com s'ha usat un nom i quin altre nom pot haver rebut la planta.
- Base de dades taxonòmiques de la Flora Europaea.
Protistes i procariotes
[modifica]- classificació uBio - classificacions bastant precises i actualitzades, que solen seguir la forma estàndard tot i que no és sempre el cas en els grups basals.
- BIOS: base de dades de noms de bacteris, arqueobacteris i cianobacteris amb bibliografia.
- Llista de noms dels bacteris - Els bacteris tenen un sistema de nomenclatura formal i aprovat. Aquí s'hi troben tots els noms aprovats.
Altres recursos
[modifica]Fotografies
[modifica]- Flickr - milers de fotos, però la majoria no estan sota una llicència lliure. Cal usar la recerca avançada per trobar imatges disponibles sota la llicència {{Cc-by-sa-2.0}}. Moltes imatges no tenen nom i cal identificar-les.
- Stock.xchng - milers de fotos (+ de 9.000 a la categoria "animals" i 7.600 a la categoria "plants"), la majoria de les quals són lliures ({{PD}}); moltes no tenen nom, però és una bona font per als que puguin identificar les imatges.
Bases de dades taxonòmiques
[modifica]La següent taula ha estat copiada de la plantilla {{Bases de dades taxonòmiques}}
Notes
[modifica]- ↑ "En llatí, els tàxons supraespecífics s'escriuen sempre amb la inicial en majúscula, en cursiva els afectats pel Codi Internacional de Nomenclatura Botànica i el Codi Internacional de Nomenclatura Bacteriana i en rodona els afectats pel Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica. Daquesta manera, tenim: «Enterobacteriaceae», «Magnoliatae», «Arthropoda»."
Participants
[modifica]Si participeu a la Viquipèdia sovint amb articles sobre organismes vius, i voleu coordinar-vos amb altres usuaris que hi contribueixen en el mateix sentit, afegiu-vos al final del següent llistat.
- Joanot Martorell ✉ 07:16 8 set, 2005 (UTC)
- Jordi ✉ 08:50, 25 nov 2005 (UTC)
- Pere prlpz 17:45, 23 gen 2007 (CET)
- Peer 04:07, 7 jul 2007 (CEST)
- Edustus 17:01, 13 jul 2007 (CEST)
- JMaspons 16:24, 9 set 2007 (CEST)
- Xvazquez 21:25, 28 set 2007 (CEST)
- Leptictidium — 18:27, 20 feb 2008 (CET)
- Joancreus - La LeptiAddicció m'ha fet canviar el tipus d'articles que feia sovint.
