Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/IB/Fonaments de l'art

• Font: «Currículum de la matèria». Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Universitat, Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres. [Consulta: 22 abril 2020].
• Llista d'obres: «Llista d'obres per a l'examen de Fonaments de l'Art II». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 22 abril 2020].
• Preguntes curtes i comparacions d'obres: «Fonaments de l'Art II, PBAU 2019-2020». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 22 abril 2020].

Bloc 1: el Romanticisme

• Expressió desmesurada del sentiment. Oposició a l'intel·lectualisme racionalista del segle XVIII. Nacionalisme italià i germànic.
• Orientalisme idíl·lic. L'actitud vital de Lord Byron.
• Arquitectura. Continuació i evolució del neoclassicisme.
• Arquitectura espanyola. Edificis notables.
• Pintura. El Romanticisme a França.
• Pintura a Espanya: Goya. Costumisme rococó. Expressionisme. Capritxos.
• Inici de la fotografia. Els temes fotogràfics: retrat, paisatge, història. El pictorialisme. Música: Ludwig van Beethoven i la superació del classicisme musical. Obres principals. Obra simfònica, concerts i sonates.
• Òperes. Verdi. Wagner i la mitologia germànica.
• Indumentària, mobiliari i decoració dinteriors: els estils Regència i Napoleó III.
• Naixement de la dansa clàssica.

Bloc 2: el Romanticisme tardà (1850-1900)

• La revolució industrial. La colonització d'Àfrica. Guerra amb la Xina. La Guerra de Secessió nord-americana. Independència llatinoamericana.
• Nacionalisme italià i germànic. Historicisme nostàlgic.
• Arquitectura. Neoestils: neomudèjar, neogòtic.
• Exposicions universals de París, Londres i Barcelona. La torre Eiffel.
• Escultura: Auguste Rodin.
• Camille Claudel, escultora.
• Marià Benlliure.
• Pintura. França: els pompier. William Bouguereau, Cormon, Alexandre Cabanel, Jean-Léon Gérôme.
• El retrat galant: els Madrazo. Franz Xaver Winterhalter.
• Marià Fortuny i de Madrazo, artista total: pintor, escenògraf, dissenyador de moda i inventor.
• L'historicisme: Eduardo Rosales, Francisco Pradilla, Alejandro Ferrant.
• El Regne Unit. El moviment prerafaelita: John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti, William Holman Hunt, etc.
• Decoració i moda: Marià Fortuny i de Madrazo. El moviment Arts and Crafts, William Morris.
• El desenvolupament de la tècnica fotogràfica. El retrat fotogràfic.
• Els orígens del cinema i el naixement del cinema americà.
• Música: regionalisme eslau.
• Dansa: Txaikovski (El llac dels cignes).
• La sarsuela.

Bloc 3: les avantguardes

• Naixement de la fotografia. Els colors primaris. Teoria additiva i subtractiva del color. Colors complementaris.
• Decadència de l'historicisme, apogeu de la vida quotidiana.
• Simbolisme. Erotisme. Drogues. Satanisme: Odilon Redon.
• Preimpressionisme: Cézanne.
• Impressionisme: Monet, Manet, Pissarro, Sisley.
• El Regne Unit: John Singer Sargent.
• Pintura a Espanya: Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Anglada Camarasa, Carlos de Haes, Isidre Nonell, Joaquim Sorolla, Josep Maria Sert.
• Els nabís (Pierre Bonnard), els fauves (Matisse).
• L'art naïf: Rousseau, el Duaner.
• Berthe Morisot. Mary Cassatt.
• Van Gogh.
• El cubisme, ruptura d'una única visió. Juan Gris, Georges Braque, Pablo Ruiz Picasso.
• Les etapes pictòriques de Picasso.
• L'obra escultòrica de Picasso i la seva relació amb Juli González.
• El cinema com a avantguarda.
• Música: impressionisme. Debussy. Ravel.
• Música espanyola: Falla, Albéniz, Granados, Bacarisse.
• El cartell publicitari. L'obra de Jules Chéret, Alfons Mucha, Leonetto Cappiello.
• L'estampació japonesa. Tècnica de l'ukiyo-e. Els grans gravadors nipons: Kitagawa Utamaro, Utagawa Hiroshige, Katsushika Hokusai.
• Influència de l'estampació japonesa a Europa. Vincent van Gogh. Naixement del còmic.
• El cartell publicitari i l'obra artística d'Henri de Toulouse-Lautrec.
• La música espiritual negra. El blues. Naixement del jazz.

Bloc 4: el modernisme - art nouveau

• La fantasia arquitectònica del final de segle: l'art nouveau.
• Característiques principals de l'art nouveau francès.
• El moviment a Europa: modernisme, Jugendstil, Sezession, liberty.
• L'arquitectura modernista europea. Victor Horta.
• El modernisme català. L'obra de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch.
• Escultura. L'obra de Josep Llimona.
• El cartell publicitari a Catalunya. Alexandre de Riquer.
• El mobiliari modernista.
• La revolució en el vidre. Els gerros d'Émile Gallé. Els llums de colors de Louis Comfort Tiffany.
• L'esmalt en la joieria. L'obra de Lluís Masriera.
• Modernisme a Mallorca. L'obra de Gaudí a la Seu de Palma.

Bloc 5: el surrealisme i altres avantguardes

• Les teories de Sigmund Freud. La psicologia.
• L'irracionalisme oníric. El moviment surrealista. Origen. Principals artistes: Salvador Dalí, Hans Arp, Joan Miró.
• El moviment dadà. L'obra escultòrica de Jean Tinguely.
• El moviment neoplasticista holandès De Stijl: arquitectura, pintura i mobiliari. Piet Mondrian, Theo van Doesburg, Gerrit Thomas Rietveld.
• El surrealisme al cinema: Un chien andalou, Luis Buñuel i Salvador Dalí. L'âge d'or, Buñuel.
• El cinema alemany. L'expressionisme alemany: El gabinet del doctor Caligari (1920), de Robert Wiene.
• El gènere de la ciència-ficció. Fritz Lang i la seva pel·lícula Metropolis (1927).
• Der blaue Engel (1930), Josef von Sternberg, Marlene Dietrich.
• Els ballets de Serge Diaghilev i Vàtslav Nijinski. Escenografies i decorats. Relació amb artistes de l'època: Picasso, Matisse, Natalia Goncharova.
• Música i dansa. Ígor Stravinski: L'ocell de foc, Petruixka, La consagració de la primavera.

Bloc 6: els feliços anys 20- l'art déco

• El desenvolupament econòmic del període d'entreguerres.
• L'apogeu del luxe. L'art com a producte per a l'elit.
• Notes distintives de l'arquitectura déco.
• Els Estats Units: els grans edificis. L'escola de Chicago. Nova York: el Chrysler Building. L'Empire State Building.
• Mobiliari art déco.
• Tamara de Lempicka, pintora.
• Escultura: Pau Gargallo i Constantin Brancusi.
• Música: la revista musical. El Folies-Bergère. El Moulin Rouge.
• Música dodecafònica, serialista i atonal. Arnold Schönberg.
• La música nord-americana. Irving Berlin, George Gershwin.
• La joieria art déco i els rellotges de polsera. Les empreses Cartier i Patek Philippe.
• Moda: la revolució en el món de la moda i en la roba femenina. Coco Chanel.

Bloc 7: la gran depressió i l'art de la seva època

• El final de la festa. La crisi econòmica. El crac borsari de 1929. Crisi econòmica mundial. Apogeu dels totalitarismes.
• La fotografia compromesa amb els pobres: Dorothea Lange, Walker Evans.
• La primera pel·lícula d'animació: Blancaneu i els set nans, de Walt Disney.
• El còmic europeu: Tintín, d'Hergé.
• El còmic nord-americà.
• El primer superheroi: Superman, de Jerry Siegel i Joe Shuster.
• L'heroi trist i solitari: Batman, de Bob Kane i Bill Finger.
• L'orgull americà: Capità Amèrica, de Joe Simon i Jack Kirby.
• Les aventures espacials: Flash Gordon, d'Alex Raymond.
• L'exotisme selvàtic: Tarzan, de Burne Hogarth.
• El cinema espanyol. La productora Cifesa.
• Ballet: la trajectòria del Ballet de l'Òpera de París. Serge Lifar.
• Les big band americanes: Benny Goodman, Glenn Miller, Duke Ellington, Tommy Dorsey, etc.

Bloc 8: la Segona Guerra Mundial

• Feixisme i comunisme. Iconologies associades.
• Arquitectura feixista i comunista: Berlín i Moscou.
• Feixisme. L'obra cinematogràfica de Leni Riefenstahl: Olympia, El triomf de la voluntat.
• Comunisme. El cinema de Sergei Eisenstein: El cuirassat Potemkin (1925), Ivan el terrible (1943).
• L'obra musical de Wagner i el feixisme alemany.
• La relació vital i musical de Dmitri Xostakóvitx amb el comunisme soviètic.
• El París nocturn: Brassaï.
• El fotoperiodisme independent: l'agència Magnum.
• La fotografia de guerra: Robert Capa.
• La captació de l'instant: Henri Cartier-Bresson.
• Abstracció escultòrica: Henry Moore, Anton Pevsner, Naum Gabo.
• El cartell com a propaganda política. El collage. L'obra de Josep Renau.
• El cinema clàssic americà: estils. La indústria del cinema. Hollywood. Les grans companyies americanes: Warner Bros., United Artists, Columbia, Metro-Goldwyn-Mayer.
• La comèdia musical: Fred Astaire i Gene Kelly.
• La comèdia amarga: Ser o no ser, d'Ernst Lubitsch. El gran dictador, de Charles Chaplin.
• Amor i guerra: Casablanca, de Michael Curtiz.
• El cinema de suspens: Alfred Hitchcock.
• El cinema neorealista italià: Roma, ciutat oberta, de Roberto Rossellini. El lladre de bicicletes, de Vittorio de Sica.

Bloc 9: el funcionalisme i les dècades 40 i 50

• La funció fa la forma.
• Arquitectura: la simplificació ornamental. La geometria i la matemàtica com a missatge primordial.
• L'obra de Ludwig Mies van der Rohe. Frank Lloyd Wright. Le Corbusier.
• El disseny industrial. La Bauhaus i la seva influència posterior.
• El funcionalisme orgànic escandinau: Alvar Aalto, Eero Aarnio, Arne Jacobsen.
• El mobiliari funcionalista.
• Francisco Ibáñez. L'editorial Bruguera.
• El còmic espanyol: Mortadel·lo i Filemó.
• Cinema: domini del cinema nord-americà. Grans directors: John Ford, John Huston, Howard Hawks, William Wyler, etc.
• La gran comèdia. L'alemany Billy Wilder.
• El cinema espanyol. Els estudis Bronston.
• La comèdia espanyola: Luis García Berlanga.
• Moda: alta costura. L'obra de Cristóbal Balenciaga. El new look de Christian Dior.
• La música neoromàntica de Joaquim Rodrigo: Concierto de Aranjuez.
• Dansa. Dansa contemporània: les coreografies de Maurice Béjart i Roland Petit.

Bloc 10: els anys 1960-1970

• Arquitectura. L'estil internacional.
• Arquitectura espanyola: Francisco Javier Sáenz de Oiza, Miguel Fisac.
• Expressionisme figuratiu i expressionisme abstracte. La pintura hiperrealista.
• Expressionisme abstracte: Jackson Pollock, Mark Rothko.
• Expressionisme figuratiu: Francis Bacon, Lucian Freud.
• Hiperrealisme. David Hockney. Antonio López. Eduardo Naranjo.
• La importància històrica dels grups espanyols d'artistes plàstics El Paso (1957) i el seu antecessor Dau al Set (1948).
• L'expressionisme a l'escultura espanyola.
• Escultors bascs: Jorge Oteiza, Eduardo Chillida, Agustín Ibarrola.
• L'abstracció geomètrica: Pablo Palazuelo, Martín Chirino, Amadeu Gabino.
• El moviment cinètic: Eusebi Sempere.
• Fotografia: el sensualisme de David Hamilton. L'elegància de János Gyenes.
• La moda francesa: Yves Saint Laurent.
• Música. El so estèreo. La música pop. The Beatles. La British Invasion: The Rolling Stones, The Who, The Kinks. El nou folk americà: Bob Dylan. Els grans concerts de masses. La cultura fan.
• El jazz assoleix un públic de masses: Chet Baker, Miles Davis, Chick Corea.
• L'apogeu del flamenc. Paco de Lucía i Camarón de la Isla.
• El ball flamenc: Antonio. Carmen Amaya. La companyia d'Antonio Gades.
• El nou cinema espanyol. El cinema de la transició. Saura, Camus, Picazo, Patino, Erice, Borau, l'escola de Barcelona.
• Cinema. El nou impuls nord-americà: Francis Ford Coppola. El gran cinema japonès: Akira Kurosawa.
• Neix la televisió com a fenomen de comunicació de masses.
• Còmic: èxit internacional de l'editorial Marvel.

Bloc 11: els anys 1980-1990

• Arquitectura. L'estil postmodern. L'edifici com a espectacle.
• Escultura: l'excés figuratiu. L'obra de Fernando Botero i Alberto Giacometti.
• La música com a acció política de masses. Live Aid.
• Eclosió de la moda com a fenomen de masses. Les supermodels substitueixen les actrius en l'ideal de bellesa col·lectiu.
• Els grans dissenyadors. La indústria del prêt-à-porter. El món dels complements. El dissenyador com a estrella mediàtica: Alexander McQueen, Valentino, Chanel (Lagerfeld), Dior (John Galliano), Armani, Versace, Calvin Klein, Tom Ford, Carolina Herrera.
• La desfilada de moda com a espectacle multimèdia.
• Ball: Michael Jackson.
• Dansa espanyola: les companyies de Sara Baras i Joaquín Cortés.
• Cinema espanyol. L'enlairament internacional: José Luis Garci, Fernando Trueba, Fernando Fernán Gómez, Pedro Almodóvar, Alejandro Amenábar.
• Directores espanyoles, noves mirades de la realitat: Pilar Miró, Icíar Bollaín.
• La fotografia a Espanya: Cristina García Rodero, Alberto García Alix.
• Televisió: aparició del color. Retransmissions en directe: jocs olímpics, futbol, concerts, guerres.
• El cinema d'animació. Els estudis Pixar, estrena de Toy Story. Disney i DreamWorks.

Bloc 12: els anys 2000-2015

• L'ecologisme i l'art.
• L'islamisme radical. La destrucció de les imatges religioses.
• L'internacionalisme universal. Internet.
• Arquitectura. Barroquisme: Frank Gehry. Espectacularitat i polèmica: Santiago Calatrava.
• El concepte high tech. L'obra de Norman Foster.
• L'obra de Zaha Hadid.
• La tecnologia digital: cinema, televisió, fotografia i música.
• Música i ball. Noves tendències: hip-hop, dance.
• Nous canals de promoció artística: YouTube.
• Cinema en espanyol: l'èxit internacional de Guillermo del Toro amb El laberinto del fauno.
• La internacionalització del cinema espanyol: Juan Antonio Bayona, Rodrigo Cortés.
• El gènere documental al cinema.
• Televisió: les sèries de televisió, equiparables en popularitat i audiència al cinema.
• Tècniques de la producció audiovisual. Integració multimèdia.

Llista d'obres

• Caspar D. Friedrich: Caminant damunt un mar de boira, 1817
• William Turner: Pluja, vapor i velocitat, 1844
• Théodore Géricault: Rai de la «Medusa»,1819
• Eugène Delacroix: La llibertat guiant el poble, 1830
• Francisco de Goya

Capricho 43: El sueño de la razón produce monstruos

El tres de maig de 1802

• Paul Cézanne: La muntanya Sainte-Victoire: cal relacionar-lo amb el cubisme
• Édouard Manet: El dinar al camp, 1863
• Claude Monet: Sèries de la catedral de Rouen, 1894
• Camille Pissarro:

El bulevard de Montmartre, primavera, 1897

El bulevard de Montmartre, hivern, 1897

Aquestes imatges permeten relacionar el punt de vista picat i la captació de l'instant amb la influència de la fotografia

• Henri Matisse: Retrat de Madame Matisse (La ratlla verda), 1905
• Vincent van Gogh: Retrat del «père Tanguy» (1887-88): es pot relacionar la influència del Japó amb el retrat de Zola de Manet
• Pablo Ruiz Picasso:

Les demoiselles d'Avignon, 1907

Botella de Vieux Marc, vidre, guitarra i diari, 1913: per parlar del collage cubista i del fet de trencar les dues dimensions en l'obra d'art

• Chéret: Pòster del Musée Grévin, Pantomimes Lumineuses: permet parlar dels orígens del cartell i dels espectacles anteriors al naixement del cinema. El cinema com a atracció de fira i no un art en els orígens
• Henri de Toulouse-Lautrec: Un cartell del Moulin Rouge, de la Goulue, per exemple
• Auguste Rodin: Balzac: per parlar de la manera com Rodin romp la idea clàssica de monument
• Talbot, J.N. Niepce, L. M. Daguerre: escolliu les imatges que necessiteu per explicar l'inici de la fotografia. Explicau el calotip i el daguerreotip
• Lumière:

La sortida dels obrers de la fàbrica

L'arribada del tren a l'estació, 1905

• Georges Méliès: Viatge a la Lluna, 1902
• D. W. Griffith:

El naixement d'una nació

Intolerància

No en sortiran imatges a l'examen. Cal explicar com ha canviat el cinema, de ser un cinema d'atraccions, per entretenir, ha passat a ser narratiu, a contar una història.

• Antoni Gaudí:

Casa Batlló

la Pedrera

Cal comentar no tan sols l'arquitectura sinó també l'edifici com a obra d'art total, contenidor de les diverses arts: ceràmica, mobles, vitralls, teles pintades, etc.

• Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana, 1905-1908. Modernisme no tan sols en habitatges sinó també en edificis públics.
• Victor Horta: Casa Tassel, 1893
• Marcel Duchamp: Ready-made, Font, 1917
• Salvador Dalí: La persistència de la memòria, 1931
• Frida Kahlo: Les dues Fridas, 1930
• Joan Miró: Interior holandès, 1928
• Cinema surrealista:

Luis Buñuel i Salvador Dalí: Un chien andalou, 1929

• Cinema expressionista:

El gabinet del doctor Caligari, de R. Wiene, 1919

Relació entre cinema, art i arquitectura a l'expressionisme alemany. Obra d'art total (Gesamtkunstwerk).

• Còmic (com a nou mitjà de comunicació de massa en general, i com la seva iconografia influeix en moviments com l'art pop)
• Charles Chaplin: Temps moderns, 1942
• Fotografia social

Dorothea Lange: Migrant Mother, 1936

• Fotografia de guerra

Robert Capa, La mort d'un republicà, 1936

• Abstracció escultòrica:

Henry Moore, Reclining Figure, 1969-70 (al museu de Tel Aviv)

• Constantin Brancusi: La besada, 1912
• Pablo Gargallo: Gran ballarina: per parlar del ferro com a nou material de l'escultura i introduir el buit a l'escultura.
• Mies van der Rohe: Pavelló alemany de l'Exposició de Barcelona, 1929
• Frank Lloyd Wright: Casa de la Cascada, Pennsilvània (1937)
• Le Corbusier: Ville Savoye, 1931
• Walter Gropius: Edifici de la Bauhaus, 1919.
• Expressionisme abstracte:

Jackson Pollock: Autumn Rhythm (number 30), 1950

Mark Rothko: Sense títol (violeta, negre, taronja, groc, en blanc i vermell), 1949

• Expressionisme figuratiu:

Francis Bacon, Papa Inocenci X, 1953

• Artpop:

Andy Warhol, Campbell's Soup Cans, 1962

• Art conceptual

Joseph Beuys, M'agrada Amèrica i jo li agrado a Amèrica, 1974

• Arquitectura postmoderna i deconstructivista

Zaha Hadid, Centre Cultural Heydar Aliyev, Bakú (Azerbaidjan), 2013

Preguntes curtes

1. Què significa el terme «avantguarda»: posa un exemple d'obra i d'autor avantguardistes
2. Qui són els germans Lumière? Dona'n una cronologia aproximada i un exemple d'alguna obra
3. Què és un daguerreotip? Diferències entre calotip i daguerreotip
4. En quin moviment artístic situaries l'obra de Salvador Dalí? Posa un exemple d'obra i data
5. Amb quin escultor relacionaries el concepte de fer escultures amb el buit? Posa un exemple d'obra i data
6. Qui fou l'inventor del cartell modern? Quan es varen fer els primers cartells?
7. Diferències entre La sortida dels obrers de la fàbrica (germans Lumière, 1895) i Viatge a la Lluna (Georges Méliès, 1902)
8. Què és la Bauhaus? Situa aquest moviment en una dècada del segle XX
9. Què és una exposició universal? Posa'n un exemple
10. Amb quin arquitecte relaciones aquests conceptes?: el modulor, sistema de construcció d'un edifici sobre pilotis, tenir en compte la il·luminació natural, funcionalitat, la casa ha de repercutir en la forma de vida dels habitants. Dona'n una cronologia aproximada
11. Amb quin arquitecte relaciones aquests conceptes? arc catenari, arquitectura orgànica, integració de les arts (mobiliari, ceràmica, treball del ferro i del vidre) a l'edifici. Dona'n una cronologia aproximada
12. Amb quin cineasta relaciones aquests conceptes? muntatge invisible, pel·lícula com a narració, utilització de diferents tipus de plans, moviments de càmera
13. Què són els Capritxos? Posa'n un exemple, autor i data
14. Amb quin moviment artístic relaciones aquests conceptes? llum, captació de l'instant fugaç, pinzellada lliure, importància del color, pintar a l'aire lliure. Posa l'exemple d'un artista, d'una obra i data
15. Què són les pintures negres? En quina època de la vida les va pintar l'artista?
16. Defineix el terme action painting. Posa l'exemple d'una obra, autor i data
17. Què expressa el concepte art pop? Posa un exemple d'un autor, obra i any
18. Defineix en poques línies què és el dadà. Posa l'exemple d'una obra, autor i data
19. Amb quin moviment artístic relacionaries aquests conceptes? estètica de la vida quotidiana i dels objectes de consum, estètica del kitsch, influències del còmic i el cinema, oposició a l'elitisme cultural. Posa l'exemple d'un autor, obra i data
20. Amb quin moviment arquitectònic relacionaries aquests conceptes? obliqüitat, manca d'harmonia en la combinació de formes i material, irregularitat. Posa un exemple d'obra, autor i data
21. Quan sorgeix el cinema sonor? Explica, amb poques línies, alguns dels canvis que suposa per a la producció cinematogràfica
22. Defineix en poques línies què és el net.art. Posa l'exemple d'un artista, d'una obra i data
23. Amb quin arquitecte relacionaries el concepte arquitectura HighTech? Posa un exemple d'una obra i la data.
24. Amb quin moviment artístic relacionaries aquests conceptes: importància de la idea, no importància de la tècnica ni aspectes estètics de l'obra. Posa l'exemple d'un autor, obra i data.
25. Quines són les característiques que defineixen el Romanticisme com a moviment artístic? Posa'n quatre com a mínim.
26. Amb quin context econòmic i social relaciones l'obra Migrant mother (1936) de Dorothea Lange?
27. Què és un objet trouvé? Amb quin moviment artístic relaciones aquest concepte? Posa l'exemple d'una obra, autor i data.
28. Amb quin artista relaciones el concepte color field? Explica què significa aquest concepte i dona'n una cronologia aproximada.
29. Amb quin context historicopolític relaciones l'obra La llibertat guiant el poble (1830) d'E. Delacroix?

Relacions d'obres i moviments artístics

• Autoretrat de Delacroix, 1837 / Música de Beethoven
• La Montagne Sainte-Victoire / Les demoiselles d'Avignon
• Retrat de Zola de Manet / El «père Tanguy» de van Gogh
• La besada (Rodin) / La besada (Brancusi)
• Pluja, vapor, velocitat (Turner) / Impressió, sol naixent (Monet)
• El cleptòman (Géricault) / Aquelarre (Goya)
• Una foto i un quadre de Monet o Sisley: comparar els orígens de la fotografia amb l'impressionisme
• Casa Tassel, d'Horta / Pavelló de Barcelona de Mies van der Rohe
• Imatge d'un edifici modernista i detalls d'aquest edifici
• L'expressionisme alemany com a exemple d'interrelació entre la pintura, l'arquitectura i el cinema
• El surrealisme a la pintura i al cinema
• Fotograma de Charles Chaplin, Modern Times, 1936, i Migrant mother, 1936, de Dorothea Lange
• Escultura abstracta
• Arquitectura organicista
• La influència de la iconografia del còmic en l'art pop
• F. Bacon, Papa Innocenci X, 1953, i Capricho 43: El sueño de la razón produce monstruos, de Goya
• L'expressionisme abstracte i l'expressionisme figuratiu
• Font, 1917, de M. Duchamp, i M'agrada Amèrica i jo li agrado a Amèrica, de Joseph Beuys, 1974
• Explicar el deconstructivisme arquitectònic posant una obra i un autor com a exemple