Vés al contingut

Viracotxa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeViracotxa

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdéu
deïtat creadora
deïtat solar Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia inca Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMama Cocha Modifica el valor a Wikidata
FillsInti, Mama Quilla, Imahmana Viracocha (en) Tradueix i Tocapo Viracocha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Viracotxa[1][2] (en quítxua Qun Tiksi Wiraqucha) era considerat com l'esplendor originària o el Senyor, Mestre del Món.[3] Realment va ser la primera divinitat dels antics peruans, és a dir els habitants del Caral, Chavín de Huántar, Huari i especialment els tiauanacs, que provenien del llac Titicaca. El culte al déu creador va suposar un concepte de l'abstracte i intel·lectual, i tan sols estava destinat a la noblesa. Viracotxa era representat amb dues vares, que pareix que eren estòliques (propulsors) o uaraques (fones gegants andines).[4]

Viracotxa, igual que altres deus, va ser un déu nòmada. Segons els mites va sorgir de les aigües i va crear el cel i la terra. Tenia un company alat, l'ocell Inti, una mena d'ocell mag, coneixedor de l'actualitat i el futur. Aquest tenia el nom de Corequenque a les tradicions orals, missatger dels déus, les plomes del qual s'utilitzaven per a la mascaipatxa o corona de l'emperador o sapa inca.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. Perramón, Francisco de Asís Ligorred; Torrents, Ramon. Abya-Yala: antologia de literatures americanes. Generalitat de Catalunya, Comissió Amèrica i Catalunya, 1992. ISBN 978-84-393-2521-5. «Viracotxa, déu sempre present, jutge que està pertot, déu que governa i proveeix, que crea tot just dient: «Aquest que sigui home; aquesta, dona».»
  2. Vidal-Folch, Ariadna Lluís i; Alcaine, Azucena Palacios. Lenguas vivas en América Latina: IV Jornadas Internacionales sobre Indigenismo Americano (Universidad Autónoma de Madrid) (en castellà). Institut Català de Cooperació Iberoamericana, 2004. ISBN 978-84-85736-14-0. «Viracotxa. Proveïdor i Providència. «Siga l'home», «Siga la dona». I tot dient-ho, els féu.»
  3. «Viracotxa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  4. Mathieu Viau-Courville: Spatial configuration in Tiwanaku art. A review of stone carved imagery and staff gods Boletín del Museo Chileno de Arte Precolombino, Vol. 19, No. 2 (2014), p. 15–16
  5. Colonial Spanish America: a documentary history, Kenneth R. Mills, Rowman & Littlefield, 1998, p. 39.
  6. Mathieu Viau-Courville: Spatial configuration in Tiwanaku art. A review of stone carved imagery and staff gods Boletín del Museo Chileno de Arte Precolombino, Vol. 19, No. 2 (2014), p. 18