Virgilio Bellatti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVirgilio Bellatti
Biografia
Naixement 1869
Florència (Itàlia)
Mort 1917 (47/48 anys)
Milà (Itàlia)
Activitat
Ocupació Cantant
Veu Baríton
Instrument Veu
Modifica les dades a Wikidata

Virgilio Bellatti (Florència, 1869 - Milà, 1917) fou un baríton italià.

Bellatti va debutar el 1892 a La Pergola de Florència a Els pescadors de perles. Baríton amb una formació del segle XIX, la seva veu clara i àmplia, va gaudir d'una excel·lent reputació i una llarga carrera. Segons les cròniques, va cantar l'òpera Els mestres cantaires de Nuremberg moltes vegades en diferents teatres: al Liceu de Barcelona, al Verdi de Trieste (1908) al San Carlo de Nàpols (1910) i al San Carlo de Gènova (1912). El 1894 es va incloure en l'elenc de la nova obra de Leoncavallo I Medici al Dal Verme de Milà i més tard a Nàpols, en el paper de Poliziano. El 1896 és el primer Schaunard a La bohème al Politeama de Gènova. El 1899 va participar en una gira molt llarga pels Estats Units. El 1901 va ser elegit per cantar el personatge de Tartaglia a l'estrena de la nova òpera de Mascagni Le maschere a La Scala. En aquest mateix escenari també hi cantà La boheme amb Enrico Caruso i Emma Carelli. El mateix any va cantar a Ciutat de Mèxic i en altres ciutats mexicanes. Es diu que a Mèxic va aconseguir una popularitat tan gran que venien els dolços amb la seva efígie reproduïda. El 1902 va participar en la mascagniana gira als Estats Units, amb Iris. També cantà papers com De Siriex de Fedora o Michonnet d'Adriana Lecouvreur i es va mantenir en el repertori també típic dels títols còmics: Crispino e la Comare, Il Maestro di Cappella de Ferdinando Paër, Napoli in Carnevale de Nicolo de Giosa, Barbiere di Siviglia, La Cambiale di Matrimonio, Le donne curiose d'Emilio Usiglio i Fra Diavolo, aquesta darrera també la interpretà a La Scala.

El 1905, va ser víctima d'un accident durant una actuació de La bohème al Politeama Nazionale de Florència, amb una fractura a la cama com a conseqüència d'una caiguda a l'escenari. La seva carrera va acabar el 1917, l'any de la seva mort, després d'abandonar la temporada del Teatro Royal de Malta per la malaltia.[1]

Referències[modifica]