Virginie Hériot
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Virginie Claire Désirée Marie Hériot  25 juliol 1890 Villa Hériot (França) | ||
| Mort | 28 agost 1932 (42 anys) Arcaishon (França) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | navegant, regatista | ||
| Membre de | |||
| Esport | vela | ||
| Participà en | |||
| 1928 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 |
||
| Família | |||
| Cònjuge | François Haincque de Saint-Senoch | ||
| Pares | Olympe Hériot i Cyprienne Dubernet | ||
| Germans | Auguste-Olympe Hériot Olympe-Charles Hériot | ||
| Premis | |||
| |||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Vela | |||
Jocs Olímpics 
| |||
Representa:  França
| |||
|
Amsterdam 1928 | 8 metres | |
Virginie Hériot (Villa Hériot, 25 de juliol de 1890 - Arcaishon, 28 d'agost de 1932) va ser una regatista francesa que va competir durant la dècada de 1920.
Filla dels propietaris dels Grands Magasins du Louvre, Olympe Hériot i Cyprienne Dubernet, el 1904 va fer el seu primer creuer a bord del iot Katoomba,[1] tot navegant per la Mediterrània.[2][3] El 2 de maig de 1910 es va casar amb el vescomte François Marie Haincque de Saint Senoch. Se'n separà el 1921 i a partir d'aquest moment es va dedicar cada cop més exclusivament a la navegació.
El 1928 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Amsterdam, on va guanyar la medalla d'or en la regata de 8 metres del programa de vela, a bord de l'Aile VI, junt a Donatien Bouché, Carl de la Sablière, André Derrien, André Lesauvage i Jean Lesieur.[4][5] Aquell any també guanyà la Copa d'Itàlia. El 1929 va guanyar la Copa de França, la Copa d'Itàlia i la Copa del Rei d'Espanya. Aquests èxits van fer que fos nomenada cavaller de la Legió d'Honor. A través de la seva celebritat i les seves conferències impartides arreu del món s'esforçà per promoure la navegació francesa i donar a conèixer la qualitat dels enginyers i drassanes franceses. També es va dedicar a les obres filantròpiques.[6]
A principis de 1932 va resultar greument ferida durant una tempesta entre Venècia i Grècia, però es va negar a deixar de competir. A finals d'agost, durant la regata d'Arcachon, va perdre el coneixement a bord del seu petit veler Aile VII, però va prendre la sortida de la regata. Víctima d'un síncope en creuar la meta, va morir el 28 d'agost de 1932 a bord de l'Ailée IV.[7][8][9] El seu funeral se celebra el 2 de setembre a París a la basílica de Sainte-Clotilde, en presència de Georges Leygues i el mariscal Pétain.[10]
Referències
[modifica]
- ↑ «Nouvelles nautiques». Yachting gazette : journal de la navigation de plaisance, 255, 15-04-1904, pàg. 213-214.
- ↑ «Dame des mers». Cols bleus : hebdomadaire de la Marine française, 2721, 13-11-2004, pàg. 18-23.
- ↑ «Lettre de Rhodes». Instanboul, 13-05-1904, pàg. 2.
- ↑ «Olympedia – Virginie Hériot». [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ «Les sportifs souvenirs de Mme Virginie Hériot». Match, 24 décembre 1929.
- ↑ «Mme Virginie Hériot a reçu hier le "prix des Croisières"». Excelsior, 23 décembre 1931, pages 6/8.
- ↑ «La mort de Mme Virginie Hériot». L'Avenir, 28 Aout 1932, p 4/4.
- ↑ «Mme Virginie Hériot est mort hier à Arcachon». Le petit Marseillais, 29 Aout 1932, p 1/8.
- ↑ «La mort de Mme Virginie Hériot». à la page, 01-09-1932, p13/15.
- ↑ «Les obsèques de Mme Virginie Hériot». Paris-soir, 02-09-1932, p 3/10.