Virrei de Mallorca
| Residència | Palau Reial de l'Almudaina  |
|---|---|
| Nomenat per | monarca |
| Jurisdicció | Regne de Mallorca |
| Institució | Reial Audiència de Mallorca |
| Estat | Monarquia Hispànica |
| Mandat | 3 anys |
| Creació | 11 maig 1576 |
| Abolit | 28 novembre 1715 |
| Llista | Llista de virreis de Mallorca |
El virrei de Mallorca fou el màxim representant del rei a les illes Balears entre 1575 i 1715, amb competències polítiques, militars i judicials. Creat arran de la Reial Audiència de Mallorca, el càrrec simbolitzà l'autoritat directa de la monarquia fins als Decrets de Nova Planta, que el substituïren pel capità general.
Origen i funcions del virrei de Mallorca
[modifica]El virrei de Mallorca fou una magistratura unipersonal que representava directament el rei a les Balears durant l'època moderna. El càrrec sorgí arrel de la pragmàtica reial de l'11 de maig de 1571, que creà la Reial Audiència i reorganitzà l'administració reial a Mallorca, que perdurà fins als Decrets de Nova Planta (1715).[1]
El virrei exercia com a alter ego del monarca, amb atribucions judicials, administratives i militars. Presidí la Reial Audiència i era la màxima autoritat judicial, amb apel·lació possible al Consell d'Aragó en causes importants. En matèria de govern mantenia l'ordre públic, reprimia el bandidatge i dictava o confirmava ordinacions i edictes, que havien de ser revisats per la Juraria de Mallorca per garantir el respecte a lleis del regne, en el que s'anomenava trencament de franquesa.[2]
Com a capità general, comandava les forces armades, presidia el Consell de Guerra i la Junta de Fortificació, i controlava les milícies locals i l'armament. També encapçalava la Cúria de Capitania General, amb competències civils i militars sobre els oficials i les causes de cors. En l'àmbit civil, supervisava l'administració reial i municipal, inclosos els governadors de Menorca i d'Eivissa, i a partir del segle xvii tingué capacitat per autoritzar les resolucions del Gran i General Consell.[2]
Evolució i desaparició del càrrec
[modifica]Entre 1571 i 1576, el regne seguí governat pel lloctinent general, que presidia la nova Reial Audiència creada el 1571. Hi hagué un etapa de transició i posada en marxa de la institució sota la guia del doctor Bernat Joan Poll que acabà el 1576, quan Miquel de Montcada i Bou fou nomenat primer virrei de Mallorca.[1]
El càrrec, generalment triennal i de designació reial directa, estava reservat a naturals de la Corona d'Aragó, exclosos aragonesos i rossellonesos, tot i que aquesta norma no sempre es respectà. Entre 1575 i 1715 exerciren més de trenta virreis, dels quals només sis eren mallorquins.[2]
Amb els Decrets de Nova Planta, el càrrec de virrei fou suprimit i substituït pel de comandant general, aviat conegut com a capità general, que assumí les funcions i la presidència de la Reial Audiència. Amb la implantació del règim constitucional al segle xix, la representació política passà al cap polític, després governador civil, mentre que les audiències quedaren limitades a competències estrictament judicials.[2]
Llista de virreis
[modifica]| Imatge | Monarca del període | Lloctinent(s) i càrrecs destacats |
|---|---|---|
| Precedits pels lloctinents generals de Felip II de Castella | ||
|
Felip II de Castella el Prudent (1554–1598) |
|
|
Felip III de Castella el Pietós (1598–1621) |
|
|
Felip IV de Castella el Gran (1621–1665) |
|
|
Carles II de Castella l'Embruixat (1665–1700) |
|
_-_Google_Art_Project.jpg)
|
Felip V d'Espanya primera vegada (1700–1706) |
|
|
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1706–1715) |
|
| Seguits pels capitans generals de Felip V d'Espanya | ||
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Planas Rosselló, Antonio. La Real Audiencia de Mallorca en la época de los Austrias (1575-1715) (
PDF) (en castellà). Universitat Pompeu Fabra, desembre 2010. ISBN 978-84-88042-27-9 [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Virrei». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 209-210. ISBN 84-8661702-2.
Bibliografia
[modifica]- Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum varis. Palma: Promomallorca, p.. ISBN 84-8661702-2.
- Rodríguez Saiz, Jesús; Rodríguez Amador, Javier. «Los reyes de Aragón y de Mallorca». A: La defensa de Mallorca: XXV siglos de historia militar ( PDF) (en castellà). Palma: Rapitbook, 2015, p. 118-120. ISBN 78-84-943892-3-8 [Consulta: 15 octubre 2025].