Visca l'amor!

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'àlbumVisca l'amor!
Tipus Disc
Publicat 1968
Gènere Nova Cançó
Discogràfica Concèntric
Cronologia de Guillermina Motta

Guillermina Show (1967) Visca l'amor!
(1968)
A un amic del País Basc (1968)
Modifica les dades a Wikidata

Visca l'amor![1] és el setè àlbum de Guillermina Motta, publicat el 1968 per la discogràfica Concèntric.[2] El 1969 també es va fer un EP homònim amb 4 de les cançons de l'àlbum més llarg, que són: Cançó del pobre marit, Cançó del desig farsant, Mester d'amor i Canticel. L'any 2002, Columna Música va publicar el contingut d'aquest àlbum Visca l'amor! a Fent equilibris 1. 1964-1968, un àlbum recopilatori de la seva obra entre el 1964 i el 1968, com a part de les seves obres completes fins a la data.

Cançons[3][modifica]

  1. Cançó de la malmonjada (anònim - Guillermina Motta)
  2. No puc dormir soleta (anònim - Guillermina Motta)
  3. Si no girau los vostres ulls (Joan Roís de Corella - Guillermina Motta)
  4. Una senyora de cor galant (anònim - Guillermina Motta)
  5. Tan belles olors haveu (anònim - Guillermina Motta)
  6. L'amor és que m'aturmenta (Pere Serafí - Guillermina Motta)
  7. Senyora, gràcia i mercès (anònim - Guillermina Motta)
  8. Si portau din din (Valeri Fuster - Guillermina Motta)
  9. Cançó del pobre marit (Josep Maria de Sagarra - Guillermina Motta)
  10. Cançó del desig farsant (Josep Maria de Sagarra - Guillermina Motta)
  11. Nodreix l'amor (Joan Maragall - Guillermina Motta)
  12. Canticel (Josep Carner - Guillermina Motta)
  13. Cançó d'un doble amor (Josep Carner - Guillermina Motta)
  14. Lorelei (Gabriel Ferrater - Guillermina Motta)
  15. Mester d'amor (Joan Salvat-Papasseit - Guillermina Motta)
  16. Visca l'amor (Joan Salvat-Papasseit - Guillermina Motta)

Sobre les lletres[modifica]

  • 1. Cançó de la malmonjada (anònim - Guillermina Motta) - Poema anònim del segle XIV en que una dona es queixa per haver estat forçada a esdevenir monja. Només se'n conserva aquest fragment del poema, que apareix al cançoneret contingut al manuscrit 129 de Ripoll, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i que fou escrit circa 1340, possiblement a Castelló d'Empúries, al voltant de l'infant Pere de Ribagorça, comte d'Empúries.[4]
  • 2. No puc dormir soleta (anònim - Guillermina Motta) - aquest poema anònim data del segle XV.[5]
  • 3. Si no girau los vostres ulls - Aquest títol correspon a la segona part del poema Balada de la garsa i l'esmerla, de Joan Roís de Corella (segle XV)[6]
  • 4. Una senyora del cor galant (anònim - Guillermina Motta) - anònim del segle XV, comença amb el dístic: "Una senyora que ací ha / jo l'auré o·m costarà".[7]
  • 5. Tan belles olors haveu - anònim del segle xvi, comença amb el dístic: "En clavell, si·m ajut Déu / tan belles olors aveu!".[8]
  • 7. Senyora, gràcia i mercès - anònim del segle xvi.[9]
  • 8. Si portau din din (Valeri Fuster - Guillermina Motta) - La lletra és part d'un poema burlesc del poeta valencià renaixentista Valeri Fuster (s.XVI), i es va publicar en un plec a València el 1556.[10] El poema està dividit en dues seccions corresponent a dues veus: en la primera, intitulada Canción muy gentil en la qual [sic] ruega un gentil hombre a su amiga que por merced le acoja aquella noche a dormir en su casa i en castellà, un home galant canta les lloances de l'aimia perquè el deixi entrar a casa; i en la segona, intitulada Resposta de la sua amiga al sobre dit galant i en català, la donzella en qüestió, enfadada amb ell o amb els homes en general, el rebutja amb molta empenta i d'una forma altament irònica, indicant-li que no li valen les lloances, que ha aprés molt i ara només creu en els diners, que seria la clau que obriria la porta. És la segona part que està musicada aquí, i comença amb l'estrofa: "No em ploreu davant / per entrar ací; / si porteu din-din / dormirau amb mi."[11]

Referències[modifica]

  1. No s'ha de confondre amb l'àlbum del 2006 de la Teresa Rebull, amb el mateix nom però sense el signe d'exclamació.
  2. Joan Ramon Mainat. Tretze que canten, fotografia de Colita. Barcelona: Editorial Mediterrània i Caixa d'Estalvis de Catalunya, 1982. Capítol sobre Guillermina Motta, secció sobre discografia, p.57-58
  3. de la pàgina Cancioneros.com. Consultat el 12 desembre 2010.
  4. Josep Romeu i Figueras, Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, 1993, p.23-24
  5. Kathleen McNerney: Recovering their Voices: Early Peninsular Women Writers a eScholarship, Universitat de Califòrnia (en anglès). El poema en qüestió es troba al Manuscrit 8 de la Biblioteca de Catalunya i aviat serà disponible per a consultació en línia. Consultat el 16 desembre 2010.
  6. "Selecció de poesia catalana" a LletrA, la poesia catalana a Internet, Universitat Oberta de Catalunya. Consultat el 12 desembre 2010.
  7. Josep Romeu i Figueras, Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, p.99.
  8. Josep Romeu i Figueras, Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, p.107.
  9. Josep Romeu i Figueras, op. cit. p.110.
  10. «Valeri Fuster». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI, Volum I, a cura de Vicent Pitarch i Lluís Gimeno. València: Eliseu Climent Editor / Edicions 3 i 4, 1982. El poema: p.191-194; la cita: p.192

Enllaços externs[modifica]

Coberta a cancioneros.com