Visitor Q

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaVisitor Q
ビジターQ modifica
VisitorQ.jpg
Fitxa
DireccióTakashi Miike modifica
Protagonistes
GuióItaru Era (en) Tradueix modifica
MúsicaKōji Endō (en) Tradueix modifica
FotografiaHideo Yamamoto (en) Tradueix modifica
MuntatgeYasushi Shimamura (en) Tradueix modifica
DistribuïdorMikado Film (en) Tradueix modifica
Dades i xifres
País d'origenJapó modifica
Estrena17 març 2001 modifica
Durada84 min modifica
Idioma originaljaponès modifica
Coloren color modifica
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica modifica
Temaincest i família disfuncional modifica

IMDB: tt0290329 Filmaffinity: 621463 Allocine: 36796 Rottentomatoes: m/visitor_q Allmovie: v266295 TCM: 531720 Modifica els identificadors a Wikidata

Visitor Q (ビジターQ,Bijitā Kyū o Bijitâ Q), és una controvertida pel·lícula japonesa dirigida per Takashi Miike el 2001.[1]

Format[modifica]

Va ser la sisena i última part de la sèrie Cinema d'Amor.[2] Editades directament en vídeo per cineastes independents després d'una breu però exclusiva exhibició al petit cinema Shimokitazawa a Tòquio. Les sis pel·lícules van ser concebudes com a proves per explorar els beneficis que ofereix el Vídeo Digital de baix pressupost, tals com la major mobilitat de la pel·lícula i les condicions de baixa il·luminació a la disposició dels cineastes. Visitor Q sovint reprodueix l'estil documental d'imatges i pel·lícules casolanes, per la qual cosa evoca un sentit de realisme que contradiu l'humor negre i els elements més estranys de la pel·lícula.[3]

Argument[modifica]

Un reporter televisiu que va entrar en el núvol de l'oblit tan bon punt va ser atacat pels joves d'una banda (els quals el van violar amb un micròfon i van gravar tota l'escena amb una càmera), tracta de realitzar un documental sobre la violència juvenil i el sexe. Per a això manté relacions sexuals amb la seva pròpia filla i observa al seu propi fill mentre és humiliat per tres companys de col·legi. A casa seva el panorama és poc encoratjador, amb una dona addicta a les drogues i que és habitualment copejada pel fill. En aquest marc abjecte apareix un estrany, anomenat Q, el qual s'integra a la família com si fos un visitant de pas. Tot i així, Q interactua amb tots els membres de la família provocant forts canvis en els individus. Per exemple: aconsegueix que el pare s'interessi per la necrofília (i la practiqui en un hivernacle).[4]

Visitor Q planteja, a través d'algunes reminiscències de Teorema (1968) o Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975), ambdues pel·lícules de Pier Paolo Pasolini,[4] i també del cinema trash de John Waters, un retrat feroç no solament de la família japonesa sinó també de la seva societat. No hi ha fets objectius o puntuals que justifiquin la pel·lícula, només allò que és escatològic, l'extrem i el surrealisme grotesc que presideixen gairebé totes les pel·lícules de Takashi Miike. Tal com les velles pel·lícules de Pasolini, Miike no ens mostra la seva història amb subtileses, sinó a crits i amb violència.[4][5]

Repartiment[modifica]

  • Kenichi Endo com Kiyoshi Yamazaki, el pare
  • Shungicu Uchida com Keiko Yamazaki, la mare
  • Fujiko com Miki Yamazaki, la filla
  • Juny Mutō com Takuya Yamazaki, el fill
  • Kazushi Watanabe com el visitant
  • Shōko Nakahara com Asako Murata.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Bijitâ Q (Video 2001) - IMDb» (en anglès). IMDb. [Consulta: 30 novembre 2016].
  2. «Visitor Q (JAPAN 2001)». www.lovehkfilm.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  3. Mes, Kuriko Sato, Tom. «Midnight Eye interview: Takashi Miike». www.midnighteye.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 Schwartz, Dennis. «visitorq». homepages.sover.net. [Consulta: 30 novembre 2016].
  5. «Visitor Q (Q Bijitâ) (2002) - Rotten Tomatoes» (en anglès). Rotten Tomatoes. [Consulta: 30 novembre 2016].

Vegeu també[modifica]