Vissarion Xebalín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVissarion Xebalín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 maig 1902 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Omsk (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 1963 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Moscou (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou
Escola Estatal de Música Gnessin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, pedagog musical, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, simfonia, cantata i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEdison Denisov, Tikhon Khrennikov, Anatoli Komarowski (en) Tradueix, Serguei Slonimski, Nikolaj Nikolajevic Karetnikov, Mstislav Rostropóvitx i Aleksandra Pakhmutova Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0790514 Musicbrainz: a4966aba-9075-466e-94c7-2470f6cdd9d0 Lieder.net: 5725 Discogs: 1437100 IMSLP: Category:Shebalin,_Vissarion Allmusic: mn0001642227 Find a Grave: 22540204 Modifica el valor a Wikidata

Vissarion Iàkovlevitx Xebalín, rus: Виссарио́н Я́ковлевич Шебали́н (Omsk, Sibèria, 11 de juny de 1902 - Moscou, Rússia, 29 de maig de 1963) fou un compositor i director d'orquestra soviètic.

Obres[modifica]

Va ser autor de gran fecunditat en tots els gèneres musicals:

  • Quartet núm 1 (1924).
  • Primera simfonia (1925).
  • Segona simfonia (1929).
  • Maig blau (1930).
  • Tercera simfonia (1934).
  • Tercera simfonia (1934).
  • Suite, per a orquestra (1934).
  • Quartet núm. 2 (1934).
  • Trio, per a corda (1934).
  • Lenin, simfonia coral (1934).
  • Quarta simfonia (1935).
  • Segona Suite, per a orquestra (1935).
  • Obertura sobre un tema de Mary.
  • Camarades de lluita, òpera.
  • Quartet núm. 3.
  • Quartet núm. 4.
  • Variacions sobre una cançó popular russa (1941).
  • Concert, per a violí i orquestra (1941).
  • Obertura russa (1941).
  • El nuvi de l'ambaixada, opereta còmica.
  • Quartet núm. 5.
  • L'alosa, suite de ballet.
  • Quartet núm. 6 (1943).
  • Moscou, cantata (1946).
  • Quartet núm 7 (1947).
  • Sol a l'estepa, òpera (1958.

Música escènica[modifica]

Música de pel·lícules[modifica]

  • L'apertura de Turksib (1931).
  • La sabat roja (1934).
  • Amics del front de combat (1940).
  • Glinka (1945).
  • Sadko (1953).

A tot això s'ha d'afegir certa quantitat de cançons, unes cinquanta romances, diverses sonates per a piano, i per a violí i viola; l'orquestració de La fira de Sorótxintsi, de Modest Mússorgski; acabar el segon acte de l'òpera Els cosacs del Dnieper a l'altra banda del Danubi de Gulak-Artemiovski, i la re-orquestració d'obres de Mikhaïl Glinka, entre elles una Simfonia.

Bibliografia[modifica]