Vissarion Xebalín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Vissarion Xebalín
Vista del carrer principal d'Omsk, ciutat on va néixer Xebalín
Vista del carrer principal d'Omsk, ciutat on va néixer Xebalín
Nom real: Vissarion Iàkovlevitx Xebalín
Estil: Neoclàssic
Naixença: 11 de juny de 1902
Omsk, Sibèria
Defunció: 29 de maig de 1963 (als 60 anys)
Moscou, Rússia
Nacionalitat: Rússia Rússia
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Director d'orquestra

Vissarion Xebalín (en rus Виссарион Яковлевич Шебалин, Vissarion Iàkovlevitx Xebalín) (Omsk, Sibèria, 11 de juny de 1902 - Moscou, Rússia, 29 de maig de 1963) fou un compositor i director d'orquestra soviètic.

Estudià composició amb Miaskovski en el Conservatori de Moscou, i es diplomà el 1928. Anys abans d'acabar els seus estudis oficials exercí com a professor en els liceus Stàssov (1923-24) i Rimski-Kórsakov (1925-28). Entre 1928 i 1929 ensenyà en el liceu Revolució d'Octubre, i poc temps més tard entrà com a professor auxiliar en el mateix Conservatori on s'havia format. El 1930 formà part de l'Associació Russa de Músics Proletaris. El 1935 entrà com a professor efectiu en el Conservatori de Moscou, del que en fou director entre 1942 i 1948, data en què és acusat de <formalista> i de <tendències musicals antidemocràtiques>. Avui se sap que en la imposició de gustos musical comptava molt particularment l'opinió de Stalin i altres membres del govern.

El mateix anatema pesà sobre Xostakóvitx, Prokófiev, Khatxaturian i altres compositors soviètics, el gran pecats dels quals es limita a l'ús més o menys discret de dissonàncies inofensives al gust dels occidentals. El 1958 és rehabilitat. Entre aquesta data i 1960 fou membre organitzador del Comitè de la Unió de Compositors Soviètics. Abans de les seves acusacions fou distingit amb el premi Stalin (1943) l'Orde de la Bandera Roja (1944), l'Orde de Lenin (1946) i el 1947.

Va ésser autor de gran fecunditat en tots els gèneres musicals:

  • Quartet núm 1, (1924).
  • Primera simfonia, (1925).
  • Segona simfonia, (1929).
  • Maig blau, (1930).
  • Tercera simfonia, (1934).
  • Tercera simfonia, (1934).
  • Suite, per a orquestra (1934).
  • Quartet núm. 2, (1934).
  • Trio, per a corda (1934).
  • Lenin, simfonia coral (1934).
  • Quarta simfonia, (1935).
  • Segona Suite, per a orquestra (1935).
  • Overtura sobre un tema de Mary.
  • Camarades de lluita, òpera.
  • Quartet núm 3.
  • Quartet núm 4.
  • Variacions sobre una cançó popular russa (1941).
  • Concert, per a violí i orquestra (1941).
  • Overtura russa, (1941).
  • El nuvi de l'amabaixada, opereta còmica.
  • Quartet núm. 5.
  • L'alosa, suite de ballet.
  • Quartet núm 6, (1943).
  • Moscou, cantata (1946).
  • Quartet núm 7, (1947).
  • Sol a l'estepa, òpera (1958.

Música escènica[modifica | modifica el codi]

Música de pel·licules[modifica | modifica el codi]

  • L'apertura de Turksib, (1931).
  • La sabat roja, (1934).
  • Amics del front de combat, (1940).
  • Glinka, (1945).
  • Sadko, (1953).

A tot això s'ha d'afegir certa quantitat de cançons, unes cinquanta romances, diverses Sonates per a piano, i per a violí i viola; l'orquestració de La fira de Sorotxinski , de Modest Mússorgski; acabar el segon acte de l'òpera Els cosacs del Dnieper a l'altra banda del Danubi de Gulak-Artemiovski, i la re-orquestració d'obres de Mikhaïl Glinka, entre elles una Simfonia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]