Vitali Ginsburg

Vitali Ginsburg

Biografia
Naixement	4 octubre 1916 Moscou (Rússia)
Mort	8 novembre 2009 (93 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	insuficiència cardíaca
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Residència	Unió Soviètica Klykovka, Kazan (en)
Nacionalitat	Soviètic Rus
Grup ètnic	Jueu
Religió	Ateu
Formació	Universitat Estatal de Moscou
Director de tesi	Ígor Tamm i Lev Landau
Es coneix per	física de la matèria condensada física del Plasma
Activitat
Camp de treball	Física teòrica, física i astrofísica
Ocupació	Física teòrica
Organització	Institut Lebedev de Física de Moscou
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Acadèmia Europea de Ciències (2004–) Academia Europaea (1990–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1987–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1981–) Acadèmia de Ciències de Rússia (acadèmic) (1966–) Acadèmia de Ciències de Rússia (membre corresponent) (1953–1966) Indian National Science Academy Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciència de Moldàvia
Interessat en	Astrofísica
Professors	Ígor Tamm
Alumnes	Leonid Kéldix, David Abramovich Kirzhnits (en) i Vladimir Zheleznyakov (en)
Influències	Benjamin Fain
Obra
Estudiant doctoral	Efim Samoĭlovich Fradkin, Leonid Kéldix, Viatcheslav Moukhanov, Benjamin Fain, Oleg Dolgov, Vladimir Zheleznyakov (en) , German Getmantsev, Boris Guerxman, Vladislav Pustovoyt (en) , Aleksandr Gurevich (en) i Lev Naumovich Bulaevskii (en)
Localització dels arxius	Biblioteca i Arxius Niels Bohr https://history.aip.org/ead/20140494.html AR 1998-293; V-1998-(14), https://history.aip.org/ead/20140494.html 5861
Família
Cònjuge	Olga Zamsha Ginzburg Nina Yermakova Ginzburg
Premis
Premi Nobel de Física (2003)

Vitali Làzarevitx Ginsburg (en rus: Вита́лий Ла́заревич Ги́нзбург) (Moscou, 1916 - Moscou, 2009) fou un físic, astrofísic i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.

Biografia

Va néixer el 4 d'octubre de 1916 a la ciutat de Moscou. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicencià en física el 1938 i es doctorà el 1942. Des de l'any 1940, treballa a l'Institut Lebedev de Física de Moscou, institut pertanyent a l'Acadèmia Russa de Ciències, i fou entre els anys 1971 i 1988 successor d'Ígor Tamm al capdavant del Departament Teòric. Des de 1945, és professor a temps parcial de la Universitat Estatal de Nizhny Nóvgorod, i des de 1968 de l'Institut de Física i de Tecnologia de Moscou.

Des de 1971, és membre de la delegació estrangera de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències; des del 1981, de l'Acadèmia Nacional Americana de Ciències; i des de 1987 de la Royal Society de Londres.

Morí el 8 de novembre de 2009 a Moscou (Rússia), a l'edat de 93 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria, segons va manifestar Irina Presnyakova, portaveu de l'Acadèmia Russa de Ciències.

Recerca científica

Els seus camps de recerca inclouen la física de la matèria condensada, la física del plasma i l'astrofísica. En matèria condensada, destaquen les seves contribucions a la teoria de la superconductivitat (desenvolupada amb Lev Davidovich Landau), transicions de fase i ferroelectricitat; en la física del plasma, la teoria de propagació d'ones, sincrotró i radiació de transició; i en astrofísica una teoria sobre l'origen dels raigs còsmics, així com la teoria d'emissió de ràdio dels púlsars.

Durant la dècada del 1950, va involucrar-se en el projecte soviètic de la bomba d'hidrogen.

Premis i distincions

• Orde del Mèrit de 1a classe (4/10/2006) – per la seva destacada contribució al desenvolupament de la ciència nacional i molts anys de fructífera tasca
• Orde del Mèrit de 3a classe (3/10/1996) – per destacats èxits científics i la formació de personal qualificat
• Orde de Lenin
• Orde de la Bandera Roja del Treball (2)
• Orde de la Insígnia d'Honor (2)
• Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra patriòtica de 1941-1945
• Medalla d'Or Lomonóssov (1995) - pels èxits destacats en els camps de la física teòrica i l'astrofísica
• Medalla d'Or Vavilov (1995) - per una tasca destacada en la física, incloent-hi una sèrie d'articles sobre la teoria de la radiació de manera uniforme per fonts mòbils
• Premi Nobel de Física (2003) (compartit amb el seu compatriota Aleksei Alekséievitx Abrikóssov i el nord-americà Anthony James Leggett) - per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluïdesa
• Premi Wolf (1994/1995)
• Premi Lenin (1966)
• Premi Stalin (1953)

Enllaços externs

• «Vitali Ginsburg» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.