Vitali Txekhover

Vitali Txekhover
Nom original	Vitali Aleksàndrovitx Txekhover
Biografia
Naixement	22 desembre 1908 ; Sant Petersburg (Rússia)
Mort	11 febrer 1965 (56 anys); Sant Petersburg (Rússia)
Dades personals
Nacionalitat	Unió Soviètica
Activitat
Ocupació	Escaquista i compositor d'escacs
Nacionalitat esportiva	Unió Soviètica
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Campió de l'Uzbekistan (1944) Mestre Internacional (1950); Jutge Internacional per Composicions d'escacs (1956); Mestre Internacional per Composicions d'Escacs (1961)
Altres
Títol	Campió de l'Uzbekistan (1944) Mestre Internacional (1950); Jutge Internacional per Composicions d'escacs (1956); Mestre Internacional per Composicions d'Escacs (1961)

Vitali Aleksàndrovitx Txekhover (també transcrit de vegades com a Tschechower o Czechower, pronunicat "txekh a VYAIR") (en rus: Виталий Чеховер) (1908–1965), fou un jugador i compositor d'escacs soviètic, que ostentà el títol de Mestre Internacional des de 1950.^[1] També fou pianista.

Carrera com a compositor[modifica]

Vitaly Chekhover
Schachmaty w SSSR 1947

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Les blanques juguen i fan taules. Solució: 1.Cd5 e2 2.Cc3+ Rb3 3.Cxe2 Kc4! 4.Cf4!! g5 5.Ce6! g4 6.Cg7! f4 7.Ch5 f3 8.Cf6 g3 9.Ce4 g2 10.Cd2+. Es tracta d'un estudi molt famós i conegut.

Aquest exemple empra la notació algebraica.

Al començament de la seva carrera com a compositor d'estudis de final, Txekhover sovint revisava estudis tradicionals d'altres autors. Es va esforçar per refer-los d'una forma més econòmica, sovint amb menys peces – i per tant centrant-se en la idea del problema en si mateix, més que en la posició concreta al tauler. Posteriorment va trobar el seu propi estil i va compondre un cert nombre d'estudis i problemes originals i independents. A partir de 1936, Chekhover va publicar més de 160 estudis de final.^[2] És considerat un prominent especialista en finals de cavalls, i ha escrit diversos llibres sobre aquest tema, ja sigui en solitari o amb coautors com ara el Gran Mestre rus Iuri Averbakh.^[3]

Entre 1947 i 1965 va participar en el campionat de la Unió Soviètica per composició d'escacs. Va rebre dos cops el títol de Mestre dels Esports de l'URSS. El 1956 obtingué el títol de Jutge Internacional per Composicions d'escacs^[4] per la FIDE, i va rebre el títol de la FIDE de Mestre Internacional per Composicions d'Escacs^[5] el 1961.

Carrera com a jugador[modifica]

Chekover fou també un reeixit jugador d'escacs, que fou guardonat amb el títol de Mestre Internacional el 1950 tot just quan el títol fou creat. Entre les seves victòries en torneigs destaquen les del Campionat de Leningrad de 1937 (empatat) i 1949. Va guanyar també el Campionat de l'Uzbekistan el 1944.^[1]

Hi ha una variant de la defensa siciliana que duu el seu nom: 1. e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4. Dxd4 (vegeu defensa siciliana, variant Chekhover).^[1]^[6]

Bibliografia[modifica]

Chekhover, Vitaly; Averbakh, Iuri. Comprehensive Chess Endings: Knight Endings. Batsford, 1977. ISBN 978-0713405521.
Chekhover, Vitaly; Averbakh, Iuri; Henkin, V.. Comprehensive Chess Endings: Queen v. Rook/Minor Piece Endings. Batsford, 1978. ISBN 978-0713408669.

Notes i referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Nota biogràfica de Vitali Txekhover» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 14 abril 2013].
↑ Boll, Peter. «Dades biogràfiques sobre compositors d'estudis de finals». ARVES – Dutch-Flemish Association for Endgame Study. Arxivat de l'original el 2008-09-15. [Consulta: 3 abril 2008].
↑ Chekhover, Vitaly; Yuri Averbakh. Knight endings. Londres: Batsford, 1977. ISBN 978-0-7134-0552-1. (Inclòs a Comprehensive Chess Endings, vol 1, Averbakh i Chekhover, ISBN 0-08-026900-1.)
↑ Harkola, Hannu. «Jutges Internacionals per Composicions d'escacs». PCCC, 1999. [Consulta: 14 abril 2013].
↑ Harkola, Hannu. «Mestres Internacionals de la FIDE per composicions d'escacs» (en anglès). PCCC, 1999. [Consulta: 14 abril 2013].
↑ «ECO B53: Sicilian, Chekhover variation» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 14 abril 2013].

Enllaços externs[modifica]

Vitali Txekhover a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 14 d'abril de 2013] (anglès)
Partides de Vitali Txekhover a «365chess.com» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2013].
Estimació Elo de Vitali Txekhover a «chessmetrics.com». [Consulta: Consulta: 14 abril 2013]. (anglès)

[CGbio-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Nota biogràfica de Vitali Txekhover» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 14 abril 2013].

[2] Boll, Peter. «Dades biogràfiques sobre compositors d'estudis de finals». ARVES – Dutch-Flemish Association for Endgame Study. Arxivat de l'original el 2008-09-15. [Consulta: 3 abril 2008].

[3] Chekhover, Vitaly; Yuri Averbakh. Knight endings. Londres: Batsford, 1977. ISBN 978-0-7134-0552-1. (Inclòs a Comprehensive Chess Endings, vol 1, Averbakh i Chekhover, ISBN 0-08-026900-1.)

[4] Harkola, Hannu. «Jutges Internacionals per Composicions d'escacs». PCCC, 1999. [Consulta: 14 abril 2013].

[5] Harkola, Hannu. «Mestres Internacionals de la FIDE per composicions d'escacs» (en anglès). PCCC, 1999. [Consulta: 14 abril 2013].

[6] «ECO B53: Sicilian, Chekhover variation» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 14 abril 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Registres d'autoritat	WorldCat BNF (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) BIBSYS (1)
Bases d'informació	Europeana (1)