Vittoria Aganoor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vittoria Aganoor
Aganoor.jpg
Naixement 26 de maig de 1855
Pàdua
Mort 9 d'abril de 1910(1910-04-09) (als 54 anys)
Roma
Ocupació poeta
Modifica dades a Wikidata

Vittoria Aganoor (Pàdua, 1855 - Perusa, 1910) va ser una poeta italiana d'ascendència armènia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De noble família armènia naturalitzada italiana, cinquena filla del comte Edoardo Aganoor i de Giuseppina Pacini, va passar la seva infància a Pàdua, per després traslladar-se a Venècia amb la seva família. Andrea Maffei i Antonio Fogazzaro, entre altres celebritats, van passar per la seva casa durant eixa època.

Giacomo Zanella fou professor seu durant quinze anys: va ser testimoni també dels seus primers passos com a poeta lírica. Malgrat el trasllat de la seva família a Venècia, Victòria va tornar-hi a Pàdua i va viure per molt de temps a casa dels seus avis per poder estudiar amb Zanella. El 1876, el seu mestre li va fer publicar un assaig poètic que incloïa també algunes obres líriques de la seva germana Elena Aganoor.

Obres[modifica | modifica el codi]

Literàries[modifica | modifica el codi]

  • I cavalli di San Marco, Venècia, Stab. Tip. C. Ferrari, 1892;
  • A mio padre. Versi, Venècia, Stab. Tip. Lit. C. Ferrari, 1893;
  • Leggenda eterna, Milà, Treves, 1900;
  • Nuove Liriche, Roma, Nuova antologia, 1908;
  • Poesie complete, Florència, Successori Le Monnier, per Luigi Grilli, 1912, i la posterior edició, com a premissa va dur a terme una lectura de l'autora en el Col·legi Romà, Florència, F. Le Monnier, 1927;
  • Nuove liriche, de John Butcher, Bologna, Nuova S1, 2007;

Cartes i correspondència[modifica | modifica el codi]

  • Lettere a Domenico Gnoli, 1898-1901, per primera vegada publicat per Biagia Marniti, Caltanissetta, Roma, Sciascia, 1967;
  • Lettere a Giacomo Zanella (1876-1888), per Adriana Chemello, Mirano, Eidos, 1996;
  • Lettere scelte di Vittoria Aganoor ad Antonio Fogazzaro, per Brunone De Toffol, Mansue, Comune, Biblioteca comunale, 2002;
  • Aganoor, la brezza e il vento, corrispondenza di Vittoria Aganoor a Guido Pompilj, per Lucia Ciani, Bologna, Nuova S1, 2004;
  • Vittoria Aganoor, Almerigo da Schio, lettere (1886-1909), per Lucia Ciani, Sl, Ribis, 2005;

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vittoria Aganoor Modifica l'enllaç a Wikidata