Vittorio Alfieri

Vittorio Alfieri

Biografia
Naixement	16 gener 1749 Asti (Itàlia)
Mort	8 octubre 1803 (54 anys) Florència (Itàlia)
Causa de mort	insuficiència cardíaca
Sepultura	Basílica de la Santa Creu
Activitat
Ocupació	dramaturg, actor de teatre, filòsof, historiador de l'art, traductor, escriptor, actor, poeta, aristòcrata
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1801–)
Moviment	Classicisme
Obra
Obres destacables (1776) Agamemnon (en) (1776) Antigone (en) (1782) Saul (en) (1784) Myrrha (en)
Altres
Títol	Comte
Família	House of Alfieri (en)
Parella	Lluïsa de Stolberg-Gedern
Pares	Antonio Amedeo Alfieri   i Monica Maillard de Tournan
Germans	Giulia Alfieri
Signatura
Lloc web	fondazionealfieri.it

Vittorio Alfieri (16 de gener de 1749 - 8 d'octubre de 1803) va ser un dramaturg italià. Representa l'únic apunt de prerromanticisme a Itàlia, més en el contingut de les seves obres (rebel·lia, conflicte poder-llibertat) que en la forma, d'inspiració clàssica. Entre d'altres, va escriure les tragèdies Filippo, Saul o Mirra. Alfieri va narrar la seva inquieta existència d'aristòcrata i viatger en la seva autobiografia en prosa Vida.

Vida

Membre d'una adinerada família de la noblesa terratinent, el jove Vittorio va obtenir el grau d'alferes a l'Acadèmia Militar de Torí, però amb només disset anys va abandonar la carrera militar per viatjar per Europa. D'Anglaterra en va admirar la llibertat política, i de França, els il·lustrats que més el van influir: Voltaire, Rousseau, els enciclopedistes i, sobretot, Montesquieu. Establert a Torí des de 1772, tres anys més tard va escriure i estrenar la seva primera tragèdia, Cleopatra (1775); tot i que el mateix Alfieri no en tenia un bon concepte, la bona acollida d'aquesta obra entre el públic el va inclinar cap a la literatura.

Per superar les seves carències en el domini de la llengua materna (s'expressava principalment en francès, la llengua de les elits de Torí), Alfieri va dedicar-se a estudiar metòdicament els clàssics i els poetes italians (Dant, Petrarca, Tasso i Ariosto) i es va traslladar a Florència per familiaritzar-se amb l'italià pur. Allí hi va conèixer Lluïsa de Stolberg-Gedern, comtessa d'Albany i esposa de Carles Eduard Stuart, pretendent al tron anglès; Alfieri romandria profundament unit a ella durant la resta de la seva vida.

Una estança amb la comtessa d'Albany a París (1787-1792) va coincidir amb l'esclat de la Revolució Francesa; l'entusiasme inicial d'Alfieri va esdevenir un sentiment d'indignació i fracàs en veure com aquell impuls llibertari que, conforme als seus ideals, havia d'abolir el despotisme i la tirania, derivava cap a la violència irracional i els excesos revolucionaris. El 1792, Alfieri es va establir definitivament amb la comtessa d'Albany a Florència, on moriria el 1803.

El teatre

El talent literari d'Alfieri era essencialment dramàtic. Part de les seves obres giren en torn al conflicte entre llibertat i autoritarisme, encarnat sovint en dos únics protagonistes: un príncep autòcrata i un home lliure que s'enfronta heroicament a la tirania. L'oposició s'expressa en un estil concís, aspre i enèrgic, amb el qual vol inocular en l'espectador la seva postura política. Aquesta temàtica no feia sinó reflectir el moment de efervescència ideològica que es vivia a Europa contra el despotisme de les monarquies i dels imperis; i el seu enfocament estètic responia al desig d'incorporar a la literatura italiana la tragèdia, gènere que el Neoclassicisme havia revalorat i estès per tot el continent.

Inspirada pel seu amor a la llibertat, la producció teatral d'Alfieri va sacsejar la consciència política i social dels seus compatriotes i el seu esperit nacional, preparant el terreny al moviment italià d'independència i reunificació conegut com a Risorgimento. Deu de les seves tragèdies es van imprimir a Siena el 1783; l'edició de París (1787-1789) incloïa dinou tragèdies. Alguns títols memorables són Filippo (1781), en què Felip II d'Espanya és presentat com el tirà, i les tragèdies de tema clàssic Agamennone (1783), Antigone (1783) i Sofonisba (1789), però se'n destaquen especialment dues: Saul (1782), basada en el relat bíblic sobre Saül i David i considerada una de les grans tragèdies de la literatura italiana, i Mirra (1789), en què va tractar el tema de l'incest.

Obra dramàtica

Tragèdies:

• Saul (1782)
• Filippo (1781)
• Rosmunda (1783)
• Ottavia (1783)
• Merope (1785)
• Maria Stuarda (1788)
• Agide (1788)
• Bruto primo (1789)
• Bruto secondo (1789)
• Don Garzia (1789)
• Sofonisba (1789)

Tragèdies gregues:

• Polinice (1781)
• Agamennone (1783)
• Antigone (1783)
• Oreste (1783)
• Mirra (1789)

Tragèdies de la llibertat:

• La congiura de' Pazzi (1788)
• Virginia (1781, 1783 i 1789)
• Timoleone (1783 i 1789)

Tragèdies publicades després de la seva mort:

• Cleopatra (1774-1775)
• Alceste prima (1798)
• Alceste seconda (1798)