Viver i Serrateix
Aparença
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Catalunya Central | ||||
| Comarca | Berguedà | ||||
| Capital | Serrateix | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 175 (2024) | ||||
| Llars | 35 (1553) | ||||
| Gentilici | Viverenc, viverenca; serrateixenc, serrateixenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 66,8 km² | ||||
| Banyat per | riera de l'Hospital i riera de Merola | ||||
| Altitud | 729 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Isabel Serra Montañà (2023–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 08673 i 08679 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08308 | ||||
| Codi IDESCAT | 083089 | ||||
| Lloc web | viveriserrateix.cat | ||||
Viver i Serrateix és un municipi de la comarca del Berguedà.[1] Està format pels pobles de Viver, Serrateix i Sant Joan de Montdarn.[1]
La primera referència històrica escrita que es té, és de Viver i data de l'any 910[2] quan el rei franc Lluís, el Piadós, manà construir-hi unes fortificacions per a lluitar contra els àrabs.[2]
El municipi pertany a la diòcesi del bisbat de Solsona.[1]
El dia 1 de juny de 1999, la Generalitat de Catalunya va declarar el Monestir de Santa Maria de Serrateix “Bé cultural d´interès nacional, en la categoria de monument històric” (DOGC nº 2923 del 5 de juliol de 1999).[3]
Geografia
[modifica]| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Serrateix | 77 |
| Viver | 72 |
| Sant Joan de Montdarn | 24 |
| Font: Idescat | |
- Llista de topònims de Viver i Serrateix (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès
[modifica]Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- Max Cahner; Montserrat Sagarra; et al. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona : Enciclopèdia catalana, 1982. (Vol.2 - El Bagès, el Berguedà, el Solsonès) ISBN 9788485194131
