Vivina de Groot-Bijgaarden

Vivina de Gran-Bigard

Biografia
Naixement	Wivine d'Oisy 1103 (Gregorià) Oisy-le-Verger
Mort	1168 (Gregorià) (64/65 anys) Groot-Bijgaarden
Abadessa
Abadessa
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Es coneix per	Fundadora del monestir de Santa Vivina
Activitat
Orde religiós	Orde de Sant Benet
Religiosa
santa santa catòlica
Celebració	Església Catòlica Romana
Pelegrinatge	Ohain
Festivitat	17 de desembre
Família
Pare	Hugues II d'Oisy (en)

Vivina de Groot-Bijgaarden, nascuda vers el 1103 a Oisy (avui Oisy-le-Verger, al Pas-de-Calais) i traspassada el 17 de desembre de 1170 a Groot-Bijgaarden (Flandes, prop de Brussel·les) va ser una eremita, monja benedictina. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Biografia

Wivine era la filla d'Hug II d'Oisy. Nascuda de pares pietosos, des de l'edat de 15 anys volgué retirar-se del món i consagrar-se a Déu en la castedat completa. La tradició explicada en les primeres vides de la santa diu que un dels seus pretendents, un noble anomenat Richard, emmalaltí per aquest refús i que Vivina pregà pel seu guariment abans de fer-se eremita.

Als 23 anys, va deixar la casa del seu pare i, amb algunes companyes, construí una capella i una ermita senzilla al bosc, prop de Brussel·les, a Groot-Bijgaarden. Com que el nombre de seguidores n'augmentava, el duc Godofreu de Brabant va oferir un terreny per construir-hi un monestir (1133). La comunitat va adoptar la regla de Sant Benet, però no es va convertir en un priorat fins a molt més tard (1245). Les monges es posaren sota la custòdia de l'abadia d'Affligem (prop d'Aalst). La fundació va rebre una llarga protecció i favor de la família ducal de Brabant. Vivina, probablement, era la superiora de la comunitat, tot i que no hi ha cap document que en doni fe; anys després, algunes monges en criticaren l'excessiva austeritat. Va morir al monestir el 7 de desembre de 1170.

Culte i record

Després de la seva mort, el monestir de Groot-Bijgaarden es va convertir en lloc de pelegrinatge i fou conegut com a abadia de Santa Vivina. La vida de la santa va inspirar alguns autors dels segles xv i xvii.

En 1719, les relíquies de la santa van ser dipositades en un nou relicari d'argent per Philippe Van der Noot, bisbe de Gant. El 19 de maig de 1755 el vescomte de Angest, senyor de Ohain, oferí a la parròquia de Sant Esteve d'Ohain una part de la mandíbula de la santa; el bisbe de Namur permeté l'exposició i la veneració de relíquies a l'església i el poble es va convertir en un important centre de devoció a Santa Vivina.

El 1805, l'última abadessa de la comunitat de Groot-Bijgaarden diposità a l'església de Nostra Senyora de Sablon a Brussel·les, les restes de Vivina, on encara es veneren. L'anomenat Saltiri de Vivina es guarda a l'església Sant Lambert a Orbais (prop de Perwez), on hi havia una germandat dedicada a Santa Vivina.

La santa és invocada contra la pesta, la pleuresia, la febre, el mal de coll, i també contra malalties greus que afecten al bestiar.

Bibliografia

• Joseph Van In, Sainte Wivine, vierge fondatrice et première supérieure de l'abbaye bénédictine de Grand-Bigard, Lierre, 1913.
• Gabriel Colyns, M.-L. Herman, Sainte Wivine : fondatrice de l'Abbaye Bénédictine de Grand Bigard, Witteryck-Deplace, 1907, 167 pages.
• Daufresne de La Chevalerie, La bien-aimée des anges ou Légende de sainte-Wivine (…), 1868.
• Sainte Wivine, in : Otto Reinsberg-Duringsfeld, Calendrier belge, tome second, Bruxelles, Claassen, 1862, p. 317.
• Sainte-Wivine, vierge, in : Claude-Pierre Goujet, Vies des saints pour tous les jours de l'année (…), Société Nationale pour la Propagation des Bons Livres, 1838, p. 427-429.

• G.P., On a fêté Sainte-Wivine à Orbais, L'avenir, 2 juillet 2012, en ligne.
• La sainte Wivine de Grand-Bigard devant sa châsse dans l'église Notre-Dame du Sablon à Bruxelles [médaille], 1916, en ligne Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine..