Vladímir Aixkenazi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVladímir Aixkenazi
Vladimir Ashkenazy.jpg
Biografia
Naixement 6 juliol 1937 (82 anys)
Nijni Nóvgorod (Rússia)
  Director musical Orquestra Filharmònica Txeca

1996 – 2003
← Gerd AlbrechtZdeněk Mácal Tradueix →
Dades personals
Formació Central Music School Tradueix
Activitat
Ocupació Pianista, director d'orquestra i compositor
Gènere Música clàssica
Instrument Piano
Discogràfica Decca Records

Lloc web Lloc web
IMDB: nm1215779 Musicbrainz: 15a30428-87c4-455b-b7e8-71013237fea0 Songkick: 287983 Discogs: 832915 Allmusic: mn0000761916
Modifica les dades a Wikidata

Vladímir Davídovitx Aixkenazi, en rus: Влади́мир Дави́дович Ашкена́зи (Gorki, URSS, 6 de juliol de 1937) és un director d'orquestra i pianista rus nacionalitzat islandès.

Es formà en el Conservatori de Moscou i completà la seva formació amb Lev Oborin. Guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin el 1955 i el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica. Inicià molt aviat una brillant carrera amb una gira de concerts per Estats Units i Canadà, que cimentà la seva fama.

El 1962, guanyà el primer premi del Concurs Txaikovski, i el 1963 es traslladà a Londres amb la seva família. La BBC li encarregà l'enregistrament íntegre de les sonates per a piano de Beethoven. El 1968, fixà la seva residència a Islàndia; des de llavors s'ha esforçat a animar la vida musical de Reykjavík, on fundà un festival de música. El 1972, cansat que se li prohibís a la seva família visitar-lo a l'estranger, va decidir adquirir la nacionalitat islandesa. Més de vint anys després, Aixkenazi va decidir fer una anàlisi del sistema polític soviètic en un llibre que es publicà a Gran Bretanya amb el títol de Beyond Frontiers.[1]

En els seus recitals introduí el costum de tocar amb partitura, al·legant que és innecessari obligar a l'artista a presumir de memòria si el que interessa és la interpretació musical. Així actuà a Barcelona i altres ciutats en la polèmica gira artística que portà a cap a l'any 1996 per diversos països.

També ha actuat com a director d'orquestra i el 1987 aconseguí la direcció musical de la Royal Philharmonic Orchestra de Londres. Amb prolongades gires internacionals de concerts, Aixkenazi va situar l'Orquestra Simfònica de Ràdio Berlín -que va començar a dirigir el 1989 - en el més alt rang de la popularitat, confirmada amb enregistraments veritablement modèlics. A més, està dirigint constantment altres orquestres simfòniques de primer rang, com la de Los Angeles, la de Boston, la de San Francisco i també la Filharmònica de Berlín.[1]

Discografia seleccionada[modifica]

Pianista[modifica]

Director[modifica]

  • Txaikovski: Concerts per a piano, núm., 1 i 3 Andrei Gavrilov
  • Serguei Rakhmàninov: Danses simfòniques amb la Concertgebouw Orkest
  • Serguei Rakhmàninov: L'illa dels morts amb la Concertgebouw Orkest

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Aixkenazi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 28-29 d'Enciclopedias Planeta (ISBN 84-08-02160-5)

Referències[modifica]