Vladímir Aixkenazi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgVladímir Aixkenazi
Vladimir Ashkenazy.jpg
Retrat de Vladímir Aixkenazi
Naixement Vladímir Aixkenazi
6 de juliol de 1937
Gorki, República Socialista Soviètica de Rússia
Nacionalitat Islàndia Islàndia Nacionalitzat islandès
Alma mater Conservatori de Moscou
Ocupació pianista, director d'orquestra i compositor
Gènere música clàssica
Instrument piano
Premis Order of Merit of Berlin
Artis Bohemiae Amicis Medal
Queen Elisabeth Competition laureate
Activitat professional
Orquestres Royal Philharmonic Orquestra de Londres.

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Vladímir Aixkenazi (Gorki, URSS, 6 de juliol de 1937) és un director d'orquestra i pianista rus nacionalitzat islandès.

Es formà en el Conservatori de Moscou i completà la seva formació amb Lev Oborin. Guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin el 1955 i el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica. Inicià molt aviat una brillant carrera amb una gira de concerts per Estats Units i Canadà, que cimentà la seva fama.

El 1962, guanyà el primer premi del Concurs Txaikovski, i el 1963 es traslladà a Londres amb la seva família. La BBC li encarregà l'enregistrament íntegre de les sonates per a piano de Beethoven. El 1968, fixà la seva residència a Islàndia; des de llavors s'ha esforçat a animar la vida musical de Reykjavík, on fundà un festival de música. El 1972, cansat que se li prohibís a la seva família visitar-lo a l'estranger, va decidir adquirir la nacionalitat islandesa. Més de vint anys després, Aixkenazi va decidir fer una anàlisi del sistema polític soviètic en un llibre que es publicà a Gran Bretanya amb el títol de Beyond Frontiers.[1]

En els seus recitals ha introduí el costum de tocar amb partitura, al·legant que és innecessari obligar a l'artista a presumir de memòria si el que interessa és la interpretació musical. Així actuà a Barcelona i altres ciutats en la polèmica gira artística que portà a cap a l'any 1996 per diversos països.

També ha actuat com a director d'orquestra i el 1987 aconseguí la direcció musical de la Royal Philharmonic Orchestra de Londres. Amb prolongades gires internacionals de concerts, Aixkenazi va situar l'Orquestra Simfònica de Ràdio Berlín -que va començar a dirigir el 1989 - en el més alt rang de la popularitat, confirmada amb enregistraments veritablement modèlics. A més, està dirigint constantment altres orquestres simfòniques de primer rang, com la de Los Angeles, la de Boston, la de San Francisco i també la Filharmònica de Berlín.[1]

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Pianista[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

  • Txaikovski: Concerts per a piano, nº, 1 i 3 Andrei Gavrilov
  • Serguei Rakhmàninov: Danses simfòniques amb la Concertgebouw Orkest
  • Serguei Rakhmàninov: L'illa dels morts amb la Concertgebouw Orkest

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Aixkenazi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 28-29 d'Enciclopedias Planeta (ISBN 84-08-02160-5)

Referències[modifica | modifica el codi]