Vés al contingut

Vladímir Arséniev

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVladímir Arséniev

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1872 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Vladivostok (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortbroncopneumònia Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri naval de Vladivostok Modifica el valor a Wikidata
Formacióescola militar Vladímir (1893 (Julià)–1895 (Julià)) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, militar, orientalista, viatger, prosista, meteoròleg, escriptor, etnògraf, geògraf, escriptor de contes Modifica el valor a Wikidata
Activitat1900 Modifica el valor a Wikidata - 1930 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu Nikolai Grodékov de Khabàrovsk, director de museu (1924–1925)
Museu Nikolai Grodékov de Khabàrovsk, director de museu (1910 (Julià)–1918) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePovest, otxerk i conte Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsM. E. Grum-Grzhimaĭlo (en) Tradueix i Nikolai Alexàndrovitx Paltxevski Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel (1913–1917 (Julià))
capità (1912 (Julià)–1913 (Julià))
Stabskapitän (1905 (Julià)–1912 (Julià))
poručík (1900 (Julià)–1905 (Julià))
podporútxik (1896 (Julià)–1900 (Julià))
podpráporsxik (1895 (Julià)–1896 (Julià)) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaArséniev Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarita Arseneva Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontGran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Арсеньев Владимир Клавдиевич)
Dersú Uzalà
Dersu Uzala (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0037539 The Movie Database: 58999 Modifica els identificadors a Wikidata

Vladímir Klàvdievitx Arséniev (en rus: Влади́мир Кла́вдиевич Арсе́ньев) (Sant Petersburg 10 de setembre de 1872 - 4 de setembre de 1930) va ser un explorador rus de l'extrem orient de Rússia que explicà els seus viatges en una sèrie de llibres –По Уссурийскому Краю (Pel país de l'Ussuri) (1921) i Дерсу Узала (Dersú Uzalà) (1923)– narrant les seves expedicions militars per la conca del riu Ussuri amb Dersú Uzalà, un caçador nadiu, de 1902 a 1907. Vladímir Arséniev va ser el primer a descriure nombroses espècies de la flora de Sibèria i l'estil de vida dels pobles nadius de la zona.

Biografia

[modifica]

El pare de Vladímir havia nascut encara com a serf però va arribar a ser el cap del ferrocarril al districte de Moscou. Després de rebre educacíó com a militar, Arséniev emprengué expedicions militars als boscos de l'extrem orient rus. Visqué a Vladivostok durant els anys de la Guerra Civil Russa i va ser comissari per les minories ètniques (Komisar po delam inrodcheskim) de la República Independent de l'Extrem Orient.Quan aquesta república va ser absorbida per la Rússia Soviètica el 1922, Arséniev refusà emigrar i es quedà a Vladivostok.[1]

Obra

[modifica]

Arséniev va escriure uns 60 llibres sobre la geografia, vida silvestre i etnografia de les regions que visità. El seu llibre més famós és Dersú Uzalà, amb descripcions de tres expedicions seves a la taigà de la conca del riu Ussuri. Sobre aquest llibre se n'han fet dues pel·lícules, la primera del 1961 pel director soviètic Agasi Babayan, l'altra de l'any 1975 pel japonès Akira Kurosawa; aquesta va obtenir el premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de 1976. El llibre d'Arséniev A les muntanyes Sikhote-Alin es va publicar pòstumament el 1937.

Després de la mort d'Arséniev la seva vídua Margarita Nikolàievna Arsénieva va ser arrestada i condemnada a mort i executada el 1938, acusada d'espia i sabotejadora; la filla d'Arséniev, Natalia Vladímirovna Arsénieva, també va ser arrestada l'any 1941 i portada al Gulag.[1]

La casa familiar d'Arséniev actualment és un museu de Vladivostok. També la ciutat d'Arséniev al territori de Primorsky, rep aquest nom en honor de l'escriptor.

Bibliografia

[modifica]
  • По Уссурийскому краю (Дерсу Узала). Путешествие в горную область "Сихотэ-Алинь" (Po Ussuriyskomu Krayu; Pel país de l'Ussuri) (Vladivostok 1921), primer llibre de la trilogia de Dersú Uzalà.
  • Дерсу Узала Из воспоминаний о путешествиях по Уссурийскому краю в 1907 г. Владивосток (Dersú Uzalà) (1923).
  • В горах Сихотэ-Алиня (A les muntanyes Sikhote-Alin), tercer llibre de la trilogia Dersú-Uzalà (publicat pòstumament el 1937)[1]
  • Мифы, легенды, предания и сказки народов Дальнего Востока (Mify, legendy, predaniya i skazki narodov Dal'nego Vostoka; Mites, llegendes tradicions i faules dels pobles de l'Extrem Orient). International Institute of Ethnolinguistic and Oriental Studies (IIEOS), Monograph series (ISSN 1230-3283); ISBN 978-83-902273-4-4.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Vladimir Klavdievich Arsenyev and his heritage Arxivat 2007-09-13 a Wayback Machine. by Sergey Krivoshenko (rus)

Enllaços externs

[modifica]