Vladímir Arséniev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVladímir Arséniev
VK Arsenyev.jpg
Biografia
Naixement 29 agost 1872 (Julià)
Sant Petersburg
Mort 4 setembre 1930 (58 anys)
Vladivostok
Causa de mort Broncopneumònia
Lloc d'enterrament Naval Cemetery (Vladivostok) Tradueix
Educació Vladimir Military School Tradueix (1893 (Julià)–1895 (Julià))
Activitat
Ocupació Explorador, geògraf, escriptor, etnògraf, meteoròleg, militar, orientalista, director de museu, viatger i prosista
Període d'activitat 1900 –  1930
Ocupador Khabarovsk museum named after Grodekov Tradueix (1924–1925)
Nikolay Gondatti Tradueix (1911 (Julià)–1916 (Julià))
Khabarovsk museum named after Grodekov Tradueix (1910 (Julià)–1919)
Pavel Unterberger Tradueix (1905 (Julià)–1910 (Julià))
Professors Q15065639 Tradueix i Q56357232 Tradueix
Lleialtat Imperi Rus
Rang militar Podpraporshchik Tradueix (1895 (Julià)–1896 (Julià))
Podporuchik Tradueix (1896 (Julià)–1900 (Julià))
poruchik Tradueix (1900 (Julià)–1905 (Julià))
stabskapitän Tradueix (1905 (Julià)–1912 (Julià))
capità (1912 (Julià)–1913 (Julià))
tinent coronel (1913–1917 (Julià))
Obra
Obres destacables Dersú Uzalà (1921)
Q19198891 Tradueix (1921)
Premis
Signatura

IMDB: nm0037539
Modifica les dades a Wikidata

Vladímir Klàvdievitx Arséniev (en rus:Влади́мир Кла́вдиевич Арсе́ньев) (Sant Petersburg 10 de setembre de 1872- 4 de setembre de 1930) va ser un explorador rus de l'estrem orient de Rússia que explicà els seus viatges en una sèrie de llibres - "По Уссурийскому Краю" ("per la terra de l'Ussuri") (1921) i "Дерсу Узала" ("Dersú Uzalà") (1923) - narrant les seves expedicions militars per la conca del riu Ussuri amb Dersú Uzalà, un caçador natiu, de 1902 a 1907. Vladimir Arseniev va ser el primer a descriure nombroses espècies de la flora de Sibèria i l'estil de vida dels pobles natius de la zona.

Biografia[modifica]

El pare de Vladímir havia nascut encara com a serf però va passar a ser el cap del ferrocarril al districte de Moscou. Després de rebre educacíó com a militar, Arseniev emprengué expedicions militars als boscos de l'extrem orient rus. Visqué a Vladivostok durant els anys de la Guerra Civil Russa i va ser comissari per les minories ètniques (Komisar po delam inrodcheskim) de la República Independent de l'Extrem Orient.Quan aquesta república va ser absorbida per la Rússia Soviètica el 1922 Arsenyev refusà emigrar i es quedà a Vladivostok.[1]

Obra[modifica]

Arséniev va fer uns 60 llibres de geografia, vida silvestre i etnografia de les regions que visità, el seu llibre més famós és Dersú Uzalà amb descripcions de tres expedicions seves a la taigà de la conca del riu Ussuri. Sobre aquest llibre s'han fet dues pel·lícules, la primera del 1961 pel director soviètic Agasi Babayan, l'altre de l'any 1975 pel japonès Akira Kurosawa aquesta va obtenir un premi Òscar. El llibre de la Arseniev A les muntanyes Sikhote-Alin es va publicar pòstumament el 1937.

Després de la mort d'Arseniev la seva vídua Margarita Nikolaevna Arsenieva va ser arrestada i condemnada a mort i executada el 1938, acusada d'espia i sabotejadora d'Arseniev també va ser arrestada l'any 1941 i portada al Gulag.[1]

La casa familiar d'Arsenyev actualment és un museu de Vladivostok. També la ciutat d'Arsenyev al territori de Primorsky, rep aquest nom en honor de l'escriptor.

Bibliografia[modifica]

  • "По Уссурийскому краю (Дерсу Узала). Путешествие в горную область "Сихотэ-Алинь" (Po Ussuriyskomu Krayu) (Vladivostok 1921), primer llibre de la trilogia de Dersú Uzalà.
  • "Дерсу Узала Из воспоминаний о путешествиях по Уссурийскому краю в 1907 г. Владивосток" (Dersú Uzalà) (1923).
  • "В горах Сихотэ-Алиня" (A les muntanyes Sikhote-Alin), tercer llibre de la trilogia Dersú-Uzalà, publicat pòstumament el 1937[1]
  • "Мифы, легенды, предания и сказки народов Дальнего Востока" (Mify, legendy, predaniya i skazki narodov Dal'nego Vostoka) (Myths, legends, traditions, and fables of peoples of Far East). Monograph Series, International Institute of Ethnolinguistic and Oriental Studies (IIEOS), ISSN 1230-3283; 10, ISBN 83-902273-4-7)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Vladimir Klavdievich Arsenyev and his heritage by Sergey Krivoshenko (rus)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Arséniev Modifica l'enllaç a Wikidata