Vladímir I de Kíiv
 Icona russa medieval amb Sant Vladímir, al centre, entre els sants Borís i Gleb, fills seus | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Володимеръ Святославичь (Volodímir Sviatoskavitx), rus: Владимир (Vladímir) c. 956  valor desconegut |
| Mort | 15 juliol 1015 (58/59 anys) Berestove (en)  |
| Sepultura | Cos repartit entre diverses esglésies i monestirs ucraïnesos fundats per ell mateix |
 Príncep de Kíev | |
| 11 juny 980 – 15 juliol 1015 ← Iaropolk I – Sviatopolk I de Kíev → | |
 Gran príncep de Nóvgorod | |
| 970 – 988 ← Sviatoslav I de Kíev – Vysheslav (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió eslava i cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Carrera militar | |
| Comandant de (OBSOLET) | Guàrdia varega |
| rei | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Comunitat Anglicana, luteranisme |
| Pelegrinatge | Monestir de Berestovo |
| Festivitat | 15 de juliol (catòlics); 28 de juliol (ortodoxos, correspon al 15 de juliol del calendari julià) |
| Iconografia | Com a rei (corona, espasa, tron) amb una creu a la mà |
| Patró de | Rússia, conversos, pares de famílies nombroses |
| Altres | |
| Títol | Kniaz |
| Família | Dinastia ruríkida |
| Cònjuge | Olava (en) Malfrida (en) Rogneda (979–987) Anna Porfirogènita (988–1011) |
| Parella | Irina (en) |
| Fills | Izyaslav of Polotsk (en) (  Rogneda)Boris ( Anna Porfirogènita)Gleb ( Anna Porfirogènita)Stanislav Vladimirovich of Kyiv, Prince of Smolensk (en) ( )Sudislav (en) ( )Pozvizd Vladimirovich (es) ( )Svyatoslav Vladimirovich (en) ( Malfrida (en) )Mstyslava Volodymyrivna (en) ( Rogneda)Vysheslav (en) ( Olava (en) )Pryamyslava Volodymyrivna (en) ( Rogneda)Iaroslav I de Kíev ( )Vsevolod Vladimirovitch (en) ( Rogneda)Mstislav of Chernigov (en) ( Rogneda)Predslava Vladimirovna (en) ( )Maria Dobroniega de Kiev ( Anna Porfirogènita)Sviatopolk I de Kíev ( Iaropolk IIrina (en) ) |
| Pares | Sviatoslav I de Kíev i Maluixa |
| Germans | Oleg dels Drevlians i Iaropolk I |
| Parents | Olga de Kíev (àvia) |
.svg) | |
 | |
Vladímir I --Volodímir en ucraïnès, Valdimar en normand i Volodymer en rutè—conegut a Ucraïna i Rússia com a Sant Vladímir o Vladímir el Gran, va ser Gran Príncep de la Rus de Kíiv entre 980 i 1015, es va convertir al cristianisme en 988 i va fer convertir-se i batejar als seus súbdits del Rus de Kíiv.
Biografia[modifica]
Fill il·legítim de Sviatoslav I de Kíiv i d'una serventa anomenada Maluša, descrita a les sagues escandinaves com a profetessa que va viure cent anys i que, fins a la seva mort, vivia en una cova vora Kíev. El germà de Maluša, Dobrínia de Nóvgorod, va ser el tutor del jove Vladímir i el seu conseller més fidel.
Versions hagiogràfiques de dubtosa autenticitat diuen que l'educació del nen va estar a càrrec de la seva àvia Olga de Kíiv, regent del principat durant les campanyes de Sviatoslav. Quan, el 969, Sviatoslav va traslladar la seva cort a Perejaslavec, va nomenar Vladimir governador de Nóvgorod, deixant el seu primogènit Iaropolk el control de Kíiv, la capital del principat. Un cop mort Sviatoslav (972), en 976 va esclatar la guerra entre Iaropolk i el seu germà petit Oleg, que havia estat governador de Dareva.
En 977 Vladímir va fugir a refugiar-se a Escandinàvia amb els seus parents, quan Nóvgorod va caure en mans d'Iaropolk. L'any següent va tornar a Nóvgorod amb un exèrcit i en 979 va reconquerir la ciutat. Va matar el príncep vareg Ragnvald de Polock i n'obligà la filla Ranghild, que s'havia compromès amb Iaropolk, a casar-se amb ell.
Iaropolk fugí quan Vladímir va assetjar Kíiv i va ser detingut i mort en 980. Amb la mort de son germà, Vladímir va posar fi a la guerra i va convertir-se en sobirà únic dels dominis de son pare.
Tot i que hi abundaven els cristians, la conversió de la Rus de Kíiv no va començar fins al govern d'Olga. El fill d'aquesta, Sviatoslav, havia estat pagà i havia estat contrari al cristianisme. Vladímir va romandre, inicialment, fidel al paganisme, prenent nombroses esposes i erigint altars a divinitats com Perun i Veles. Va continuar l'expansió de Kíev cap a Galítzia (981), contra els jatving, a la Mar Bàltica el 983, contra els búlgars el 985 i contra l'Imperi Romà d'Orient, a Crimea, el 987.
El 988 va obtenir de l'emperador bizantí Basili II la mà de la seva germana Anna a canvi que acceptés la conversió al cristianisme de la Rus de Kíiv, segons el ritu bizantí. En tornar a Kíiv, Vladímir abandonà les altres esposes, va fer enderrocar els altars i temples pagans i va erigir esglésies. Va enviar ambaixadors a Roma i als altres regnes cristians d'Europa i va donar suport a la fundació del monestir del Mont Atos.
-
Monument a Vladímir a Kíev, 1853; escultura de Peter Klodt von Urgensburg i Vasily Demuth-Malinovsky, projecte arquitectònic de Konstantin Thon.
-
Estàtua del sant a Londres, 1996
Per a millorar l'administració del regne, va crear un consell format per representants dels nobles boiars de la Rus. En morir la seva muller Anna, es va casar amb la neta d'Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic.
Morí a Berestovo, prop de Kíiv. El seu cos va ser partit i les diverses parts repartides entre esglésies i monestirs que havia fundat: hi va ser venerat fins i tot abans de la seva canonització. Les esglésies catòlica i ortodoxa el veneren com a sant el 15 de juliol.
-
Anton Losenko, Vladímir i Rogneda (1770).
-
Viktor Vasnetsov, Baptisme de Vladímir, 1890 (dibuix per al fresc de la Catedral de Vladímir)
-
Sant Salvador de Berestovo, a Kíev, edificat sobre el lloc on va morir Vladímir i on n'hi havia part de les restes
Bibliografia[modifica]
- Nicholas V. Riasanovsky. Storia della Russia: Dalle origini ai giorni nostri. RCS libri S.p.A., Milano, 1994-2005. ISBN 88-452-4943-3.
- Richard Pipes. La Russia: Potere e società dal Medioevo alla dissoluzione dell'ancien régime. Leonardo editore, Milano, 1992. ISBN 88-355-0136-9.
- Roger Bartlett. Storia della Russia. Arnoldo Mondadori editore, Milano, 2007. ISBN 978-88-04-57121-6.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir I de Kíiv |
- (anglès) Columbia encyclopedia - Vladímir I Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine.