Vladímir Karà-Murzà
(2017) | |
Nom original | (ru) Владимир Владимирович Кара-Мурза |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 setembre 1981 (43 anys) Moscou (Rússia) |
Religió | Església ortodoxa i cristianisme ortodox |
Formació | Trinity Hall, Cambridge The John Lyon School |
Activitat | |
Camp de treball | Periodisme, política i documental |
Ocupació | polític, columnista, periodista d'opinió, director de cinema, periodista, historiador, realitzador de documentals |
Activitat | 1997 - |
Partit | Partit Republicà de la Federació Russa (2012–2016) Partit de la Llibertat Popular per a Rússia sense il·legalitat i corrupció (2010–2012) Solidarnost (2008–2010) Unió de Forces de Dreta (2001–2008) |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Ievguenia Karà-Murzà |
Pare | Vladímir Alekséievitx Karà-Murzà |
Cronologia | |
1r agost 2024 | intercanvi de presoners russos de 2024 |
Premis | |
|
Vladímir Vladímirovitx Karà-Murzà (en rus: Владимир Владимирович Кара-Мурза, transliteració internacional: Vladimir Kara-Murza; Moscou, 7 de setembre de 1981) és un polític i periodista rus. Des de 2012, és assessor polític sènior a l'Institute of Modern Russia. Fora part del Consell de Coordinació de l'Oposició Russa, és membre del consell federal del Partit Republicà de la Federació Russa i del moviment prodemocràcia rus Solidàrnost. Karà-Murzà té un Master of Arts en història per la Universitat de Cambridge. Karà-Murzà és un coordinador d'Open Russia, una ONG fundada per l'empresari rus Mikhaïl Khodorkovski, que promou la societat civil i la democràcia a Rússia.[1][2][3] El 2018 fou guardonat amb el Premi al Coratge Civil.[4]
Durant l'abril de 2022, Karà-Murzà va ser detingut per les autoritats russes, acusat de desobeir a ordres policials. Més endavant, la seva detenció es va perllongar després que es presentessin nous càrrecs de "descrèdit" als militars, i a l'octubre es van adduir nous càrrecs de traïció contra ell. Amnistia Internacional i d'altres van qualificar els càrrecs de motivació política per les seves opinions contra la guerra a Ucraïna. Posteriorment, a l'abril de 2023, va ser condemnat a 25 anys de presó sota l'acusació d'alta traïció vedant-li alhora el dret d'exercir periodisme durant 7 anys.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Luhn, Alec. «Russian opposition activist Vladimir Kara-Murza in hospital after falling ill». The Guardian. [Consulta: May 27, 2015].
- ↑ Porter, Tom. «Russia: Anti-Kremlin activist Vladimir Kara-Murza in hospital after 'poisoning'». International Business Times, May 27, 2015.
- ↑ Tétrault-Farber, Gabrielle. «Opposition Activist Remains in Critical Condition». Moscow Times, May 31, 2015.
- ↑ «2018 Civil Courage Prize Honoree». Civil Courage Prize. Arxivat de l'original el 20 June 2019. [Consulta: 20 juny 2019].
- ↑ «Condemnen a 25 anys l’opositor rus Vladímir Karà-Murzà, acusat d’alta traïció». Vilaweb, 17-04-2023. [Consulta: 18 abril 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Results of the Russian parliamentary elections, 7 December 2003
- Vladimir Kara-Murza Jr, They Chose Freedom, 4-part TV documentary (en rus, with English subtitles), 2005
- "Film on Soviet Dissidents Presented at Harvard University", SPS.ru, 7 March 2006 Arxivat 27 de setembre 2007 a Wayback Machine.
- "Vladimir Bukovsky Will Run for President of Russia in 2008", Prima-News Agency, 28 May 2007 Arxivat 29 de setembre 2007 a Wayback Machine.
- Vladimir Kara-Murza Jr, "Spotlight on Russia" blog, World Affairs Journal, since 2010 Arxivat 2010-03-02 a Wayback Machine.